ITINERARI GEOLÒGIC DES DE SOLSONA A LES IMMEDIACIONS DE SANT CLIMENT I A PINELL DEL SOLSONES, I CAP A MADRONA

RECORREGUT DE RECERCA GEOLÒGICA I MINERA PER LA COMARCA DEL SOLSONÈS: DES DE SOLSONA A PINELL DE SOLSONÈS, A SANTES CREUS DEL BORDELL I A MADRONA, A TRAVÈS DEL PATRIMONI GEOLÒGIC I MINER DEL SOLSONÈS / 14A DE MARÇ DEL 2020


Josep M. MATA-PERELLÓ i Joan Salvador PUIG ORIOL


ADVERTIMENTS PREVIS

Com en altres recorreguts de RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA ..., en aquest si es disposa del temps suficient, poden efectuar-se passant per totes les parades i filloles. En cas contrari, recomanem prescindir de les anomenades PARADES - CONDICIONALS.

També cal fer esment, de que alguns trams del recorregut es faran per camins en mal estat de conservació, per la qual cosa serà millor fer-los a peu. Tot i així, en aquest recorregut no trobarem gaires recorreguts per camins en mal estat de conservació. Aquest és el cas del camí que condueix cap a Santes Creus del Bordell

En qualsevol cas, i com és natural, cal tenir sempre una cura molt especial de respecte a la natura, al llarg de tot el recorregut de l´itinerari.


BREU INTRODUCCIÓ

El recorregut de l´itinerari discorrerà per la Depressió Geològica de l´Ebre (i més concretament, ho farà de forma totalment exclusiva per la denominada Depressió Central). Així, al llarg de tot el recorregut de l´itinerari s´aniran trobant afloraments dels materials cenozoics que reblen l´esmentada depressió. Aquests materials cenozoics que anirem trobant, es reparteixen entre la Formació Solsona i la Formació Sanaüja, fonamentalment. Totes dues pertanyen a l´Oligocè. Així, anirem trobant afloraments de calcolutites i gresos, de tonalitats generalment ocres, d´origen continental, amb freqüents paleocanals.

Molt sovint, aquests materials els veurem recoberts per terrenys neògens recents (del Pleistocè i de l´Holocè) de caràcter eminentment detrític, formats majoritàriament a partir de l´erosió dels anteriors.

Per d´altra banda, la totalitat del recorregut discorrerà per la comarca del Solsonès (integrant de la Catalunya Central), per on començarà, es desenvoluparà la totalitat del recorregut de l´itinerari i finalitzarà. Així, el recorregut s´iniciarà a la seva capital, a Solsona, transitant després per les immediacions de Pinell de Solsonès i finalitzant prop de santa Madrona.

OBJETIUS FONAMENTAL D´AQUEST ITINERARI

Els objectius fonamentals d´aquest recorregut de caràcter geològic i miner, poden concretar-se en els següents aspectes.

1.- Reconeixement de les característiques fonamentals de la Depressió Geològica de l´Ebre (per la qual transitarà la totalitat del recorregut). Al mateix temps, i si s´escau, s´efectuarà una visió a distancia de una altra de les dues unitats que constitueixen el territori català, concretament del Sistema Pirinenc (situat al Nord del recorregut). Aquesta observació serà possible a diferents aturades del recorregut.

2.- Observació dels materials que reblen la depressió anterior. Aquests materials pertanyen a les dues següents formacions: Formació Solsona i Formació Sanaüja. Totes dues unitats formen part dels materials cenozoics que reblen la depressió i pertanyen a l´Oligocè. Així, al llarg del recorregut, trobarem afloraments de nivells de calcolutites (generalment de tonalitats ocres i de vegades rogenques) i de gresos. Per d´altra banda, entre aquests materials sovint trobarem paleocanals, reblerts amb materials sorrencs i de vegades per conglomerats.

3.- Molt sovint, aquests materials els trobarem recoberts per terrenys detrítics recents, del Pleistocè i sobretot de l´Holocè. Aquests materials, generalment són de depòsits de vessant o d´origen fluvial.

4.- Observació dels diferents accidents tectònics que es troben al llarg del recorregut, en especial de l´Anticlinal de Vilanova de l´Aguda, de direcció gairebé ESE – OSO, que veurem des de Santes Creus del Bordell. Tanmateix, a l´inici del recorregut, també es farà palès el Sinclinal de Solsona, així com el flanc meridional de l´Anticlinal del Cap del Pla, ambdós pràcticament de direcció Est – Oest.

5.- Observació de les diferents explotacions mineres que anirem trobant al llarg del recorregut d’aquest itinerari.

6.- Observació si s´escau, de les relacions entre les explotacions anteriors i el Medi Natural.

7.-. Observació dels diferents LIG (Llocs d’interès Geològic) relacionats amb els anteriors accidents tectònics i amb els afloraments dels diferents materials.

8.-. Observació dels diferents LIPM (Llocs d’interès del Patrimoni Miner), que es vagin trobant al llarg del recorregut de l´itinerari.


ANTECEDENTS BIBLIOGRÀFICS

Pel que fa al recorregut del present itinerari, cal dir que no coneixem l´existència de cap altre recorregut similar que transiti per aquests indrets, amb l´excepció d´uns treballs nostres, concretament dels següent: MATA – PERELLÓ (2013), MATA – PERELLÓ i SANJUAN OLIVER (2013), MATA-PERELLO, TOMASA GUIX (2017a i 2017b). Tret d´aquests, no en coneixem cap altre antecedent.

Pel que fa a la descripció de les mineralitzacions situades a les comarques per les quals discorre l´itinerari, farem esment d´uns altres treballs nostres; concretament de MATA-PERELLÓ (1991 i 1994).

I, finalment, pel que fa a l´estructura geològica de la zona per la qual discorre l´itinerari, farem esment dels treballs de: GUIMERÀ et altri (1982) i de RIBA et altri (1976). Tots dos fan referència a la geologia dels Països Catalans. També farem esment dels treballs d l´IGME, relatius al indrets per on transita l itinerari. Això és IGME (1975 i 1982). Igualment, farem esment d dos treballs generals: MATA – PERELLÓ (1984) i RIBA (1967).

Tots aquests treballs, figuren esmentats per ordre alfabètic a l´apartat dedicat a la BIBLIOGRAFIA ESMENTADA.


DESCRIPCIÓ DE L´ITINERARI

Aquest recorregut transitarà exclusivament per la comarca del Solsonès, tot i que en alguns trams del recorregut s´aproximarà a les comarques de la Noguera i de l´Alt Urgell. Així, el recorregut s´iniciarà a la ciutat de Solsona, capital del Solsonès, per on es faran les tres primeres aturades de l´itinerari.

Després, el recorregut es dirigirà cap a ponent, seguint las carretera comarcal C – 149a, amb la intenció d´arribar fins a les immediacions de Sant Climenç. Després, de passar pels voltants de Pinell del Solsonès.

Poc després es farà una fillola, seguint primer la carretera blanca (sense numeració) que es dirigeix cap a Sanaüja i després un camí que ens durà cap a Santes Creus del Bordell, per on es farà una nova aturada, retornant després a la carretereta de Sanaüja, per a tornar cap a les immediacions de Pinell de Solsonès, per on haurem passat abans.

Tot seguit, es seguirà per una carretereta, per tal d´arribar a Madrona (per on es farà una nova aturada), poc abans de finalitzar el recorregut de l´itinerari, molt prop del darrer indret esmentat.

Es pot veure que tindrà un recorregut d´uns que tindrà un recorregut de 35`00 Km, a través dels quals farem nou parades. Així, el recorregut haurà començat a una alçada d´uns 651 metres, a la ciutat de Solsona. Després, anirà pujant, primer fins a una alçada de 824 metres en arribar al Castellvell de Solsona. I, després d´una petita baixada es tornarà a pujar fins quasi arribar a 923 metres, prop del trencall de Clarà. Aquesta serà la màxima alçada de tot el recorregut de l´itinerari.

A partir d´aquí, anirà baixant fins als 691´5 metres, tot i que es tornarà a pujar fins arribar als 770 metres. Finalment, es tornarà a baixar, camí de Madrona, arribant finalment a la darrera aturada, a una alçada de 495 metes, que constituirà l´indret més baix de tot el recorregut de l´itinerari.


DESCRIPCIÓ DE L´ITINERARI

Com de costum, estructurarem el recorregut de l´itinerari en una sèrie de PARADES, que tot seguit anirem veient. En cadascuna d´aquestes aturades farem un breu comentari (geològic o mineralògic, segons s’escaigui).

Per d´altra banda, en cada cas indicarem, entre parèntesi, el full topogràfic on es troba l´aturada. Per fer-ho, utilitzarem els fulls editats per l´Instituto Geográfico y Catastral de España, publicats a l´escala de 1:50.000. En aquest cas, els fulls seran exclusivament els dos següents: 329 (o de Sanaüja) i 330 (coneguda com a full de Cardona).

_________________________________________________________________________________

REFERÈNCIES BIBLIOGRÂFIQUES

GUIMERÀ, J. et altri (1992).- Geologia (II), Història Natural dels Països Catalans, Vol. 2, 547 pag. Enciclopèdia catalana, S.A., Barcelona

IGME (1975).- Mapa Geológico de España a Escala 1:50.000 (2ª Sèrie). Full i Memòria nº 330 (Cardona). Inst. Tecnológico y GeoMinero de España. Minist. Indus. Ener. Madrid

IGME (1982).- Mapa Geológico de España a Escala 1:50.000 (2ª Sèrie). Full i Memòria nº 362 (Calaf). Inst. Tecnológico y GeoMinero de España. Minist. Indus. Ener. Madrid

MATA-PERELLÓ, J.M. (1984).- Depressió Central o Depressió de l´Ebre, Revista Dovella, nº 36, pp 85-89. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (1991).- Els Minerals de Catalunya. Arxius de la Secció de Ciències, t. XCIII. 442 pàgines, Institut d´Estudis Catalans. Barcelona

MATA-PERELLÓ, J.M. (1994).- Inventari Mineralògic de la comarca del Solsonès. Xaragall, 14, 30 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (2013).- Recorregut de recerca geològica i minera per les comarques del Solsonès, la Segarra i la Noguera: des de Solsona i Madrona a Santes Creus del Bordell, Sallent, Ribelles i a Vilanova de l´Aguda. Inèdit. 20 pàgines.

MATA-PERELLÓ, J.M. i SANJUAN OLIVER, J. (2013).- Recorregut de recerca geològica i minera per les comarques del Solsonès, la Segarra i la Noguera: des de Solsona a Sant Climenç, Sanaüja i a Vilanova de l´Aguda. Inèdit. 14 pàgines

MATA-PERELLÓ, J.M.; TOMASA GUIX, O. i MORENO MACIAS, L. (2017a).- Recorregut de recerca geològica i minera per les comarques del Solsonès, la Segarra i la Noguera: des de Solsona a Pinell de Solsonès, Madrona a Santes Creus del Bordell, Sallent, Sanaüja, Ribelles i a Vilanova de l´Aguda. Inèdit. 20 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M.; TOMASA GUIX, O. i MORENO MACIAS, L. (2017b).- Recorregut de recerca geològica i minera per les comarques de la Noguera, de l´Alt Urgell i del Solsonès: des de Vilanova de l´Aguda a Tiurana Nou i a Santes Creus del Bordell. Inèdit. 17 pàgines. Manresa

RIBA ARDERIU, O. (1967).- Resultados de un estudio sobre el terciário continental de la parte Este de la Depresión Central Catalana. Acta Geológica Hispánica, t.. 2, Vol.1, pp. 3-8. Barcelona

RIBA ARDERIU, O. Et altri. (1976).- Geografía física dels Països Catalans. Edit Ketres, 205 pàgines. Barcelona