ITINERARI GEOLÒGIC I MINERALÔGIC PER HORTA, GRÂCIA, SARRIA, VALLVIDRERA, SANTA CREU D¨´HOTA I SANT BARTOMEU DE LA QUADRA
near Horta, Catalunya (España)
Viewed 795 times, downloaded 4 times
Trail photos
Itinerary description
ADVERTIMENTS PREVIS
Com en altres recorreguts de RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA ..., si es disposa del temps suficient, poden efectuar-se passant per totes les parades i filloles. En cas contrari, recomanem prescindir de les anomenades PARADES - CONDICIONALS.
També cal fer esment, de que alguns trams del recorregut es faran per corriols a peu; aquest és el cas de l´accés a la Mina de Sant Pere Màrtir o Mina Juanita (de Barcelona) o a la Mina de Can Tintorer (de Sant Bertomeu de la Quadra), entre altres indrets. Tot i així, els recorreguts a peu no superaran els 8 Km, en total.
En qualsevol cas, i com és natural, cal tenir sempre una cura molt especial de respecte a la natura, al llarg de tot el recorregut de l´itinerari.
BREU INTRODUCCIÓ
La totalitat del recorregut de l´itinerari discorrerà pel Sistema Mediterrani. I més concretament, ho farà quasi de forma exclusiva per la seva Serralada Litoral Catalana. Tot i això el recorregut transitarà molt prop de la Depressió litoral Catalana, però no arribarem a circular per ella en cap moment.
Així, el recorregut de l´itinerari començarà i finalitzarà a la Serralada Litoral Catalana, per on es faran totes les aturades del recorregut de l´itinerari. Per d´altra banda part d´aquest recorregut es realitzarà en bona part dintre del dintre del Parc Natural de Collserola.
En aquest recorregut, s´aniran trobant, fonamentalment, afloraments dels materials paleozoics del Carbonífer. Així, anirem trobant roques granítiques i granodiorítiques, al llarg de quasi tots els trajectes. Tanmateix, trobarem afloraments dels nivells d´esquistos i pissarres de l´Ordovicià i del Silurià, així com nivells carbonatats del Devonià en alguns dels trams.
Per d´altra banda, també trobarem materials més recents, concretament nivells detrítics del Pleistocè i de l´Holocè, situats per sobre dels anteriors i originats a partir de la seva alteració i erosió.
OBJECTIUS FONAMENTALS D’AQUEST ITINERARI
Els objectius fonamentals que es pretenen aconseguir en aquest itinerari, es poden concretar en els següents aspectes generals:
1.- Observació al llarg de l´itinerari, de la Serralada Litoral Catalana, per on discorrerà la totalitat del recorregut de l´itinerari, entre Barcelona, Santa Creu d´Olorda i Sant Bartomeu de la Quadra.
2.- .- Observació dels materials paleozoics, que constitueixen la Serralada Litoral Catalana, al llarg dels diferents trams del recorregut d’aquest itinerari. Així, trobarem afloraments de roques pissarrenques i esquistoses, fonamentalment de l´Ordovicià, en diferents trams del recorregut. També trobarem pissarres piritoses del Silurià, nivells carbonatats del Devonià; així com roques granítiques del Carbonífer.
3.- Observació, a distancia de la Depressió Litoral Catalana, prop de la qual circularem, en alguns trams del recorregut.
4.- Estudi i recollida de mostres de diverses mineralitzacions situades al llarg del recorregut del present itinerari, per aquest ordre:
4A) de les mineralitzacions filonianes de Ba, que trobarem a la Mina del Turó de Roquetes i a la Mina de Can Glòria, encaixades entre els materials granítics
4B) de les mineralitzacions filonianes de Pb - Zn, que veurem per les immediacions de Sant Pere Màrtir, encaixades entre els materials granítics del Carbonífer.
4C) de les mineralitzacions ferruginoses associades a pirites ferruginoses del Silurià, que veurem a Santa Creu d´Olorda i a Sant Bartomeu de la Quadra.
5.- Estudi i observació de les diferents labors mineres, relacionades amb les mineralitzacions anteriors. I també de les antigues explotacions de roques carbonatades del Devonià, que veurem al terme de Sant Feliu de Llobregat (dintre de la comarca del Baix Llobregat), però molt prop de Santa Creu d´Olorda (Barcelonès)
6.-. Observació de l´impacte ambiental produït per les explotacions anteriors sobre el Medi Natural, i tanmateix de les restauracions dutes a terme, si aquest és el cas; o al seu defecte de les "restauracions espontànies" dutes a terme per la mateixa Natura.
7.- Observació de diferents indrets destacables, on existeixen elements del Patrimoni Geològic, que anirem trobant al llarg del recorregut de l´itinerari. Dintre d´aquest apartat, cal fer esment del relacionat amb les explotacions de pissarres piritoses i grafitoses de les immediacions de Santa Creu d´Olorda
8.- Observació de diferents indrets destacables, on existeixen elements del Patrimoni Miner, que anirem trobant al llarg del recorregut de l´itinerari. Dintre d´aquest apartat, cal fer esment del relacionat amb les pedreres de calcàries del terme de Sant Feliu de Llobregat (molt prop de Santa Creu d´Olorda).
9.- Observació del Parc Natural de Collserola, per on es desenvoluparà bona part del recorregut de l´itinerari.
ANTECEDENTS BIBLIOGRÀFICS
No coneixem l´existència de cap itinerari que discorri pels indrets per on es desenvolupa el recorregut d´aquest itinerari. Així, el que ara presentem, constitueix una primícia al respecte, que esperem ampliar properament. Tot i així, tenim un antecedent nostre. Es tracta de MATA – PERELLÓ (2009).
Per d´altra banda, farem esment de diversos treballs, de caràcter geològic general i regional, relatius al indrets pels quals discorre aquest itinerari. Entre altres, farem esment dels següents: GUIMERÀ et altri (1992), i RIBA et altri (1976). També cal esmentar la publicació de l´IGME (1974), la qual es troba centrada a l’àrea per la qual discorre el present itinerari. Tanmateix, cal fer referencia els treballs de l´ICGC (2005a i 2005b), referents a les comarques del Baix Llobregat i Barcelonès, a través de les quals discorre aquest recorregut.
I, pel que fa a l’estudi de les mineralitzacions situades dintre de l’àrea per la qual discorre el recorregut, ens adrecem a dos treballs, també nostres. Es tracta de MATA-PERELLÓ (1989, 1991 i 1994); el primer és un treball relatiu a una de les comarques de la zona de l´itinerari, el tercer és relatiu al conjunt de Catalunya; mentre que el quart fa referència a les mineralitzacions de la regió de Barcelona. També cal esmentar a GUERRERO LORAN /2014).
Tots aquests treballs, i d’altres, figuren relacionats per ordre alfabètic, dintre de l’apartat corresponent a les REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES, al qual ens adrecem.
RECORREGUT DE L´ITINERARI
El recorregut s’iniciarà per les immediacions del Cementiri d´Horta, prop d´on es trobava Can Gloria, per on es farà la primera aturada. Després caldrà circular per diferents carrers i avingudes de Barcelona, amb la finalitat d´arribar a les proximitats de la Font del Lleó, per les immediacions de Sant Pere Màrtir, per on es farà una aturada, a la vella Mina Juanita o Mina de Sant Pere Màrtir.
Després, caldrà tornar a circular per diferents carrers i avingudes de Barcelona, amb la finalitat d´anar a l´inici de la carretera BV – 1468, la qual condueix cap al poble de Molins de Rei, passant per l´antic poble de Vallvidrera (actualment agregat al terme de Barcelona).
Per la carretera abans esmentada, caldrà arribar a l´enclavament de Santa Creu d´Olorda (del terme municipal de Barcelona) però situada dintre de la comarca del Baix Llobregat. En arribar-hi realitzarem tres noves aturades, dos d´elles dintre del municipi de Sant Feliu de Llobregat (de la comarca del Baix Llobregat).
I, finalment, el recorregut es dirigirà cap a les immediacions de Sant Bartomeu de la Quadra, per on es realitzarà la darrera aturada, prop de Can Tintorer.
Per d´altra banda, aquest recorregut tindrà un recorregut total de 27´32 Km, realitzant-se sis aturades en tot aquest trajecte. S´iniciarà a una alçada de 175 metres, prop d´Horta, mantenint una alçada similar, fins arribar a les immediacions de Sant Pere Màrtir, arribant-se aleshores als 201 metres. Posteriorment, després de baixar fins als 125 metres (prop de Sarrià), tornarà a enlairar-se, fins arribar a una alçada màxima d´uns 405 metres, per les immediacions del camí cap a Santa Creu d´Olorda. Després, tornarà a baixar fins arribar a uns 160 metres, cap a la fi del recorregut
DESCRIPCIÓ DE L¨ITINERARI
Com als altres itineraris, el recorregut del present s’estructurarà en una sèrie de PARADES, que tot seguit anirem veient. En cada una d’aquestes aturades s’efectuaran diverses observacions.
Al respecte, cal dir que el recorregut de l´itinerari s’inclourà dintre dels següents fulls: 420 (dit d´Hospitalet de Llobregat) i 421 (o de Barcelona), del "Mapa Topográfico Nacional", publicat per l´Instituto Geográfico y Catastral. Tots aquests fulls es troben realitzats a l’escala de 1:50.000.
Així doncs, la relació ordenada de les aturades que composen aquest recorregut, és la següent:
_____________________________________________________________________
BIBLIOGRAFIA EMPRADA
GUERRERO LORAN, E. (2014).- Mineralització i Cartografia dels Filons Ba-F-Pb-Zn de la Mina Juanita (Serra de Collserola, Barcelona): Interpretació del Jaciment dins el Sistema Varisc Europeu. Treball de fi de grau de la UAB (Tutora Maria Mercè Corbella). 32 págines. Bellaterra
GUIMERÀ, J. et altri (1992).- Geologia (II), Història Natural dels Països Catalans, Vol. 2, 547 pag. Enciclopèdia Catalana, S.A. Barcelona
ICGC (2005a).- Mapa Geològic Comarcal de Catalunya a escala 1:50.000. Full nº 11: Baix Llobregat. Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. Barcelona
ICGC (2005b).- Mapa Geològic Comarcal de Catalunya a escala 1:50.000. Full nº 13: Barcelonès. Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. Barcelona
IGME (1974).- Mapa Geológico de España a escala 1:50.000. (2ª Série). Mapa i memória número: 421 (Barcelona). Inst. Geol. Minero de España, Minist Indústria. Madrid
MATA-PERELLÓ, J.M. (1989).- Inventari Mineralògic de la comarca del Barcelonès. Xaragall. nº 23, 26 pàgines. Manresa
MATA-PERELLÓ, J.M. (1991).- Els Minerals de Catalunya. Arxius de la Secció de Ciències, de l´Institut d´Estudis Catalans, T. XCIII, 5O6 pàgines. Barcelona
MATA-PERELLÓ, J.M. (1994).- Inventari Mineralògic de les comarques de la Regió de Barcelona. Col. Informe de l´EUPM, nº 5, 250 pàgines. Manresa
MATA – PERELLÓ, J. M. (2009).- Recerca geològica i mineralògica per les comarques del Baix Llobregat, Vallès Occidental i Barcelonès: des de Castellbisbal a Sant Cugat del Vallès, Santa Creu d´Olorda i a Sant Feliu de Llobregat. Inèdit. 10 pàgines. Manresa
RIBA ARDERIU, O. et altri (1976).- Geografia Física dels Països Catalans. Edit Ketres. 211 pàgines. Barcelona
Waypoints
P1 IMMEDIACIONS DE CAN GLÔRIA I DE L¨ANTIGA MINA DE CAN GLÒRIA
PARADA 1 - CONDICIONAL. IMMEDIACIONS DE L´ANTIGA MINA DE CAN GLÒRIA, (antic terme d´Horta, de l´actual terme municipal de Barcelona, comarca del Barcelonès). (Full 420). El recorregut d´aquest itinerari el començarem per les immediacions de l´antic Cementiri d´Horta. Alhora, el començarem prop d´on es trobava Can Glòria i l´antiga Mina de Barita de Can Glòria. En aquest indret es troben afloraments de les roques ígnies del Carbonífer. Així, per arreu es veuen granodiorites molt alterades i transformades en sauló, per haver-se alterat els seus feldspats, transformant-se en CAOLÍ. Aquesta roca alterada es fa palesa per tot arreu, especialment a un petit aparcament. Precisament, en aquest indret es poden observar petits filonets encaixats entre les roques granítiques. Al filons es fa palesa la presència de QUARS i de petites quantitats de BARITINA.
P2 MINA JUANITA O MINA DE SANT PERE MARTIR
PARADA 2. MINA JUANITA, MINA DE SANT PERE MARTIT(antic terme de Sarrià, de l´actual terme municipal de Barcelona, comarca del Barcelonès). (Full 420). Després de fer l´aturada anterior, cal iniciar un recorregut força sinuós per diferents carrers, avingudes i rondes de Barcelona, amb la finalitat d´anar cap a ponent, cap a Sant Pere Màrtir. Així, ens caldrà anar cap a Sarrià i cap a Pedralbes. En arribar-hi, ens caldrà agafar l´avinguda Pearson i posteriorment el carrer de la Font del Lleó, amb la finalitat d´arribar a la Carretera de les Aigües, per sobre de la qual es troba l´indret on farem la present aturada, aproximadament a uns 9 - 9´5 Km de la parada anterior. En tot aquest recorregut, hem estat circulant per la zona edificada, tot i que al subsòl hi ha els afloraments dels materials paleozoics de la Serralada Litoral Catalana, per on hem fet aquest recorregut i on ara som. Precisament, en aquest trajecte, al carrer de la Font del Lleó, hem trobat unes granodiorites poc alterades, amb petites mineralitzacions filonianes de coure, fent-se palesa la MALAQUITA. Més amunt, continuarem trobant afloraments de les roques granítiques, en ocasions més alterades i transformades en sauló. Aquestes roques han estat explotades a diferents indrets, molt prop d´on ara estem situats. Tanmateix, trobarem fil·lites i cornubianites, roques metamòrfiques afectades pel plegament hercinià d´edat carbonífera, tot i que inicialment es tracta de roques de l´Ordovicià (i possiblement del Cambro – Ordovicià). Aquestes roques són les que es troben a l´indret per on farem l´aturada. Així, en aquest lloc hi ha una interessant mineralització filoniana encaixada entre les roques metamòrfiques acabades d´esmentar. Hi ha presència de nombrosos minerals, tot i això, els minerals més abundants son l´ESFALERITA i la GALENA. També són abundants la FLUPRITA i la BARITINA; ja que en essència es una mineralització filoniana de composició F – Ba – Pb – Zn. Amb els anteriors es troben altres minerals com els següents: CALCOPIRITA, MARCASITA, MELNIKOWITA, PIRITA; GOETHITA (LIMONITA), PIROLUSITA (dendrítica); CALCITA, CERUSSITA, HIDROCINCITA, MALAQUITA; FERROHEXAHIDRITA, SIDEROTIL, MELANTERITA; QUARS i QUIASTOLITA, entre altres minerals. La major part d´aquests minerals són d´alteració, formats a partir de l´oxidació dels sulfurs primaris. En aquest indret va haver-hi diverses explotacions (especialment galeries i pous), algunes de les quals es troben cobertes de runa. Creiem que el Parc de Collserola hauria de fer un esforç per tal de recuperar-les i de conservar-les adequadament, facilitant així l´accés als investigadors. Per d´altra banda, des d´aquest indret es pot gaudir d´una bona observació de la Depressió Litoral Catalana i del Pla de Barcelona, mirant cap al SE, d´on estem ara situats.
P3 PEDRERA DE SANT FELIU DE LLOBREGAT. CINTA TRANSPORTADORA
PARADA 3. CINTA TRANSPORTADORA DE LA PEDRERA DE SANT FELIU DE LLOBREGAT, (terme municipal de Sant Feliu de Llobregat, comarca del Baix Llobregat), (Full 420). Després de fer la parada anterior, caldrà tornar a circular per diferents carrers i avingudes de Barcelona, amb la finalitat d´anar a l´inici de la carretera BV – 1468, la qual condueix cap al poble de Molins de Rei, passant per l´antic poble de Vallvidrera (actualment agregat al terme de Barcelona). Així, després d´agafar la carretera esmentada, ens caldrà pujar cap a l´esmentat indret de Vallvidrera, per tal de continuar cap al Nord (NNW), anant cap al poble de Molins de Rei. Així, ens caldrà arribar a l´enclavament de Santa Creu d´Olorda (del terme municipal de Barcelona) però situada dintre de la comarca del Baix Llobregat. En arribar-hi, ens caldrà agafar la carretereta que es dirigeix cap a Sant Feliu de Llobregat, entrant a la comarca del Baix Llobregat (tot i que en el trajecte de Vallvidrera a Santa Creu d´Olorda ja hi havíem entrat). Poc després, a poc més de 1´5 Km del darrer poblet, farem una aturada. La farem a uns 13 Km i escaig de la parada anterior. En aquest recorregut, ens hem estat desplaçant en tot moment per la Serralada Litoral Catalana. Així, hem anat trobant afloraments dels materials paleozoics, fonamentalment del Carbonífer. Haurem trobat afloraments de granits i granodiorites. També haurem trobat roques metamòrfiques amb cornubianites procedents d´esquistos del Cambro – Ordovícic que han sofert un intens metamorfisme durant el Carbonífer, durant el Plegament Hercinià o Variscic. Després, també hem trobat afloraments dels esquistos i pissarres de l´Ordovicià, pissarres negres del Silurià i roques carbonatades del Devonià, com ara on estem situats, prop d´on han estat explotades, com veurem a la propera aturada. En aquest indret, es fa ben palesa la Cinta Transportadora, que conduïa les calcàries explotades a la pedrera de Sant Feliu de Llobregat (molt prop de Santa Creu d´Olorda) cap a la propera fàbrica de ciment. Aquesta Cinta Transportadora, constitueix un importat element del Patrimoni Miner del Baix Llobregat i del conjunt de Catalunya. Creiem que cal fer tots els esforços pertinents de cara a la seva conservació.
P4 PEDRERES DE SANT FELIU DE LLOBREGAT. EXPLOTACIONS
PARADA 4. PEDRERES DE SANT FELIU DE LLOBREGAT, (terme municipal de Sant Feliu de Llobregat, comarca del Baix Llobregat), (Full 420). Després de fer la parada anterior, cal continuar pel camí que es va dirigint cap a Sant Feliu de Llobregat, continuant fent la fillola que hem iniciat per anar cap a la parada anterior. Així, a uns 2 – 3 Km arribarem a un dels indrets per es trobaven situades les Pedreres de Sant Feliu de Llobregat. Aquí farem una nova aturada. En aquest recorregut, hem anat trobant, fonamentalment afloraments de les roques carbonatades del Devonià, especialment calcàries. Aquestes roques han estat explotades per tal d´abastir a la fàbrica de ciment situada prop d´aquí. Tot i que són les Pedreres de Sant Feliu de Llobregat, sovint se les coneix com a Pedreres de Santa Creu d´Olorda, per trobar-se prop d´aquest paratge. Cal dir que es tractava d´unes pedreres molt importants, actualment aturades. Malgrat això no han tingut cap procés important encaminar a minimitzar l´impacte ambiental que tenen. Cal destacar, finalment, el patrimoni miner, del que ja hem parlat a la parada anterior. Dintre d´aquest patrimoni, caldria incloure el de la pròpia fàbrica de ciment, una de les més importants de Catalunya
P5 PEDRERA DE PISSARRES AMPELÍTIQUES DE SANTA CREU D¨OLORDA
PARADA 5. MINA DE PISSARRES ANPELÍTIQUES DE SANTA CREU D´OLORDA, (Santa Creu d´Olorda, terme municipal de Badalona, comarca del Barcelonès), (Full 420). Després de fer la parada anterior, cal retornar cap a les immediacions de Santa Creu d´Olorda. Immediatament, en arribar-hi, ens caldrà anar cap a la Pedrera de Pissarres Ampelítiques de Santa Creu d´Olorda (actualment coneguda com a Pedrera dels Ocells). Per arribar-hi ens cal agafar el camí de terra que s´adreça cap a Molins de Rei (sense passar per la carretera). A uns 150 metres de l´Església, farem aquesta aturada. La farem a uns 3 – 4 Km de la parada anterior. En aquest recorregut, hem anat trobant afloraments dels materials carbonatats del Devonià, que ja hem vist als dos recorreguts anteriors. Tot i així, ara, en aquest indret trobem uns afloraments de pissarres negres, piritoses i grafitoses, les quals pertanyen al Silurià. Així, en aquests recorreguts i en aquest indret, continuem estant dintre de la Serralada Litoral Catalana, per on estem des de l´inici del recorregut. En aquest indret va haver-hi una important explotació d´aquestes pissarres, totalment abandonada des de fa anys. A l´actualitat hi ha una sèrie de plafons explicatius de la fauna i de la flora; i també n´hi ha un de dedicat a la geologia de la zona. Cal dir que en aquest indret hi ha unes importants mineralitzacions formades a partir de les pissarres ampelítiques. Així, a més a més del GRAFIT i de la PIRITA incloses a les pissarres, també es troben diversos minerals d´alteració com els següents; l´element SOFRE; el sulfurs: MARCASSITA, MELNIKOWITA i PIRROTINA; els òxids: GOETHITA (LIMONITA), LEPIDOCROCITA (LIMONITA), MEMATITES i SIDEROTIL )LIMONITA); el carbonat CALCITA; els sulfats: COPIAPITA, COQUIMBITA, FERROCOPIAPITA, FERROHEXAHIDRITA, GUIX, HALOTROIQUITA, MELANTERITA, PICQUERINGITA i SIDEROTIL; els fosfats APATITA (PIROMORFITA) i EVANSITA: i els silicats: AL·LOFANA, HAL·LOISITA, NONTRONITA i QUARS. De totes formes, en aquestes pedreres es van explotar les pissarres ampelítiques, amb la finalitat de fabricar betum. Durant els darrers temps es van iotitzar com a combustibles les properes fàbriques de ciment, sense gaire èxit. També cal dir que en aquest indret es van realitzar exploracions de cara a trobar urani, sense èxit, malgrat haver-hi indicis de radioactivitat. Finalment, cal dir que aquest indret constitueix un element molt important del Patrimoni Geològic, tant per la presencia de les esmentades pissarres ampelítiques com per la gran quantitat de minerals trobats i analitzats a la nostra Tesi Doctoral (MATA – PERELLÓ, 1991), i també per nombrosos especialistes en mineralogia. Al respecte, creiem que caldria que tingués un cert caràcter de protecció, dintre del Parc Natural de Collserola, no dedicat solament a la fauna i a la flora.
P6 MINES DE PISSARRES AMPELÍTIQUES DE CAN TINTORER
PARADA 6 – MINA DE PISSARRES AMPELÍTIQUES DE CAN TINTORER, (Sant Bartomeu de la Quadra, terme municipal de Molins de Rei, comarca del Baix Llobregat). (Full 420). Després de realitzar la parada anterior, cal anar cap a les immediacions de Can Tintorer i més concretament cap a les Mines de Can Tintorer, per on farem la darrera aturada, a uns 3 Km de l´anterior. En aquest recorregut hem trobat afloraments dels materials metamòrfics del Carbonífer, formats en la tectònica herciniana, a parir dels esquistos del Cambro – Ordovicià. Tot i així, en arribar a l´indret de l´aturada, haurem trobat unes pissarres ampelítiques del Silurià, semblants a les de la parada anterior, amb unes mineralitzacions semblants, que també van ésser explotades per fabricar betums.
You can add a comment or review this trail
Comments