Transpirenaica Francesa (Banyuls - Hendaya)

Aquesta ruta segueix l'itinerari descrit a la guia "La Traversee VTT des Pyrenees Françaises" de George Veron, editada el 1998. Des de llavors fins ara, de ben segur que han canviat pistes i camins sobre el terreny. La guia descriu un itinerari principal i també variants que es poden fer sobre aquest. Depenent de la càrrega que es porti i del cansament físic pots anar decidint dia a dia aquestes alternatives sobre la ruta principal.

En moltes etapes (casi totes) hi ha trams que s'han de fer a peu. En el meu cas alguns els he esquivat i d'altres no. Els més importants i durs per mi van ser la pujada de Vinçà a Mercèvol (etapa 3) i el tram de gr 10 abans d'arribar als Xalets d'Irati (etapa 14). Entre Laruns i Bedous (etapa 12) també es camina força, però no se'm va fer tant pesat. Hi ha trams tècnics de baixada que també es camina, aquí va en funció de les habilitats de cadascú. Un tram que vaig esquivar (l'havia fet de baixada a la volta del Couserans) és entre Castillon de Couserans i el Col del Portet d'Aspet, hi ha un autèntic mur d'uns 300 metres de desnivell.

Jo vaig seguir, gairebé al peu de la lletra, el blog d'en Zinaztli: http://zinaztli.blogspot.com/2013/07/travesia-de-los-pirineos-franceses-en.html. Fa un resum molt acurat de la guia esmentada. Hi ha molta informació, des dels tracks pel gps fins a la descripció dels trams i desnivells més complicats de la ruta, allotjaments, pobles, avituallaments, etc...

No totes les meves etapes coincideixen amb les seves. A l'inici vaig fer una etapa curta sense pes que em va permetre pujar a la torre de Madaloc i baixar per un camí molt xulo.
Entre el Pertús i Ceret vaig seguir camins diferents per darrere l'Albera, vaig pensar que amb la onada de calor seria una mica més ombrívol i crec que la vaig encertar. Cap al final també vaig fer un 8 entre Ainhoa i Souraïde perquè volia trobar un càmping i a Ainhoa no n'hi ha actualment. El que descriu la guia ja no existeix. Al final, les etapes que em van sortir són aquestes:

1. Banyuls - Argelers Sur Mer (16-07-2022): 29 km's i 810 m+
2. Argelers Sur Mer - Ceret (17-07-2022): 50.6 km's i 1285 m+
3. Ceret - Mercèvol (18-07-2022): 59.1 km's i 1520 m+
4. Mercèvol - Axat (19-07-2022): 63.1 km's i 1621 m+
5. Axat - Lavelanet (20-07-2022): 79.7 km's i 1686 m+
6. Lavelanet - Massat (21-07-2022): 75.5 km's i 2173 m+
7. Massat - Seix (22-07-2022): 22.7 km's i 333 m+
8. Seix - Juzet d'Izaut (23-07-2022): 69.1 km's i 2055 m+
9. Juzet d'Izaut - Col de Moumede (Hèches) (24-07-2022): 69.1 km's i 2311 m+
10. Col de Moumede - Argelès Gazost (25-07-2022): 68.4 km's i 1737 m+
11. Argelès Gazost - Laruns (27-07-2022): 59.8 km's i 1835 m+
12. Laruns - Bedous (28-07-2022): 34.5 km's i 1425 m+
13. Bedous - Cabanya Gastellu (Licq Athérey) (29-07-2022): 61.3 km's i 2035 m+
14. Cabanya Gastellu - St. Jean Pied de Port (30-07-2022): 56.9 km's i 1523 m+
15. St. Jean Pied de Port - Ainhoa - Souraïde (31-07-2022): 71.9 km's i 2237 m+
16. Souraïde - Ainhoa - Hendaya (1-08-2022): 54 km's i 1544 m+
(26-07-2022: descans a Argelès Gazost)

Si la comparo amb la Transpirenaica, que ja vaig fer per la banda del nostre país al 2016 (Seguint la guia del Jordi Laparra), diria que la primera part del recorregut (pirineus de Girona) em va agradar més el terreny català que no pas la banda francesa que s'allunya una mica del Pirineu anant a menys alçada. Des del meu punt de vista, una manera "d'arreglar-ho" seria passant per Prats de Molló i pujar al Pla del Guillem (arran de Canigó) per baixar després cap al Conflent. Però aquesta zona del Canigó me la conec força i vaig decidir passar per terreny nou que també té la seva gràcia. Amb això no vull dir que sigui lleig ni poc interessant, realment hi ha llocs preciosos. A part d'aquest inici, la resta de recorregut no sabria dir quin és més bonic pel meu gust. La part francesa d'Irati l'he trobat més solitària i la zona de l'ariege també. Els poblets tenen més encant i els càmpings de França en general són millors. L'arribada al Cantàbric m'ha agradat més per la part francesa, amb unes carenes solitàries amb molta vista i amb trams de gr molt guapos.
En quan a duresa són molt semblants, tot i això potser la francesa en té un punt més perquè és més tècnica, hi ha més corriol i trams a peu que són feixucs. Necessites un plus més de paciència.

Així que ja en tenim una més al sac. Ara que ja tenim els pirineus recorreguts per les dues bandes anirem pensant en propers reptes, sense deixar d'anar mai al Pirineu, evidentment!! Salut i pedals!!