Barranc Val Maor sense combinació de cotxes.

IMPRESCINDIBLE treking aqüàtic per aquest riu de sorprenents formes i bellesa geològica que discorre per un congost que en alguns trams s'estreta tant que arriba a esdevenir fosc. Parets majestuoses, sinuoses i imponents.
Sense dificultats. Únicament un parell de ràpels , alguna desgrimpada i un parell o tres de tobogans facilets.
Val a dir que nosaltres el vàrem fer en una època que no anava molt ple d'aigua i que, per contra, vàrem trobar diversos arbres en el curs del riu que dificultaven o facilitaven la progressió.

Iniciem el recorregut en l'aparcament que es troba al costat del camp de fútbol del petit poble de Val Maor, prop de Castelo de Zumelle i a poca distància de la "Grotta
Azurra" o cueva Azul.

Des d'aquí, ja podem equipar-nos perquè a molt poca distància descendint el curs de les aigües, trobem una paret que fa de petita pressa i on trobem, a l'esquerra, dues cordes, una sobre altra, a modus de passamans per poder-se ajudar a desgrimpar fer un salt.

El tram que hem fet nosaltres sense combinació de cotxes està configurat en dues parts de parets que estreten el pas amb recargolades formes i que en alguns casos poden arribar al centenar de metres d'alçada i no més d'un parell d'amplada, separant-se ambdós trams per un zona oberta i plana que deu ser caminada fins arribar a la segona paret de pressa que baixem novament en ràpel.

Els ràpels, són com a màxim de 14 metres.

He descobert que alguns tracks, al combinació de cotxes, realitzen el descens en 4 trams estrets i no en 2.

Al final del barranc, trobem el camí de retorn al costat d'una gran fita a l'esquerra.
El camí ascendeix durament i és fàcil perdre's.
El meu track, de fet, en algún moment va camp a través, una mica perdut, fins arribar a una pista més ampla que ens apropa a l'inici, on romàn el cotxe.
En alguna ressenya he pogut llegir que cal seguir paral.lel a un cable que inicialment, en l'ascens, ens barra el pas.






Configurat en dos trams successius després de dos represes artificals el riu serpentja constantment buscant el millor pas entre les estretes i elevades parets que en alguns casos assoleixen el centenar de metres i que en diversos trams impedeixen completament l’entrada de la llum.

Deixem el cotxe al costat del camp de futbol del petit poble de Val Maor on, pocs metres més endavant, comença l'engorjat al que accedim per un salt o petita desgrimpada. Una vegada finalitzat el recorregut cal estar atent a les fites que a la nostra esquerra marquen l'inici d'un desdibuixat camí que penosament supera el desnivell fins arribar a una pista que podem seguir, ara ja còmodament, fins al punt d'inici de l'activitat.