Volta a les Muntanyes de Prades i la Serra de Montsant en dos dies-track sencer (carretera)

Cicloturisme en bicicleta de carretera.

Primera jornada

La ruta comença a la bonica població de Montblanc. Ciutat medieval i murallada, capital de la Conca de Barberà.
En dos dies, farem una volta per les Muntanyes de Prades i el Montsant. L'objectiu d'avui, serà arribar fins a la població de Cornudella de Montsant.
Ens mourem en bicis de carretera i ens portarem la roba i material just per poder-nos canviar quan arribem a l'allotjament.
Jo, particularment, he muntat un porta paquets de tija de seient, per no haver de carregar-me una motxilla a l'esquena.
Els meus companys, han optat per la via clàssica de la motxilla.
Bé doncs, comencem a pedalar!

Des de Montblanc, ens dirigim cap a l'Espluga de Francolí per la carretera N-240 que només seguirem durant dos quilòmetres.
De l'Espluga, sense trànsit i per una carretera ja més tranquil•la, continuem avançant ràpidament en lleuger ascens.
Sense parar-nos a Poblet, malgrat ser una cosa del tot recomanable si no heu visitat mai, continuem carretera amunt gaudint del bon temps mentre contemplem els pagesos com fan la verema del raïm que encara resta per recollir.
A partir d'una zona de pic-nic, la carretera comença a inclinar-se i fer més feixuga la marxa.
Continuem a través d'una zona amb unes boniques llaçades guanyant alçada de forma ràpida.
Arribem finalment al coll de les Masies i, ja de pla, al Coll de la Mola, on farem una parada.

Ens llencem avall, sempre en lleuger descens, passant per Vilanova de Prades.
Més endavant, al cap d'uns quilòmetres amb la Serra de la Llena a la nostra dreta, passarem de llarg el trencall cap a Ulldemolins, aquí ens trobem amb un tram d'ascens fins a la Venta, vèrtex geodèsic.
Aquesta serà la tònica habitual de la ruta, petits colls, pujadors i falsos plans que ens aniran buidant les forces. No és el Pirineu, però sens dubte que aquest tipus de traçat
trencacames, pot arribar a ser molt dur, sobretot si no et dosifiques.

Ja dins els dominis de la Serra de Montsant, anirem fent camí passant pels pobles de Margalef, la Bisbal de Falset, Cabacés, la Vilella Baixa, Gratallops (parada i birra), Falset i Porrera.
Abans de Porrera, però, haurem de superar un regalet en forma de coll, el Coll Major.
És a Porrera on ens hi aturarem per dinar. Concretament al restaurant Cal Carlets, a la part alta del poble.
Després d’haver recuperat forces, emprenem la marxa de pujada, uf!
Passat el Coll de les Marrades, descendim fins al riu Arbolí, el qual creuem per arribar a l’Hostal del Pubill.
Aquí se’ns planteja un dilema. Continuar la ruta planejada cap a la Morera de Montsant passant per Escala Dei, o fer drecera fins a Cornudella en quatre quilòmetres.
La decisió final, encertada però molt dura. Continuem segons la ruta planificada i optem per fer la volta i ascens a la vila de la Morera de Montsant.
Pràcticament sense guanyar altura, passem per Poboleda i Escala Dei.
Aquí comença el tram més dur de tota la ruta, i justament al final. Rampes per sobre del 12% que de forma exhausta, ens porten fins a la Morera de Montsant. 300 metres de desnivell en uns escassos quatre quilòmetres.
Un cop a dalt del poble, amb els ànims a dalt de tot i amb les cames tremoloses, ja només ens queda gaudir del descens fins a Cornudella. La Serra Major a la nostra esquerra i el sol que lentament fon per ponent, sense paraules...
A Cornudella, soparem i dormirem a “Lo Refugi”, emplaçat al mig del poble i del tot recomanable.

Segona jornada
L’endemà de fer quasi 140 quilòmetres sempre costa arrencar. Per sort, la previsió de pluja s’ha avançat i ha plogut a les quatre de la matinada; així que, a trenc d’alba, només trobem el terra moll, però el cel serè i alguns núvols d’humitat.
Emprenem la marxa direcció a Prades en lleuger ascens. En uns sis quilòmetres ens plantem al Coll d’Albarca, on la carretera ens regala un lleuger descans. Tot seguit, el pendent torna a pujar fins al Coll dels Forcats. Rodejarem el Tossal del Toniet i al cap de poca estona arribarem a Prades on ens espera un bon esmorzar; concretament al bar del costat del punt d’informació.
Després de l’esmorzar i de l’obligatòria foto a la plaça d’aquesta bonica vila, emprenem la marxa en direcció a Alforja. Primer passarem pel Coll de Capafonts, descendirem una estona fins al trencant de La Febró. Continuarem en lleuger ascens per un fals pla que es fa etern. No serà fins al Coll de les Pinedes que començarem la còmoda baixada fins a la vall.
La baixada ens ajuda a recuperar forces. Arribem a Alforja i continuem per un tram en lleuger ascens per acabar baixant fins al poble de Vilaplana.
Aquí començarem el coll o ascens important de la jornada, el Coll o Coll de la Mussara, onze quilòmetres amb uns 600 metres de desnivell.
La pujada té una mitjana de 5,8% que en cap cas es fa dura. El problema son els quilòmetres acumulats a les cames i el pes extra que es fa notar.
A dalt del coll, agafem aire i mengem una miqueta. No ens parem gaire estona ja que la propera vila de Mont-ral ens permetrà prendre alguna cosa al restaurant el Racó de Mont-ral.
Emprenem el descens en direcció a Capafonts però passat el quilòmetre 16 ens desviem a la dreta en direcció a Farena.
Passem per aquest bonic poble i iniciem un curt tram de descens on notarem les cames ja cansades. Per sort, el descens cap a la Riba a través de la bonica Vall del Riu Brugent, a través d’una carretera en perfecte estat ens distreu el cansament. Probablement, de Mont-ral a la Riba, el millor tram de la ruta.
Des de la Riba, travessem la C-14 per sota i continuem per la C-240z fins a Vilaverd.
Passada aquesta població, haurem de rodar els darrers quilòmetres per la C-14 fins a Montblanc on finalitzarà el nostre petit viatge.

Bona Ruta!