Activity

ITINERARI GEOLÒGIC I MINER DES DE BEGUR A PALS, MASOS DE PALS, PLATJA DE PALS I A SA TUNA

Download

Trail photos

Photo ofITINERARI GEOLÒGIC I MINER DES DE BEGUR A PALS, MASOS DE PALS, PLATJA DE PALS I A SA TUNA Photo ofITINERARI GEOLÒGIC I MINER DES DE BEGUR A PALS, MASOS DE PALS, PLATJA DE PALS I A SA TUNA Photo ofITINERARI GEOLÒGIC I MINER DES DE BEGUR A PALS, MASOS DE PALS, PLATJA DE PALS I A SA TUNA

Author

Trail stats

Distance
9.97 mi
Elevation gain
502 ft
Technical difficulty
Easy
Elevation loss
1,220 ft
Max elevation
745 ft
TrailRank 
34
Min elevation
16 ft
Trail type
One Way
Coordinates
171
Uploaded
June 16, 2016
Be the first to clap
Share

near Begur, Catalunya (España)

Viewed 863 times, downloaded 5 times

Trail photos

Photo ofITINERARI GEOLÒGIC I MINER DES DE BEGUR A PALS, MASOS DE PALS, PLATJA DE PALS I A SA TUNA Photo ofITINERARI GEOLÒGIC I MINER DES DE BEGUR A PALS, MASOS DE PALS, PLATJA DE PALS I A SA TUNA Photo ofITINERARI GEOLÒGIC I MINER DES DE BEGUR A PALS, MASOS DE PALS, PLATJA DE PALS I A SA TUNA

Itinerary description

RECORREGUT DE RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA PER LA COMARCA DEL BAIX EMPORDÀ: DES DE BEGUR I SA RIERA A REGENCÓS, PALS, MASOLS DE PALS, PLATGES DE PALS I A SA PUNTA

ADVERTIMENTS PREVIS

Com en altres recorreguts de RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA ..., si es disposa del temps suficient, poden efectuar-se passant per totes les parades i filloles. En cas contrari, recomanem prescindir de les anomenades PARADES - CONDICIONALS.

També cal fer esment, de que en aquest no farem gaires recorreguts a través de camins de terra. Això si, si que farem alguns recorreguts a peu, pels voltants de les Platges de Pals i de Sa Punta, fonamentalment.

Per d´altra banda, en qualsevol cas, cal tenir sempre una cura molt especial de respecte a la natura, al llarg de tot el recorregut de l´itinerari.

BREU INTRODUCCIÓ

El recorregut del present itinerari, es desenvoluparà quasi integrament pel Sistema Mediterrani, i més concretament, per la seva sotsunitat més externa: per la Serralada Litoral Catalana. Tot i així, cal dir que una petita part del recorregut es desenvoluparà pel Sistema Pirinenc, i més concretament pel seu Mantell del Cadí.

Així, el recorregut de l´itinerari s´iniciarà a la localitat de Begur, dintre de la comarca del Baix Empordà, la qual es troba situada en part dintre de la Serralada Litoral. Així, el recorregut de l´itinerari, s´endinsarà inicialment per la Serralada Litoral Catalana, per la qual es circularà pels voltants de la població esmentada i per Sa Riera. En aquest tram del recorregut, s´aniran trobant afloraments dels materials paleozoics, exclusivament: nivells d´esquists, marbres, fil·lites i pissarres de l´Ordovicià; i també roques granítiques del Carbonífer.

Tot i així, les darrera aturada es realitzarà dintre del sectors corresponents al Mantell del Cadí; discorrent, per d´altra banda, en sectors molt propers a la Depressió de l´Empordà i als Mantells Superiors de l´Empordà, els Mantells del Montgrí. Dels quals farem algunes observacions a certa distancia.

Per d´altra banda, en aquest breu recorregut pels sectors pirinencs del Mantell del Cadí, trobarem fonamentalment afloraments dels materials cenozoics del Paleocè i de l´Eocè, amb nivells de gresos, calcaries, lutites, calcolutites i fins i tot conglomerats.

Per d´altra banda, també ens cal dir que la totalitat del recorregut d´aquest itinerari es situarà dintre de la comarca del Baix Empordà, una de les que constitueixen la Regió de Girona.

OBJECTIUS GENERALS

A través d´aquest itinerari geològico-mineralògic, s´intentaran d´aconseguir els següents objectius, d´acord amb el sentit de la marxa.

1.- S´observarà l´estructura del Sistema Mediterrani i més concretament de la seva sotsunitat més externa, la Serralada Litoral Catalana, per la qual es circularà per les immediacions de Begur i de Sa Riera, fonamentalment.

2.- S´observaran les característiques dels materials paleozoics que constitueixen la unitat geològica esmentada a l´apartat anterior. Així, veurem els materials metamòrfics de l´Ordovicià (nivells d´esquistos, cornianes, fil·lites i marbres, fonamentalment); així com les roques granítiques del Carbonífer: els granits i les granodiorites.

3.- S´observarà l´estructura del Sistema Pirinenc i més concretament del seu Mantell del Cadí. Aquesta observació s´efectuarà pels voltants dels Masos de Pals i de les Platges de Pals. Alhora, també realitzarem observacions a distancia dels Mantells Inferiors de l´Empordà; concretament dels Mantells del Montgrí.

4.- També s´observaran els materials cenozoics (del Paleocè i de l´Eocè), que constitueixen el Mantell del Cadí, ja esmentat a l´apartat anterior. Aquestes observacions les realitzarem pels voltants dels Masos de Pals i de les Platges de Pals.

5.- Si s´escau, s´estudiaran diverses mineralitzacions distribuïdes al llarg del recorregut, com les mineralitzacions de Fe relacionades amb rebliments de cavitats d´origen càrstic, que veurem prop dels Platges de Pals, entre nivells carbonatats que pertanyen a l´Eocè.

6.- Observació de les explotacions mineres, antigues i actuals, relacionades amb les mineralitzacions esmentades a l´apartat anterior.

7.- Observació dels diferents indrets relacionats amb el nostre patrimoni geològic i miner, al llarg del present recorregut.

ANTECEDENTS BIBLIOGRÀFICS

Hi ha alguns antecedents llunyans, nostres, relacionats amb antics itineraris que es van fer per aquests indrets, de quasi vint anys. Entre aquests, farem esment dels següents: MATA-PERELLÓ i VALL ROSELLÓ (1997) i VALL ROSELLÓ i MATA – PERELLÓ (1995). Tret d´aquests, no en coneixem cap més
També farem esment de diversos treballs, de caràcter geològic general, com són els següents: GUIMERÀ et altri (1992), i RIBA et altri (1976). Per d´altra banda, també cal esmentar els següents treballs geològics, centrats a l´àrea per la qual discorre el present itinerari: IGME (1994a, 1994b i 1994c); així com pel més recent: ICGC (2005).

Per d´altra banda, pel que fa a l´estudi de les mineralitzacions situades dintre de l´àrea per la qual discorre l´itinerari, farem esment d´un altre treball nostre: MATA-PERELLÓ (1991), relatiu al conjunt de les mineralitzacions de Catalunya. També farem esment de: CALDERÓN (1910), FAURA i SANS (1923), MARCET RIBA (1947) i TOMÁS (1919-1920).

Tots aquests treballs, i d´altres, figuraran degudament relacionats, dintre de l´apartat d´aquest treball dedicat a les referències bibliogràfiques.

RECORREGUT DE L´ITINERARI

El recorregut del present itinerari el començarem al bell mig del poble de Begur, per on farem la primera aturada. Després, es realitzarà un breu recorregut, anat cap a Sa Riera, per on es realitzarà una nova aturada, tot anant-hi.

Després, es retornarà a Begur, des d´on es sortirà per la carretera Gi – 553, fent una nova aturada a la sortida de Begur. Posteriorment, en passar per aquesta carretera, prop de Regencós, es farà una altra aturada. Seguidament es continuarà cap a Pals, però abans d´arribar-hi, haurem trobat la carretera C – 31. Més endavant, a la sortida de Pals, es trobarà la carretera Gi – 6502, que ens conduirà cap als Masos de Pals. La mateixa carretera anterior, ens durà cap a les Platges de Pals i cap a Sa Punta, per on es faran les darreres aturades, ja dintre del terme de Begur, on s´ha entrat de nou.

Així, es pot veure que en aquest recorregut, que tindrà una longitud d´uns 16´04 Km, a través dels quals farem 7 aturades. Aquest itinerari s´iniciarà a una alçada d´uns 227 metres, al bell mig de Begur. Després, baixarà lleugerament fins als 117 metres, camí de Sa Riera. Tot seguit, tornarà a pujar en retornar prop de Begur. I, a partir d´aquest indret, anirà baixant contínuament, fins arribar a 1 metre per les immediacions de les darreres aturades.

DESCRIPCIÓ DE L´ITINERARI

Com ja és habitual, considerarem una sèrie de PARADES (o d´ESTACIONS), per tal d´observar diverses qüestions geològiques o mineralògiques. Aquestes aturades aniran numerades, i en cada cas s´indicarà el nom del poble més proper, el terme al qual pertany, i la comarca on es situa.

També s´indicarà el número del full topogràfic (a escala 1:50.000), on es troba l´indret de l´aturada realitzada. En aquest cas, totes les aturades es troben situades dintre del següent full: 335 (o de Palafrugell). Pertanyen al "Mapa Topográfico de España, a escala 1:50.000", editat pel Instituto Geográfico y Catastral. Igualment, si s´escau, es pot fer servir el Mapa Topogràfic de la Comarca del Baix Empordà, editat per l´Institut de Cartografia de la Generalitat de Catalunya.

Així, la relació de les aturades que constitueix aquest itinerari, es la següent, que anirem veient a continuació.
__________________________________________________________________

BIBLIOGRAFIA EMPRADA

CALDERON, S. (1910).- Los Minerales de España. Junta Superior Facultativa de Minas. 506 pag. Madrid.

FAURA i SANS, N. (1923).- Explicació de la fulla nº 24 (Sant Feliu de Guixos). Servei del Mapa Geològic de Catalunya. Mancomunitat de Catalunya. Barcelona.

GUIMERÀ, J. et altri (1992).- Geologia (II), Història Natural dels Països Catalans. Vol. 2, 547 pag. Enciclopèdia Catalana, S.A., Barcelona

ICGC (2005).- Mapa Geològic Comarcal de Catalunya a escala 1:50.000. Full nº 10: Baix Empordà. Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. Barcelona

IGME (1983).- Mapa Geológico de España a escala 1:50.000 (Segunda Série). Memòria i explicació de les fulles nsº: 297 (L´Estartit) i 335 (Palafrugell). Inst. Geol-Min. España, Minist. Industria y Energia. Madrid.

MARCET i RIBA, J. (1947).- Rocas eruptivas de las Gabarras y de la zona adyacente de la Costa Brava Catalana. Treballs dels Museu de Cien. Nat. de Barcelona. T. 1, vol. 1. Barcelona.

MATA-PERELLÓ, J.M. (1991).- Els Minerals de Catalunya. Arxius de la Secció de Ciències, t. XCIII. Institut d´Estudis Catalans. Barcelona.

MATA - PERELLÓ, J.M. i VALL ROSELLÓ, E. (1997).- Recerca geològica i mineralògica per la comarca del Baix Empordà: des de Palamós a l´Estartit. Inèdit. 12 pàgines. Manresa

RIBA ARDERIU, O. Et altri. (1976).- Geografia física dels Països Catalans. Edit Ketres. Barcelona

TOMAS, LL. (1919-1920).- Els Minerals de Catalunya. Treballs de la Institució Catalana d´Història Natural, t.6. Barcelona.

VALL ROSELLÓ, E. i MATA-PERELLÓ, J.M. (1995).- Recerca geològica i mineralògica per la comarca del Baix Empordà. Xaragall, sèrie B, nº 7 (abril de 1995), 21 pàgines. Manresa.

Waypoints

PictographWaypoint Altitude 0 ft
Photo ofP1 MIRADOR DEL CASTELL DE BEGUR Photo ofP1 MIRADOR DEL CASTELL DE BEGUR Photo ofP1 MIRADOR DEL CASTELL DE BEGUR

P1 MIRADOR DEL CASTELL DE BEGUR

PARADA 1. MIRADOR DEL CASTELL DE BEGUR, (terme municipal de Begur, comarca del Baix Empordà). (Full 335). El recorregut d´aquest itinerari el començarem al bell mig de la població de Begur, just davant del seu Castell. Aquí mateix farem la primera aturada d´aquest recorregut. Aquest indret, a l´igual que tot el poble de Begur, es troba situat sobre afloraments dels materials paleozoics de la Serralada Litoral Catalana. Així, per arreu, afloren esquistos, fil·lites i materials carbonatats de l´Ordovicià. També es fan força palesos els afloraments dels materials carbonatats del Cambrià, com per les immediacions del Castell de Begur, enfront d´on ara estem situats. Per d´altra banda, des d´aquest indret, mirant cap al NNE. Es pot gaudir d´una bona visió dels relleus del Montgrí, situats a uns 15 Km d´on som ara. Aquests relleus ja es situen dintre del Sistema Pirinenc, concretament dels denominats Mantells del Montgrí (dels Mantells Inferiors del Pedraforca). Dalt hi afloren les roques carbonatades del Cretàcic Mig, del Senomanià.

PictographWaypoint Altitude 338 ft
Photo ofP2 CARRETERETA A SA RIERA. TRENCALL DE LA PUNTA Photo ofP2 CARRETERETA A SA RIERA. TRENCALL DE LA PUNTA Photo ofP2 CARRETERETA A SA RIERA. TRENCALL DE LA PUNTA

P2 CARRETERETA A SA RIERA. TRENCALL DE LA PUNTA

PARADA 2. CARRETERETA A SA RIERA. TRENCALL DE LA CARRETERA A SA PUNTA, (terme municipal de Begur, comarca del Baix Empordà). (Full 335). Després de realitzar la parada anterior, cal sortir de l´interior de la població de Begur, per la carretera que condueix cap a Regencós. Poc abans de sortir, arribarem a una rotonda, des d´on surt la carretereta que condueix cap a Sa Riera i cap a Sa Punta. Ens caldrà agafar-la. Més endavant, en arribar a una pronunciada corba, des d´on surt la carretereta cap a Sa Punta, farem una altra aturada. La farem a uns 1´9 Km de la parada anterior. En aquest recorregut, hem anat trobant afloraments dels materials paleozoics que hem esmentat a l´aturada anterior. Per d´altra banda, en aquest tram (i especialment on estem aturats) s´han posat de manifest uns interessants plecs entre uns nivells carbonatats i esquistosos del Cambrià. FOTOGRAFIA 3. En aquest indret, també es troben molt replegats els filos de quars que travessen als materials anterior, donant lloc a uns interessants plec ptigmàtics. Per d´altra banda, des d´aquest indret, mirant cap a ponent, cap a l´altre cantó de la Riera de Begur, es fa ben evident una pedrera de calcàries, oberta sobre els afloraments carbonatats paleozoics del Cambrià. .

PictographWaypoint Altitude 440 ft
Photo ofP3 PEDRERA DE CALCÀRIES DE LA CARRETERA A REGENCÓS Photo ofP3 PEDRERA DE CALCÀRIES DE LA CARRETERA A REGENCÓS

P3 PEDRERA DE CALCÀRIES DE LA CARRETERA A REGENCÓS

PARADA 3. PEDRERA DE CALCÀRIES DE LA CARRETERA A REGENCÓS (Gi – 653), IMMEDIACIONS DEL Km 1´3, (terme municipal de Begur, comarca del Baix Empordà). (Full 335). Després de realitzar la parada anterior, cal retornar cap a la població de Begur. Tot seguit, ens caldrà continuar el recorregut per la carretera local Gi – 653, la qual es va dirigint cap a Regencós. Poc després de deixar el poble de Begur i poc abans de deixar el seu terme, arribarem a una explotació de calcàries situada a la bora de la carretera. Aquí, a uns 2 Km de la parada anterior, n´efectuarem una altra. En aquest recorregut, hem anat trobant afloraments dels materials paleozoics esmentats a les aturades anteriors. Com en aquelles, continuem estan situats dintre de la Serralada Litoral Catalana, entre afloraments dels materials paleozoics. En aquest indret, hi ha una antiga explotació (actualment aturada), dels materials carbonats calcaris del Cambrià. Aquí, aquestes calcàries han estat emprades com a àrids per a la construcció. Per d´altra banda, prop d´on som, existeixen diverses explotacions mineres a “cel obert”, on s´exploten diversos materials per a la construcció. La major part d´aquestes es situen sobre afloraments dels materials recents cenozoics de l´Holocè, tractant-se en la majoria de les ocasions de Dunes Litorals.

PictographWaypoint Altitude 164 ft

P4 TEULERIA DE REGENCÓS

PARADA 4 - CONDICIONAL. TEULERIA DE REGENCÓS, (terme municipal de Regencós, comarca del Baix Empordà). (Full 335). Després d´efectuar la parada anterior, cal efectuar un nou recorregut per la carretera que anem seguint, la Gi – 653. Seguint-la, ens anirem apropant al poble de Regencós. En uns 3´5 Km arribarem i superarem el poble acabat d´esmentar. Just a la sortida, farem una nova aturada. La farem a uns 100 metres de la carretera, a la seva dreta. En aquest recorregut, hem anat trobant, fonamentalment, afloraments dels materials detrítics de l´Holocè. Aquests materials són eminentment sorrencs, tot i que també hi ha nivells força argilosos. En aquest indret hi ha les restes d´una antiga teuleria. Entre les restes destaca la seva xemeneia, la qual forma part del nostre Patrimoni Miner, i cal vetllar per la seva conservació, fonamentalment de l´esmentada xemeneia.

PictographWaypoint Altitude 95 ft
Photo ofP5 CAMÍ A CAN BERNABÉ / P5 - BIS MINETA DE FERRO DELS MASOS DE PALS Photo ofP5 CAMÍ A CAN BERNABÉ / P5 - BIS MINETA DE FERRO DELS MASOS DE PALS

P5 CAMÍ A CAN BERNABÉ / P5 - BIS MINETA DE FERRO DELS MASOS DE PALS

PARADA 5. CAMÍ DE CAN BERNABÉ, (Els Masos de Pals, terme municipal de Pals, comarca del Baix Empordà). (Full 335). Després de fer l´aturada anterior, cal fer un nou recorregut per la carretera Gi – 653, que ben aviat es convertirà en la Gi – 31. Per aquesta arribarem a Pals. Després, haurem de continuar per la carretera GiV – 6502, per tal d´anar cap al Masos de Pals. A la sortida d´aquest poble, haurem d´agafar un carrer que es dirigeix cap al Nord, cap a Can Bernabé. Al poc d´agafar-ho, farem una aturada. La farem a uns 7 Km de l´anterior. En aquest recorregut, inicialment hem trobat els materials que hem esmentat a l´aturada anterior. Després, trobarem els materials cenozoics de l´Eocè (i del Paleocè) que formen part del Mantell del Cadí. Aquests materials els trobarem prop de Pals. És a dir, en aquest recorregut hem entrat en el Sistema Pirinenc. Tot i així, prop d´on ara som, al Sud dels Masos de Pals, es fan evidents els nivells de pissarres i fil·lites del Cambrià, de la Serralada Litoral Catalana. Això vol dir que prop d´on som, hi ha el contacte per falla entre les dues unitats geològiques. Possiblement aquesta fractura es troba sobre la mateixa població dels Masos de Pals. Per on ara ens trobem situats. Des d´aquest indret, mirant cap al Nord, es veuen els relleus del Montgrí (dels que ja n´hem parlat a l´aturada 1). També es veuen els relleus de la Zona Axial Pirinenca, mirant cap al NW, com el Roc de Frauça. Situat a l´Alt Empordà, prop de Maçanet de Cabrenys ____________________________________________________________________ PARADA 5 - BIS. MINETA DE FERRO DELS MASOS DE PALS, (Els Masos de Pals, terme municipal de Pals, comarca del Baix Empordà). (Full 335). Després d´efectuar la parada anterior, cal retornar a la carretera GiV – 6502. Després, des d´aquí, ens dirigirem cap al Sud dels Masos de Pals, per on farem una nova aturada, aproximadament a uns 1´2 Km de l´anterior. En aquest recorregut, hem tornat a entrar dintre de la Serralada Litoral Catalana i hem tornat a trobar afloraments dels materials del Cambrià. Així, hem vist nivells d´esquistos i també de calcàries. Precisament, en aquest indret hi ha una mineralització ferruginosa de rebliment de cavitats d´origen kàrstic. Es troba localitzada sobre unes calcàries del Cambrià. Els minerals presents són: GOETHITA (en forma de limonita), HEMATITES i CALCITA. Tot i això, la mineralització és molt poc important.

PictographWaypoint Altitude 0 ft
Photo ofP6 TRAVERTINS DE L´APARCAMENT MUNICIPAL DE SA PUNTA

P6 TRAVERTINS DE L´APARCAMENT MUNICIPAL DE SA PUNTA

PARADA 6. TRAVERTINS DE L¨APARCAMENT MUNICIPAL DE LA PUNTA, (la Punta, terme municipal de Begur, comarca del Baix Empordà). (Full 335). Després de realitzar la parada anterior, cal retornar a la carretera local GiV – 6502. Per tal de continuar el recorregut cap a les urbanitzacions de la ja propera Platja de Pals. En arribar-hi, caldrà creuar-les, arribant després a Sa Punta, del terme de Begur. Per aquest indret, a l´Aparcament Municipal, farem una parada, aproximadament a uns 4 Km de la realitzada anteriorment. En aquest recorregut, en regressar als Masos de Pals, hem tornat a trobar els materials cenozoics de l´Eocè, que formen part del Mantell del Cadí. Després, hem anat trobant afloraments de les sorres dunars que formen part del cordó litoral. Aquests materials, en bona part reptants, cobreixen els materials eocèniques que hem esmentat abans, del Mantell del Cadí, per on hem estat circulant. Ocasionalment s´hauran fet palesos, com per les immediacions del Puig Pedrós. Situat lleugerament al Sud de la carretera que segui. També ens queda al Sud la falla que posa en contacte el Mantell del Cadí amb la Serralada Litoral Catalana, tot i que aquesta es troba fossilitzada per les sorres dunars. Així, en aquest tram del recorregut, les sorres i les dunes s´han fet paleses per tot arreu. Després, en continuar el recorregut cap al mar, cada vegada es faran més palesos els afloraments dels materials cenozoics de l´Eocè (i ocasionalment del Paleocè), els quals apareixen per tot arreu. Es tracta de nivells de gresos, calcolutites, conglomerats i calcàries. Ocasionalment, com en aquest indret, s´han originat travertins, en circular les aigües freàtiques entre els nivells carbonatats, formant despès fonts.

PictographWaypoint Altitude 49 ft
Photo ofP7 IMMEDIACIONS DE LA PUNTA ESPINUDA Photo ofP7 IMMEDIACIONS DE LA PUNTA ESPINUDA Photo ofP7 IMMEDIACIONS DE LA PUNTA ESPINUDA

P7 IMMEDIACIONS DE LA PUNTA ESPINUDA

PARADA 7. IMMEDIACIONS DE LA PUNTA ESPINUDA, (Sa Punta, terme municipal de Begur, comarca del Baix Empordà). (Full 335). Després de realitzar la parada anterior, cal fer un recorregut a peu, pels voltants de Sa Punta i del proper mar. Així, podem fer un recorregut proper als 2 Km, observant els aspectes geològics de tota la zona. Així, per arreu, veurem afloraments dels materials que hem esmentat, especialment dels nivells de calcolutites, gresos i calcàries. Sovint, veurem concentracions riques en òxids de ferro, entre aquests materials eocènics que formen part del Mantell del Cadí, per on estem ara, als Pirineus. Per d´altra banda, mirant cap al Sud, cap a la fi de la platja, es veuen aquests materials eocènics del Mantell del Cadí i més enllà els paleozoics de la Serralada Litoral Catalana. Entre uns i altres hi ha la falla (no visible) que posa en contacte els Sistema Mediterrani amb el Sistema Pirinenc. Per d´altra banda, des d´aquest indret, mirant cap al Nord, es fan clarament palesos els relleus de les Illes Medes i els del Montgrí. Aquests relleus pirinencs formen part dels Mantells del Montgrí, situats dintre dels Mantells Inferiors de l´Empordà. Cal fer esment, de que entre la nostra posició i els relleus anteriors, es situen els encavalcaments d´aquests sobre el Mantell del Cadí, per on estem ara situats en aquest indret. És a dir, en aquest indret per on ara som, hi ha una complexitat estructural molt important: per una banda el contacte entre els Sistema Mediterrani (Serralada Litoral Catalana) i el Sistema Pirinenc (Mantell del Cadí). I per d´altra, dintre d´aquest darrer, el contacte entre dos dels seus mantell.

Comments

    You can or this trail