Activity

ITINERARI GEOLÒGIC DE FREDES A LA POBLA DE BENIFASSÀ, BOIXAR I A CASTELL DE CABRES

Download

Trail photos

Photo ofITINERARI GEOLÒGIC DE FREDES A LA POBLA DE BENIFASSÀ, BOIXAR I A CASTELL DE CABRES Photo ofITINERARI GEOLÒGIC DE FREDES A LA POBLA DE BENIFASSÀ, BOIXAR I A CASTELL DE CABRES Photo ofITINERARI GEOLÒGIC DE FREDES A LA POBLA DE BENIFASSÀ, BOIXAR I A CASTELL DE CABRES

Author

Trail stats

Distance
22.85 mi
Elevation gain
3,232 ft
Technical difficulty
Moderate
Elevation loss
3,074 ft
Max elevation
3,859 ft
TrailRank 
27
Min elevation
2,123 ft
Trail type
One Way
Coordinates
643
Uploaded
June 2, 2019
Be the first to clap
Share

near Fredes, Valencia (España)

Viewed 127 times, downloaded 1 times

Trail photos

Photo ofITINERARI GEOLÒGIC DE FREDES A LA POBLA DE BENIFASSÀ, BOIXAR I A CASTELL DE CABRES Photo ofITINERARI GEOLÒGIC DE FREDES A LA POBLA DE BENIFASSÀ, BOIXAR I A CASTELL DE CABRES Photo ofITINERARI GEOLÒGIC DE FREDES A LA POBLA DE BENIFASSÀ, BOIXAR I A CASTELL DE CABRES

Itinerary description

RECORREGUT DE RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA PER LA COMARCA DEL BAIX MAESTRAT: DES DE FREDES A LES IMMEDIACIONS DEL CONVENT DE BENIFASSÀ, A LA POBLA DE BENIFASSÀ, A BÒIXAR I AL CASTELL DE CABRES / 08B DE JUNY DEL 2019


Per Josep M. MATA-PERELLÓ i Joan Salvador PUIG ORIOL


ADVERTIMENTS PREVIS

Com en altres recorreguts de RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA ..., si es disposa del temps suficient, poden efectuar-se passant per totes les parades i filloles. En cas contrari, recomanem reestructurar el recorregut, prescindint de les anomenades PARADES - CONDICIONALS, i d´altres si s´escau.

També recomanem de cercar la informació més adient, sobre els trams a recórrer mitjançant camins de terra, o de pista. Tot i així, la major part d´aquest recorregut l´efectuarem per carreteres. Tot i així, el tram de la Pobla de Benifassà a Boixar l´efectuarem per una pista ben condicionada per a la circulació rodada,

Per d´altra banda, recomanem tenir una cura extrema de la NATURA, evitant qualsevol forma d´agressió sobre ella, o de fer-n´hi un mal ús del que en ofereix la nostra mare Terra.


BREU INTRODUCCIÓ

El recorregut de l´itinerari discorrerà, en la seva totalitat pel Sistema Ibèric ni, tot i que dintre de la denominada Zona d´Enllaç, amb la Serralada Prelitoral Catalana (del Sistema Mediterrani).

Així, l´itinerari discorrerà en la seva major part entre afloraments dels materials mesozoics que formen par de la Zona d´Enllaç. Així anirem trobant alineacions “catalanes” (NE – SW i WNE – OSO) i direccions ibèriques (N= - SE i ONO – ESE), amb les seves múltiples interferències..

Els materials que anirem trobant son eminentment cretàcics. Sovint són carbonatats; encara que també trobarem afloraments dels materials calcolutitics i gresencs, en bona part del recorregut d´aquest itinerari. Així, aquests materials els trobarem al recorregut cap a Fredes i sobretot cap el Castell de Cabres.

Per d´altra banda, el recorregut transitarà íntegrament per la comarca del Baix Maestrat, de principi a fi del recorregut. Tot i això, ho farà sempre per la comarqueta de la Tinença de Benifassà, més identificada (des del punt de mira geològic, geogràfic i fins i tot paisatgístic) amb la comarca dels Ports, que amb la del Baix Maestrat, a la qual pertany, des del punt de mira administratiu.
.

OBJECTIUS FONAMENTALS

A través d´aquest itinerari, i d´acord amb el sentit de la marxa del mateix, s´intentaran aconseguir els següents objectius:

1.- Estudi i observació dels materials mesozoics (representats fonamentalment pel el Juràssic i pel Cretàcic) els quals formen part del Sistema Ibèric, que anirem trobant al llarg de tot el recorregut.

2.- Observació de l´estructura del Sistema Ibèric, el qual forma part en aquests indrets de la seva Zona d´Enllaç amb la Serralada Prelitoral Catalana /(del Sistema Mediterrani). Així, al llarg del recorregut, trobarem fonamentalment estructures d´arrumbaments ibèrics (E –W i WNW – ESE), tallades sovint per estructures “catalanes” de direcció NE – SW.

3.- Estudi, si s´escau, d´algunes mineralitzacions situades al llarg del recogut de l´itinerari; tot i que no seran gaire importants.

4.- Observació de diferents explotacions que anirem trobant al llarg del recorregut de l´itinerari.

5.- Observació de l´impacte produït sobre el Medi Natural, a partir de les explotacions anteriors.

6.- Observació, si s´escau, de les tasques de restauració mediambiental realitzades a les explotacions anteriors, per tal de reduir l´impacte produït sobre el Medi natural.

7.- Observació i valorització de diferents aspectes relacionats amb el Patrimoni Geològic i Miner.


ANTECEDENTS

En relació a aquest recorregut, hi ha un antecedent nostre: MATA – PERELLÓ i PUIG ARNAU (2017). Precisament, el que ara presentem és una modificació i actualització d´aquest recorregut acabat d´esmentar.

A més a més, tret de l´anterior, no tenim coneixement de cap altre antecedent bibliogràfic, en relació amb el recorregut d´aquest itinerari, ni de caire total (relatiu a tot l´itinerari), ni de caire parcial. Solament farem esment de dos treballs nostres (MATA-PERELLÓ 2006a, 2006b, 2011, 2014a i 2014b), els quals discorren per uns recorreguts parcialment coincidents amb el present, especialment pels trams entre Fredes i Castell de Cabres. A més a més hi ha un altre antecedent parcial i més recent: MATA – PERELLÓ i PUIG ORIOL (2017).

Pel que fa a l´estructura geològica dels indrets pels quals discorrerà el recorregut de l´itinerari, farem esment de dos treballs generals, relatius al conjunt dels Països Catalans: GUIMERÀ et altri (1992), i RIBA et altri (1976). També farem esment de les publicacions de l´IGME (1973 i 1979), relatius a les contrades per les quals discorre aquest itinerari.

Pel que fa a l´estudi de les mineralitzacions situades al llarg del recorregut, farem un especial esment d´un altre treball nostre, relatiu al conjunt de les mineralitzacions situades arreu de Catalunya. Es tracta del treball de MATA-PERELLÓ (1991).

Tots aquests treballs esmentats, figuraran per ordre alfabètic a l´apartat dedicat a les REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES, al qual ens remetem.


DESCRIPCIÓ DEL RECORREGUT DE L´ITINERARI

El recorregut d´aquest itinerari començarà per les immediacions de la localitat de Fredes, per on es farà la primera aturada. Després, es continuarà per la carretera local CV – 106 (en direcció cap a la Sènia). En arribar al trencall del Convent de Benifassà es farà una aturada. Tot i que s´haurà fet una altra aturada, poc després de sortir de Fredes.

Després es continuarà per la carretera CV 105 (la qual es dirigeix caps a Castell de Cabres). Però en trobar, per l´esquerra, la carretera local CV – 108 (que s´encamina cap els pobles de Bellestar i de la Pobla de Benifassà) ens caldrà agafar-la, fins trobar per l´esquerra, la carretera CV – 107, que es dirigeix cap el darrer poble esmentat. Cap on ens caldrà anar. Poc abans d´arribar a aquest poble, es farà una aturada.

Posteriorment, des de la Pobla de Benifassà, ens caldrà anar cap al Coll de les Eres, on es trobarà de nou la carretera CV – 105, per les immediacions de Boixar. En aquest indret es farà una aturada. Després, des de Boixar es farà una fillola per la carretera de Coratxar, per tal de fer una altra aturada.

Finalment, des de Boixar, el recorregut es dirigirà per la carretera CV – 105, cap el poble de Castell de Cabres, per on finalitzarà el recorregut de l´itinerari. Abans, però s´hauran fet dues aturades, una a uns 4 Km abans d´arribar al darrer poble; i la darrera en arribar-hi, abans de finalitzar el recorregut de l´itinerari.

Així, aquest recorregut serà d’uns 36´77 Km i es faran 8 aturades al llarg de tot l’itinerari. El recorregut començarà a una alçada de 1094 metres (per les immediacions del poble de Fredes. dintre de la comarca castellonenca del Baix Maestrat i dintre de la subcomarca de la Tinença de Benifassà)

Immediatament després de començar, es pujarà fins als 1155 metres, per a baixar després, camí del convent. Però es seguirà baixant fins als 652 metres, per les immediacions de la Pobla de Benifassà. Seguidament, tornarà a pujar en arribar a les immediacions del Boixar, fins als 1060 metres, en arribar al Coll de les Eres. Després, en la fillola cap a Coratxar es pujarà una mica més, fins als 1141 metres. A partir de a tornada a Boixar, anirà oscil·lant per aquesta alçada, encara que pujant lleugerament.. Tot i així, per les immediacions de Castell de Cabres, s´arriarà a una alçada màxima de 1176 metres, finalitzant el recorregut a una alçada de 1130 metres, aproximadament. .

DESCRIPCIÓ DE L´ITINERARI

Com en altres itineraris, a continuació veurem una sèrie de "parades o estacions". En cada una d´elles es farà un breu comentari. Per d´altra banda, darrera del nom de l´indret (o de la parada), situarem entre parèntesi el número del Mapa Topogràfic, a escala 1:50.000, on es troba l´indret de l´aturada.

En aquesta ocasió, utilitzarem els dos següents fulls de l´esmentat mapa topogràfic, editat per l´"Instituto Geográfico y Catastral": concretament dels següents: 520 (o de Peñarroya de Tastavins / Penarroja de Tastavins), 521 (també dit de Beceite / Beseit), 545 (o de Morella) i 546 (o d´Ulldecona).
______________________________________________________________________________

BIBLIOGRAFIA

GUIMERÀ, J. et altri /1992).- Geologia (II), Història Natural dels Països Catalans, Vol.2, 547 pag. Enciclopèdia Catalana, S,A,, Barcelona

IGME (1973).- Mapa Geológico de España, a escala 1:50.000, 2ª Serie. Full i memória nº. 546 (Ulldecona). Instituto Tecnológico y GeoMinero de España. Ministerio de Indústria. Madrid

IGME (1979).- Mapa Geológico de España, a escala 1:50.000, 2ª Serie. Full i memória nº. 522 (Tortosa). Instituto Tecnológico y GeoMinero de España. Ministerio de Indústria. Madrid

MATA-PERELLÓ, J.M. (1991).- Els Minerals de Catalunya. Institut d´Estudis Catalans. Arxius de la Secció de Ciències, T.XLVIII, 5O6 pag. Barcelona

MATA-PERELLÓ, J.M. (2006a).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques dels Ports i del Baix Maestrat: des de la Pobla d´Alcolea a Castell de Cabres i a Fredes. Inèdit.10 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (2006b).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques del Baix Maestrat i dels Ports: des de Vallibona, a Torre Miró, Castell de Cabres i a Fredes. Inèdit.10 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (2011).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per la comarca del Baix Ebre: des de Roquetes als Reguers i al Mont Caro. Inèdit. 8 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (2014a).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per la comarca del Baix Ebre: des de Roquetes als Reguers al Caragol i al Mont Caro. Inèdit.10 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (2014b).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques del Baix Ebre i del Baix Maestrat: des del Mont Caro a Fredes i al Castell de Cabres. Inèdit. 12 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. i PUIG ORIOL, J.S. (2017a).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques del Matarranya, del Montsià i del Baix Maestrat (Tinença de Benifassà): des de Beseit a Formenta, a Rafalgari, al Pinar Pla i a Fredes. Inèdit. 16 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. i PUIG ORIOL, J.S. (2017b).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per la comarca del Baix Maestrat: des de Fredes al Convent de Benifassà i al Castell de Cabres. Inèdit. 10 pàgines. Manresaç

RIBA, O. et altri (1976).- Geografia Física dels Països Catalans. Edit. Ketres, 254 pàgines. Barcelona

Waypoints

PictographWaypoint Altitude 3,645 ft
Photo ofP1 IMMEDIACIONS DE FREDES

P1 IMMEDIACIONS DE FREDES

PARADA 1 - CONDICIONAL. IMMEDIACIONS DE FREDES, (antic terme municipal de Fredes, actualment del de la Pobla de Benifassà, comarca del Baix Maestrat). (full 521) Aquest recorregut l´iniciarem per les immediacions de la població de Fredes., situada a la comarca del Baix Maestrat. Concretament, l´iniciarem a la sortida de la població per la carretereta que es dirigeix cap a Beseit, tot fent una fillola. Així l´aturada la farem a uns 200 metres del poble, per sobre d´ell, al seu Nord. Aquest indret es troba situat al Sistema Ibèric (en concret de la seva Zona d´Enllaç amb la Serralada Prelitoral Catalana). Així s´observen direccions clarament catalanes amb freqüents interferències amb direccions ibèriques. Tanmateix al Nord d´on ara som hi ha un encavalcament de clara direcció catalana, on els materials situats al SE encavalquen als del NW. Precisament, on som al sector SE de l´encavalcament hem anat trobant afloraments dels materials carbonatats cretàcics. Aquests materials pertanyen al Cretàcic Inferior, concretament al Barremià. Aquests material són els quins encavalquen a altres nivells carbonatats i calcolutítics del Cretàcic Inferior a Mig. Tanmateix, hem trobat afloraments dels nivells de calcolutites, com les que afloren pels voltants de Fredes, per on ara som. Aquests nivells dels voltants del poble corresponen als materials de l´Albià. FOTOGRAFIA 1. FOTOGRAFIA 1. PARADA 1 Afloraments carbonatats i calcolutítics dels voltans de Fredes

PictographWaypoint Altitude 3,801 ft
Photo ofP2 MIRADOR PROPER A LA COLÔNIA EUROPA Photo ofP2 MIRADOR PROPER A LA COLÔNIA EUROPA

P2 MIRADOR PROPER A LA COLÔNIA EUROPA

PARADA 2. MIRADOR DE LES IMMEDIACIONS DE LA COLÒNIA EUROPA, (antic terme municipal de Fredes, actualment del de la Pobla de Benifassà, comarca del Baix Maestrat). (full 521) Des de la parada anterior, cal retornar cap al Poble de Fredes. Després, des d´aquí, ens caldrà continuar per la carretera local CV – 106 (la qual es dirigeix cap a la Sènia). Ben aviat passarem per la Colònia Europa. Poc després,, en trobar per la dreta el trencall que es dirigeix cap a les immediacions del Boixar, farem una aturada. La farem a uns 1´4 Km, de la parada anterior, aproximadament. En aquest breu recorregut, hem trobat afloraments dels materials cretàcics, especialment del Cretàcic Inferior. Així, hem vist nivells de calcolutites, lutites i arenes de l´Albià. Pels voltants de Fredes. Després, per sota d´aquests hem trobat nivells carbonatats, fonamentalment de l´Aptià. Aquests son els materials que hi ha a l´indret de l´aturada. Des d´aquest indret, es pot gaudir d´una bona observació de la Zona d´Enllaç, pels sectors meridionals de la Tinença de Benifassà, de Rossell i de la Sènia. Així, es veuen clarament les direccions catalanes (NE – SO i EE – OSO) que predominen sobre les direccions ibèriques (NO – SE, fonamentalment).

PictographWaypoint Altitude 2,349 ft
Photo ofP3 TRENCALL DEL CONVENT DE BENIFASSÂ

P3 TRENCALL DEL CONVENT DE BENIFASSÂ

PARADA 3. CRUÏLLA AMB LA CARRETERA DEL CONVENT DE BENIFASSÀ, (el Bellestar, terme municipal de la Pobla de Benifassà, comarca del Baix Maestrat). (full 521) Des de la parada anterior, cal continuar per la carretera que va baixant cap a la Sènia. Més avall, en trobar el trencall que es dirigeix cap al proper Convent de Benifassà, podem fer una nova aturada dintre d’aquest itinerari. Així, haurem efectuat un recorregut proper als 9´1 Km, seguint sempre la carretera local CV – 106. En aquest recorregut hem continuat trobant els materials mesozoics esmentats a l´aturada anterior aturades. Així, hem trobat .materials carbonatats cretàcics de l´Aptià i del Barremià (precisament, baixant de la Colònia Europa, haurem trobat uns nivells laterítics, entre aquests darrers materials). Tot i així, més aviat, hem tornat a trobar afloraments dels materials carbonatats del Juràssic. Malgrat això, més avall, hem tornat a veure afloraments cretàcics de l´Aptià i fins i tot del Barremià. Tot això, és conseqüència de que hem travessat un conjunt d´encavalcaments de clara direcció catalana, d´uns materials sobre els altres, de forma que els sectors situats al NO encavalquen als situats al SE. Precisament, ara en aquest indret, es fan palesos uns nivells de l´Albià;. Així, en aquest lloc hi ha un aflorament dels materials cretàcics els quals pertanyen a la Formació Escucha. Tanmateix, en aquest mateix indret, hi ha una antiga explotació d’aquests materials cretàcics, que afloren en aquest indret. Entre els material es troben uns nivells de lignits i de caolins. Ambdós materials van ésser explotats, fa un cert temps. Entre els lignits, hi ha mineralitzacions ferruginoses secundàries, originades a partir de l’alteració de PIRITA primària. Entre els minerals presents, hi ha sulfurs secundaris de ferro com la MARCASSITA (i) i la MELNIKOWITA (i); també hi ha òxids de ferro com la GOETHITA (terrosa i limonítica, molt abundant), LEPIDOCROÍTA (i) i el SIFEROGEL; i tanmateix també hi ha sulfats de ferro com l´HALOTROIQUITA i MELANTERITA. Ocasionalment, entre els sulfats, també pot haver-hi GUIX, produït a partir de l´Àcid Sulfúric generat en l´oxidació de la PIRITA, en trobar-se en presencia de carbonats de calci, com la CALCITA. Per altra banda, cal fer esment també de la presència de CAOLINITA, IL.LITA i QUARS, entre els materials argilosos de la Formació Escucha. I, finalment, cal parlar també de la presencia ja esmentada de la CALCITA.

PictographWaypoint Altitude 2,124 ft

P4 IMMEDIACIONS DE LA POBLA DE BENIFASSÀ

PARADA 4 - CONDICIONAL. IMMEDIACIONS DE LA POBLA DE BENIFASSÀ, (terme municipal de la Pobla de Benifassà, comarca del Baix Maestrat). (full 546) Des de la parada anterior cal acabar de baixar per la carretera CV – 106, fins arribar a la cruïlla amb la procedent de la Sènia (la CV – 108). Ara ens caldrà seguir per aquesta, anant cap a ponent, fins a trobar la carretera CV – 105, la qual es dirigeix cap als pobles de Boixar i de Castell de Cabres. Tot i així, ben aviat es trobarà (per l´esquerra) la carretera CV – 107, que es dirigeix cap al Ballestar i cap a la Pobla de Benifassà. A nosaltres, ens caldrà anar cap aquest darrer poble. Poc abans d´arribar-hi, farem una aturada. La farem a uns4´5 Km de la parada anterior En aquest recorregut, hem anat trobant afloraments dels materials esmentats als recorreguts anteriors. Així, hem trobat afloraments dels nivells d´argiles i arenes de l´Albià; i tanmateix, hem trobat afloraments dels materials carbonatats del Cretàcic Inferior de l´Aptià. Ara, pels voltants del poble de la Pobla de Benifassà, hem trobat nivells de l´albià i també materials carbonatats, que ara pertanyen al Cretàcic Mig, al Cenomanià. Tot i així, per sobre d´aquests materials hem trobat materials detrítics recents, de l´Holocè. Finalment, cal dir que aquests materials cretàcics es troben afectats a molts indrets per fractures de direcció catalana, pràcticament ESE – ONO.

PictographWaypoint Altitude 3,423 ft

P5 IMMEDIACIONS DEL COLL DE LES ERES

PARADA 5. CARRETERA LOCAL CV - 105, IMMEDIACIONS DEL COLL DE LES ERES, (Boixar, terme municipal de la Pobla de Benifassà, comarca del Baix Maestrat). (full 521) Des de la parada anterior cal agafar un vial que es dirigeix directament cap a les immediacions de Boixar. Es tracta d´un camí en bon estat que arriba a la carretera CV – 105, per les immediacions del Coll de les Eres. Aquí, farem una aturada. Així, des de la parada anterior, haurem fet un recorregut proper als 5´6 Km, per tal d´arribar fins aquí. En aquest recorregut inicialment hem continuat trobant els materials cretàcics ja esmentats a les parades anteriors. Tot i així, ben aviat hem començat a trobar afloraments dels materials carbonatats juràssics (que aquí pertanyen al Malm). Més endavant, en arribar a l´indret de l’aturada, hem tornat a trobar afloraments dels materials carbonatats del Cretàcic Inferior, que són els quins afloren a l´indret de l´aturada. En aquest lloc es pot gaudir d’un immillorable punt d’observació. En efecte, des d’aquí es poden veure, en primer terme els relleus mesozoics de la Tinença, situats dintre de la Branca Externa de la Serralada Prelitoral Catalana, a la seva Zona d’Enllaç. En aquest indret, les direccions catalanes ja són molt més atenuades i gairebé es confonen amb les direccions ibèriques. Més lluny, per sota dels relleus anteriors, es pot veure la Depressió d’Ulldecona, reblerta de terrenys miocènics, pliocènics i quaternaris. Aquesta depressió es troba a la zona esfondrada del denominat Grau de Tortosa-Onda. També, més lluny i en la mateixa direcció que els relleus i depressions, es poden veure els relleus del Montsià, els quals es troben situats dintre de la Branca Interna de la Serralada Prelitoral Catalana, la qual es troba constituïda per afloraments de materials juràssics i cretàcics.

PictographWaypoint Altitude 3,805 ft

P6 IMMEDIACIONS DEL MAS DE COLAU

PARADA 6 - CONDICIONAL. CARRETERA LOCAL CAP A CORATXAR, (antic terme municipal de Boixar, actualment del terme de la Pobla de Benifassà, comarca del Baix Maestrat). (full 520) Des de fer l’aturada anterior, cal continuar el recorregut cap a Boixar, seguint per la carretera CV – 105, per tal d´arribar al poble esmentat. En arribar-hi, cal agafar la carretera que va a Coratxar (la CV – 109). A uns 2´5 – 3 Km del primer poble, cal efectuar la present aturada, per les immediacions del Mas de Colau. Així, des de l’anterior, s’haurà efectuat un recorregut aproximat de prop de 4´5 Km. En aquest recorregut, hem continuat trobant afloraments dels materials cretàcics. Tot i així, prop de Boixar, hem tornat a trobar afloraments dels materials carbonatats del Juràssic. Així con nivells argilosos, també juràssics. Així, en aquest indret, hi ha un aflorament dels materials mesozoics de la Fàcies Purberck. Entre els hi ha uns lignits que contenen mineralitzacions ferruginoses. Els minerals presents són: PIRITA, MARCASSITA (i), GOETHITA (en forma de limonita), CALCITA, GUIX i MELANTERITA. Per altra banda, prop d´on ara som, al Mas de la Roda, hi ha una mineralització ferruginosa, relacionada amb un "hard-ground". Els minerals presents són: GOETHITA, HEMATITES, CALCITA i CAOLINITA. Finalment, cal dir que aquesta mineralització que es situa a la base del Barremià. I, també pels voltants del poble de Coratxar, a la Serra Albardes (PARADA 6 -BIS), hi ha una altra mina de lignit, en un aflorament molt semblant al de l´aflorament que hem descrit de la carretera. Aquesta antiga explotació es situa sobre els materials mesozoics que hem acabat d´esmentar.

PictographWaypoint Altitude 3,607 ft
Photo ofP7 CARRETERA CV - 105. OMMEDIACIONS DEL Km 29 Photo ofP7 CARRETERA CV - 105. OMMEDIACIONS DEL Km 29

P7 CARRETERA CV - 105. OMMEDIACIONS DEL Km 29

PARADA 5. CARRETERA DE BOIXAR A CASTELL DE CABRES, IMMEDIACIONS DELS KMS. 28´6 AL 29, (terme municipal de Castell de Cabres, comarca del Baix Maestrat). (full 545) Des de la parada anterior, cal retornar cap al poble de Boixar, per tal de continuar després cap a ponent, seguint de nou per la carretera CV – 105,. Així, ara ens anirem apropant cap al poble de Castell de Cabres. Abans d’arribar-hi cal fer la present parada, després de recórrer uns 8´6 Km més, des de la parada anterior. En aquest recorregut, hem continuat trobant afloraments dels materials mesozoics (del Juràssic i sobretot del Cretaci) ja esmentats a les parades anteriors. Aquest materials pertanyen a la Serralada Ibèrica, i s’inclouen dintre de la denominada Zona d’Enllaç. Tot i així, ara les direccions predominants ja no són les catalanes, sinó que són les ibèriques. Ara, des d’aquest indret, es poden veure unes interessants estructures, Així, des del pla situat al Km 28´6, i mirant cap al Nord- Oest, es pot veure un sinclinal, entre els materials cretàcics i tanmateix dels juràssics (que es troben al seu nucli.. Respecte d’aquest sinclinal, cal dir que ja el tornarem a veure, des del mateix poble de Castell de Cabres. Més endavant, des de les immediacions del Km 29 de la carretera, tot mirant cap a l’oest, es poden veure un conjunt de plecs molt interessants entre els materials cretàcics del Sistema Ibèric.

PictographWaypoint Altitude 3,733 ft
Photo ofP8 ENTRADA A CASTELL DE CABRES Photo ofP8 ENTRADA A CASTELL DE CABRES

P8 ENTRADA A CASTELL DE CABRES

PARADA 6. ENTRADA A CASTELL DE CABRES, PER LA CARRETERA DE BOIXAR CAP A TORRE MIRÓ, CV – 105, (terme municipal de Castell de Cabres, comarca del Baix Maestrat). (full 520) Després de fer l’aturada anterior cal seguir cap al proper poble de Castell de Cabres, per la carretera procedent de Boixar, que estem ara seguint, la CV – 105. Així, s’arribarà en uns 4´9 Km a l’indret de la present aturada. En aquest recorregut hem continuat trobant els materials anteriorment esmentats a les parades anteriors. Molt sovint aquests materials eminentment carbonàtics es troben replegats. Així, en arribar a Castell de Cabres, es pot veure un interessant sinclinal sobre el qual es troba situada la població. Aquest és el sinclinal que ja hem vist a l´aturada anterior. FOTOGRAFIA 4. FOTOGRAFIA 4. PARADA 7 Un aspecte del Sinclinal de Castell de Cabres. Ho afloren els materials mesozoics del Jràssic i del Cretàcic. Ës un bon exemple de “sinclinal en escapulari” També, des del mateix poble, mirant cap a llevant, es pot veure la continuació d’aquest sinclinal; precisament a l´anterior aturada, ja l´hem vist, venint des del poble de Boixar. Per d´altra banda, a la parada anterior, hem exposat l´ESQUEMA 3, on es veu perfectament aquest sinclinal dintre del mapa geològic del full 545 (full de Morella)

Comments

    You can or this trail