Activity

ITINERARARI GEOLÒGIC I MINER: LLERS; TERRADES, SANT LLORENÇ DE LAMUGA, BOADELLA, DARNIUS, AGULLANA, LA VAJOL

Download

Trail photos

Photo ofITINERARARI GEOLÒGIC I MINER: LLERS; TERRADES, SANT LLORENÇ DE LAMUGA, BOADELLA, DARNIUS, AGULLANA, LA VAJOL Photo ofITINERARARI GEOLÒGIC I MINER: LLERS; TERRADES, SANT LLORENÇ DE LAMUGA, BOADELLA, DARNIUS, AGULLANA, LA VAJOL Photo ofITINERARARI GEOLÒGIC I MINER: LLERS; TERRADES, SANT LLORENÇ DE LAMUGA, BOADELLA, DARNIUS, AGULLANA, LA VAJOL

Author

Trail stats

Distance
36.94 mi
Elevation gain
4,649 ft
Technical difficulty
Easy
Elevation loss
3,350 ft
Max elevation
2,333 ft
TrailRank 
36
Min elevation
262 ft
Trail type
One Way
Coordinates
615
Uploaded
June 8, 2016
Share

near Llers, Catalunya (España)

Viewed 1584 times, downloaded 5 times

Trail photos

Photo ofITINERARARI GEOLÒGIC I MINER: LLERS; TERRADES, SANT LLORENÇ DE LAMUGA, BOADELLA, DARNIUS, AGULLANA, LA VAJOL Photo ofITINERARARI GEOLÒGIC I MINER: LLERS; TERRADES, SANT LLORENÇ DE LAMUGA, BOADELLA, DARNIUS, AGULLANA, LA VAJOL Photo ofITINERARARI GEOLÒGIC I MINER: LLERS; TERRADES, SANT LLORENÇ DE LAMUGA, BOADELLA, DARNIUS, AGULLANA, LA VAJOL

Itinerary description

RECORREGUT DE RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA PER LA COMARCA DE L´ALT EMPORDÀ: DES DE LLERS I TERRADES A SANT LLORENÇ DE LA MUGA (MONTDEVÀ), BOADELLA, DARNIUS, AGULLANA I A LA VAJOL

ADVERTIMENTS PREVIS

Com en altres recorreguts de RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA ..., si es disposa del temps suficient, poden efectuar-se passant per totes les parades i filloles. En cas contrari, recomanem prescindir de les anomenades PARADES - CONDICIONALS.

També cal fer esment, de que alguns trams del recorregut es faran per camins en mal estat de conservació, per la qual cosa serà millor fer-los a peu. Aquest és el cas del camí d’aproximació a les antigues mines de coure de Montdevà, repartides pels termes municipals de Sant Llorenç de la Muga i Maçanet de Cabrenys. Cal dir que tot i apropar-nos molt, els darrers trams caldrà fer-los a peu.

En qualsevol cas, i com és natural, cal tenir sempre una cura molt especial de respecte a la natura, al llarg de tot el recorregut de l´itinerari.

BREU INTRODUCCIÓ

El recorregut del present itinerari, es desenvoluparà íntegrament per la zona de contacte entre la Zona Sudpirinenca, la Zona Axial del Sistema Pirinenc i la Depressió de l´Empordà. Així, el recorregut s´iniciarà dintre de la denominada Zona Sudpirinenca, molt prop dels pobles de Llers, Terrades i Sant Llorenç de la Muga. En aquesta zona, el recorregut transitarà pels sectors meridionals i orientals del Mantell del Cadí (entre afloraments dels materials cenozoics de l´Eocè).

També discorrerà, en part per la zona de contacte entre aquest mantell la denominada làmina del Castell de Bac Grillera (dels Mantells Inferiors de l´Empordà). En aquests trams s´aniran trobant, fonamentalment, afloraments dels materials mesozoics del Triàsic Superior (amb nivells de guixos i argiles), del Juràssic (nivells carbonatats) i del cretàcic (fonamentalment carbonatats; tot i que els més abundants seran els materials rogencs continentals del Garumnià).

També cal dir que el recorregut penetrarà dintre de la Zona Axial del Sistema Pirinenc. Així, per ella es circularà especialment entre els voltants de les diferents zones mineres (per Montdevà, Mont-roig i per la Mina Canta), dintre dels termes municipals de Sant Llorenç de la Muga, Maçanet de Cabrenys, Darnius i la Vajol. Per aquests indrets, trobarem fonamentalment granits i granodiorites del Carbonífer.

També, cal dir que en aquest recorregut (especialment pel seu inici), transitarem per la Depressió de l´Empordà, entre afloraments dels materials cenozoics.

Finalment i per d´altra banda, també cal dir que la totalitat del recorregut es situarà dintre de la comarca de l´Alt Empordà, iniciant el recorregut al terme de Llers i finalitzant-lo al de la Vajol.

OBJECTIUS GENERALS

A través d´aquest itinerari geològico-mineralògic, s´intentaran d´aconseguir els següents objectius, d´acord amb el sentit de la marxa.

1.- Observació a distància de la Depressió de l´Empordà. I alhora: observació dels materials cenozoics que constitueixen aquesta depressió, per aquests indrets (amb terrenys del Miocè i del Pliocè) que la rebleixen.

3.- Observació de la Zona Sudpirinenca, que tallarem al llarg de bona part del recorregut de l´itinerari, especialment entre les poblacions de Sant Llorenç de la Muga i Darnius (tret d´alguns indrets que es situen dintre de la Zona Axial Pirinenca. Així, fonamentalment veurem els següents sectors:
3A) El Mantell del Cadí, que trobarem en bona part dels recorreguts, especialment entre Llers, Terrades, Sant Llorenç de la Muga i Boadella d´Empordà. En aquests indrets trobarem afloraments del Cretàcic Superior (del Garumnià) i del Paleocè i de l´Eocè Inferior, fonamentalment.
3B) La Làmina del Castell de Bac Grillera, que trobarem a diferents indrets del recorregut, amb afloraments dels materials carbonatats del Juràssic i del Cretàcic, ocasionalment amb nivells d´argiles i guixos del Triàsic Superior (del Keuper). Aquesta làmina forma part dels denominats Mantells Inferiors de l´Empordà.

4.- Observació de la Zona Axial Pirinenca, al llarg diferents trams del recorregut de l´itinerari. Cal dir que el tallarem pels voltants de les Mines de Montdevà, pels voltants del Castell de Mont-roig; així com pels voltants de la Vajol.

5.- Observació dels materials paleozòics que constitueixen la Zona Axial Pirinenca, els quals pertanyen bàsicament al Cambro - Ordovicià, i es troben representades per: gneis, anfibolites, quarsites, marbres i esquistos, fonamentalment. I, observació, també, de les roques granítiques del Carbonífer.

6.- Estudi de diverses mineralitzacions situades al llarg del recorregut del present itinerari, situades fonamentalment dintre de la Zona Axial Pirinenca; ocasionalment molt prop de la Zona Sudpirinenca. Entre aquestes mineralitzacions farem esment de les següents:
6A) de mineralitzacions filonianes de Cu, situades al terme de Sant Llorenç de la Muga, fonamentalment. Aquestes mineralitzacions es troben situades entre afloraments de les roques granítiques, molt prop de la Zona Sudpirenenca.
6B) de mineralitzacions filonianes de Ba, situades fonamentalment al terme de Darnius (sota del castell del Mont - roig). A diferència de les anteriors es troben encaixades entre nivells esquistosos, també molt prop de la Zona Sudpirinenca.
6C) de les mineralitzacions associades a skarns, de caràcter magnesi – silicatat (talquífer) situades al terme de la Vajol. Es troben entre els materials del Cambro-Ordovicià de la Zona Axial Pirinenca.

7.- Observació d´algunes de les explotacions, actualment tancades, dels materials que hem esmentat a l´apartat anterior.

8.- Observació de la vall del Riu Muga, i de la dels seus principals afluents, al llarg del recorregut de l´itinerari.

9.- Observació dels diferents indrets relacionats amb el nostre patrimoni geològic i miner, al llarg del present recorregut. Així, cal fer esment del patrimoni miner relacionat amb les explotacions mineres de Montdevà; i especialment del patrimoni miner i antropològic, relacionat amb la Mina Canta de la Vajol (o “Mina Negrin”)

ANTECEDENTS BIBLIOGRÀFICS

Hi ha alguns antecedents llunyans, nostres, relacionats amb antics itineraris que es van fer per aquests indrets, de quasi vint anys. Entre aquests, farem esment dels següents: MATA-PERELLÓ (1995, 1996, 1997 i 1999). Tret d´aquests, no tenim constància de l´existència de cap altre itinerari, que discorri íntegrament pels indrets on ho fa el que ara presentem. Per d´altra banda, tanmateix farem esment d´un altre itinerari, proper al que ara desenvoluparem; ens referim al de ROSELL i PALLÍ (1991), el qual discorre fonamentalment per la denominada Zona Sudpirinenca.

També farem esment de diversos treballs, de caràcter geològic general, com són els següents: GUIMERÀ et altri (1992), i RIBA et altri (1976). Per d´altra banda, també cal esmentar els següents treballs geològics, centrats a l´àrea per la qual discorre el present itinerari: IGME (1994a, 1994b i 1994c); així com pel més recent: ICGC (2005). Per d´altra banda, pel que fa a l´estudi de les mineralitzacions situades dintre de l´àrea per la qual discorre l´itinerari, farem esment d´un altre treball nostre: MATA-PERELLÓ (1991), relatiu al conjunt de les mineralitzacions de Catalunya.

Tots aquests treballs, i d´altres, figuraran degudament relacionats, dintre de l´apartat d´aquest treball dedicat a les referències bibliogràfiques.

RECORREGUT DE L´ITINERARI

El present itinerari s´iniciarà al poble de Llers, situat dintre de la comarca de l´Alt Empordà, per on es farà la primera aturada, sobre la carretera local Gi – 510, dintre dels afloraments del Mantell del Cadí i tanmateix dintre de la Zona Sudpirenenca. Després, dé fer aquesta aturada, ens caldrà continuar cap a ponent, per la mateixa carretera, anant cap a Terrades. Poc despès de sobrepassar el poble, ara sobre la carretera Gi – 510, farem una nova aturada, al trencall del camí verll de Boadella.

Després, ens caldrà continuar cap a Sant Llorenç de la Muga. Poc despès d´arribar-hi farem una aturada, sobre el riu. Poc després s´anirà cap al paratge de Montdevà, per on es farà una primera aturada, a les antigues mines, ja conegudes i explotades a l´Època Romana. Al respecte d´aquest tram d´aproximació a les mines, cal dir que possiblement una part del mateix, ens caldrà fer-ho a peu.

Tot seguit, i després de retornar al poble de Sant Llorenç de la Muga, s´anirà retornar cap a les immediacions de la població de Terrades. Poc abans d´arribar-hi, trobarem la carretera local Gi – 504, per on continuarem. En trobar aquest vial, ens caldrà anar cap a la Mare de Deu de la Salut per on farem una aturada. Després continuarem per la carretera abans esmentada, fent una aturada prop del Km 17´5.

Posteriorment, continuarem cap al Nord. Arribant a la carretera Gi – 502, per on farem una fillola, fins trobar el trencall del Castell de Mont – roig, cap a on anirem, per tal de fer una nova aturada, a les mines que hi ha sota del castell.

Posteriorment, tornarem enrere, fins trobar de nou la carretera Gi – 504. En trobar-la, anirem cap a la Població d´Agullana. Per tal d´anar després cap a la Vajol, utilitzant ara la carretera Gi – 501. Poc abans d´arribar aaquesta darrera població, farem una fillola, per tal d´anar al Coll de Manrella, utilitzant ara la carretera local Gi – 505.

I, finalment, després de retornar a les immediacions del darrer poble esmentat, ens caldrà seguir pel camí veïnal asfaltat que condueix cap a Maçanet de Cabrenys. A la sortida de la Vajol, ens caldrà agafar el camí (per l´esquerra) que condueix cap a l´antiga Mina Canta, per on farem la darrera aturada d´aquest recorregut.

Tot això es pot veure que en aquest recorregut, que tindrà una longitud d´uns 59´65 Km, a través dels quals farem 9 aturades.

Aquest itinerari es començarà a una alçada de 173 metres per les immediacions de la població de Llers. Després, anirà pujant lleugerament, fins arribar als 269 metres camí de Sant Llorenç de la Muga. Tot i així, en arribar a aquesta població, baixarà fins als 164 metres, en sobrepassar el riu de la Muga.

Després pujarà lleugerament, fins arribar a les mines de Montdevà, situades a una alçada aproximada d´uns 170 metres. Posteriorment, en retornar a Sant Llorenç de la Muga i a Terrdes, s´anirà fluctuant lleugerament, baixant finalment fins a una alçada d´uns 90 metres, per les immediacions de la població de Boadella.

A partir d´aquí, es tornarà a pujar fins als 234 metres, en arribar al Castell de Mont-roig. I, finalment, després de baixar lleugerament, s´anirà pujant fins arribar a una alçada d´uns 707 metres al Coll de Manrella. Baixant lleugerament fins als 548 metres, a la darrera aturada.

DESCRIPCIÓ DE L¨ITINERARI

Com ja és habitual, considerarem una sèrie de PARADES (o d´ESTACIONS), per tal d´observar diverses qüestions geològiques o mineralògiques. Aquestes aturades aniran numerades, i en cada cas s´indicarà el nom del poble més proper, el terme al qual pertany, i la comarca on es situa.

També s´indicarà el número del full topogràfic (a escala 1:50.000), on es troba l´indret de l´aturada realitzada. En aquest cas, els fulls pels quals discurrirà el recorregut de l´itinerari, seran els següents: 219 (o de Maçanet de Cabrenys), 220 (o de la Jonquera), 257 (o d´Olot) i 258 (o de Figueres). Tots ells pertanyen al "Mapa Topográfico de España, a escala 1:50.000", editat pel Instituto Geográfico y Catastral. Igualment, si s´escau, es pot fer servir el Mapa Topogràfic de la Comarca de l´Alt Empordà, editat per l´Institut Cartogràfic i Geològic de la Generalitat de Catalunya.

Així, la relació ordenada de les aturades que formen part d´aquest recorregut, es la següent:
____________________________________________________________________

BIBLIOGRAFIA

GUIMERÀ, J. et altri (1992).- Geologia (II), Història Natural dels Països Catalans. Vol. 2, 547 pag. Enciclopedia Catalana, S.A., Barcelona

ICGC (2005).- Mapa Geològic Comarcal de Catalunya a escala 1:50.000. Full nº 2: Alt Empordà. Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. Barcelona

IGME (1994a).- Mapa Geológico de España a escala 1:50.000, Segunda série, Primera edición. Hoja y memória nº 219 (Maçanet de Cabrenys). Ins. Geominero y Tecnológico de España. Ministerio de Indústria y Energia. Madrid

IGME (1994b).- Mapa Geológico de España a escala 1:50.000, Segunda série, Primera edición. Hoja y memória nº 257 (Olot). Ins. Geominero y Tecnológico de E`paña. Ministerio de Indústria y Energia. Madrid

IGME (1994c).- Mapa Geológico de España a escala 1:50.000, Segunda série, Primera edición. Hoja y memória nº 258 (Figueres). Ins. Geominero y Tecnológico de E`paña. Ministerio de Indústria y Energia. Madrid

MATA-PERELLÓ, J.M. (1991).- Els Minerals de Catalunya. Arxius de la Secció de Ciències, t. XCIII. Institut d´Estudis Catalans. Barcelona.

MATA-PERELLÓ, J.M. (1995).- Itinerari Geològico-Mineralògic per l´Alt Empordà i pel Vallespir: des de Darnius a la Costoja, Inedit, 8 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (1996).- Recerca geològica i mineralògica per la comarca de l´Alt Empordà: des de Sant Llorenç de la Muga a Darnius i a Vilarnadal. Inèdit, 12 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (1997).- Recerca geològica i mineralògica per la comarca de l´Alt Empordà: des de Sant Llorenç de la Muga a Darnius i a la Jonquera. Inèdit, 12 pàgines. Manresa.

MATA-PERELLÓ, J.M. (1999).- Recorregut de recerca geològica y mineralògica per la comarca de l´Alt Empordà: des de Sant Llorenç de la Muga a Darnius i a Villarnadal. Inèdit. 12 pàgines. Manresa

RIBA ARDERIU, O. Et altri. (1976).- Geografia física dels Països Catalans. Edit Ketres. Barcelona

ROSELL, J. i PALLÍ, LL. (1991).- Itinerari geològic pel Pre-Pirineu gironí, Col.lecció: Dialogant amb les pedres, 38pag. Girona

Waypoints

PictographWaypoint Altitude 568 ft

P1 SORTIDA OCCIDENTAL DE LLERS. CARRETERA Gi - 510

PARADA 1 - CONDICIONAL. SORTIDA OCCIDENTAL DE LLERS, CARRETERA LOCAL Gi – 510, (terme municipal de Llers, comarca de l´Alt Empordà). (Full 258). En aquest indret, situat una mica a ponent del poble de Llers, realitzarem la primera aturada del recorregut d´aquest itinerari per les terres septentrionals de la comarca de l´Alt Empordà. En aquest lloc, hi ha un aflorament dels materials terciaris de l´Eocè Inferior i del Paleocè. Aquests materials es troben constituïts per nivells de calcolutites de tonalitats eminentment grisenques. Aquests materials es situen íntegrament dintre del Mantell del Cadí, i es troben molt prop de l´extrem meridional del seu contacte amb els Mantells Inferiors de l´Empordà, concretament amb la làmina del Castell de Bac Grillera, la qual es troba situada més al Nord d´on ara ens trobem situats.

PictographWaypoint Altitude 728 ft
Photo ofP2 CAMÍ DE BOADELLA. CARRETERA A SANT LLORENÇ DE LA MUGA. Photo ofP2 CAMÍ DE BOADELLA. CARRETERA A SANT LLORENÇ DE LA MUGA.

P2 CAMÍ DE BOADELLA. CARRETERA A SANT LLORENÇ DE LA MUGA.

PARADA 2. IMMEDIACIONS DEL TRENCALL DEL CAMÍ VELL DE BOADELLA, CARRETERA LOCAL Gi – 511, (terme municipal de Terrades, comarca de l´Alt Empordà). (Full 258). Després de fer l´aturada anterior, caldrà realitzar un recorregut per la carretera local Gi – 510, anant cap a la propera població de Terrades. Tot seguit, caldrà continuar per la ruta Gi – 511, que condueix cap a Sant Llorenç de la Muga (de fet, és la mateixa carretera, tot i que ha canviat la numeració). A la sortida de la població, front a l´inici del camí de Boadella, farem una nova aturada. La farem, aproximadament a uns 7 Km de l´anteriorment realitzada i a uns 0´5 Km del poble. En aquest recorregut, hem anat trobant afloraments dels materials cenozoics de l´Eocè Inferior, dels quals n´hem parlat a la parada anterior. Efectivament, ens continuem trobant dintre del Mantell del Cadí, al Sud del seu contacte amb la làmina del Castell de Bac Grillera (dels Mantells Inferiors de l´Empordà). Així, en aquest indret es fa ben palès un aflorament de les calcolutites i gresos grisencs de l´Eocè Inferior.

PictographWaypoint Altitude 538 ft
Photo ofP3 PONT SOBRE LA MUGA. SANT LLORENÇ DE LA MUGA Photo ofP3 PONT SOBRE LA MUGA. SANT LLORENÇ DE LA MUGA

P3 PONT SOBRE LA MUGA. SANT LLORENÇ DE LA MUGA

PARADA 3 - CONDICIONAL. IMMEDIACIONS DEL PONT SOBRE LA MUGA, CARRETERA LOCAL Gi – 510, (terme municipal de Sant Llorenç de la Muga, comarca de l´Alt Empordà). (Full 257). Després de realitzar la parada anterior, cal efectuar un nou recorregut per la carretera local Gi – 510, la qual es va dirigint cap al proper poble de Sant Llorenç de la Muga. En arribar-hi, farem una aturada prop del riu. Així, haurem efectuat un recorregut aproximat d´uns 5 Km més. En aquest recorregut, hem anat trobant afloraments dels materials que ja hem esmentat a les aturades anteriors. De fet, ens estem desplaçant entre els afloraments cenozoics de l´Eocè Inferior, els quals formen part del Mantell del Cadí. Per d´altra banda, estem prop del contacte amb la Lamina del Castell de Bac Grillera, que queda al nostre nord. FOTOGRAFIA 2. Per d´altra banda, en arribar a aquest indret, es fa ben palesa la Muga, la qual es travessada per la carretera Gi – 511, quasi a l´entrada de Sant Llorenç de la Muga, molt prop del seu Camp de Futbol, FOTOGRAFIA 3.

PictographWaypoint Altitude 0 ft
Photo ofP4 MINES DE MONTDEVÀ. SANT LLORENÇ DE LA MUGA Photo ofP4 MINES DE MONTDEVÀ. SANT LLORENÇ DE LA MUGA

P4 MINES DE MONTDEVÀ. SANT LLORENÇ DE LA MUGA

PARADA 4. MINES DEL PARATGE DE MONTDEVÀ, (terme municipal de Sant Llorenç de la Muga, comarca de l´Alt Empordà). (Full 219). Després de fer l´aturada anterior, cal acabar d´arribar fins a Sant Llorenç de la Muga. Després, des d´aquest lloc ens caldrà anar cap al Nord, per tal d´arribar fins a les explotacions mineres de la vessant meridional de Montdevà. Així, en aquest recorregut, ens caldrà fer un desplaçament d´uns 5-6 Km. El darrer tram (poc més de 1´5 Km) ens caldrà fer-ho a peu, ja que el camí (que es dirigeix cap a Oliveda i cap Maçanet de Cabrenys) es troba normalment en pèssimes condicions per poder-lo fer en cotxe. En tot aquest recorregut, efectuat sempre entre els nivells del Mantell del Cadí, inicialment es van tallant els materials eocènics de la Formació Cadí (amb nivells de calcàries amb alveolines) i els de la Formació Armàncies (amb nivells de calcolutites grisenques). Tot i així, després hem entrat i travessat la làmina del Castell del Bac Grillera (situat entre els Mantells Inferiors de l´Empordà) i hem trobat afloraments dels materials rogencs del Garumnià, que aquí pertanyen al Maastrichtià. Prop de l´indret de l´aturada, haurem trobat uns afloraments de roques granítiques d´edat carbonífera, els quals ja pertanyen molt probablement a la Zona Axial Pirinenca. Encaixada entre aquests darrers materials granítics, es troba una interessant mineralització cuprífera, de caràcter filonià. Aquesta mineralització ha estat explotada a diferents èpoques, de cara al benefici dels minerals de coure; Tot i així cal fer esment de les explotacions realitzades durant l´Imperi Romà tant en aquest indret, com al veí terme de Maçanet de Cabrenys, a l´altra banda de Montdevà, al Nord d´on ara ens trobem. Pel que fa a la composició mineralògica dels filons, cal dir que s´observa una presència majoritària de CALCOPIRITA i de QUARS. Tanmateix es troben altres minerals, com la PIRITA i la BARITINA. Per d´altra banda, com a minerals d´alteració dels anteriors es troben: GOETHITA (sempre terrosa i limonítica), ATZURITA i MALAQUITA, entre molts altres minerals. Per d´altra banda, tanmateix hi ha dendrites de PIROLUSITA.

PictographWaypoint Altitude 1,001 ft
Photo ofP5 MIRADOR DE LA SALUT. SANTUARI DE LA MARE DE DEU DE LA SALUT

P5 MIRADOR DE LA SALUT. SANTUARI DE LA MARE DE DEU DE LA SALUT

PARADA 5 - CONDICIONAL. MIRADOR DEL SANTUARI DE LA MARE DE DEU DE LA SALUT, (terme municipal de Terrades, comarca de l´Alt Empordà). (Full 219). Després de fer l´aturada anterior, cal retornar fins al poble Sant Llorenç de la Muga, per tal de retornar fins a les immediacions de la població de Terrades, per on hem passat en fer la PARADA 2. Poc abans d´arribar a aquesta població, trobarem per l´esquerra la cruïlla amb la carretera local Gi – 504. A partir d´aquest indret, continuarem per aquest vial, anant ara cap al Nord (cap a Boadella, Darnius i Agullana). Ben aviat, trobarem per l´esquerra, el trencall que condueix cap al Santuari de la Mare de Deu de la Salut, cap on ens caldrà anar. En arribar-hi, farem una aturada, a uns 14´5 Km, aproximadament, de la parada anterior. En aquest trajecte, hem tornat a trobar afloraments dels materials que hem esmentat als recorreguts anteriors, que havíem vist en una disposició inversa. Així, hem retornat al Mantell del Cadí i posteriorment ens hem anat aproximant de nou als Mantells Inferiors de l´Empordà. Així, hem sobrepassat l´anticlinal de la Serra de Santa Magdalena. Per d´altra banda, ara estem molt prop d´un dels encavalcaments meridionals de la lamina del Castell de Bac Grillera, que sobrepassarem amplament en fer el recorregut cap a la propera aturada. Des d´aquest indret, es pot gaudir d´una bona observació dels sectors septentrionals de la comarca de l´Alt Empordà, cap on ens desplaçarem a les properes aturades. Així, es fa ben palès el turó del Castell de Mont-roig, per on farem una de les properes aturades.

PictographWaypoint Altitude 0 ft
Photo ofP6 CARRETERA Gi - 504. IMMEDIACIONS DEL KM 7`5 Photo ofP6 CARRETERA Gi - 504. IMMEDIACIONS DEL KM 7`5

P6 CARRETERA Gi - 504. IMMEDIACIONS DEL KM 7`5

PARADA 6. IMMEDIACIONS DEL Km 7´5. CARRETERA Gi – 504, (terme municipal de Biure d´Empordà, comarca de l´Alt Empordà). (Full 220). Després de fer l´aturada anterior, cal retornar cap a la carretera Gi – 504, per tal de continuar cap al Nord i cap al NE (cap a les poblacions de Boadella, Darnius i Agullana). Així, seguint per aquesta carretera aviat trobarem per la dreta el trencall de Boadella d´Empordà i més endavant el de Biure d´Empordà. També, en aquest cas per l´esquerra, trobarem el trencall de la Presa de Boadella. Més endavant, en aquest recorregut, arribarem a les immediacions del Km 7´5, per on farem una aturada, a poc més de 4 Km de l´anterior. En aquest recorregut, hem anat trobant afloraments dels materials cenozoics i mesozoics que formen part de la làmina d´encavalcament del Castell de Bac Grillera (dintre dels denominats Mantells Inferiors de l´Empordà). Tot i així, en arribar a les immediacions de l´indret de la present aturada, es fa palès l´encavalcament de la làmina de Biure sobre l´anterior. Així es veuen ara afloraments de nivells de gresos, lutites, calcolutites i conglomerats del Garumnià, que en aquests indrets pertanyen al Cretàcic Superior. Així, cal dir que des d´aquest indret es fa força palès aquest encavalcament de la làmina de Biure sobre la làmina del Castell de Bac Grillera, totes dues situades dintre dels Mantells Inferiors de l´Empordà.

PictographWaypoint Altitude 666 ft
Photo ofP7 MINES DEL TURÓ DEL CASTELL DE MONT-ROIG Photo ofP7 MINES DEL TURÓ DEL CASTELL DE MONT-ROIG Photo ofP7 MINES DEL TURÓ DEL CASTELL DE MONT-ROIG

P7 MINES DEL TURÓ DEL CASTELL DE MONT-ROIG

PARADA 7. MINES DEL TURÓ DEL CASTELL DE MONT-ROIG, (terme municipal de Darnius, comarca de l´Alt Empordà). (Full 220). Des de la parada anterior, cal continuar (ara cap al Nord) per la carretera local Gi – 504. Seguint, aviat arribarem a la cruïlla amb la carretera Gi – 502. En trobar-la, ens caldrà anar cap a llevant (cap a la Jonquera). Poc després de trobar el Km 3, ens caldrà agafar un camí per la dreta que va ascendint cap al turó on es troba el Castell de Mont-roig. En arribar dalt, farem una aturada, aproximadament a uns 6 – 7 Km des de la parada anterior, a uns 2 Km des del trencall de la carretera. En aquests recorregut, hem anat trobant afloraments dels materials esmentats a l´aturada anterior; es a dir: els nivells mesozoics cretàcics del Garumnià, de la làmina d´encavalcament de Biure. Tot i així, ben aviat haurem començat a trobar afloraments dels materials granítics, els quals pertanyen probablement a la Zona Axial Pirinenca. Per d´altra banda, en arribar a dalt del turó, hem trobat uns afloraments de materials esquistosos paleozoics, del Cambro – Ordovicià. Així, aquests són els materials que apareixen a l´indret e l´aturada, per sota del castell. Per d´altra banda, en arribar al Castell, per sota del mateix es troba una antiga mina de BARITINA. La mina és força interesant, ja que travessa tot el turó de l´esmentat castell. Aquestes antigues mines, es troben relacionades amb unes mineralitzacions filonianes, de direcció NW-SE, de 15-30 cm de potència, i que es troben encaixades entre micaesquists paleozoics del Cambro - Ordovicià. La BARITINA es troba acompanyada de: CALCOPIRITA (sempre molt minoritària), GOETHITA (limonítica i terrosa), PIROLUSITA (dendrítica), MALAQUITA (molt minoritària) i QUARS. Per d´altra banda, des d´aquest indret es pot gaudir d´un bon punt d´observació dels relleus propers. Així, tot mirant cap a l´Est, cap al SE, cap al S i cap al SW, es veure la línia discontínua de la Zona Sudpirinenca (de l´antigament denominat Prepirineu Meridional), amb els seus afloraments cretàcics, des de l´Escala al Castell de Bac-Grillera, passant pel Massís de Montgrí, tot constituïnt d´Est a Oest, el Mantell de Montgrí-Figueres i el Mantell del Castell de Bac Guillera, els quals es situen per sobre del Mantell del Cadí. Per d´altra banda, una mica més al SW (i al WSW) dels relleus acabats d´esmentar, es poden veure els relleus terciaris de la Mare de Deu del Mont. Finalment, i al mateix temps, i mirant cap a l´Oest, i cap al Nord, es pot gaudir dels relleus paleozoics que formen part de la Zona Axial Pirinenca, entre les Alberes i els relleus dels voltants de Maçanet de Cabrenys.

PictographWaypoint Altitude 2,323 ft

P8 COLL DE MANRELLA. IMMEDIACIONS DEL MONUMENT A LLUIS COMPANYS

PARADA 8 - CONDICIONAL. COLL DE MANRELLA, IMMEDIACIONS DEL MONUMENT A LLUIS COMPANYS, (terme municipal de la Vajol, comarca de l´Alt Empordà). (Full 219). Posteriorment, després d´efectuar la darrera aturada, ens caldrà retornar de nou a la carretera Gi – 502, per tornar després a la ruta Gi - 504. En trobar-la, anirem cap a la Població d´Agullana. Per tal d´anar després cap a la Vajol, utilitzant ara la carretera Gi – 501. Poc abans d´arribar a aquesta darrera població, farem una fillola, per tal d´anar al Coll de Manrella, utilitzant ara la carretera local Gi – 505. Així, en arribar-hi, farem una aturada, a uns 16 Km de la realitzada anteriorment. En aquest recorregut, hem anat trobant afloraments dels materials paleozoics que hem vist a l´aturada anterior. Inicialment, haurem vist els materials esquistosos del Cambro – Ordovicià i després les roques granítiques del Carbonífer: els granits i les granodiorites. Així, primer haurem trobat uns leucogranits i després uns granits més foscos, rics en hornblendes. Aquests darrers materials els anat trobant als darrers trams, pels voltants de la Vajol i al propi indret de la present aturada.

PictographWaypoint Altitude 1,864 ft
Photo ofP9 MINA CANTA (O MINA DEL NEGRIN). MINA DE TALC DE LAVAJOL

P9 MINA CANTA (O MINA DEL NEGRIN). MINA DE TALC DE LAVAJOL

PARADA 9. MINA CANTA (O MINA NEGRIN) MINES DE TALC DE LA VAJOL, (terme municipal de La Vajol, comarca de l´Alt Empordà). (Full 219). Després de realitzar la parada anterior, cal retornar de nou al poble de la Vajol. Ara, en arribar-hi, caldrà continuar per la carretereta que es dirigeix cap al proper poble de Maçanet de Cabrenys. Poc després de sobrepassar el primer poble, a poc més o menys de 1Km del mateix, ens cal agafar un trencall, que per l´esquerra de la carretereta. Aquest trencall baixa a les properes mines, a les quals s´hi arriba en uns 300 m. Així, des de la parada anterior, cal fer un recorregut proper als 5 Km, aproximadament. Cal dir que en apropar-nos a les antigues explotacions, hem anat trobant antigues escombreres. Prop de l´indret on hi ha les mines es comencen a trobar uns afloraments d´esquistos, alternants amb nivells de marbres, tots ells del Cambro-Ordovicià,. Per d´altra banda, entre els materials anteriors, es troben abundants roques granítiques; tot i que fins i tot es troben afloraments de gneis. Tots aquests materials es troben situats dintre de la Zona Axial Pirinenca, per on estem situats, des de la parada 7. Les mineralitzacions es relacionen amb fenòmens de metasomatisme, pel contacte entre les roques granítiques (unes granodiorites) i uns nivells de marbres magnesífers (de caràcter cipolinitíc), que es troben alternant amb nivells d´esquists (especialment amb talco-esquists, clorito-esquits i mica-esquists). Els principals minerals presents són: PIRITA (que normalment es presenta molt ben cristal.litzada en octaedres, cubs i piritoedres), CALCITA, CLORITES (que són molt abundants, i entre les quals destaquen el CLINOCLOR i la PENNINA, de colors verd clars i fosqos, respectivament), i naturalment el TALC. Aquest darrer mineral és el més abundant, i el que es va explotar durant força anys. El talc s´ha format a partir de les emanacions de sílice i d´aigua, procedents de les granodiorites, que han reaccionats el carbonat magnèsic de la dolomita, produint-se la formació de talc, calcita (procedent del carbonat càlcic de la dolomita), i originant-se el desprenniment de l´anhídrid carbònic, procedent de la descomposició del carbonat de magnesi. És a dir: el talc s´ha produit a partir de l´hidrosilificació de la dolomita. El complex miner es troba actualment tancat, però es conserva encara en bones condicions. Tot i que les galeries romanen tancades, hi ha la possibilitat de demanar la clau a l´Ajuntament del poble. Cal fer esment, per d´altra banda, de la possibilitat de fer un museu miner en aquest indret. Tot i això, darrerament s´ha esfondrat una de les galeries.

Comments

    You can or this trail