ITINERARI GEOLÒGIC DES DEL PERTÚS A ARGELERS I A CERVERA DE LA MARENDA

RECORREGUT DE RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA PER LES COMARQUES DE L´ALT EMPORDÀ, DEL ROSSELLÓ I DEL VALLESPIR: DES DEL PERTÚS CAP ARGELERS, CASTELL DE VALMI, COTLLIURE I A CERVERA DE LA MARENDA

ADVERTIMENTS PREVIS

Com en altres recorreguts de RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA ..., si es disposa del temps suficient, poden efectuar-se passant per totes les parades i filloles. En cas contrari, recomanem prescindir de les anomenades PARADES - CONDICIONALS.

També cal fer esment, de que alguns trams del recorregut es faran per camins en mal estat de conservació, per la qual cosa serà millor fer-los a peu.

En qualsevol cas, i com és natural, cal tenir sempre una cura molt especial de respecte a la natura, al llarg de tot el recorregut de l´itinerari.

BREU INTRODUCCIÓ

El recorregut del present itinerari, es desenvoluparà quasi íntegrament per la Zona Axial del Sistema Pirinenc. També, ens aproparem a la Depressió del Rosselló, en alguns dels trams intermedis del recorregut.

Cal dir que la major part dels recorreguts els farem per la denominada Zona Axial Pirinenca, anirem trobant afloraments dels materials esquistosos, quarsites i marbres paleozoics del Cambro – Ordovicià i també afloraments de roques granítiques del Carbonífer, fonamentalment.

Finalment i per d´altra banda, també cal dir que farem uns recorreguts ocasionals, entre els materials cenozoics que reblen la Depressió del Rosselló, per on trobarem afloraments de l´Holocè, del Pleistocè, del Pliocè i del Miocè, generalment de caràcter detrític.

Per d´altra banda, cal dir que el recorregut s´iniciarà a la comarca de l´Empordà, per on es farà una aturada. Després s´entrarà a la del Vallespir, per a continuar i finalitzar per la comarca del Rosselló. Tret de la primera aturada, la resta es realitzarà dintre de la darrera comarca esmentada.

OBJECTIUS GENERALS

A través d´aquest itinerari geològico-mineralògic, s´intentaran d´aconseguir els següents objectius, d´acord amb el sentit de la marxa.

1.- Observació de la Zona Axial Pirinenca, al llarg diferents trams del recorregut de l´itinerari. Cal dir que el tallarem per la major part del recorregut, entre la el Pertús, i Cervera de la Marenda.

2.- Observació dels materials paleozoics que constitueixen la Zona Axial Pirinenca, els quals pertanyen bàsicament al Cambro - Ordovicià, i es troben representades per: gneis, amfibolites, quarsites, marbres i esquistos, fonamentalment. I, observació, també, de les roques granítiques del Carbonífer.

3.- Observació de la Depressió del Rosselló, que trobarem prop d´algunes de les aturades intermèdies darreres. Alhora, efectuarem una observació dels materials detrítics cenozoics que la reblen per diferents indrets

4.- Observació dels contactes entre la Zona Axial Pirinenca i la Depressió del Rossello. La veurem a diferents indrets del recorregut.

5.- Estudi de diverses mineralitzacions situades al llarg del recorregut del present itinerari, situades fonamentalment dintre de la Zona Axial Pirinenca. Entre aquestes mineralitzacions farem esment de les següents:
5A) de mineralitzacions filonianes de Sb-As, si s´escau, situades al terme de la Jonquera. Es troben encaixades entre els materials del Cambro-Ordovicià de la Zona Axial Pirinenca
5B) de mineralitzacions uraniníferes associades a pegmatites, situades al terme d´Argelers, fonamentalment.

6.- Observació d´algunes de les explotacions, actualment tancades, dels materials que hem esmentat a l´apartat anterior.

7.- Observació dels diferents indrets relacionats amb el nostre patrimoni geològic i miner, al llarg del present recorregut.

ANTECEDENTS BIBLIOGRÀFICS

Hi ha pocs antecedents sobre els recorreguts geològics per aquests indrets. Concretament, ens referirem a tres antecedents nostres: MATA – PERELLÓ (1996 i 1997); així com: MATA – PERELLÓ, SANZ BALAGUÉ i FONT SOLDEVILA (2016). Tret d´aquests, no en coneixem cap altre antecedent.

També farem esment de diversos treballs, de caràcter geològic general, com són els següents: GUIMERÀ et altri (1992), i RIBA et altri (1976). Per d´altra banda, també cal esmentar el treball de l´IGME (1994); així com pel més recent: ICGC (2005). Per d´altra banda, pel que fa a l´estudi de les mineralitzacions situades dintre de l´àrea per la qual discorre l´itinerari, farem esment d´un altre treball nostre: MATA-PERELLÓ (1991), relatiu al conjunt de les mineralitzacions de les terres de Catalunya, diferenciat per comarques. També cal fer esment de CLAVELL et altri (1988).

Tots aquests treballs, i d´altres, figuraran degudament relacionats, dintre de l´apartat d´aquest treball dedicat a les referències bibliogràfiques.

RECORREGUT DE L´ITINERARI

El recorregut del present itinerari, s´iniciarà al terme de la Jonquera; concretament al seu agregat del Pertús (els Límits). En realitat a la part empordanesa de la població del Pertús, Des d´on s´anirà cap a les immediacions de Sant Pere del Pla de l´Arca a tocar de les Mines de Sant Pere, per on es farà la primera aturada.

Després, es retornarà al Pertús, des d´on s´anirà cap al Nord, seguint la carretera departamental D 900 (continuació de la N – II). Seguint aquest vial cap al Nord, aviat es passarà per Morellàs, arribant poc despréss als Banys del Voló, per on farem una breu aturada.

Després, seguint per la carretera anterior, s´arribarà a una cruïlla i caldrà continuar per la carretera D 618, anant ara cap al NE i posteriorment cap a l´Est. Així, ens anirem apropant a la població de Sant Genís de les Fonts. Posteriorment, arribarem a la població de Sant Andreu de Sureda. Immediatament, després arribarem a la població d´Argelers de Mar. En arribar-hi, es trobarà el vial D 914, el qual fa la circumval·lació de la població. Després des d´aquesta via, caldrà agafar un trencall cap al Castell de Valmi, per on es farà una aturada.

Posteriorment, es retornarà cap a les immediacions d´Argelers, des d´on es continuarà per la carretera departamental D 914, anant cap a l´Est i ara cap al SE. Tot i així, després de sobrepassar la població d´Argelers, ens caldrà anar cap al Nord (agafant la carretera D 81), fent una fillola fins a la Reserve Naturelle du Mas Larrieu, per on farem una aturada prop de la desembocadura del riu Tec.

Posteriorment, ens caldrà retornar a la ruta D 914, per tal d´anar ara cap al Sud. Així, passarem per les immediacions de Cotlliure i de Port Vendrés. Posteriorment, arribarem a Banyuls de la Marenda. Posteriorment, arribarem a Cervera de la Merenda, per on farem la darrera aturada al Cap de Cervera, per on finalitzarà el recorregut d´aquest itinerari.

Així, es pot veure que en aquest recorregut, que tindrà una longitud d´uns 82´04 Km, a través dels quals farem 7 aturades. Aquest itinerari es començarà a una alçada de 264 metres als Límits. Des d´aquí, anirà pujant fins als 293 metres. Després, s´anirà pujant fins a una alçada d´uns 546 metres en arribar a les Mines de Sant Pere.

Posteriorment, des d´aquest indret, es baixarà i el recorregut anirà oscil·lant en torn als 20 metres d´alçada; tot i que tornarà a pujar fins als 177 metre, prop del Castell de Valmi. Posteriorment, seguirà oscil·lant fins arribar a una alçada final d´uns 33 metres, en arribar a la darrera aturada del recorregut de l´itinerari.




DESCRIPCIÓ DE L´ITINERARI

Com ja és habitual, considerarem una sèrie de PARADES (o d´ESTACIONS), per tal d´observar diverses qüestions geològiques o mineralògiques. Aquestes aturades aniran numerades, i en cada cas s´indicarà el nom del poble més proper, el terme al qual pertany, i la comarca on es situa.

També s´indicarà el número del full topogràfic (a escala 1:50.000), on es troba l´indret de l´aturada realitzada. En aquest cas, totes les aturades es troben situades dintre del mateixos fulls, concretament del següents: 220 (o de la Jonquera), 2549 (o d´Argelers) i 2550 (o de Cervera). El primer del "Mapa Topográfico de España, a escala 1:50.000", editat pel Instituto Geográfico y Catastral de España; i els altres dos de l´Institut Géographique National de Franca. Igualment, si s´escau, es pot fer servir el Mapa Topogràfic de la Comarca de l´Alt Empordà, editat per l´Institut de Cartografia de la Generalitat de Catalunya.
____________________________________________________________________

BIBLIOGRAFIA EMPRADA


CLAVELL, E.; MARTÍNEZ, A. y VERGÉS, J. (1988).- Morfologia del basament del Pirineu oriental: evolució i relació amb els mantells de corriment. Acta Geològica Hispànica 23 (1988), nº 2. Pp. 129 – 140. Barcelona

GUIMERÀ, J. et altri (1992).- Geologia (II), Història Natural dels Països Catalans. Vol. 2, 547 pag. Enciclopèdia Catalana, S.A., Barcelona

ICGC (2005).- Mapa Geològic Comarcal de Catalunya a escala 1:50.000. Full nº 2: Alt Empordà. Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. Barcelona

IGME (1994).- Mapa Geológico de España a escala 1:50.000, Segunda série, Primera edición. Hoja y memória nº 219 (Maçanet de Cabrenys). Ins. Geominero y Tecnológico de España. Ministerio de Indústria y Energia. Madrid

MATA-PERELLÓ, J.M. (1991).- Els Minerals de Catalunya. Arxius de la Secció de Ciències, t. XCIII. Institut d´Estudis Catalans. Barcelona.

MATA-PERELLÓ, J.M. (1996).- Recerca geològico-mineralògica per es comarques de l´Alt Empordà i pel Vallespir: des de Roses a Cadaqués i Argelers. Inèdit. 8 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (1997).- Recerca geològica y mineralògica pel Vallespir, pel Conflent i pel Rosselló: des del Voló a Argelers, a Glorianes i a l´Avetera. Inèdit. 9 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M.; ZANZ BALAGUÉ, J. i FONT SOLDEVILA, J. (2016).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per la comarca de l´Alt Empordà: des dels Limits i la Jonquera cap a Campmany, Ullastre, Sant Climent Sescebes, Vilarnadal i a Masarac. Inèdit. 14 pàgines. Manresa

RIBA ARDERIU, O. Et altri. (1976).- Geografia física dels Països Catalans. Edit Ketres. Barcelona