CASCADES DEL GOLERÓ Barranc i Cova del Goleró o d'en Salvi (330m). Rupit - Susqueda

CASCADES DEL GOLERÓ (Barranc amb 4 ràpels que sumen gairebé 100m) i COVA DEL GOLERÓ o d'en Salvi (330m de recorregut). Rupit- Susqueda (Collsacabra, Garrotxa/ la Selva).

El barranc de les Cascades del Goleró sol baixar sec. Precaució amb cabal o previsió de pluges, doncs la Riera de l'Om pot acumular molta aigua en poca estona.

Són 4 ràpels d'uns 25m, el més llarg 27m, amb repises intermitges, fent un desnivell total de 110m

R1: 19m
R2: 25m
R3: 23m
R4: 27m

Corda: 1x60m + socors.

En acabar l'últim ràpel, aterrem en una bonica plaçeta de sorra (on pot haver-hi toll).

Retorn: Pugem per l'esquerra de la barrancada emboscada fins la COVA DEL GOLERÓ, també coneguda com Cova d'en Salvi, Cova de Carnús, Cova del Portuguès o Cova de l'Om.

Aquesta cavitat té 330m de recorregut i 20m de desnivell, força horitzontal, en calcàries. El primer sifó sol estar ple d'aigua, i t'has de submergir completament per passar-lo.

Visitada la cova, pugem per un sender estret fins el camí superior (empedrat): és el GRAU DEL GOLERÓ.

~~~~~

■ ACCÉS: El barranc i la cavitat es troben a prop del Santuari de La Mare de Déu de la Salut. No gaire lluny està el Coll de Condreu i el Santuari del Far.

⚠️ Nota: Actualment l'aproximació s'ha de fer caminant o aparcant al Pla de Maia (a uns 2Km del Coll de Condreu), o al mateix Restaurant que es troba al Coll de Condreu, per tal de no destorbar els propietaris de la masia (casa de l’Om de Vallissana), doncs els terreny proper a la Riera de l'Om on hem aparcat són de la seva propietat.

Barranc combinable amb el Torrent del Gravet, també a Rupit.

Per acabar o començar, Bar Nou, a Roda de Ter.


🦇🦇🦇🦇🦇


■ Espeleindex.com:
Descripció: "L'entrada a la cavitat es fa per una àmplia boca de forma gairebé rectangular i plena de blocs que dóna pas a una galeria de direcció E, la qual als pocs metres gira cap a l'esquerra i pren la direcció N, enmig de grans blocs caiguts del sostre i amb algunes formes litogèniques molt fossilitzades. Aquí existeixen diferents diverticles entre els blocs.
Passats els primers 60 metres de galeria, en sentit lleugerament ascendent, trobarem l'anomenada Sala Guarra (anomenada així per la gran quantitat de guano de rat-penat que es troba. La sala té força concrecions i unes dimensions notables: 27 metres de llarg per 7 d'ample i 7 d'altura.
A continuació es troba l'anomenada Sala Channel (degut a l'aroma que s'hi respira degut a les deposicions del rat-penats que l'ocupen temporalment). Aquesta sala té 14 metres de llarg per 7,5 d'ample i 6 d'alt, tot prenent una direcció cap al NE.
Passat un pas estret es segueix entre blocs humits i enfangats fins arribar a la Galeria Hawai (donat per la quantitat de sorra fina que s'acumula) i tot seguit s'arriba a un punt anomenat la Fonteta, on hi ha una aportació d'aigua que baixa per una colada lateral, donant lloc a un bonic conjunt de gours i microgours. Tot seguit i prenent direcció NO es baixa fins a trobar el primer tram de galeria inundada, que es troba a 208 metres de la boca d'entrada i pràcticament al seu mateix nivell. A l'altre extrem del “llac” es troba un pas de 2 metres de llarg que en algunes èpoques pot gairebé sifonar i que comunica amb una altra zona inundada (el Rocòdrom), de direcció NE i una llargada de 14 metres per 4 d'ample i 2 de fondària, que deixa al costat d'una paret en la que segueix una xemeneia que porta a la galeria superior. Però en el costat més al NO es veu un portal amb formacions al sostre, que es converteix en el “segon sifó”. Una gran pedra que obstaculitza el pas 50 centímetres per sota l'aigua obliga a fer un capbussament d'un metre de llarg. Passada aquesta estretor es troba un tercer “llac”, d'orientació N i de 8,5 metres de llarg per 5,6 d'ample i 6 de volta (anomenat “Casi me ahogo”) i que va reduint la seva fondària fins que torna a peu pla, en un tram totalment enfangat i que porta a una galeria de direcció NE en la que, a mà dreta, hi ha un pas estret que també comunica per una rampa i un fort ressalt amb la Galeria Superior.
Seguint la galeria principal per espai de 34 metres amb una amplada constant de 5 metres i una altura de també 5 metres, s'arriba, després de passar entre blocs i sorra fina, al sifó, de moment terminal (Sifó amb Vermouth). En aquest punt, utilitzant botelles autònomes, els membres del GREI van poder resseguir encara 26 metres més sota l'aigua, trobant-hi tan sols una bombolla d'aigua als 15 metres de recorregut. Al final van poder observar una bifurcació en forma de Y, la qual es pot seguir pel costat dret, però donada l'acumulació de blocs que hi ha en el nou pas estret, no es veu massa viable una possible desobstrucció. Aquesta galeria inundada té una amplada màxima de 6 metres i una altura de 2,60 metres.

Galeria superior: Situats a la sala “Casi me ahogo” es troba una gatera ascendent que desemboca a una petita sala de 3 x 3 metres anomenada “Sala del Vuelo”. A la seva dreta s'inicia un fort ressalt de fang i enderrocs de 8 metres d'alçada que, un cop remuntat accedeix a la sala Jo que sé, la qual té unes dimensions de 30 metres de llarg per 6,60 d'ample i 7,20 d'altura, havent recorregut 330 metres des de l'entrada i tenint al davant una xemeneia a continuar de no menys de 15 metres d'altura.

En dues visites realitzades per l'ERE - CEC (13/01/2013 i 3/03/2013) el primer tram de la zona inundada estava pràcticament sec. Només hi havia una capa d’aigua d’uns dos o tres dits de profunditat. Però, així com en la visita del mes de gener no hi havia aportacions hídriques, en aquesta última, per la part dreta de la cavitat hi penetrava un notable cabal d’aigua que s’escolava cap al segon sifó
Des del punt de vista geomorfològic es tracta d’una cavitat força interessant. Els fenòmens clàstics tenen molta importància en tot el desenvolupament, així com les empremtes de corrent que es poden veure a molts llocs de la galeria, tant a les parets com al sostre. Pel contrari, els espeleotemes es troben bastant localitzats.

Espeleometria: La topografia més antiga (GREI) sembla que amb criteris més estrictes dóna un recorregut de 330 metres. L'altra (GE Badalona), potser més generosa, li atribueix 466 metres, malgrat que tot el tram final és extret de la topografia del GREI.
El desnivell és de 20 metres (-5 /+15)."