Volta als Ports amb ascens al Caro en dos dies-dia 2-del refugi Caro a Vall-de-Roures

Volta al Parc Natural dels Ports amb ascens al Caro

Enllaç ruta complerta
Volta al Parc Natural dels Ports amb ascens al Caro en dos dies-octubre de 2018

Aquesta ruta descriu un impressionant itinerari en bicicleta de carretera que fa la volta al Parc Natural dels Ports, un massís calcari espectacular i abrupte, a cavall de Catalunya, el País Valencià i Aragó. A l'equador de la ruta farem l'ascensió al port més dur de Catalunya, el Caro, i a la vegada que anem avançant sobre percentatges infernals, anirem entrant en un mon ple de flora i fauna salvatge que ens farà gaudir en cada moment i en cada racó.



Es tracta d'una ruta cicloturista en bici de carretera de dos dies, amb una distància total de 260 quilòmetres. La duresa és palesa sobretot en la primera jornada, ja que haurem de fer front a un duríssim port com el Caro després de portar 90 quilòmetres a les cames.
Així doncs, el començament de la ruta a Vall-de-roures, no és casual i serveix per obtenir dues jornades molt semblants en distància i també en desnivell. He comès l'error d'infravalorar la segona jornada i sobre el terreny he pogut observar la meva equivocació. Un desnivell acumulat prou important i un tram de més de trenta quilòmetres molt trenca cames des de Fredes fins a Herbeset amb un convidat de darrera hora, el vent.

Segona Jornada, descens del Caro, nord del Baix Maestrat i retorn a Vall-de-roures

Durant la nit, les fortes ratxes de vent ja m'han despertat en més d'una ocasió. Al matí, quan em llevo, continua fent vent i a més hi ha un avis del servei Meteorològic de Catalunya.
Així doncs, em prenc la baixada amb cautela. Sortosament les fortes ratxes de vent m'afecten només a la zona inferior del Portell i a mida que vaig perdent metres el vent perd força.
A Roquetes prenc la carretera TV-3431 fins a Mas de Barberans i la Sénia. Traçat suau que va guanyant metres lentament en un paisatge d'oliveres i els Ports com a teló de fons.
Deixo la Sénia i entro al País Valencià pel nord de la comarca del Baix Maestrat. Continuo per l'embassament d'Ulldecona i passada aquesta zona faig un tram d'uns dos quilòmetres de carretera en bastant mal estat però que estan asfaltant de nou.
Amb el Convent de Benifassà ben visible, arribo a una zona planera just abans de prendre la carretera que puja a Fredes. Dotze quilòmetres amb un quilòmetre final més dur (7%) per continuar en un curt tram de baixada fins al poble.
Reculo fins al coll i faig una coca-cola al restaurant Europa. Emprenc la marxa cap al Boixar per un tram de carretera amb molt bones vistes i amb el vent, ara sí, fent acte de presència i dificultant la marxa. Serà aquest tram des del Boixar fins passat Herbeset, un autèntic calvari per culpa del vent. Malgrat tot, gaudeixo de la solitud d'un paratge solitari i inhòspit sempre per sobre dels mil cent metres sobre el nivell del mar.
Inicio el ràpid descens fins a Herbers i posteriorment fins a Penyaroja de Tastavins on paro per menjar un entrepà al bar Nou a l'hora de dinar. Ja només em queden disset quilòmetres per tancar la ruta que faig amb mandra i sense pressa passant per Fondespatla i arribant altre cop a Vall-de-roures.