ITINERARI GEOLÒGIC I MINER: SALARDÚ, TREDÒS, BAQUEIRA, BERET, MONTGARRI, BONABÉ, ALÓS D´ISIL, ISIL I ESTERRI D´ÀNEU

RECORREGUT DE RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA PER LES COMARQUES DE LA VAL D’ARAN I DEL PALLARS SOBIRÀ: DES DE SALARDÚ I BAQUEIRA A BERET, MONTGARRI, BONABÉ, ALOS D´ISIL (O DE GIL), A ISIL (O GIL) I A ESTERRI D´ÀNEU

ADVERTIMENT PREVI

Com en altres recorreguts de RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA ..., si es disposa del temps suficient, poden efectuar-se passant per totes les parades i filloles. En cas contrari, recomanem prescindir de les anomenades PARADES - CONDICIONALS.

També recomanem que es demani informació sobre l’estat dels diferents trams de les pistes forestals, per les quals s’ha de circular, en el recorregut de l’itinerari, per tal d’evitar problemes secundàries. En aquesta ocasió, el recorregut transitarà per alguns trams més o menys dificultosos, però fàcilment superables, per la llarga pista forestal que comunica el Pla de Beret amb Alós d´Isil.

Per d’altra banda, i a l’igual que en altres recorreguts semblants, recomanem tenir el màxim de cura i de respecte, entorn de la Natura que ens rodeja.

BREU INTRODUCCIÓ

El recorregut de l’itinerari discorrerà, en la seva totalitat pel Sistema Pirinenc; i més concretament pels denominats Apilaments Antiformes de la Zona Axial Pirinenca. Així, al llarg de tot el recorregut de l´itinerari, anirem trobant afloraments dels materials del Paleozoic. Aquests, al principi del recorregut seran majoritàriament del Devonià (esquistos i nivells carbonatats, fonamentalment); tot i això també trobarem afloraments a les parts inicials del Silurià en el seu trànsit al Devonià (nivells de pissarres fosques, generalment). Després, cap els trams intermedis i finals del recorregut, trobarem fonamentalment nivells d´esquistos i calcaries de l´Ordovicià i del Cambro – Ordovicià. Per d´altra banda, també anirem trobant afloraments de les roques granítiques del Carbonífer, a molts indrets del recorregut.

I, per d´altra banda, molt sovint veurem com els materials detrítics neògens, de l´Holocè (i en menys grau del Pleistocè), cobreixen als anteriors. Es tractarà d´afloraments detrítics, d´origen morrènic, fluvial o dels típics esbaldregalls. Com es natural, aquests materials seran sempre discordants amb els anteriors.

Així, el recorregut s’iniciarà a la localitat de Salardú, des d´on s´anirà cap a Baqueira, per on començarà aquest recorregut (dintre de la comarca de la Val d’Aran). Des d’aquesta població, el recorregut anirà cap al Pla de Beret, baixant cap a Montgarri i Bonabé, entrant posteriorment a la comarca del Pallars Sobirà, per on finalitzarà el recorregut, entre les població d´Esterri d´Àneu i de València d´Àneu. .

OBJECTIUS GENERALS

Es centraran en els aspectes geològics, geomorfològics i mineralògics que apuntarem a continuació:

1.- Observació de l’estructura dels Apilaments Antiformes de la Zona Axial Pirinenca, per entre la qual discorrerà la totalitat de recorregut del present itinerari. Així, en tot el recorregut, estarem sempre dintre d´aquesta sots unitat del Sistema Pirinenc.

2.- Observació dels materials paleozoics (amb presència de terrenys del Cambro-Ordovicià al Carbonífer), que formen part dels relleus pirinencs que constitueixen els Apilaments Antiformes de la Zona Axial. Aquests materials es tallaran al llarg de tot el recorregut de l´itinerari, des de Salardú fins a Esterri d`Àneu. Aquests materials presentaran una litologia molt variada, en funció dels indrets, com ja hem fet esment a la Introducció.

3.- Observació i reconeixement dels materials neògens de l´Holocè (i ocasionalment del Pleistocè), els quals cobreixen molt sovint als anteriorment esmentats.

4.- Reconeixement de les diverses mineralitzacions situades al llarg del recorregut del present itinerari. Entre aquestes, farem esment de les següents:
4A) les mineralitzacions filonianes de Pb – Zn, encaixades entre els materials de l´ordovicià, que trobarem al Bosc de Bonabé (Aran).
4B) les mineralitzacions de W – Mo, associades a skarn, que trobarem a les Mines de Bonabé (Pallars Sobirà).
4C) les mineralitzacions ferruginoses d´alteració de pirites, que trobarem prop de les Bordes d´Alós (Pallars Sobirà) entre els materials de l´Ordovicià.

5.- Reconeixement de les explotacions mineres, antigues i actuals, que anirem trobant al llarg del recorregut. Tant de les associades amb les mineralitzacions anteriors, com amb altres (com l´antigament situada prop d´Esterri d´Àneu) dedicada a l´extracció d`Àrids per a la construcció.

6.- Observació dels impactes produïts per les explotacions anteriors, sobre el Medi Natural i si s´escau sobre el Medi Ambient.

7.- Observació de la morfologia glacial, que es farà palesa a la major part del recorregut d´aquest itinerari, des del principi a la fi. Així, veurem: valls penjades, llacs glacials reblerts, depòsits de morrenes per arreu, ...

8.- Observació, al llarg del recorregut, dels diferents indrets relacionats amb el Patrimoni Geològic i Miner. Dintre del primer, cal fer esment del relacionat amb la xarxa fluvial i amb la morfologia glacial; i dintre del segon, el relacionat amb les diferents explotacions mineres.

ANTECEDENTS

En relació a aquest recorregut, no coneixem l’existència de cap antecedent bibliogràfic, a excepció d’uns quants itineraris nostres: MATA – PERELLÓ (2002, 2009a, 2009b, 2010 i 2013a i 2013b). També cal fer esment de: MATA – PERELLÓ, VILALTELLA FARRÀS i FONT SOLDEVILA (2015). A part d’aquests no en coneixem cap més. Aquest, es la primera vegada que es realitza, en el sentit de circulació en que ara el farem; prèviament, s´havia fet en el sentit invers a un sol dels treballs esmentats (a MATA – PERELLÓ, 2013b).

Pel que toca al coneixement de les estructures geològiques que veurem en aquest itinerari hi ha antecedents, de caràcter estructurals, i relatius al conjunt dels Països Catalans, són els següents: RIBA et altri (1976) i GUIMERÀ (1982); així com també al treball de l’antic Servei Geològic de Catalunya SGC (1990) i de BERASTEGUI (1993).

Finalment, i pel que fa a les mineralitzacions que trobarem al llarg del recorregut, ens referirem a: MATA-PERELLÓ (1991), en un estudi relatiu al conjunt de les mineralitzacions catalanes.

Evidentment, totes aquestes referències bibliogràfiques, figuraran degudament relacionades, per ordre alfabètic, dintre de l’apartat dedicat a les REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES.

DESCRIPCIÓ DEL RECORREGUT DE L’ITINERARI

El recorregut d´aquest itinerari, s´iniciarà a la població de Salardú (Naut Aran), per on no es farà cap aturada. Des d´aquí, seguint la carretera autonòmica C – 29, el recorregut es dirigirà cap a Tredòs i posteriorment cap a Vaquèira. En aquest tram es farà una aturada.

Després, des de l´últim indret esmentat, el recorregut es dirigirà cap al Pla de Beret, utilitzant ara la carretera autonòmica C – 142b. En aquest trajecte, es faran tres aturades més, dintre del recorregut d´aquest itinerari.

A partir d´aquí, el recorregut transitarà per una pista de terra, en irregular estat de conservació. Així, es transitarà per Montgarri, Bonabé i les Bordes D´Alós, fins arribar a Alós d´Isil. En aquest llarg trajecte es faran diverses aturades i dos filloles, per tal d´anar a antigues explotacions mineres.

Després, del poble d´Alós d´Isil, es seguirà per una carretera asfaltada (la C – 147). Així, es passarà per Isil, Boren i per Isavarre, arribant després a Esterri d´Àneu. En aquest trajecte es faran dues parades més. Finament, la darrera aturada es farà entre aquesta darrera població i la de València d´Àneu, utilitzant la carretera C – 28z

El recorregut d’aquest itinerari es pot veure al MAPA DEL RECORREGUT DE L´ITINERARI (del qual n´hem adjuntat dues versions, a continuació). Aquest recorregut tindrà un trajecte de 67´79 Km. A través d´ell es faran 12 aturades. El recorregut s´iniciarà a una alçada de 1268 metres, prop de Salardú. Després anirà pujant fins als 1880 metres, en arribar al Pla de Beret. Partir d´aquí, serà sempre de baixada, tet de dues filloles per arribar fins a les mines. Al final, s´arribarà a una alçada d´uns 960 metres, pels voltants d´Esterri d´Àneu. Cal dir que ala primera fillola, per anar a les Mines del Bosc de Bonabé, s´arribarà a una alçada d´uns 1893 metres; mentre al segona, per anar a les Mies del Port de Salau, s´arribarà quasi als 2000 metres

DESCRIPCIÓ DE L’ITINERARI

En aquest recorregut hem situat, com ja és habitual en tots els itineraris, una sèrie d´ESTACIONS o de PARADES, que anirem veient a continuació. En cada cas, els hi donarem una denominació que podrà correspondre a algun paratge proper. També indicarem el terme municipal i la comarca on es troba. Per d’altra banda, en cadascuna de les parades, indicarem entre parèntesi el número del mapa topogràfic, a escala 1:50.000, on es troba situada la parada considerada. En aquesta ocasió utilitzarem una doble nomenclatura: per una banda, si s’escau, utilitzarem algun dels fulls següents de la CME ("Cartografia Militar de España"): 149 (o d´Isil) i 181 (o d´Esterri d’Àneu)-
_____________________________________________________________________

BIBLIOGRAFIA EMPRADA

BERASTEGUI, X. et altri ( 1993).- Tall geològic del Pirineu central. Servei Geològic de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya. Col·lecció 1:200.000. Barcelona

GUIMERÀ, J. et altri (1992).- Geologia (II), Història Natural dels Països Catalans, Vol. 2, 547 pag. Enciclopèdia Catalana, S.A. Barcelona

MATA-PERELLÓ, J.M. (1991).- Els Minerals de Catalunya. Arxius de la Secció de Ciències, t. XCIII, 442 pag. Institut d´Estudis Catalans. Barcelona

MATA-PERELLÓ, J.M. (2002).- Recerca geològica i mineralògica per la comarca del Pallars Sobirà: des del Gerri de la Sal i Montcortés a Sort i a Esterri d´Àneu. Inèdit. 12 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (2009a).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques de la Val d’Aran i del Pallars Sobirà: des de Salardú a l’Estany Gerbè i a Esterri d´Àneu. Inèdit. 8 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (2009b).- Recerca geològica i mineralògica per la comarca del Pallars Sobirà: des del Gerri de la Sal a Sort i a Esterri d´Àneu. Inèdit. 10 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (2010).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques de la Val d’Aran i del Pallars Sobirà: des de Baqueira a València d´Àneu, a Espot i a Llavorsí. Inèdit. 14 pàgines

MATA-PERELLÓ, J.M. (2013a).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques de la Val d´Aran i del Pallars Sobirà: des de Salardú a la Bonaigua, a l´Estany Muntanyó i a l´Estany Garrabea. Inèdit. 8 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (2013b).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques del Pallars Sobirà i de la Val d’Aran: des de la Guingeta d´Àneu a València d´Àneu a Esterri d´Àneu, Isil, Mines de Bonabé i a Montgarri. Inèdit. 12 pàgines

MATA-PERELLÓ, J.M. i SANZ BALAGUÉ, J. (1993).- Guia de Identificación de Minerales, adaptada fundamentalmente a la Península Ibérica. Parcir, Edicions Selectes. 205 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M.; VILALTELLA FARRÀS, J i FONT SOLDEVILA, J. (2015).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques de la Val d’Aran i del Pallars Sobirà: des de Salardú i Baqueira a València d´Àneu, Son del Pí, Espot, a la Guingueta i a Llavorsí. Inèdit. 16 pàgines

RIBA ARDERIU, O. Et altri. (1976).- Geografia Fisica dels Països Catalans. Edit Ketres, 254 pàgines. Barcelona

SGC (1990).- Mapa Geològic de Catalunya a escala 1:250.000, Servei Geològic de Catalunya (Inst. Cartògraf . de Catalunya). Barcelona