ITINERARI GEOLÔGIC I MINER DES DE FONTESPTLA A PENA-ROJA DE TASTAVINS, HERBERS I A LES CASES DE LA MINA DEL COLL DE RABASSA
near Fuentespalda, Aragón (España)
Viewed 491 times, downloaded 7 times
Trail photos
Itinerary description
Per Josep M. MATA-PERELLÓ i Joan Salvador PUIG ORIOL
ADVERTIMENTS PREVIS
Com en altres recorreguts de RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA ..., si es disposa del temps suficient, poden efectuar-se passant per totes les parades i filloles. En cas contrari, recomanem prescindir de les anomenades PARADES - CONDICIONALS.
També recomanem de cercar la informació més adient, sobre els trams a recórrer mitjançant camins de terra, o de pista. Precisament, en aquest itinerari, hi ha alguns trajectes d’aproximació cap a les mines, que haurem de fer per camins de terra en irregular estat de conservació.
Per d’altra banda, recomanem tenir una cura extrema de la NATURA, evitant qualsevol forma d’agressió sobre ella, o de fer-n’hi un mal ús del que en ofereix la nostra mare Terra.
BREU INTRODUCCIÓ
En aquesta ocasió, el recorregut del present itinerari discorrerà per una zona en la qual conflueixen tres unitats geològiques netament diferenciades: la Depressió Geològica de l´Ebre, la Serralada Prelitoral Catalana (del Sistema Mediterrani); així com la Serralada Ibèrica.
Així, en el primer tram del recorregut, entre Fontdespatla i Pena-roja de Tastavins aquest oscil·larà entre les dues primeres unitats geològiques, efectuant-se parades tant en una com a l’altra. Després, entre Pena-roja de Tastavins i la fi del recorregut, el recorregut recalarà a les dues últimes unitats geològiques esmentades, però especialment la Serralada Ibèrica.
Per d’altra banda, el recorregut de l´itinerari, es realitzarà per dues comarques: una d´elles de la Regió de Tortosa, concretament per la comarca aragonesa del Matarranya; i l´altra de la Regió de Castelló: la comarca dels Ports. El recorregut començarà a la primera, per finalitzar a la segona.
OBJECTIUS FONAMENTALS D’AQUEST ITINERARI
Els objectius fonamentals que es pretenen aconseguir en aquest itinerari, es poden concretar en els següents aspectes generals:
1.- Observació i descripció dels materials terciaris (de l´Eocè i de l´Oligocè) de la Depressió Geològica de l´Ebre, que pertanyen majoritàriament al Grup Guadalope - Castellote. Aquests materials, els anirem trobant a diferents indrets del primer tram del recorregut, especialment entre Fontdespatla i Pena-roja de Tastavins. Cal dir bona part d’aquesta zona, s’inclou dintre del denominat Avant-país, situat al contacte entre la Depressió Geològica de l´Ebre i la Serralada Ibèrica.
2.- Observació i descripció dels materials mesozoics (del Triàsic, del Juràssic i del Cretàcic), que constitueixen la Serralada Prelitoral i el Sistema Ibèric, a la seva Zona d´Enllaç. Aquests materials els trobarem a diferents indrets del recorregut de l´itinerari, especialment entre Pena-roja de Tastavins i el final del recorregut.
3.- Observació de les estructures locals d’aquests materials, al llarg del recorregut de l´itinerari, i de les relacions existents entre les tres unitats geològiques acabades d’esmentar, i en especial: visió de les estructures de la Zona d’Enllaç.
4.- Observació i reconeixement de diferents mineralitzacions situades a diferents indrets del recorregut de l´itinerari, (però sempre dintre de la Zona d´Enllaç).
5.- Observació de les antigues explotacions mineres relacionades amb les mineralitzacions anteriors. Al respecte, cal dir que totes elles es troben actualment aturades.
6.- Observació de les empremtes de la riada del riu Tastavins de fa uns anys (i de les tasques de rehabilitació), prop de la població de Pena-roja.
7.- Observació de les formacions kàrstiques dels voltants d´Herbers, amb diferents dolines i poljès.
8.- Observació i anàlisi dels impactes produïts sobre el Medi Natural (i sobre el Medi Ambient), tant per les explotacions mineres anteriors, com per altres activitats humanes.
9.- Observació dels diferents indrets relacionats amb el Patrimoni Geològic i Miner, que trobarem al llarg del recorregut.
ANTECEDENTS BIBLIOGRÀFICS
Pel que fa al recorregut del present itinerari, existeixen diferents antecedents bibliogràfics molt propers, obra d’un dels autors del present itinerari. Es tracta de MATA-PERELLÓ (1996a, 1996b, 1997, 1989, 2000, 2006a, 2006b, 2013 i 2014); i també de MATA-PERELLÓ i MONTANÉ GARCÍA (2003).
Pel que fa a la descripció de les mineralitzacions, cal fer esment d’altres treballs del mateix autor: MATA-PERELLÓ (1991), relatiu al conjunt de les mineralitzacions catalanes en general; i MATA-PERELLÓ (1992), relatius a l´inventari mineralògic de la comarca del Matarranya.
I, finalment, pel que fa a l’estructura geològica de la zona per la qual discorre l´itinerari, farem esment dels treballs de: GUIMERÀ et altri (1982) i de RIBA et altri (1976). També, i dintre d’aquest apartat, també farem esment de diversos treballs de l´IGME (1972 i 1976). Tots ells són relatius a diversos fulls geològics corresponents als indrets per on passarà el recorregut de l´itinerari.
Tots aquests treballs referenciats, i d’altres, figuren esmentats per ordre alfabètic a l’apartat dedicat a la BIBLIOGRAFIA.
RECORREGUT DE L´ITINERARI
El recorregut de l´itinerari començarà dintre de la comarca del Matarranya, a la població, de Fondespatla, des d´on es dirigirà cap a Pena-roja de Tastavins. En aquest tram s´efectuaran diverses aturades, sempre dintre de la comarca del Matarranya. En aquest trajecte, s´utilitzarà primer la carretera autonòmica A – 1414 i posteriorment la A – 2413 (aquesta darrera per poder arribar al segon poble esmentat).
Des de les immediacions de Pena-roja de Tastavins, es realitzaran dues filloles: una per la carretereta – camí que condueix cap a llevant, cap a l´embassament de la Pena; i l´altra cap a les Roques del Masmut. Després, el recorregut es dirigirà cap a Herbers, penetrant a la comarca dels Ports, per tal d´anar finalment cap a Les Cases de les Mines i cap a la carretera del Port de Miró, per on finalitzarà el recorregut, seguint la carretera valenciana CV – 110.
Així, aquest recorregut serà d’uns 36´96 Km i es faran 10 aturades al llarg de tot l’itinerari. El recorregut començarà a una alçada de 791 metres (per les immediacions de l´Ermita de Sant Miquel, a Fontespatla). Després, anirà baixant, fins arribar a una altura d´uns 610 metres, per les immediacions del Pont sobre el Tastavins. Després, anirà pujant, fins arribar als 810 metres, per les immediacions de les Penyes dels Masmut.
Després, baixarà fins als 680 metres, per les immediacions de Pena-roja de Tastavins. Finalment, anirà pujant, amb lleugeres oscil·lacions fins arribar als 973 metres, camí del Port de Torre Miró. Aquí, finalitzarà el recorregut de l´itinerari.
DESCRIPCIÓ DE L´ITINERARI
Com de costum, estructurarem el recorregut de l´itinerari en una sèrie de PARADES, que tot seguit anirem veient. En cadascuna d´aquestes aturades farem un breu comentari (geològic o mineralògic, segons s’escaigui).
Cada una d´aquestes parades tindrà un número, i un topònim representatiu. Per d´altra banda, s´indicarà el nom del poble més proper, el municipi al qual pertany l´indret, i la comarca on es troba situat. Per d´altra banda, també indicarem en cada cas, i entre parèntesi, el full topogràfic on es troba l´aturada.
Finalment, cal dir que el recorregut de l´itinerari s´inclourà dintre del següent full, del "Mapa Topográfico Nacional", realitzat a l´escala 1:50.000 per l´"Instituto Geográfico y Catastral": 520 (dit de Pena-roja de Tastavins).
_______________________________________________________________________________________
REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES
GUIMERÀ, J. et altri (1992).- Geologia (II), Història Natural dels Països Catalans, Vol.2, 547 pag. Enciclopèdia Catalana, S.A. Barcelona.
IGME (1972).- Mapa Geológico de España a escala 1:200.000. Sintesis de la Cartografia existente. Hoja y memória nº. 41 (Tortosa). Inst. Geol. Min. España. Minist. Indústria. Madrid.
IGME (1974).- Mapa Metalogenético de España a escala 1:200.000. Hoja y memória nº. 41 (Tortosa). Inst. Geol. Min. España. Minist. Indústria. Madrid.
IGME (1975).- Mapa de Rocas Industriales de España a escala 1:200.000. Hoja y memória nº. 41 (Tortosa). Inst. Geol. Min. España. Minist. Indústria. Madrid.
IGME (1976).- Mapa Geológico de España a escala 1:50.000. Segunda Sèrie. Hoja y memó. nº 520 (Pena-roja de Tastavins). Inst. Geol. Min. España. Min. Indús. Madrid.
IGME (1977).- Mapa Geológico de España a escala 1:50.000. Segunda Sèrie. Hoja y memó. nº 545 (Morella). Inst. Geol. Min. España. Min. Indús. Madrid.
MATA-PERELLÓ, J.M. (1989).- Una recerca mineralògica per les terres de l´Ebre: del Matarranya al Priorat. But. Col. Ofi, de Doctors i Llicenciats, nº 67, 15pag. Barcelona.
MATA-PERELLÓ, J.M. (1991).- Els Minerals de Catalunya. Arxius de la Secció de Ciències, t. XCIII, 442 pag. Institut d´Estudis Catalans. Barcelona.
MATA-PERELLÓ, J.M. (1992).- Inventario Mineralógico de la Tierra Baja - Matarraña, Revista Rodeno, nº 30, 28 pag. Manresa.
MATA-PERELLÓ, J.M. (1994).- Inventàri Mineralògic de la comarca del Matarranya, Terra Endins, nº 6, 23 pag. Manresa.
MATA-PERELLÓ, J.M. (1996a).- Itinerari geològico - mineralògic per les comarques de la Terra Alta i del Matarranya: des d´Arnes a Beseit, a Vall-de-roures i a Fondespatla. Inèdit, 9 pàgines. Manresa.
MATA-PERELLÓ, J.M. (1996b).- Itinerari geològico i mineralògic entre Gandesa, la Font-calda i Vall-de -roures. Inèdit., 12 pàgines. Manresa.
MATA-PERELLÓ. J.M. (1997).- Recerca geològica i mineralògica per les comarques de la Terra Alta i del Matarranya: des de Gandesa a Bot i Horta de Sant Joan, i des de Vall-de-roures a Fondespatlla. Inèdit, 17 pàg. Manresa
MATA-PERELLÓ, J.M. (2006a).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques de la Terra Alta i del Matarranya: des de Gandesa a Vall-de-roures i a Fondespatlla. Inèdit, 13 pag, Manresa
MATA-PERELLÓ, J.M. (2006b).- Recorregut geològic i mineralògic per les comarques de Matarranya i dels Ports: des de Vall-de-roures a Pena-roja de Tastavins i a Bolinxa. Inèdit. 12 pàgines. Manresa
MATA-PERELLÓ, J.M. (2013).- Recorregut geològic i mineralògic per les comarques de Matarranya i dels Ports: des de Fontdespatla a Pena-roja de Tastavins, a Herbers i a Bolinxa, Inèdit. 11 pàgines. Manresa
MATA-PERELLÓ, J.M. (2014).- Recorregut geològic i mineralògic per les comarques de Matarranya i dels Ports: des de Fontdespatla a Pena-roja de Tastavins, Herbers, Bolinxa i al Port de Torre Miró. Inèdit. 16 pàgines. Manresa
MATA-PERELLÓ, J.M. i MONTANÉ GARCIA , P. (2003).- Ruta de reconeixement geològic i mineralògic de la zona dels Ports de Beseit: des de Vall-de-roures a Fredes. Inèdit. 12 pag. Manresa
RIBA, O. et altri (1976).- Geografia Física dels Països Catalans, Edit. Ketres, 254 pàgines. Barcelona.
Waypoints
P1 ERMITA DE SANT MIQUEL
PARADA 1. ERMITA DE SANT MIQUEL, (terme de Fondespatla, comarca del Matarranya). (full 520). El recorregut de l´itinerari el començarem per les immediacions del poble de Fondespatla. Per arribar-hi, ens caldrà creuar el poble, per tal d´agafar el camí que va cap a l’ermita de Sant Miquel. Ens caldrà arribar fins un replà situat abans d’un petit pont. Aquí, a uns 1 Km del poble, farem la primera aturada. Tot aquest recorregut, des de que hem retornat a la carretera, fins a l´indret de l´aturada, s´haurà fet entre els materials oligocènics del Grup Guadalope – Castellote, que són els que apareixen a l´indret de l´aturada, ja que ens haurem estat desplaçant per la Depressió Geològica de l´Ebre, on ens trobem ara situats. Aquí podem observar una inflexió amb la vergència de les estructures de la Zona d´Enllaç, es passa d’una direcció ENE-OSO, a una altra ESE-ONO és a dir; de direccions de tipus català a altres d’ibèrics.
P2 VERGE DE LA FONT. PONT SOBRE EL TASTAVINS
PARADA 2. SANTUARI DE LA VERGE DE LA FONT. PONT SOBRE EL RIU TASTAVINS, (terme municipal de Penya-roja de Tastavins, comarca del Matarranya). (Full 520). Des de la parada anterior, cal anar cap a Pena-roja de Tastavins / Peñarroya de Tastavins. Per arribar-hi utilitzarem primer la carretera autonòmica A – 1414 i posteriorment la A – 2413. En arribar a les immediacions del darrer poble, concretament a l´Ermita de la Virgen de la Fuente, al pont sobre el riu Tastavins, ens caldrà fer una nova aturada. Així, haurem efectuat un recorregut proper als 7´5 Km, des de la parada anterior. Tot aquest recorregut, l’haurem efectuat entre els afloraments dels materials oligocènics, de caràcter eminentment detrític, els quals pertanyen a Complex de Mont-roig, Aiguaviva i Alcorisa. Tots aquests materials pertanyen a la Zona de l´Avant-país, de la Depressió Geològica de l’Ebre. En aquest l’indret on efectuem la present parada i mirant cap al Sud, es pot veure (en la llunyania) l’encavalcament dels materials mesozoics del Sistema Ibèric, sobre els materials terciaris que afloren pels indrets on ara som. En aquest indret, es poden veure els desastres ocasionats per la darrera riada del riu Tastavins, de fa uns 10 anys. I alhora es pot veure la rehabilitació posterior de la zona. Aquesta riada va destrossar el pont medieval, que estava situat aigües avall d´un pont actual mal dissenyat, amb un “ull” molt petit. Tota la brossa de la riada, el va obturar, ien sortir l´aigua a pressió va trencar el pont vell, de tres ”ulls”. Cal dir, que aquesta situació de risc, va a estar a punt de trinxar la pròpia Ermita.
P3 COLL DE L¨ANDREU
PARADA 3 - CONDICIONAL. VOLTANTS DEL COLL DE L´ANDREU, CARRETERETA A L´EMBASSAMENT DE LA PENA, (terme municipal de Penya-roja de Tastavins, comarca del Matarranya). (full 520) Després de fer l´aturada anterior, cal continuar cap a Pena – roja de Tastavins, seguint la carretera A – 2413 (deixant per la banda dreta la carretera CV – 110, que es dirigeix cap a Herbers). En arribar a les immediacions del primer poble esmentat, a menys de 1 Km, caldrà agafar per l´esquerra una carretereta assenyalada cap a l´Embassament de la Pena. Després d´agafar-la, en arribar prop del Coll de l´Andreu, podem fer una nova aturada. Així, haurem recorregut poc més d´uns 2´5 Km, des de la parada feta anteriorment. En aquest recorregut, hem continuat trobant els materials esmentats a la parada anterior; és a dir: els nivells de calcolutites i gresos del Complex de Mont-roig, Aiguaviva i Alcorisa. Cal dir que aquets materials es situen dintre de la Depressió Geològica de l´Ebre per on estem ara situats; concretament dintre de la denominada Zona de l´Avant-país, de la Depressió Geològica de l’Ebre. Per d´altra banda, en aquest recorregut, mirant cap el SSE, s´han fet molt evidents els relleus de la Serra d´En Canadé, la qual es situa dintre de la Zona d´Enllaç de la Serralada Prelitoral Catalana amb el Sistema Ibèric. Així es veuen els relleus dels materials carbonatats del Juràssic i del Cretàcic. Tot i que no es veu, aquests materials encavalquen als de la Depressió Geològica de l´Ebre, situats més al Nord. FOTOGRAFIA 4. També, en aquest recorregut, s´han fet molt evidents els relleus de les Penyes del Masmut, cap on anirem a la propera aturada.
P4 PENYES DEL MASMUT
PARADA 4. LES PENYES DEL MASMUT, (terme municipal de Penya-roja de Tastavins, comarca del Matarranya). (Full 520). Després de fer l´aturada anterior, cal retornar cap a la carretera autonòmica A – 2413, per tal d´arribar fins al proper poble de Pena-roja de Tastavins / Peñarroya de Tastavins. En arribar-hi, caldrà entrar, per tal de continuar des de dintre del poble, pel camí ben assenyalat, que condueix cap al paratge de les Penyes del Masmut. En arribar-hi, farem una nova aturada; a uns 3 Km del poble i a uns 5 Km des de la parada anterior.. En aquest recorregut, inicialment hem trobat els materials esmentats als desplaçaments cap a les dues aturades anteriors. Efectivament, haurem vist afloraments del materials ocres (gresos i calcolutites) del Complex de Mont-roig, Aiguaviva i Alcorisa. Aquests materials es troben dintre de la Depressió Geològica de l´Ebre; i més exactament dins de la denominada Zona de l´Avant-país, de la Depressió Geològica de l’Ebre. Després, en deixar el poble, haurem començat a trobar afloraments dels materials carbonatats mesozoics, del Juràssic. Aquests materials es situen dintre de la Zona d´Enllaç de la Serralada Prelitoral Catalana amb el Sistema Ibèric i encavalquen als anteriors de la Depressió Geològica de l´Ebre.. Tot i així, prop de l´´ indret de la present aturada, haurem trobat uns afloraments dels nivells detrítics post-orogènics (semblants als de la Formació Montsant, situada més a llevant). Aquests materials es troben en clara posició discordant, en relació amb als mesozoics acabats d´esmentar. Aquest indret és espectacular i forma part del Patrimoni Geològic de la comarca del Matarranya i del conjunt d´Aragó.
P5 MAS DE CAPOLETA
PARADA 5 - CONDICIONAL. VOLTANTS DELS MAS DE CAPOLLETA, BARRANC D´ESCRESOLA, (terme municipal de Penya-roja de Tastavins, comarca del Matarranya). (full 520) Des de la parada anterior, cal retornar cap a Pena – roja de Tastavins / Penyarroya de Tastavins, per tal de seguir cap a Herbers, per la carretera CV – 110. Tot i així, en arribar a les immediacions del Mas de Capolleta, front al barranc d’Escresola, caldrà fer la present aturada, després de recórrer uns 2 Km, del primer poble. En aquest recorregut, haurem trobat inicialment els materials terciaris esmentats a la parada anterior, els del Complex de Mont-roig, Aiguaviva i Alcorisa. També haurem trobat afloraments més lutítics, els quals pertanyen al Grup del Matarranya-Castellote. Tot i així, una mica més amunt del Mas de Capolleta, haurem trobat l’encavalcament dels materials mesozoics del Sistema Ibèric (els quals es troben més al Sud d’on ara som) per sobre dels materials terciaris anteriors.
P6 MAS DEL SOBIRÀ
PARADA 6. VOLTANTS DELS MAS DEL SOBIRÀ, (terme municipal de Pena-roja de tastavins, comarca del Matarranya). (full 520). Després de fer l’aturada anterior, cal fer un breu recorregut de menys de 1 Km, per tal d’arribar a l’indret de la nova aturada. Aquest lloc es troba situat a la vora de la carretera que anem seguint, la CV – 110. En aquest recorregut hem trobat els materials esmentats a la parada anterior. Tot i així, en aquest indret podem observar com els materials mesozoics es troben intensament replegats. Aquest plegament és en gran part aparent. Ens trobem en el front mateix d’un encavalcament i els materials que tenim enfront estan verticals. Considerant aquesta posició geomètrica de les capes i el fet de que estan parcialment erosionades podrem extreure conclusions sobre les deformacions de detall d’aquest aflorament.
P7 MOLIÍ DEL BARÓ
PARADA 7. IMMEDIACIONS DEL MOLÍ DEL BARÓ, CARRETERA A HERBERS, (termes municipals de Penya-roja de Tastavins i d’Herbers, comarques del Matarranya i dels Ports). (Full 520). Des de la parada anterior, cal continuar cap al proper poble d’Herbers. Poc abans d’arribar-hi, a menys de 1 Km, per les immediacions del Molí del Baró, caldrà fer la present aturada, després de fer un recorregut de prop de 2´5 Km, des de la parada anterior. En aquest recorregut, des de la parada anterior, hem continuat trobant els materials mesozoics esmentats anteriorment (del Juràssic i del Cretaci), els quals formen part de la Serralada Ibèrica, tot i que són encara molt propers a la denominada Zona d’Enllaç, de la qual ja n’hem parlat a les parades anteriors. Per d’altra banda, en aquest recorregut, a menys de 1 Km, abans d’arribar a Herbers, es pot veure un sinclinal, tot mirant cap a l’esquerra del riu.
P8 CARRETERA A LA MARE DE DEU DEL SARGAR
PARADA 8. SORTIDA DEL POBLE D’HERBERS – CAMÍ DE L’ERMITA DE LA MARE DE DÉU DEL SARGAR, (terme municipal d’Herbers, comarca dels Ports). (Full 520). Des de la parada anterior cal fer un breu recorregut fins a la sortida del poble d’Herbers, on farem la present aturada, després de recórrer quasi 1 Km des de les immediacions del Molí del Baró. Tot i així, el millor indret per fer l’aturada és a menys de 0´5 Km del poble, agafant el camí que es dirigeix cap a l’Ermita de la Mare de Deu del Sagar, a llevant del poble. En conjunt, en bona part d’aquest recorregut, s’han anat tallant els materials cretàcics, eminentment de caràcter calcari. I des d’aquest indret, es pot gaudir d’una bona observació de Sinclinal de l’ermita de la Mare de Deu del Sagar. Aquest, es troba dibuixat entre els afloraments dels materials del Cretaci. També, i mirant cap al SE, es veu un plec tombat, entre els afloraments dels materials del Cretaci. Per altra banda, en aquest indret on ens trobem ara situats pot veure’s com el barranc que baixa de l’ermita de la Mare de Deu del Sagar, ha aprofitat l’artesa del sinclinal per a descriure el seu curs. Precisament, en aquest indret es pot veure com en travessar una capa de calcàries ha donat lloc a una petita cascada i a un gorg, de gran bellesa. També, des d´aquest lloc, es pot veure una interessant plana d´origen kàrstic.
P9 LES TALLADES
PARADA 9. CARRETERA DES D’HERBERS AL PORT DE TORRE MIRÓ, IMMEDIACIONS DE LES TALLADES, (terme municipal d’Herbers, comarca dels Ports). (Full 520). Després de fer la parada anterior, cal continuar per la carretera que condueix cap al port de Torre Miró. En arribar a les immediacions del paratge de les Tallades, cal fer la present aturada, després de recórrer uns 2 Km més, des de la parada anterior. En aquest recorregut hem continuat trobant afloraments dels materials mesozoics, (que per aquests indrets són fonamentalment del Cretaci), els quals formen part de la Serralada Ibèrica, prop de la seva Zona d’Enllaç. Aquests materials mesozoics es troben força replegats. Així, des d’aquest indret, i mirant cap a ponent es pot veure un bon exemple de sinclinal.
P10 MINES DEL MAS DE GODES
PARADA 10. CASES DE LES MINES, (terme municipal de Castell de Cabres, comarca del Bix Maestrat. (Full 520). Després de fer la parada anterior, cal continuar el recorregut per la carretera que es va dirigint cap a Torre Miró, la CV – 110. Així, anirem remuntant el Barranc d´Escalona. Després de sobrepassar el Caseriu del Mas de Pitarc, arribarem a un aiguabarreig de barrancs, sobrepassant la plana per on hem estat ara circulant. Poc després, trobarem, per l´esquerra un camí que va remuntant el Barranc de la Rambleta, així entrarem al terme de Castell de Cabrer i a la comarca del Baix Maestrat, per on farem una fillola. Així, arribarem a les Cases de la Mina, per on farem una aturada. Cal dir, que en aquest tram haurem d´anar a peu, per una tanca queimpideix el pas dels vehicles. Així, des de la parada anterior, haurem recorregut uns 4´4 Km, aproximadament. En aquest recorregut, hem anattrobant afloraments dels materials mesozoics que hem esmentat a les aturades anteriors. Així, ara hem començat a trobar afloraments dels materials de l´Albià, amb nivells de calcolutites grises, nivells de caolinita i de lignits. Ës a dir: hem anat trobant afloraments dels nivells de la Formación Escucha. Precisament, en aquest indret, han estat explotats els nivells de ligits. Així, per arreu, es fan paleses les antigues explotacions; així com un important Patrimoni Miner, escampat per tot arreu. Per d´altra banda, es fan paleses nombroses escombreres de lignit, carregades amb òxids i sulfats de ferro. Aquests minerals s´han format a partir de l´alteració de la PIRITA primària, originada entre els lignits (amb MARCASSITA i MELNIKWITA, altres sulfurs de ferro). Amb els òxids es troba la GOETITA (en forma de Limonita) i entre els sulfats , es fa palesa la MELANTERITA. Així com el GUIX secundari, al actuar l´Àcid sulfúric originat per l´alteració de la PIRITA sobre la CALCITA, també present als sediments.
P11 COSTA DEL GINEBRE
PARADA 11. CARRETERA DES D’HERBERS AL PORT DE TORRE MIRÓ, COSTA DEL GINEBRE, (terme municipal d’Herbers, comarca dels Ports). (Full 520). Després de fer la parada anterior, cal continuar per la carretera que condueix cap al port de Torre Miró (la CV – 110). En arribar al paratge de la Rabassa, cal fer la present aturada, després de recórrer uns 4 Km més, des de la parada anterior. En aquest recorregut hem continuat trobant afloraments dels materials mesozoics, (fonamentalment del Cretaci), els quals formen part de la Serralada Ibèrica, prop de la seva Zona d’Enllaç. Així es fan força paleses les estructures, amb clara vergència ibèrica, ESE-ONO i SE-NO. Així, des d’aquest indret, i mirant cap a la Rabassa, situada a l’altre cantó del Barranc d’Escalona, es poden veure unes interessants estructures, amb una falla entre els materials cretàcics. Per altra banda, des d’aquest indret, mirant cap al NNE es pot tornar a veure el Sinclinal de la Mare de Deu del Sagar, del qual ja n’hem parlat prop d’Herbers. Per d´altra banda, des d´aquest indret, mirant cap a Herbers (cap al Nord), es poden veure les dolines i l´interessant poljé. Aquest es troba poc després de sobrepassar la parada anterior, tot just abans de començar a pujar cap a l´indret de la present aturada.
You can add a comment or review this trail
Comments