Activity

ITINERARI GEOLÒGIC I MINER DES DE MONROYUI( MONTROIG A LA PORTELLADA, A LA FRESNEDA I A VALJUNQUERA / VALLJUNQUERA

Download

Trail photos

Photo ofITINERARI GEOLÒGIC I MINER DES DE MONROYUI( MONTROIG A LA PORTELLADA, A LA FRESNEDA I A VALJUNQUERA / VALLJUNQUERA Photo ofITINERARI GEOLÒGIC I MINER DES DE MONROYUI( MONTROIG A LA PORTELLADA, A LA FRESNEDA I A VALJUNQUERA / VALLJUNQUERA Photo ofITINERARI GEOLÒGIC I MINER DES DE MONROYUI( MONTROIG A LA PORTELLADA, A LA FRESNEDA I A VALJUNQUERA / VALLJUNQUERA

Author

Trail stats

Distance
37.63 mi
Elevation gain
2,766 ft
Technical difficulty
Moderate
Elevation loss
3,855 ft
Max elevation
3,095 ft
TrailRank 
28
Min elevation
1,509 ft
Trail type
One Way
Coordinates
950
Uploaded
November 5, 2019
Be the first to clap
Share

near Monroyo, Aragón (España)

Viewed 110 times, downloaded 0 times

Trail photos

Photo ofITINERARI GEOLÒGIC I MINER DES DE MONROYUI( MONTROIG A LA PORTELLADA, A LA FRESNEDA I A VALJUNQUERA / VALLJUNQUERA Photo ofITINERARI GEOLÒGIC I MINER DES DE MONROYUI( MONTROIG A LA PORTELLADA, A LA FRESNEDA I A VALJUNQUERA / VALLJUNQUERA Photo ofITINERARI GEOLÒGIC I MINER DES DE MONROYUI( MONTROIG A LA PORTELLADA, A LA FRESNEDA I A VALJUNQUERA / VALLJUNQUERA

Itinerary description

RECORREGUT GEOLÒGIC I MINERALÒGIC PER LES COMARQUES DEL MATARRANYA I DEL BAJO ARAGÓN: DES DE MONROYO / MONT-ROIG, A LA CEROLLERA / SOROLLERA, A RÁFALES / RÀFELS, A FÓRNOLES / FÓRNOLS, LA PORTELLADA, A LA FRESNEDA I A VALJUNQUERA / VALLJUNQUERA / 21B DE NOVEMBRE DEL 2019


Josep M. MATA – PERELLÓ y Joan Salvador PUIG ORIOL


ADVERTIMENTS PREVIS

Com en altres recorreguts de RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA ..., si es disposa del temps suficient, poden efectuar-se passant per totes les parades i filloles. En cas contrari, recomanem prescindir de les anomenades PARADES - CONDICIONALS.

També recomanem de cercar la informació més adient, sobre els trams a recórrer mitjançant camins de terra, o de pista. Precisament, en aquest itinerari, hi ha alguns trajectes d’aproximació cap a les mines, que haurem de fer per camins de terra en irregular estat de conservació.

Per d’altra banda, recomanem tenir una cura extrema de la NATURA, evitant qualsevol forma d’agressió sobre ella, o de fer-n’hi un mal ús del que en ofereix la nostra mare Terra.


BREU INTRODUCCIÓ

En aquesta ocasió, el recorregut del present itinerari discorrerà per una zona en la qual conflueixen tres unitats geològiques netament diferenciades: la Depressió Geològica de l´Ebre, la Serralada Prelitoral Catalana (del Sistema Mediterrani), i la Serralada Ibèrica. Tot i així, ens aproparem a la segona unitat esmentada, sense arribar a tallar-la.

Així, en el primer tram del recorregut, entre el Monroyo / Mont-roig i les immediacions de la Cerollera / la Sorollera, el recorregut transitarà per la Depressió Geològica de l´Ebre, encara que dintre de la denominada Zona de l´Avant País Plegat. En aquest tram, anirem trobant, fonamentalment afloraments terrígens del Cenozoic, del trànsit de l´Oligocè al Miocè.
Tot i així, entre el darrer poble esmentat i Ráfales / Ràfels, tallarem els materials mesozoics del Sistema Ibèric, concretament la làmina d’encavalcament de Foz- Calanda – Serra de la Ginebrosa. La resta del recorregut entre Ráfales / Ráfales, Fórnoles / Fórnols, la Portellada, Freneda i Valjunquera / Valljunquera, es tornarà a transitar per la depressió geològica de l´Ebre, fins arribar a la fi del recorregut de l´itinerari.

Per d’altra banda, el recorregut de l´itinerari, es realitzarà per una sola comarca, per la del Matarranya (de la Regió de Tortosa). Tot i així, s´entrarà breument a la comarca del Bajo Aragón.


OBJECTIUS FONAMENTALS D’AQUEST ITINERARI

Els objectius fonamentals que es pretenen aconseguir en aquest itinerari, es poden concretar en els següents aspectes generals, d´acord amb el desenvolupament del recorregut de l´itinerari.

1.- Observació i descripció dels materials terciaris (de l´Eocè i de l´Oligocè) de la Depressió Geològica de l´Ebre, que pertanyen majoritàriament al Grup Guadalope - Castellote. Aquests materials, els anirem trobant a diferents indrets del recorregut, entre Mont-roig i Valljunquera. Tot i això, als primers trams, es circularà dintre del denominat Avant-país, situat al contacte entre la Depressió Geològica de l´Ebre i la Serralada Ibèrica.

2.- Observació i descripció dels materials mesozoics (en aquest recorregut, del Juràssic i del Cretàcic), que constitueixen la Serralada Ibèrica, a la seva Zona d´Enllaç (amb la Serralada Prelitoral Catalana). Aquests materials els trobarem exclusivament en creuar la làmina d´encavalcament de Foz-Calanda – Serra de la Ginebrosa. Aquesta làmina la veurem per les immediacions de la Ráfales y de la Cerollera.

3.- Observació de les estructures locals d’aquests materials, al llarg del recorregut de l´itinerari, i de les relacions existents entre les tres unitats geològiques acabades d’esmentar, i en especial: visió de les estructures de la Zona d’Enllaç.

4.- Observació i reconeixement de diferents mineralitzacions situades a diferents indrets del recorregut de l´itinerari.

5.- Observació de les antigues explotacions mineres relacionades amb les mineralitzacions anteriors. Al respecte, cal dir que totes elles es troben actualment aturades. Fonamentalment, les veurem pels voltants de la Cerollera, de Ràfels i de la Fregeneda.

6.- Observació i anàlisi dels impactes produïts sobre el Medi Natural (i sobre el Medi Ambient), tant per les explotacions mineres anteriors, com per altres activitats humanes, com per les obres de la carretera N – 232.

7.- Observació dels diferents indrets relacionats amb el Patrimoni Geològic i amb el Patrimoni Miner que trobarem al llarg del recorregut. Dintre d´aquest darrer apartat cal parlar de les antigues teuleries de Mont-roig i de Valljunquera, entre altres elements.

ANTECEDENTS BIBLIOGRÀFICS

Pel que fa al recorregut del present itinerari, no coneixem l´existència de gaires antecedents, excepte dels següents: MATA-PERELLÓ (1996a, 2002 i 2014); i també de MATA-PERELLÓ i MONTANÉ GARCÍA (2003). Tanmateix, cal fer esment d´un altre recorregut més recent: MATA – PERELLÓ i SANZ BALAGUÉ (2015), coincident a les parts inicials i finals amb el que ara presentem.

Pel que fa a la descripció de les mineralitzacions, cal fer esment d’altres treballs del mateix autor: MATA-PERELLÓ (1991), relatiu al conjunt de les mineralitzacions catalanes en general; i MATA-PERELLÓ (1992), relatius a l´inventari mineralògic de la comarca del Matarranya.

I, finalment, pel que fa a l’estructura geològica de la zona per la qual discorre l´itinerari, farem esment dels treballs de: GUIMERÀ et altri (1982) i de RIBA et altri (1976). També, i dintre d’aquest apartat, també farem esment de diversos treballs de l´IGME (1972 i 1976). Tots ells són relatius a diversos fulls geològics corresponents als indrets per on passarà el recorregut de l´itinerari.

Tots aquests treballs referenciats, i d’altres, figuren esmentats per ordre alfabètic a l’apartat dedicat a la BIBLIOGRAFIA.


RECORREGUT DE L´ITINERARI

El recorregut de l´itinerari començarà dintre de la comarca del Matarranya / Matarraña, concretament per les immediacions del poble de Monroyo / Mont-roig, per on es faran les dues primeres aturades. Després seguint la carretera N – 232, el recorregut es dirigirà cap a les immediacions de les poblacions de la Cerollera / Sorollera i de Ráfales / Ràfels del Matarranya, per on es faran dues aturades més. Per anar cap a la segona població caldrà agafar la carretera TE – V- 3005, tot fent una fillola

Posteriorment, després de retornar a la carretera nacional N – 232, ens caldrà continuar cap al Nord, fins a trobar la carretera TE – 23, per la dreta. Aquest vial ens durà fins al poble de Fórnoles / Fórnols. Prop d´aquest poble, trobarem la carretera TE – V – 3004, per la qual continuarem cap el poble de la Portellada. En arribar-hi, ens caldrà seguir per la carretera TE – 22. Poc després, ens caldrà fer una fillola, per tal d´anar a la Font de la Telleria, per on farem una aturada. Després de retornar a la carretera anterior (la TE – 22) ens caldrà continuar cap al poble de la Fregeneda. Abans d´arribar, trobarem un trencall per la esquerra. Aquest es durà cap als Aljezares, per on farem una aturada. Posteriorment, ens caldrà continuar cap al darrer poble esmentat, però abans haurem trobat la carretera TE – V – 3006. Finalment, després de travessar el darrer poble esmentat, ens caldrà continuar per la carretera TE – V – 3006, anant ara cap a Valjunquera / Valljunquera, però abans d´arribar-hi trobarem la carretera autonòmica aragonesa A – 231. Així, arribarem al darrer poble esmentat. En arribar-hi, ens caldrà travessar-lo. Poc després de sobrepassar el poble, per l´esquerra trobarem el camí que es dirigeix cap a la Font de la Telleria, per on farem la darrera aturada del recorregut d´aquest itinerari.

El recorregut serà d´uns 60´6 Km, a través dels quals es faran 12 aturades. El recorregut començarà a una alçada de 871´7 metres, al poble de Monroyo / Mont-roig. A partir d´aquí anirà pujant lentament, fins arribar als 932 metres, prop de la Lobatera. Després començarà a baixar, fins arribar als 632 metres, per les immediacions de Ráfales / Ràfels. Després, en tornar enrere la carretera, es pujarà fins als 855 metres. Però, a partir d´aquí anirà baixant , fins arribar a una alçada de 466 metres, en trobar la vall del riu Tastavins. Finalment es pujarà fins als 530´5 metres, anant cap a la darrera aturada. Tot això és: https://ca.wikiloc.com/rutes-cotxe/itinerari-geologic-i-miner-des-de-monroyui-montroig-a-la-fregeneda-i-a-valjunquera-valljunquera-43247401#wp-43247402

DESCRIPCIÓ DE L´ITINERARI

Com de costum, estructurarem el recorregut de l´itinerari en una sèrie de PARADES, que tot seguit anirem veient. En cadascuna d´aquestes aturades farem un breu comentari (geològic o mineralògic, segons s’escaigui).

Cada una d´aquestes parades tindrà un número, i un topònim representatiu. Per d´altra banda, s´indicarà el nom del poble més proper, el municipi al qual pertany l´indret, i la comarca on es troba situat. Per d´altra banda, també indicarem en cada cas, i entre parèntesi, el full topogràfic on es troba l´aturada.

Finalment, cal dir que el recorregut de l´itinerari s´inclourà dintre dels següents fulls, del "Mapa Topográfico Nacional", realitzats a l´escala 1:50.000 per l´"Instituto Geográfico y Catastral": 495 (o de Castelserás) i 520 (dit de Pena-roja de Tastavins).
_____________________________________________________________________________________

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

GUIMERÀ, J. et altri (1992).- Geologia (II), Història Natural dels Països Catalans, Vol.2, 547 pag. Enciclopèdia Catalana, S.A. Barcelona.

IGME (1972).- Mapa Geológico de España a escala 1:200.000. Sintesis de la Cartografia existente. Hoja y memória nº. 41 (Tortosa). Inst. Geol. Min. España. Minist. Indústria. Madrid.

IGME (1974).- Mapa Metalogenético de España a escala 1:200.000. Hoja y memória nº. 41 (Tortosa). Inst. Geol. Min. España. Minist. Indústria. Madrid.

IGME (1975).- Mapa de Rocas Industriales de España a escala 1:200.000. Hoja y memória nº. 41 (Tortosa). Inst. Geol. Min. España. Minist. Indústria. Madrid.

IGME (1976).- Mapa Geológico de España a escala 1:50.000. Segunda Sèrie. Hoja y memó. nº 520 (Pena-roja de Tastavins). Inst. Geol. Min. España. Min. Indús. Madrid.

IGME (1977).- Mapa Geológico de España a escala 1:50.000. Segunda Sèrie. Hoja y memó. nº 545 (Morella). Inst. Geol. Min. España. Min. Indús. Madrid.

MATA-PERELLÓ, J.M. (1992).- Inventario Mineralógico de la Tierra Baja - Matarraña, Revista Rodeno, nº 30, 28 pag. Manresa.

MATA-PERELLÓ, J.M. (1994).- Inventàri Mineralògic de la comarca del Matarranya, Terra Endins, nº 6, 23 pag. Manresa.

MATA-PERELLÓ, J.M. (1996).- Itinerari geològico - mineralògic per les comarques del Matarranya i de la Tierra Baja-Guadalope: des de Calaceit a Vall-de-roures, Fondespatla, la Canyada de Veric i Alcanyís. Inèdit. 14 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (2002).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques del Baix Maestrat i dels Ports: des de Vinaròs a Morella i a Montroig, i des de Pena-roja de Tastavins a les Tallades. Inèdit. 15 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (2014).- Recorregut geològic i mineralògic per les comarques dels Ports i del Matarranya: des del Port de Torre Miró a Mont-roig / Monroyo i a Valjunquera. Inèdit. 12 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. i MONTANÉ GARCIA, P. (2003).- Ruta de reconeixement geològic i mineralògic de la zona dels Ports de Beseit: des de Vall-de-roures a Fredes. Inèdit. 12 pag. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. i SANZ BALAGUÉ, J. (2015).- Recorregut geològic i mineralògic per les comarques del Matarranya i del Bajo Aragón: des de Mont-roig / Monroyo, a la Sorollera / la Cerollera, Ràfels / Ráfales i a Valljunquera / Valjunquera. Inèdit. 10 pàgines. Manresa

RIBA, O. et altri (1976).- Geografia Física dels Països Catalans, Edit. Ketres, 254 pàgines. Barcelona.

Waypoints

PictographWaypoint Altitude 2,861 ft

P1 SORTIDA DE MONT-ROIG CAP A PENA-ROJA DE TASTAVINS, CARRETERA A – 1414. Km 0´4

PARADA 1 - CONDICIONAL. SORTIDA DE MONT-ROIG CAP A PENA-ROJA DE TASTAVINS, CARRETERA A – 1414, (terme municipal de Monroyo / Mont-roig, comarca del Matarranya). (Full 520). El recorregut d´aquest itinerari, el començarem a la població aragonesa de Monroyo / Mont-roig, sobre la carretera nacional N – 232 (que uneix Vinaròs i Alcañiz). Així, des del poble ens cal sortir cap al Nord per aquesta carretera. En sobrepassar la població, ens caldrà fer una petita fillola per la carretera autonòmica A – 1414, tot anant cap a Peñarroya de Tastavins / Pena-roja de Tastavins. A uns 0´4 Km del primer poble esmentat, ens caldrà fer una aturada, si s´escau. En aquest recorregut, hem anat trobant afloraments dels materials cenozoics de la Depressió Geològica de l´Ebre. Aquests materials són cenozoics, i pertanyen probablement al complex de Mont-roig, Aiguaviva i Alcorisa. Pertanyen a l´Oligocè i es troben força replegats, i en alguns sectors encavalquen als nivells calcolutítics i sorrencs del Grup del Castellote - Matarranya. Pel que fa a l´indret de l´aturada, a l´igual que el poble, es troba situat al bell mig de la Depressió Geològica de l´Ebre i més concretament a la denominada Zona de l´Avant-país plegat. Així, per arreu es fan palesos els afloraments dels materials ocres, de característiques detrítiques. Entre aquests materials es troben abundants paleocanals, excavats entre els gresos i els trams calcolutítics. Aquests paleocanals es troben reblerts per conglomerats, la qual cosa produeix sovint inversions de relleu.

PictographWaypoint Altitude 2,855 ft
Photo ofP2 TELLERIA DE L´ERMITA DE LA CONSOLACIÓ,

P2 TELLERIA DE L´ERMITA DE LA CONSOLACIÓ,

PARADA 2. TELLERIA DE L´ERMITA DE LA CONSOLACIÓ, (terme municipal de Monroyo / Mont-roig, comarca del Matarranya). (Full 520). Després de fer l´aturada anterior, cal retrocedir cap el poble de Monroyo / Mont-roig, desfent la fillola. Ara, des d´aquí, ens caldrà continuar cap el Nord, seguint la carretera nacional N – 232. Més endavant, en arribar a les immediacions del Km 96, ens caldrà agafar un trencall per l´esquerra, el qual es dirigeix cap a l´Ermita de la Consolació. Prop d´aquesta, en una antiga teuleria (telleria), farem una nova aturada a uns 3´5 Km de l´anterior. En aquest recorregut. Hem anat trobant afloraments dels materials cenozoics esmentats a l´aturada anterior. Així, com abans, ens trobem situats dintre de la Depressió Geològica de l´Ebre, entre afloraments de materials de tonalitats ocres, de caràcter calcolutitic i gresenc. En aquest indret hi ha les restes d´una antiga teuleria (forn d´obra o telleria). Aquesta es troba lleugerament conservada. Tot i així, forma part del Patrimoni Miner de la comarca del Matarranya.

PictographWaypoint Altitude 2,661 ft
Photo ofP3 ANTIGUES EXPLOTACIONS DE CARBÖ I ARGILA. IMMEDIACIONS DE LA LLOBATERA. KM 102 N - 232

P3 ANTIGUES EXPLOTACIONS DE CARBÖ I ARGILA. IMMEDIACIONS DE LA LLOBATERA. KM 102 N - 232

PARADA 3. ANTIGUES EXPLOTACIONS D´ARGILA I DE CARBÓ DE LES IMMEDIACIONS DE LA CORBATERA, (terme municipal de la Cerollera / la Sorollera, antigament de la comarca del Matarranya i ara de la del Bajo Aragón - Alcañíz). (Full 495). Després de fer l´aturada anterior, cal continuar cap el Nord, seguint sempre la carretera nacional N – 232. A uns 5 Km de la parada anterior, es trobarà per l´esquerra el trencall de la Cerollera / la Sorollera. Poc després, a quasi 1 Km, es trobarà un camí per l´esquerra, que ens caldrà agafar, situat prop del Km 102 de la carretera. Aquest condueix a unes antigues explotacions (situades entre 1 i 1´5 Km de la carretera), per on farem una nova aturada. Així, des de la parada anterior haurem recorregut uns 7´8 Km, aproximadament. En aquest recorregut, haurem trobat inicialment els materials cenozoics esmentats a les aturades anteriors, situats dintre de la Depressió Geològica de l´Ebre. Així, hem anat trobant nivells de calcolutites i de gresos. Tot i així, en arribar a les corbes de la Corbatera, haurem començat a trobar afloraments dels materials mesozoics, de caràcter eminentment carbonat, del Cretàcic. Aquests materials que han estat explotat en diferents pedreres, es situen dintre del Sistema Ibèric, concretament, dintre de la Zona d´Enllaç amb la Serralada Prelitoral Catalana. Tot i així, aquí formen part de la làmina d´encavalcament de Foz-Calanda – Serra de la Ginebrosa. Aquesta encavalca al materials cenozoics anteriorment esmentats. Pel que fa a l´indret de la present aturada, cal dir que aquest es relaciona amb un aflorament dels materials cretàcics de l´Albià, situats dintre de la làmina d´encavalcament anteriorment esmentada. Així, aquí es fan palesos els nivells de la Formació Escucha i també els de la Formación Utrillas; tot i que predominen els primers. Entre els materials es fan ben ostensibles uns nivells de caolinita molt negra i nivells de lignits. Aquests materials han estat explotats en diferents indrets, dintre d´aquesta zona.

PictographWaypoint Altitude 2,068 ft
Photo ofP4 ANTIGUES EXPLOTACIONS DE LA GRAMANELLA. RÁFALES / RÁFELS

P4 ANTIGUES EXPLOTACIONS DE LA GRAMANELLA. RÁFALES / RÁFELS

PARADA 4 - CONDICIONAL ANTIGUES EXPLOTACIONS D´ARGILA DE RÀFELS. LA GRAMANELLA, (terme municipal de Ráfales / Ràfels, comarca del Matarranya). (Full 520). Després de fer l´aturada anterior, cal retornar cap a la carretera N – 232, per tal de fer un breu recorregut, fins trobar a 1 km el trencall que condueix cap al poble de Ráfales / Ràfels. Ens caldrà agafar aquest vial, per tal d´arribar fins al poble esmentat. En arribar anirem a unes antigues explotacions caolins situades a la Gramanella, a quasi 1 Km al sud del poble. Aquí, si s´escau farem una aturada, a uns 10´2 Km de l´aturada anteriorment efectuada. En aquest recorregut, ens hem estat desplaçant per la làmina d´encavalcament de Foz-Calanda – Serra de la Ginebrosa. Així, fonamentalment, hem anat trobant afloraments dels materials mesozoics del Cretàcic. Ara mateix, en aquest indret, hi ha un aflorament dels materials de l´Albià, concretament els de la Formació Utrillas. Aquests materials han estat explotats en aquest lloc.

PictographWaypoint Altitude 1,813 ft
Photo ofP5 LA TELLERIA. FONT DE LA TELLERIA (TEULERIA). LA PORTELLADA

P5 LA TELLERIA. FONT DE LA TELLERIA (TEULERIA). LA PORTELLADA

PARADA 5. BARRANC DE LA FONT DE LA TELLERIA, (terme municipal de la Portellada, comarca del Matarranya). (Full 495). Alçada: 553 metres Després de realitzar l´aturada anterior, cal desfer completament la fillola, retornant de nou cap a la carretera N – 232. En trobar-la, ens caldrà continuar cap el Nord. Així, més endavant, a uns 3 Km de retornar a la carretera abans esmentada, prop del seu Km 110, trobarem el trencall de la carretera local TE – 23, que surt per la dreta. Seguint aquest vial arribarem quasi al poble de Fórnoles / Fórnols; però abans ahaurem trobat la carretera local TE – V – 3004, per la qual haurem de continuar el recorregut cap a llevant, per tal d´anar cap al poble de La Portellada. En arribar-hi, ens caldrà sobrepassar-lo, per tal de continuar per la carretera local TE – 22, anant ara cap al Nord. Finalment, a uns 2 Km i escaig del poble, trobarem el Barranc de la Font de la Telleria (Tejeria), per l´esquerra. Després de remuntar-lo, arribarem a l´indret per on hi ha la Font de la Telleria i tanmateix les restes de la Telleria. Per aquí farem una aturada, després d´un llarg recorregut des de la parada anterior, de poc més de 25 Km. En aquest recorregut, inicialment hem trobat els materials mesozoics esmentats a l´aturada anterior, els materials del Cretàcic, que ara són fonamentalment carbonatats, de la làmina d´encavalcament de Foz-Calanda – Serra de la Ginebrosa, que pertany al Sistema Ibèric. Tot i així, més endavant, prop del primer Km després d´haver retornat a la carretera N – 232, trobarem de nou els materials cenozoics de la Depressió Geològica de l´Ebre. Així, haurem passat de nou del Sistema Ibèric a la depressió que hem acabat d´esmentar. Aquest contacte es realitza per un encavalcament de la serralada sobre la depressió. En tot cas, si s´escau, per aquest indret, es pot fer una PARADA COMPLEMENTÀRIA 4 – BIS, PER LES IMMEDIACIONS DEL Km 107 – 108, per tal de veure aquest encavalcament. Així, a partir de l´indret de la parada anterior, hem anat trobant afloraments dels materials cenozoics, de caràcter calcolutític i gresenc, segons els indrets, amb freqüents paleocanals. Aquests materials que reblen la Depressió Geològica de l´Ebre, es situen dintre del al Grup Guadalope - Castellote. Aquest són també els materials que apareixen a l´indret de la present aturada. Així, aquí apareixen els materials calcolutitics, els quals han estat explotats, per tal de ser emprats per una antiga Telleria (Teuleria). Tot i el seu mal estat de conservació, aquesta antiga telleria (o Teuleria) és un element important del Patrimoni Miner de la comarca del Matarranya i del conjunt del Bajo Aragón.

PictographWaypoint Altitude 1,893 ft
Photo ofP6 ELS ALGEPSARS / LOS ALJEZARES Photo ofP6 ELS ALGEPSARS / LOS ALJEZARES Photo ofP6 ELS ALGEPSARS / LOS ALJEZARES

P6 ELS ALGEPSARS / LOS ALJEZARES

PARADA 6. ELS ALGEPSARS / LAS ALJECERAS DE LA FRESNEDA, (terme municipal de la Fresneda, comarca del Matarranya). (Full 495). Alçada: 577 metres Després de fer l´aturada anterior, cal retornar cap a la carretera local TE – 22, per tal de continuar cap el Nord, anant ara cap al proper poble de la Fresnede. Poc després de retornar al vial esmentat, arribarem a l´indret dels Algepsars (Aljeceras). Es troben situats a l´esquerra de la carretera, a escassa distància d´aquesta. En aquest indret farem una aturada, aproximadament a uns 3 Km de la parada anterior. En aquest trajecte, ens hem estat movent dintre de la Depressió Geològica de l´Ebre, entre afloraments dels materials cenozoics del al Grup Guadalope - Castellote. Aquest són també els materials que apareixen a l´indret de la present aturada. Son uns materials de l´Oligocè, que presenten nivells de calcolutites ocres i de gresos, amb abundants paleocanals. Ocasionalment, entre aquests materials hi ha nivells de guixos, els quals han estat explotats i tractats en uns Forns de Guix. Tanmateix s´han explotat els nivells argilosos i hi ha uns Forns de Teules

PictographWaypoint Altitude 1,777 ft
Photo ofP7 FONT DE LA TELLERIA Photo ofP7 FONT DE LA TELLERIA

P7 FONT DE LA TELLERIA

PARADA 7. TELLERIA DE VALLJUNQUERA, (terme municipal de Valljunquera / Valjunquera, comarca del Matarranya). (Full 495). Alçada: 542 metres Després de fer la darrera aturada, ens caldrà retornar cap a la carretera TE – 22, anant ara cap a Fresneda. Però abans haurem trobat la carretera TE – V – 3006, per la qual arribarem al poble esmentat. . Finalment, després de travessar el darrer poble esmentat, ens caldrà continuar per la carretera TE – V – 3006, anant ara cap a Valjunquera / Valljunquera, però abans d´arribar-hi trobarem la carretera autonòmica aragonesa A – 231. Així, arribarem al darrer poble esmentat. En arribar-hi, ens caldrà travessar-lo. Poc després de sobrepassar el poble, per l´esquerra trobarem el camí que es dirigeix cap a la Font de la Telleria, per on farem la darrera aturada del recorregut d´aquest itinerari, després de fer un darrer recorregut d´uns 10´9 Km. En aquest recorregut, inicialment hem trobat els materials cenozoics de la Depressió Geològica de l´Ebre. Així, a partir de l´indret de la parada anterior, hem anat trobant afloraments dels materials cenozoics, de caràcter calcolutític i gresenc, segons els indrets, amb freqüents paleocanals. Aquests materials que reblen la Depressió Geològica de l´Ebre, es situen dintre del al Grup Guadalope - Castellote. Aquest són també els materials que apareixen a l´indret de la present aturada. En aquest indret hi ha un interessant conjunt patrimonial, entre el qual destaquen les restes d´una antiga teuleria (Font d´Obra o Telleria), i també les restes de una font, anomenada “Font de la Telleria”. En aquesta “telleria” s’aprofitaven uns materials calcolutitics explotats prop de l´indret. Tanmateix s´utilitzava l´aigua del barranc proper, de les immediacions de la font. Pel que fa a la telleria, tot i el seu estat, formen part del Patrimoni Miner de la comarca del Matarranya.

Comments

    You can or this trail