RAPEL A LA ROCA DEL TAMBOR-COVA DEL CABRIT- AGULLA FINA -TORRENT DEL BOIXAR -07-MAY-15

Hola a tots com sempre i com cada o casi cada dijous toca “ Montse “ com anomenem la muntanya de Montserrat.
Avui no sortim tots, serem en Pep , La Noe i jo, tornem al Clot del Tambor on aparcarem el cotxe.
Amb els trastos a coll, motxilla i dues cordes de 45 i 70m per l’activitat d’avui, agafem camí amunt direcció al Torrent del Tambor fins a la roca que rep el seu nom.
Fem una ullada abans de començar, deixem els trastos i apa a grimpar fins a dalt.
Col•loquem la corda i en Pep baixa a veure on cau, llestos, els crits d’en Pep ens dona la sortida, amb lligo a la corda i avall que fa baixada.
La sensació és brutal, el Torrent allí a baix, el Sol comença a il•luminar, a l’extrem de la roca apareix una timba imponent, en Pep sembla insignificant allà baix. Començo la baixada i amb sento bé, ja estic al buit, suspès a l’aire, quina sensació de llibertat, m’agafen ganes de fer un crit, m’abstenc, i arribo a baix, bona experiència.
Baixa segona la Noe i quina canya, com si cada dia fes això, arriba a baix molt contenta , el tercer en Pep i al final comentem les sensacions.
Seguim camí cap a la Cova del Cabrit i a dalt de tot girem a la dreta per anar agafar el Torrent del Boixar, sota l’agulla Fina.
Ja estem al començament del Torrent, salvem al primer pas on hi ha un tronc que facilita una mica més la baixada, seguim fins a trobar el primer ràpel, preparem la corda i en Pep baixa el primer, lligo a la Noe i apa avall, amb lligo jo i no em dono conta de que he passat malament la corda i sort que porto un baga d’anclatge que fa que em pugui subjectar a la sortida i canvià de posició la corda, avall que en queden dos més.
El següent pas, un tronc sec que ens fa de pont, seguim cap al segon ràpel i instal•lem la corda, en Pep baixa sense motxilla ja que el pas és estret i podem quedar enganxats.
Amb la corda que hi ha instal•lada de nusos, lliguem les motxilles i las fem baixar, ara li toca a la Noe i desprès a mi. Estem gaudint com a Micos.
La part més bonica del Torrent està per arribar, seguim camí i de sobte se’ns obre tot un paisatge de roques que formen un passadís gegant per on s’accedeix a l’últim ràpel del Torrent.
És un ràpel molt maco de 15m, les parets estan cosides de parabols per escalar.
Un bon ràpel que ens fa gaudir de la baixada, i ens acosta més al final.
Sortim del torrent per anar a la cova que rep el seu nom, Cova del Boixart, descansem una mica Clic clic i cap a vall que hi ha gana i molta set.
Un cop a baix agafem al cotxe i a dinar a Olesa a casa la nostre amiga Julia.

Adéu nois això es una CANYA.