SERRA DE MARIOLA - SERRA D'AITANA

Ruta circular per a bicicleta de muntanya que enllaça la Serra de Mariola i la Serra d’Aitana, entre les comarques de l’Alcoià, el Comtat i la Marina Baixa, al sud de les Comarques Centrals del País Valencià.

Itinerari variat, que transcorre per camins rurals asfaltats i sense asfaltar, pistes forestals, carreteres secundàries sense trànsit i senders ciclables en general.

Travessa concebuda per a fer en tres o quatre dies, per tal de poder vèncer amb comoditat el notable desnivell a superar i tenir temps al llarg de cada jornada de poder-nos aturar aquí i allà per a gaudir dels bonics paisatges que ens ofereixen les valls i muntanyes d’aquestes contrades.

El track segueix, a grans trets, la via Verda de Batoi a Ibi, la ruta BTT entre el parc natural del Carrascar de la Font Roja i el de la serra de la Mariola i un tram de la “Travesía de la Comunidad Valenciana en BTT”, creada per Anibal, ciclista valencià, gran coneixedor i divulgador de rutes en BTT per les muntanyes valencianes i de tota la península Ibèrica; que malauradament ens va deixar el 2020. Un sincer homenatge.

Aquesta volta comença i acaba a l’estació de RENFE d’Alcoi, de manera que els qui no vivim en aquesta zona hi puguem arribar còmodament en transport públic i no haguem d’agafar el cotxe per a després anar a fer una volta en bicicleta.

Suposo que aquesta ruta es pot fer tot l’any, però no crec que a l’estiu sigui gaire recomanable per les altes temperatures que fa en aquestes comarques a les hores centrals del dia. Nosaltres hi vam anar a principis de desembre i algunes estones feia fred, per culpa del vent i, un dels dies, de la pluja, però en general s’aguantava bé.

No us recomano fer aquest itinerari en sentit contrari. Al llarg de la ruta hi ha diverses baixades tècniques les quals, en cas de fer-se de pujada, us obligarien a haver de carregar la bicicleta força estona.


DESCRIPCIÓ DE LA RUTA

Els primers sis kilòmetres són molt tranquils. Rodem primer per la via Verda i després, seguim les marques roges de la ruta de BTT, tot remuntant el riu Polop fins al bonic paratge del Racó de Sant Bonaventura. Aquí la tònica de la ruta canvia radicalment i haurem de superar un kilòmetre de rampes dretes i pedregoses que posaran a prova la nostra força i la nostra tècnica. Més amunt, les dificultats desapareixen i rodem còmodament pel camí de les Llacunes.

Passem pel costat del restaurant de la Safranera i seguim remuntant el barranc del Troncal per una successió de camins, fins a decantar-nos cap al nord i creuar la carretera que va a Banyeres de Mariola.

Entrem a la comarca del Comtat i acabem de pujar dalt de la lloma de la Font Freda, per pistes en bon estat. Podem gaudir d’una àmplia panoràmica que va des del Puig Campana a la penya de la Blasca; passant per la serra dels Plans, la serra del Menejador, el Cabeçó d'Or i la serra del Maigmó.

De dalt de la lloma de la Font Freda baixem per caminets més o menys tècnics, però totalment ciclables i molt divertits. A continuació seguim pedalant tranquil·lament fins a la font de Mariola, un altre indret molt agradable.

Trobem el GR 7 i el seguim una estona. Guanyem alçària per camins forestals en bon estat i trenquem a l’esquerra per tal de passar per la magnífica Cava Gran d’Agres, un pou de neu de grans dimensions.

Comencem a baixar per senders generalment ciclables, però amb algun tram difícil que ens obligarà a caminar al costat de la bici. A partir de les ruïnes del mas de Llopis baixem pel camí de Llopis, el qual, tot i que de seguida està asfaltat, és estret i amb l’asfalt una mica malmès, de manera que s’agraeix anar en bicicleta de muntanya.

Tal i com anem perdent alçària el camí cada cop és més ample i està en més bon estat. Descens ràpid, divertit i amb bones vistes, tant de la Foia de Cocentaina com de les muntanyes que l’envolten, des del Benicadell fins a Aitana, passant per la Serrella, que voltarem en els propers kilòmetres de la nostra ruta.

Creuem la vila de Cocentaina i el riu Serpis i pugem per camins rurals asfaltats fins a la carretera que va de Benillup a Gorga. Fem un parell de kilòmetres per aquesta carretera sense gaire trànsit, la deixem, creuem Millena, passem per sota de Balones i anem cap a Quatretondeta. Bones vistes de les agulles dels Frares, al vessant nord de la Serrella.

Voltem la Serrella, passem el poble de Benasau i la carretera del port de Confrides. Seguim pujant i entrem a la comarca de la Marina Baixa, camí de la serra d’Aitana, tot gaudint d’una bona panoràmica de les valls i muntanyes que tenim al voltant.

Passem les cases d’Aitana i la font de l’Arbre i seguim guanyant alçària, tot seguint un PR, per pistes forestals en bon estat, fins arribar a sota de les antenes de la base militar d’Aitana. A partir d’aquí, el nostre itinerari baixa, primer per pista i després per senders; recorrent tot el vessant nord de la serra d’Aitana.

En primer terme, a sota, podrem veure els pobles de Benimantell i Guadalest, en segon terme la línia de muntanyes de la Serrella, l’Aixortà i la serra de Bèrnia. Al fons, la mar Mediterrània i, si el dia és una mica clar, l’illa d’Eivissa.

A continuació, per a saltar el pas del Comptador (972m.), cal superar algunes rampes dretes i sostingudes, però totalment ciclables, perquè estan encimentades. Un cop dalt, canviem de vessant i baixem per pistes de terra fins a les proximitats de la font de l’Arc. Podem contemplar el paisatge assolellat i grandiós del vessant sud de la serra d’Aitana. Passada la font de l’Arc, seguim baixant per la banda esquerra de la vall, per tal d’evitar la pista asfaltada, tot deixant enrere vistes espectaculars de la paret del Divino.

La ruta continua pels carrers del bonic poble de Sella i enfila tot seguit la carretera que va al port de Tudons (1.025 m.). Guanyem alçària tranquil·lament durant cinc kilòmetres i abandonem la carretera per a agafar el camí que remunta el barranc de Tagarina. De seguida deixem la pista principal i trenquem a l’esquerra, havent de superar rampes dretes i sostingudes durant tres kilòmetres, per un camí de muntanya asfaltat, sense gens de trànsit. Acabem de pujar per dintre del bosc, per pista forestal i per senders.

Un cop dalt, baixem de manera suau cap al port de Tudons, tot gaudint de vistes panoràmiques que van del puig Campana a la penya del Migjorn, a la vora de Xixona, passant pel Cabeçó d’Or. També podem veure, a la vora de la mar, la Vila Joiosa, Alacant, i tota la línia de la costa fins a la comarca del Baix Segura i més enllà, ja a terres de Múrcia.

Al port de Tudons, agafem un camí, que al principi no està gaire clar perquè està força brut de vegetació, però que de seguida va a parar a un altre que podrem seguir sense problemes. Tornem a ser a la comarca de l’Alcoià.

Trobem la carretera que va a Penàguila, la seguim durant poc més d’un kilòmetre i l’abandonem per a seguir rodant per camins i pistes. Primer anem per boscos i després per la capçalera de la vall que baixa cap a la Torre de les Maçanes. Aquesta zona malauradament es va cremar el 2012 i la seva vegetació està en procés de recuperació.

Passem el port de Benifallim (1.002 m.), baixem un parell de kilòmetres per carretera i seguim el llarg flanqueig que fa el track per les muntanyes d’aquest sector de la comarca de l’Alcoià, tot voltant la serra dels Plans. Rodem per pistes forestals, senders molt boniques, camins rurals i finalment creuem al N-340, que puja al port de la Carrasqueta, i retrobem la via Verda, que baixa d’Ibi cap a Alcoi.

Els deu kilòmetres que resten fins a l’estació de RENFE d’Alcoi no presenten cap mena de dificultat i són els més fàcils de tot aquest itinerari. Tan sols ens resta deixar-nos caure per la via Verda, en la que una successió de túnels i ponts eviten qualsevol obstacle i ens permeten acabar la ruta amb tota comoditat.


ETAPES I ALLOTJAMENT

Aquesta ruta es pot fer tranquil·lament en tres o quatre dies, així que us faig dues propostes d’etapes, amb les distàncies i els desnivells acumulats de pujada aproximats a superar en cadascuna d’elles.

Nosaltres vam fer la ruta en quatre dies per qüestions logístiques de transport, perquè a principis de desembre els dies hàbils són molt curts i per a tenir temps de sobres per a improvisar variants sobre el terreny i de fer fotos per a il·lustrar la ruta. Si hi aneu en una altra època de l’any en la que els dies siguin més llargs i amb el track ja fet, crec que es pot fer en tres dies sense problemes.

També es pot fer en dos dies, però caldrà o bé estar en forma, o tenir una bici elèctrica i, en qualsevol cas, anar per feina.


3 DIES

Alcoi – Cocentaina 50 km, 1.250m.
Cocentaina – Sella 57 km, 2.000m.
Sella – Alcoi 43 km, 1.420m.


4 DIES

Alcoi – Càmping Mariola 33 km, 800m.
Càmping Mariola – Quatretondeta 34 km, 975m.
Quatretondeta – Sella 41 km, 1.460m.
Sella – Alcoi 43 km, 1.420m.


Al Càmping Mariola, vam agafar un bungalow. Hi ha restaurant i botiga i s’hi pot cuinar.
A Quatretondeta vam dormir pel nostre compte, però vam veure que hi ha una casa de turisme rural. A Sella vam dormir a la casa de turisme rural Villa Pico. Donen un bon esmorzar i també s´hi pot cuinar.

Hi ha bars-restaurant a la Safranera, al càmping Mariola, a Cocentaina, a Millena, a Quatretondeta, a Benasau i a Sella.

Espero que gaudiu d’aquesta ruta.

Salut i pedals.