ITINERARI GEOLÔGIC: LLAVORSÍ, LA BANA, RIBERA DE CARDÓS, ESTAÓN, TAVASCAN, BOAVI, PLETA DEL PRAT

RECORREGUT DE RECERCA MINERALÒGICA I GEOLÒGICA A TRAVÉS DE LA VALL DE CARDÓS: DES DE LLAVORSÍ I LA BANA A RIBERA DE CARDÓS, ESTARÓN, LLADORRE, TAVASCAN, AL PLA DE BOAVI I A LA PLETA DEL PRAT / 07 D´AGOST DEL 2019


Per Josep M. MATA-PERELLÓ i Joan Salvador PUIG ORIOL


ADVERTIMENTS PREVIS

Com en altres recorreguts de RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA ..., si es disposa del temps suficient, poden efectuar-se passant per totes les parades i filloles. En cas contrari, recomanem prescindir de les anomenades PARADES - CONDICIONALS.

En aquesta sortida de recerca geològica i mineralògica, presentarem un recorregut general que discorrerà per carreteres; tot i que també es circularà per pistes forestals. Si s´escau, es prescindirà d´algun tram, en funció de l´estat dels camins, i del tipus de vehicle utilitzats. En aquest recorregut es realitzarà un trajecte a peu, de prop de 1h – 1h 30min (aproximadament), per tal d´anar al Pla de Boaví.

Per d´altra banda, i a l´igual que en altres recorreguts semblants, recomanem tenir el màxim de cura i de respecte, entorn de la Natura que ens rodeja.


BREU INTRODUCCIÓ

En aquesta ocasió, el recorregut de l´itinerari discorrerà íntegrament pel Sistema Pirinenc; i més concretament per la denominada Unitat dels Apilaments de la Zona Axial, (és a dir, per la sovint també denominada "Zona Axial Pirinenca"). Així, es travessarà aquesta zona al llarg de tot el recorregut.

Així, al llarg de tot el recorregut, s´aniran trobant afloraments dels materials paleozoics de l´Ordovicià (de vegades del Cambro – Ordovicià). D´aquesta forma, anirem trobant afloraments d´esquistos i quarsites, quasi al llarg de tot el recorregut. Malgrat això, també trobarem afloraments dels materials del devonià i del Silurià, a l´inici del recorregut, entre Llavorsí i la Bana. Sovint, aquests afloraments els trobarem recoberts per terrenys detrítics del Pleistocè i de l´Holocè, generalment de procedència glacial i fluvial, segons els indrets.

Per d´altra banda, el recorregut de l´itinerari íntegrament per una sola comarca: per la del Pallars Sobirà (una de les que constitueixen la Regió de Tremp – la Seu d´Urgell). Concretament, dintre d´aquesta, la totalitat del recorregut es farà per la vall de la Noguera de Vall Ferrera i de la Noguera de Cardós, (afluent de l´anterior, a l´aiguabarreig de la Bana). Cal recordar també que la primera es tributària de la Noguera Pallaresa a la localitat de Llavorsí, on hi ha l´aiguabarreig d´aquests dos rius.

OBJECTIUS GENERALS

Al llarg del recorregut d´aquest itinerari es concretaran en diversos aspectes, geològics i mineralògics que apuntarem a continuació:

1.- Observació de l´estructura del sector pirinenc corresponent als denominats Apilaments Antiformes de la Zona Axial Pirinenca, per entre la qual discorrerà la totalitat del recorregut de l´itinerari.

2.- Observació dels materials paleozoics de la denominada Unitat dels Apilaments de la Zona Axial Pirinenca. Aquests materials es distribueixen fonamentalment per terrenys paleozoics. els quals pertanyen al Cambro-Ordovicià, a l´Ordovicià al Silurià i també al Devonià. Nosaltres anirem trobant aquests materials al llarg de tot el recorregut esmentat a l´apartat anterior.

3.- Reconeixement de diverses mineralitzacions situades, dintre del recorregut de l´itinerari, com les mineralitzacions ferruginoses estratiformes (parcialment remobilitzades, i associades a fractures). Nosaltres les trobarem, si s´escau, al terme de Lladorre, al Pla de Boaví, prop de Tavascan.

4.- Reconeixement de les explotacions mineres relacionades amb les mineralitzacions esmentades a l´apartat anterior. Així com d´altres que podem anar trobant.

5.- Observació dels impactes produïts per les explotacions anteriors, sobre el Medi Natural, i la restauració espontània produïda.

6..- Observació de la Geomorfologia glacial, que es farà força palesa en molts indrets del recorregut de l´itinerari.

7.- Observació, al llarg del recorregut, dels diferents indrets relacionats amb el Patrimoni Geològic i Miner. Entre aquests indrets, cal fer esment de tots els llocs relacionats amb la farga catalana. Tot i així, cal dir que en aquesta vall són escassament freqüents, a diferencia del que succeeix a la veïna Vall Ferrera.


ANTECEDENTS

Hi ha un sols dos antecedents nostres, el primer parcial, en relació al recorregut del present itinerari. I el segon, és un precedent més proper, ja que el recorregut actual constitueix una actualització d´aquest darrer. Es tracta de MATA – PERELLÓ (2003 i 2013). Tret d´aquests dos antecedents, no en coneixem cap més.

Pel que fa a les mineralitzacions, cal dir que han estat estudiades per nosaltres mateixos, i publicades al treball de MATA-PERELLÓ (1991b). Aquest treball es refereix a les mineralitzacions distribuïdes arreu de Catalunya.

I pel que fa a l´estructura geològica de la zona per la qual discorrerà el recorregut, ens remetem a dos treballs referits al conjunt dels Països Catalans. Es tracta dels publicats per RIBA et altri (1976), i per GUIMERÀ et altri (1992). També farem esment del treballs de HARTEVELT (1970) i del de SGC, Servei Geològic de Catalunya (1990), en aquest cas referits al sector dels Pirineus per on discorre el present itinerari.

Tanmateix, farem esment d´un altre treball nostre: MATA LLEONART et altri (2006), relatiu als LIG (Llocs d’Interès Geològic) del Parc Natural de l´Alt Pirineu.

Tots aquests treballs, figuraran esmentats per ordre alfabètic, a l´apartat dedicat a les REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES.


DESCRIPCIÓ DEL RECORREGUT DE L´ITINERARI

El recorregut del present itinerari s´iniciarà al terme de Llavorsí, tot anant cap a la Vall Ferrera, seguint la carretera local L – 504. Des d´aquí, el recorregut es dirigirà cap a la cruïlla de la Bana. Aquí, si s´escau, pot fer-se una aturada.

Després, seguint sempre per la carretera L – 504, el recorregut es dirigirà cap a la població de Ribera de Cardós. A partir d´aquí, es pot fer una fillola, per tal d´anar cap al poblet d´Anàs, per on es pot fer una fillola.

Després, caldrà retornar cap a Ribera de Cardós, per tal de continuar per la carretera L 504, anant cap el Nord i remuntant el Noguera de Cardós. En aquest recorregut es passarà per les poblacions d´Ainet de Cardós, Lladrós i Lladorre. Poc després de sobrepassar aquesta darrera població es farà una aturada.

Seguidament, el recorregut es dirigirà cap a Tavascan, seguint sempre la carretera L – 504. Posteriorment, des de la darrera població, ens caldrà anar cap a la Presa de Montalto. A partir d´aquí, ens convindrà anar cap al Pla de Boavi, per on es faran diverses aturades.

Després, el recorregut retornarà cap al poble de Tavascan, des d´on s´anirà cap a la Pleta del Prat. En aquest trajecte es faran dues noves aturades, abans de finalitzar el recorregut en aquest indret.

Així, el recorregut tindrà una llargada d´uns 61´69 Km, al llarg dels quals farem 13 aturades. Així, el recorregut s´iniciarà a una alçada d´uns 799 m, per les immediacions de la població de Llavorsí. Aquesta serà la cota més baixa del recorregut. A partir d´aquí, anirà pujant contínuament, fins arribar a una alçada de 1228 metres, per les immediacions d´Estaón.

Després, es baixarà, fins arribar a Ribera de Cardós., a una alçada de 980 metres. A partir d´aquesta població, es tornarà a pujar fins a les immediacions del Pla de Boavi, arribant ara fins a una alçada d´uns 1450 metres.

Tot seguit, es baixarà fins a Tavascan, fins a una alçada d´uns 1168 metres. Finalment, des d´aquest indret, es tornarà apujar fins a la Pleta del Prat. Arribant ara fins a una alçada d´uns 1660 metres. Aquesta serà la màxima alçada de tot el recorregut de l´itinerari.

DESCRIPCIÓ DE L´ITINERARI

En aquest recorregut hem situat una sèrie d´ESTACIONS o de PARADES, que anirem veient a continuació. En cada cas, els hi donarem una denominació que podrà correspondre a algun paratge proper. Per d´altra banda, també farem esment del nom de la localitat més propera; i tanmateix el nom del municipi, i el de la comarca, als quals pertany l´indret de la parada.

Per d´altra banda, entre parèntesi, indicarem el número del full del "Mapa Topográfico" (de l´Instituto Geográfico y Catastral de España), a escala 1:50.000, on es troba situada la parada considerada. Així, en aquesta ocasió utilitzarem algun dels fulls següents fulls: 150 (o full de Noarre), 182 (dit actualment, full de Ribera de Cardós i abans de Tírvia) i 215 (o de la Seu d´Urgell). Tot i això, la majoria de les aturades es troben situades al segon dels dos fulls acabats d´esmentar.
____________________________________________________________________________________

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

BERASTEGUI, X. et altri (1993).- Tall geològic del Pirineu central. Servei Geològic de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya. Col·lecció 1:200.000. Barcelona

GUIMERÀ, J. et altri (1992).- Geologia (II), Història Natural dels Països Catalans, Vol. 2, 547 pag. Enciclopèdia Catalana, S.A. Barcelona

HARTEVELT, J.J.A. (1970).- Geology of the upper Segre and Valira Valleys, Central Pyrenees, Andorra/Spain. Leidse Geologische Mededelingen. Vol. 45, Leiden

MATA LLEONART, R; PUIGURIGUER FERANDO, M. I MATA – PERELLÓ, J.M. (2006).- Catàleg d´elements geològics d´interès especial del Parc Natural de l´Alt Pirineu. Informe de la UPC per al Parc Natural de l´Alt Pirineu. 94 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (1991b).- Els Minerals de Catalunya. Arxius de la Secció de Ciències de l´Institut d´estudis Catalans, vol.47, 545 pàgines. Barcelona

MATA-PERELLÓ, J.M. (2003).- Recorregut de recerca mineralògica i geològica a través del patrimoni miner de la Vall Ferrera i de la Vall de Cardós (Pallars Sobirà). Inèdit. 8 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (2013).- Recorregut de recerca mineralògica i geològica a través de la Vall de Cardós: des de Llavorsí i la Bana a Ribera de Cardós, Lladorre, Tavascan, al Pla de Boavi i a la Pleta del Prat. Inèdit. 12 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. i SANZ BALAGUÉ, J. (1993).- Guia de Identificación de Minerales, adaptada fundamentalmente a la Península Ibérica. Parcir, Edicions Selectes. 205 pàgines. Manresa

RIBA ARDERIU, O. Et altri. (1976).- Geografia Fisica dels Països Catalans. Edit Ketres, 254 pàgines. Barcelona

SGC (1990).- Mapa Geològic de Catalunya a escala 1:250.000, Servei Geològic de Catalunya (Inst. Cartograf. de Catalunya). Barcelona