ITINERARI GEOLÒGIC: SALARDÚ, BAQUEIRA, BONAIGUA, VALÈNCIA D``ANEU, ESTERRI d´ÀNEU, LA GUINGUETA I A LA TORRASSA
near Salardú, Catalunya (España)
Viewed 285 times, downloaded 3 times
Trail photos
Itinerary description
ADVERTIMENT PREVI
Com en altres recorreguts de RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA ..., si es disposa del temps suficient, poden efectuar-se passant per totes les parades i filloles. En cas contrari, recomanem prescindir de les anomenades PARADES - CONDICIONALS.
També recomanem que es demani informació sobre l’estat dels diferents trams de les pistes forestals, per les quals s’ha de circular, en el recorregut de l’itinerari, per tal d’evitar problemes secundàries. En aquesta ocasió, el recorregut no transitarà per indrets dificultosos amb l´excepció d´alguns situats a la darrera aturada. ,
Per d’altra banda, i a l’igual que en altres recorreguts semblants, recomanem tenir el màxim de cura i de respecte, entorn de la Natura que ens rodeja.
BREU INTRODUCCIÓ
El recorregut de l’itinerari discorrerà, en la seva totalitat pel Sistema Pirinenc; i més concretament pels denominats Apilaments Antiformes de la Zona Axial Pirinenca. Així, al llarg de tot el recorregut de l´itinerari, anirem trobant afloraments dels materials del Paleozoic. Aquests, en els primers trams del recorregut seran del Devonià (esquistos i nivells carbonatats, fonamentalment); tot i això també trobarem afloraments a les parts inicials del Silurià en el seu trànsit al Devonià (nivells de pissarres fosques, generalment).
Després, cap els trams intermedis i finals del recorregut, trobarem fonamentalment nivells d´esquistos i calcaries de l´Ordovicià i del Cambro – Ordovicià. Per d´altra banda, també anirem trobant afloraments de les roques granítiques del Carbonífer, a molts indrets del recorregut.
I, per d´altra banda, molt sovint veurem com els materials detrítics neògens, de l´Holocè (i en menys grau del Pleistocè), cobreixen als anteriors. Es tractarà d´afloraments detrítics, d´origen morrènic, fluvial o dels típics esbaldregalls. Com es natural, aquests materials seran sempre discordants amb els anteriors.
Així, el recorregut s’iniciarà a la localitat de Salardú, des d´on s´anirà cap a Tredòs i cap a Baqueira, per on començarà aquest recorregut (dintre de la comarca de la Val d’Aran). Des d’aquesta població, el recorregut anirà cap al Port de la Bonaigua, entrant a la comarca del Pallars Sobirà. Després el recorregut es dirigirà cap a les immediacions de Valencia d´Àneu, anant després cap a la Guingueta.
OBJECTIUS GENERALS
Es centraran en els aspectes geològics, geomorfològics i mineralògics que apuntarem a continuació:
1.- Observació de l’estructura dels Apilaments Antiformes de la Zona Axial Pirinenca, per entre la qual discorrerà la totalitat de recorregut del present itinerari. Així, en tot el recorregut, estarem sempre dintre d´aquesta sots unitat del Sistema Pirinenc.
2.- Observació dels materials paleozoics (amb presència de terrenys del Cambro-Ordovicià al Carbonífer), que formen part dels relleus pirinencs que constitueixen els Apilaments Antiformes de la Zona Axial. Aquests materials es tallaran al llarg de tot el recorregut de l´itinerari, des de Salardú fins a la Guingueta. Aquests materials presentaran una litologia molt variada, en funció dels indrets, com ja hem fet esment a la Introducció.
3.- Observació i reconeixement dels materials neògens d ´Holocè (i ocasionalment del Pleistocè), els quals cobreixen molt sovint als anteriorment esmentats.
4.- Reconeixement de les diverses mineralitzacions situades al llarg del recorregut del present itinerari, tot i que no seran gaires.
5.- Reconeixement de les explotacions mineres, antigues i actuals, que anirem trobant al llarg del recorregut.
6.- Observació dels impactes produïts per les explotacions anteriors, sobre el Medi Natural i si s´escau sobre el Medi Ambient.
7.- Observació de la morfologia glacial, que es farà palesa a la major part del recorregut d´aquest itinerari, des del principi a la fi. Així, veurem: valls penjades, llacs glacials reblerts, depòsits de morrenes per arreu, ...
8.- Observació, al llarg del recorregut, dels diferents indrets relacionats amb el Patrimoni Geològic i Miner.
ANTECEDENTS
En relació a aquest recorregut, no coneixem l’existència de cap antecedent bibliogràfic, a excepció d’uns quants itineraris nostres: MATA – PERELLÓ (2002, 2009a, 2009b, 2010 i 2013a i 2013b). Així com: MATA – PERELLÓ i VILALTELLA FARRÀS (2017) i MAT – PERELLÓ, VILALTELLA FARRÀS i FONT SOLDEVILA (2015).
Pel que toca al coneixement de les estructures geològiques que veurem en aquest itinerari hi ha antecedents, de caràcter estructurals, i relatius al conjunt dels Països Catalans, són els següents: RIBA et altri (1976) i GUIMERÀ (1982); així com també al treball de l’antic Servei Geològic de Catalunya SGC (1990). Finalment, i pel que fa a les mineralitzacions que trobarem al llarg del recorregut, ens referirem a: MATA-PERELLÓ (1991), en un estudi relatiu al conjunt de les mineralitzacions catalanes.
Evidentment, totes aquestes referències bibliogràfiques, figuraran degudament relacionades, per ordre alfabètic, dintre de l’apartat dedicat a les REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES.
DESCRIPCIÓ DEL RECORREGUT DE L’ITINERARI
Així, el recorregut d’aquest itinerari es desenvoluparà íntegrament per les comarques de la Val d’Aran i del Pallars Sobirà. Així, s’iniciarà a la població de Salardú (a l´actual terme municipal de Naut Aran, de l que n´és la capital). Immediatament s´anirà cap a la localitat de Tredòs i cap a Baqueira, per on es faran les primeres aturades. En tot aquest recorregut inicial s´utilitzarà la carretera autonòmica C – 28.
Des d´aquesta darrera localitat, s’anirà cap al Port de la Bonaigua, on es farà una nova aturada. En aquest indret es passarà de la comarca de la Val d’Aran a la del Pallars Sobirà. Després, tot seguint sempre la carretera C – 28, el recorregut es dirigirà cap a les immediacions Valencia d’Àneu. Posteriorment es dirigirà cap a Esterri d`Àneo, seguint ara la carretera C – 28z, fent una aturada en aquest tram. Després, per la carretera C – 13 (que ve a ésser la continuació de la C – 28) el recorregut es dirigirà cap a la Guingueta, per on es faran les darreres aturades, finalitzant aquí el recorregut de l´itinerari, prop de l´Embassament de la Torrassa.
Aquest recorregut tindrà un trajecte de 39´9 Km. A través d´ell es faran 9 aturades. El recorregut s´iniciarà a una alçada de 1268 metres, prop de Salardú. Després, anirà pujant contínuament, fins arribar als 2076 metres del Port de la Bonaigua. Tot seguit, començarà a baixar fins a la fi del recorregut, per les immediacions de la guingueta d´Àneu, arribant a una alçada mínima d´uns 940 metres, a la fi del recorregut de l´itinerari.
DESCRIPCIÓ DE L’ITINERARI
En aquest recorregut hem situat, com ja és habitual en tots els itineraris, una sèrie d´ESTACIONS o de PARADES, que anirem veient a continuació. En cada cas, els hi donarem una denominació que podrà correspondre a algun paratge proper. També indicarem el terme municipal i la comarca on es troba. Per d’altra banda, en cadascuna de les parades, indicarem entre parèntesi el número del mapa topogràfic, a escala 1:50.000, on es troba situada la parada considerada. En aquesta ocasió utilitzarem una doble nomenclatura: per una banda, si s’escau, utilitzarem algun dels fulls següents de la CME ("Cartografia Militar de España"): 149 (o d´Isil), 181 (o d´Esterri d’Àneu) i 182 (o de Tírvia).
_____________________________________________________________________
BIBLIOGRAFIA EMPRADA
BERASTEGUI, X. et altri ( 1993).- Tall geològic del Pirineu central. Servei Geològic de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya. Col·lecció 1:200.000. Barcelona
GUIMERÀ, J. et altri (1992).- Geologia (II), Història Natural dels Països Catalans, Vol. 2, 547 pag. Enciclopèdia Catalana, S.A. Barcelona
MATA-PERELLÓ, J.M. (1991).- Els Minerals de Catalunya. Arxius de la Secció de Ciències, t. XCIII, 442 pag. Institut d´Estudis Catalans. Barcelona
MATA-PERELLÓ, J.M. (2002).- Recerca geològica i mineralògica per la comarca del Pallars Sobirà: des del Gerri de la Sal i Montcortés a Sort i a Esterri d´Àneu. Inèdit. 12 pàgines. Manresa
MATA-PERELLÓ, J.M. (2009a).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques de la Val d’Aran i del Pallars Sobirà: des de Salardú a l’Estany Gerbè i a Esterri d´Àneu. Inèdit. 8 pàgines. Manresa
MATA-PERELLÓ, J.M. (2009b).- Recerca geològica i mineralògica per la comarca del Pallars Sobirà: des del Gerri de la Sal a Sort i a Esterri d´Àneu. Inèdit. 10 pàgines. Manresa
MATA-PERELLÓ, J.M. (2010).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques de la Val d’Aran i del Pallars Sobirà: des de Baqueira a València d´Àneu, a Espot i a Llavorsí. Inèdit. 14 pàgines
MATA-PERELLÓ, J.M. (2013a).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques de la Val d´Aran i del Pallars Sobirà: des de Salardú a la Bonaigua, a l´Estany Muntanyó i a l´Estany Garrabea. Inèdit. 8 pàgines
MATA-PERELLÓ, J.M. (2013b).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques del Pallars Sobirà i de la Val d’Aran: des de la Guingeta d´Àneu a València d´Àneu a Esterri d´Àneu, Isil, Mines de Bonabé i a Montgarri. Inèdit. 12 pàgines
MATA-PERELLÓ, J.M. i SANZ BALAGUÉ, J. (1993).- Guia de Identificación de Minerales, adaptada fundamentalmente a la Península Ibérica. Parcir, Edicions Selectes. 205 pàgines. Manresa
MATA-PERELLÓ, J.M. i VILALTELLA FARRÀS, J. (2017).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques de la Val d’Aran i del Pallars Sobirà: des de Salardú i Baqueira a Beret, Montgarri, Bonabé, Alos d´Isil (o de Gil), a Isil (o Gil) i a Esterri d´Àneu. Inèdit. 14 pàgines. Manresa
MATA-PERELLÓ, J.M.; VILALTELLA FARRÀS, J. i FONT SOLDEVILA, J. (2015).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques de la Val d’Aran i del Pallars Sobirà: des de Salardú i Baqueira a València d´Àneu, Son del Pí, Espot, a la Guingueta i a Llavorsí.
RIBA ARDERIU, O. Et altri. (1976).- Geografia Fisica dels Països Catalans. Edit Ketres, 254 pàgines. Barcelona
SGC (1990).- Mapa Geològic de Catalunya a escala 1:250.000, Servei Geològic de Catalunya (Inst. Cartògraf . de Catalunya). Barcelona
Waypoints
P1 IMMEDIACIONS DE TREDÓS
PARADA 1 - CONDICIONAL. IMMEDIACIONS DE TREDÓS, (Tredós, terme municipal de Naut Aran, comarca de la Val d´Aran). (Full 149). Tot i que el recorregut l’haurem iniciat a la població de Salardú, ens caldrà anar cap amunt, cap l’estació hivernal de Baqueira, seguint la carretera autonòmica C – 28. Poc després de passar per les immediacions de Tredós, podem fer una parada, si s´escau. Així, haurem efectuat un recorregut d´uns 2 Km, aproximadament. Cal tindre cura en aquesta aturada, ja que l´hem de fer prop d´una corba i caldrà buscar, abans de fer-la, un lloc adient i que no posi en perill ni als participant ni a la circulació rodada. En aquest recorregut, hem anat trobant afloraments dels materials paleozoics del Devonià, els quals es situen dintre de la Zona Axial Pirinenca, per on estem circulant. Sobre aquests materials, hem observat depòsits morrènics de l´Holocè. Per d´altra banda, es d´aquest indret, mirant cap a Salardu, es pot veure ben marcada la morfologia glacial d´aquestes contrades.
P2 IMMEDIACIONS E LA SOTIDA DE VAQUEIRA. PROP Km 38
PARADA 2. SORTIDA DE BAQUEIRA, CAP AL PORT DE LA BONAIGUA, (Baqueira, terme municipal de Naut Aran, comarca de la Val d´Aran). (Full 149). Després d´efectuar l´aturada anterior, cal continuar per la carretera C – 28, anat ara cap a l’estació hivernal de Baqueira, per on farem una altra aturada, poc després de sortir-hi. Aquesta, la farem per les immediacions del Km 28 de la carretera que estem seguint (la C – 28). Així, haurem fet un recorregut proper als 3 Km, des de la parada anterior. En aquest recorregut haurem deixat enrere del trencall del Pla de Beret (per l´esquerra), just en passar per Baqueira. En aquest recorregut, hem anat trobant els afloraments dels materials paleozoics que pertanyen al Devonià. És troben constituïts per nivells d´esquistos i sovint també de marbres. Aquests materials es troben situats dintre dels denominats Apilaments Antiformes de la Zona Axial Pirinenca, on ens trobem ara situats i per entre els quals es realitzarà la totalitat del recorregut del present itinerari. Des d’aquest indret, mirant cap al sud i cap al SE, es pot veure (de forma immillorable) la Vall de Ruda. Així, es pot observar perfectament el modelat glacial de la mateixa, amb un preciós vall en forma d´”u”. Tanmateix, es poden observar els valls penjats dels seus tributaris. Cal dir que es tracta d´un dels indrets més interesants de la Val dera Aran; malgrat que recentment s´estan donant llicències d´obres per a fer noves construccions.
P3 IMMEDIACIONS DEL BARRANC DES ARCOÏTS
PARADA 3. BARRANC DELS ARCOITS. ANTIGUES EXPLOTACIONS DE LA CARRETERA DE BAQUEIRA AL PORT DE LA BONAIGUA, (Baqueira, terme municipal de Naut Aran, comarca de la Val d´Aran). (Full 149). Després de fer la parada anterior cal continuar cap al Port de la Bonaigua,. Abans d’arribar-hi, a uns 2 Km de la parada anterior, ens caldrà fer una nova aturada (a uns 4 Km abans d’arribar al port). Des d’aquest indret, tot mirant cap el fons de la vall, es pot veure una explotació d`àrids. En aquesta s’aprofitaven els materials detrítics d’uns cons de dejecció, amb materials del Pleistocè i de l´Holocè. L’explotació no era gaire correcta, i donava lloc a possibles esllavissades. FOTOGRAFIA 2. Per d´altra banda, en aquest recorregut, hem anat trobant els materials ja esmentats a la parada anterior. Entre ells, en aquest trajecte s’han fet palesos uns nivells de marbres molt fracturats, els quals han estat explotats com a materials de construcció a diferents indrets, pujant al port, a la vora de la carretera. FOTOGRAFIA 3. Prop d´on som, també es pot fer una altra observació de la Vall de Ruda. Així, es pot veure la seva morfologia glacial.
P4 PORT DE LA BONIGUA, CARRETERA C - 28.
PARADA 4. PORT DE LA BONAIGUA, CARRETERA C - 28, (la Bonaigua, termes municipals de Naut Aran i de l´Alt Aneu, comarques de la Val d´Aran i del Pallars Sobirà). (Full 181). Després de realitzar l’aturada anterior, cal continuar per la carretera autonòmica C – 28, cap al Port de la Bonaigua. En arribar-hi, farem una nova aturada, a uns 6 Km de la parada anterior, Aproximadament. Com a la parada anterior, haurem trobat afloraments dels materials paleozoics de l´Ordovicià, els quals es situen dintre dels Apilaments Antiformes de la Zona Axial Pirinenca, on ara ens trobem. Aquests materials es troben constituïts per trams de calcosquistos i de marbres, fonamentalment. Prop d´aquí, també hem començat a trobar afloraments dels granits paleozoics del Carbonífer Des d’aquest indret, es pot gaudir d’una bona panoràmica dels relleus glacials que ens rodegen per arreu. Tanmateix, prop del mateix port, es poden veure uns aiguamolls amb torberes.
P5 ERMITA DE LA MARE DE DEU DE LES ARES
PARADA 5 - CONDICIONAL. IMMEDIACIONS DE L’ERMITA DE LA MARE DE DEU DE LES ARES, (València d’Àneu, terme municipal de l´Alt Aneu, comarca del Pallars Sobirà). (Full 181). Després de realitzar l’aturada anterior, cal continuar per la carretera C-28, la qual es dirigeix cap a València d’Àneu. Per aquesta ruta, en arribar a les immediacions de l´Ermita de la Mare de Deu de les Ares, es pot fer una parada, si s’escau, després de recórrer uns 6 Km. En aquest recorregut, inicialment hem anat trobant afloraments dels granits esmentats a l’aturada anterior. Posteriorment, haurem trobat afloraments dels materials paleozoics, que ara són de l´Ordovicià, formats per nivells d´esquistos, fonamentalment. Aquests són també els materials que ens troben a l´indret de l’aturada. Com a la resta del recorregut, estem dintre dels Apilaments Antiformes de la Zona Axial Pirinenca. Per d´altra banda, des d´on som, mirant cap al NE de la carretera, es poden veure uns impressionants esbaldregalls, situats per sobre de la mateixa, Es troben constituïts per materials detrítics de l´Holocè i en menys grau del Pleistocè.
P6 SALT DE COMIALS
PARADA 6 - CONDICIONAL. SALT DE COMIALS, (València d´Àneu, terme municipal de l´Alt Aneu, comarca del Pallars Sobirà). (Full 181). Després de fer l´aturada anterior, cal efectuar un nou recorregut per la carretera C – 28, baixant cap a València d´Àneo. Aproximadament a poc més de 1´5 Km, podem fer una altra aturada, si s´escau. En aquest trajecte, hem continuat trobant afloraments dels materials paleozoics de l´Ordovicià que hem vist a les aturades anteriors. Efectivament, ens trobem dintre dels Apilaments Antiformes de la Zona Axial Pirinenca. Des d’aquest lloc, es pot gaudir d’una bona observació de la morfologia glacial, amb valls tributàries penjades, com la situada a la dreta (mirant avall), on es troba l’Estany Gerbé (no visible des d´on som), d’origen glacial. Precisament, prop d´on ara som es troba el Barranc Gerbé, que arriba i desguassa al riu de la Bonaigua, que anem seguint des del port del mateix nom. Així es pot veure com aquest vessament d´aigües es realitza mitjançant una espectacular cascada, com a conseqüència de tractar-se d´una vall penjada.
P7 VISIÓ GENERAL DE LA VALL D´ANEU
PARADA 7. CARRETERA DE VALÈNCIA D´ANEU A ESTERRI D´ÀNEU, (Esterri d´Àneu, terme municipal de l´Alt Aneu, comarca del Pallars Sobirà). (Full 181). Des de la parada anterior, cal baixar per la carretera C-28, tot anant cap a València d’Àneu, deixant el trencall de Sorpe per l’esquerra. Més avall, en trobar el trencall de Son del Pi, per la dreta, també el deixarem. Així, seguirem cap a València. En arribar-hi, continuarem cap a Esterri d´Àneo, seguint ara la carretera C – 28z. A la primera corba, pronunciada, de la baixada, farem una aturada. La farem a uns 12 Km de la parada anterior. En aquest llarg recorregut, hem anat trobant afloraments dels materials paleozoics de l´Ordovicià, que hem anat trobant a les aturades anteriors. Aquests materials aforen també aquí. Per d´altra banda, al llarg d´aquest tram, hem trobat nombrosos esbaldregalls, uns de recents i altres d´històrics. Per d’altra banda, en aquest recorregut hem superat la morrena frontal del glacial de la Bonaigua. Aquesta morrena es fa especialment palesa entre les poblacions de València d’Àneu i Esterri d’Àneu. Tanmateix, en aquest indret estem situats per sobre de la llacuna glacial d´Esterri d’Àneu, reblida pels materials detrítics del Pleistocè i de l´Holocè. Sense cap mena de dupte, creiem que es tractaria d´una llacuna d´excavació glacial, produïda per la gelera.
P8 LA IMMEDIACIONS DE LA GUINGUETA d`ÀNEU. CUA DE L´EMBASSAMENT DE LA TORRASSA
PARADA 8. IMMEDIACIONS DE LA GUINGUETA, CUA DE L¨EMBASSAMENT DE LA TORRASSA, (terme municipal de la Guingueta, comarca del Pallars Sobirà). (Full 181). Des de la parada anterior, cal seguir i arribar fins a la població d´Esterri d´Àneu. Posteriorment, després de travessar-la, en convindrà seguir cap al Sud, arribant a la variant que baixa directament des dels voltants de València d´Àneu. A partir d´aquí la carretera C – 28 es transforma en la C – 13. Seguint-la, arribarem fàcilment a la Guingueta. Per aquí farem una altra aturada, a 5´5 Km de la parada anterior. En aquest recorregut hem trobat afloraments dels materials paleozoics, com al darrers recorreguts. Com a tots els trams que hem fet fins ara, estem plenament situats dintre de la Zona Axial Pirinenca. Així, per les vores de la vall, hem anat trobant afloraments de l´Ordovicià, fonamentalment. Tot i que al circular per dintre de la vall d´Àneo, sols hem trobat afloraments dels materials holocènics, que són els han reomplert la llacuna per la qual hem circulat, almenys a la part superior del sediments. Mes endavant, en arribar prop de la Guingueta, s´ha fet evident l´existència d´un altre llac glacial, més petit i en bona part cobert per sediments del Pleistocè. Sobre ell, s´ha situat part de l´embassament de la Torrassa. Ara ens trobem a la cua de l’embassament de la Guingueta (l´embassament de la Torrassa), el qual es troba bastant ple pels sediments arrossegats pels rius, especialment pel Noguera Pallaresa. Això fa que la capacitat hagi disminuït sensiblement. Així, s´han originat uns interessants aiguamolls, dintre de l embassament .
P9 LA TORRASSA. CARRETERA DE LA GUINGUETA A BORDILS
PARADA 9. IMMEDIACIONS DE LA TORRASA. CARRTERA A BORDILS, (terme municipal de la Guingueta, comarca del Pallars Sobirà). (Full 181). Després de fer l´aturada anterior, cal fer un recorregut pels voltants de l´embassament de la Torrassa. Després, ens caldrà agafar la carretereta que li dona la volta per llevant. Així, ens anirem apropant a la carretera que condueix cap a la carretera que condueix cap a Bordils Jussà, per l´indret on hi ha les Bordes de Badia. Per aquí farem una aturada, la darrera d´aquest itinerari. La farem a uns 2 Km de la parada anterior. En aquest trajecte hem trobat unes sorres llimoses i argiloses que recobren part de l´antic llac que hem esmentat a l´aturada anterior. Son materials del Pleistocè. Sobre aquests materials s´han depositat els actuals sediments que van recobrint l´embassament. Després, en apropar-nos a l´indret de l´aturada s´han fet força evidents uns nivells d´esquistos de l´ordovicià, similars als que hem anat trobant en altres recorreguts d´aquest itinerari.
You can add a comment or review this trail
Comments