Tour du Parc Naturel Régional des Pyréneés Ariégeoises en deux jours-Port de Lers-Agnes-Latrape-St Girons-le Mas d'Azil

Volta en bicicleta de carretera al Parc Natural del Pirineu de l'Ariege en dos dies. El primer dia l'itinerari transcorre per les muntanyes ascendint grans colls, Lers, Agnes i Latrape. La segona jornada, més suau però no menys entretinguda, retorna al punt d'inici per la part nord de la regió, rica en camps i pastures i petites poblacions agrícoles.

Per fer la ruta hem utilitzat unes bosses de seient molt lleugeres amb capacitat de sobres per portar unes xancletes, roba neta i altres elements en menys de tres quilos.
Les bosses son de les marques Apidura i Topeak.



Comencem la ruta des del Parc de la Prehistòria. Continuem cap a Tarascon i prenem la carretera D8 en direcció a Vicdessos. Durant els següents quinze quilòmetres avançarem en suau pujada. A partir de Vicdessos comença pròpiament el port de Lers, més d'onze quilòmetres i vuit-cents metres de desnivell.
Gaudim de la pujada metre a metre en un dia radiant de sol amb exigents rampes però sense cap duresa extrema. La zona final del port ens ofereix unes magnífiques corbes de ferradura ja sense vegetació.
Foto de rigor i ràpida baixada fins a l'Estany de Lers on fem una parada més llarga per recuperar forces.
Sense treva, la carretera es torna a enfilar durant quatre quilòmetres i més de tres-cents metres de desnivell, els dos primers quilòmetres especialment durs.
Arribem al segon coll del dia, el Col d'Agnès. Sense parar i fent una foto ràpida iniciem la baixada fins a Aulus-les-Bains. Descens vertiginós encadenant una corba de ferradura darrera una altra.
A Aulus fem parada per dinar i menjar un reparador "plat du jour" al restaurant l'Etap.
A les dues del migdia reprenem la marxa per encarar el tercer port del dia, el Col de Latrape. Gairebé quatre-cents metres de desnivell en cinc quilòmetres en una carretera que ens ofereix trams amb ombra cosa que s'agraeix per la calor que està fent. Amb la feina feta comencem el llarg descens fins a Saint Girons passant per diverses i pintoresques viles seguint sempre el curs fluvial.
Passat Seix retrobem la D618 i acabem d'arribar a Saint Girons per la peculiar carretera dels túnels.
Tres túnels que tot i no ser gaire llargs, aconsellaria portar com a mínim el pilot vermell del darrera per ser vistos. Es tracta d'una carretera d'un sol sentit de circulació.
A Saint Girons, final de la primera etapa, ens allotgem al Chateau de Beauregard.
En la segona jornada, retornarem a Tarascon allunyant-nos de les muntanyes a través d'un entorn més rural i amb desnivells més modestos. Sortim en direcció a Saint Lizier i continuarem per Audinac,
Montardit i l'espectacular carretera de Mas d'Azil, internant-se en una gran gruta abans de l'arribada al poble.
Continuem per una carretera local que es va fent més estreta abans de baixar fins al Lac de Mondely, que fa de platja i zona d'esbarjo dels vilatans de la zona.
Reprenem la marxa després d'una curta pausa per una carretera en molt mal estat i que estan arreglant.
Després de gairebé tres quilòmetres de pedalar per trams bastant destrossats, arribem a un marcat coll i recuperem el bon estat de la carretera. Arribem a la Bastide de Serou després d'un ràpid descens.
A la Bastide de Serou provem de dinar però només hi ha un bar, decidim continuar i provar sort a Foix.
Per arribar a Foix però, ens separen encara un bon grapat de quilòmetres i un port sense nom amb uns tres-cents cinquanta metres de desnivell.
Arribem a Foix a dos de tres de la tarda. Estem de sort i en un restaurant encara podem dinar, i sobretot beure molta aigua ja que al no fer provisió a la Bastide, ens hem quedat sense.
Recuperats, amb el pap ple i amb molta mandra reprenem la marxa per tancar la ruta fins a Tarascon i el Parc de la Prehistòria. Mes de quinze quilòmetres de suaus puja i baixa amb una calor asfixiant pel tram potser amb menys interès de la ruta.