GRAN VOLTA A LES PLANES DE PONENT

GRAN VOLTA A LES PLANES DE PONENT

Aquesta ruta en bicicleta fa una gran volta a les planes que hi ha a l’oest de Catalunya, a l'extens territori que abarca tota la meitat occidental de la depressió Central i que es vertebra entorn de la ciutat de Lleida.

L’itinerari comença i acaba a la capital de Ponent, i abasta les terres que van del Pla de la Llitera a l’Alta Segarra i de la vall del Llobregós a les Garrigues.

El track passa per dins dels límits administratius de les comarques del Segrià, el Baix Cinca, la Llitera, la Noguera, L’Urgell, la Segarra, l’Anoia, la Conca de Barberà i les Garrigues.

L’època més recomanable per a fer aquest petit gran viatge és la primavera: els camps de cereal són verds i les temperatures són molt agradables. A l’estiu fa massa calor i, a l’hivern, pot haver boira. A la tardor també hi pot fer una temperatura força bona, però el paisatge potser no és tant atractiu com a la primavera.

Aquesta Gran Volta a les Planes de Ponent està pensada per a gaudir del paisatge de les terres que envolten aquestes planes, pedalant del Montmaneu a Guissona i de Tamarit de Llitera a la Panadella, en bicicleta de muntanya o de gravel.

Unes dues terceres parts de la ruta transcorren per camins sense asfaltar; la tercera part que en resta són camins rurals sense trànsit, algun tram puntual que fem per carreteres molt secundàries, els accessos a les localitats que visitem i els carrers pels quals travessem aquestes poblacions.

Aquest track, en general, no en presenta gaires, de dificultats tècniques, llevat de trams molt concrets, en els quals el camí pot ser una mica més dret que a la resta de l’itinerari, o de manera puntual pot haver-hi pedres, reguerots o algun altre obstacle imprevist.

A tall d’anècdota, val a dir que tan sols en algun lloc molt concret ens haurem de baixar de la bicicleta i caminar uns metres, per tal de superar algun graó o algun tram molt curt d’escales (com ara a la presa de Sant Llorenç de Montgai) o en el cas que alguna ordenança municipal prohibeixi rodar en bicicleta per algun carrer o plaça d’alguna de les localitats que travessem.

El fet que les dificultats tècniques siguin pràcticament testimonials, així com el caràcter rodador del terreny, fan que aquesta ruta sigui molt recomanable per a anar-hi en bici de gravel. Nosaltres, però, vam fer-la en les bicicletes de muntanya, perquè són les que tenim.

LOGÍSTICA

Aquest itinerari està concebut per a ésser realitzat en estil bikepacking o cicloturista clàssic; carregant, si s’escau, el material d’acampada per a poder pernoctar pel nostre compte.

D’aquesta manera podrem gaudir plenament dels paisatges que ens ofereixen aquestes comarques, amb un entorn rural encisador, d’horitzonts llunyans i postes i sortides de sol màgiques.

En cas que opteu per viatjar així, en autonomia, cal tenir en compte que normalment l’acampada lliure, com a tal, no està permesa; això vol dir que haurem de pernoctar de manera discreta, respectant les propietats privades: masos, granges i camps, i mai no fer foc, abandonar deixalles ni fer malbé res.

També hi ha la possibilitat de dormir a les cases rurals, hostals, hotels, i d’altres establiments que trobarem a les poblacions que travessa la ruta, a les seves proximitats o a d’altres localitats properes a les quals ens hi podem arribar fàcilment en bicicleta, tot desviant-nos, si cal, uns quants kilòmetres d’aquest track.

Es poden combinar ambdues opcions, fent bivac algunes nits i buscant allotjament d’altres. Així durant algunes jornades podrem gaudir al cent per cent del contacte amb la natura i, d’altres dies, disposar de comoditats bàsiques, com ara una dutxa calenta i un llit, i solucionar qüestions imprescindibles en una ruta de diversos dies, com ara el fet de poder rentar la roba.

Una darrera possibilitat que alguns podrien tenir en compte és la d’organitzar un vehicle de suport que ens dugui l’equipatge. En aquesta travessa, però, aquesta opció no val gaire la pena, ja que en no haver desnivells gaire importants a superar, el pes no és un factor tant important com a d’altres itineraris més exigents.

Al marge de la manera que triem per a passar les nits al llarg de la ruta, en cap cas no podem deixar passar l’oportunitat de fer un tastet de la gastronomia local, que és particularment bona, en aquestes comarques.

Si viviu a la ciutat de Lleida, a qualsevol altra localitat de les moltes que travessa aquesta ruta, o a alguna altra població de Ponent que no quedi gaire lluny dels llocs per on passa, el més lògic, si la voleu fer, seria sortir directament de casa, fer tota la volta i tornar a casa en bicicleta.

En cas que només us interessi fer un tram més o menys llarg del track, o de que no disposeu de prou dies per a fer tota aquesta volta a les planes de Ponent d’una tacada, la podeu partir fàcilment en diversos trams.

En cas que feu servir el vehicle privat per a arribar al lloc des del qual vulgueu començar a pedalar, haureu de, o bé tornar enrere a buscar-lo o bé disposar de més d’un vehicle i haver de fer complicades combinacions.

És molt més fàcil fer servir el transport públic, sobretot el tren, per tal d’atènyer el punt de partida del tram que vulguem fer. Al llarg d’aquest itinerari passarem per diverses localitats que disposen d’estació de ferrocarril, de la RENFE o dels FGC. En acabat, gairebé sempre podrem fer servir el tren per a tornar a casa.

També hi ha diverses empreses d’autobusos que donen servei a aquestes comarques, i que potser ens permeten ficar la bici al cotxe de línia, però sovint aquesta possibilitat és menys fiable i depèn en gran mesura de la bona voluntat del xofer.

Aquesta recomanació de fer servir el tren per a transportar la bicicleta també va dirigida als qui viviu a la resta de Catalunya o veniu de més lluny. Cal tenir en compte també que, un cop de viatge, si hem d’escurçar la ruta o hem de canviar de plans, no caldrà haver d’anar a buscar el cotxe allà on l’haguem deixat aparcat.

Adjunto al final d’aquest text l’enllaç a un llibre de ruta que detalla les distàncies i desnivells acumulats parcials entre les diverses localitats per les quals passa l’itinerari en les que podeu trobar allotjament.

Aquest quadre us pot ser de gran utilitat per a ajustar les etapes de la vostra particular Gran Volta a les planes de Ponent a les vostres motivacions, forma física i disponibilitat de dies per a fer-la.

Nosaltres vam fer tota la volta en dotze dies, pedalant amb tota la tranquil·litat del món, carregats amb tot el material d’acampada i sovint rodant només mitja jornada. Vam fer molts més kilòmetres dels que consten en aquest track, per a mirar les diferents opcions que s’oferien a l’hora de triar el camí a seguir, fins a trobar la més adient. També vam dedicar molt de temps a contemplar els fantàstics paisatges que s’oferien al nostre pas i a fer fotos, per a documentar els diversos paratges, poblacions i camins pels quals passa la ruta.

Crec, però, que aquesta ruta es pot fer tranquil·lament en sis o set dies, i, anant per feina, en menys.

A totes les poblacions esmentades en el llibre de ruta, i en els waypoints marcats en el track, hi ha fonts per a carregar aigua, si no es diu el contrari. Al llarg de l’itinerari també podem aconseguir aigua a d’altres fonts o, si cal, a les granges, torres, masos i cases habitades que hi ha escampades al llarg de la ruta.

Podeu accedir al llibre de ruta clicant al vincle que apareix a continuació de la descripció de l'itinerari, en el qual hi diu "veure més", o copiant i enganxant el següent enllaç al vostre navegador:

https://docs.google.com/document/d/17ljK7AuBbbicUDkP8Af0-06eROI02AU-c6IPH1oHS6A/edit?usp=sharing

Si voleu alguna informació més concreta sobre aquesta ruta, com ara llocs recomanables per a acampar o poder fer-hi bivac, em podeu enviar un missatge pel wikiloc o un correu electrònic a xavitranscat@gmail.com.

Salut i pedals.



DESCRIPCIÓ DE L'ITINERARI

Aquesta Gran Volta a les planes de Ponent comença a l’estació de ferrocarril de Lleida-Pirineus, i surt de la ciutat de Lleida tot seguint el marge dret del riu Segre.

El track agafa de seguida el camí de Rufea, el segueix fins als aiguamolls i fa una mica de marrada, per tal de visitar-los. A continuació, seguim pel camí del Riu, passem per l’ermita de la Mare de Déu de Butsènit i fem cap a Alcarràs. En aquest tram de la ruta anirem trobant fletxes i pals indicadors del camí Català de Sant Jaume de Galícia, que va cap a Saragossa.

Des d’Alcarràs, anem cap a Soses, tot creuant l’AP-2. Retrobem el curs del Segre, que seguim durant quatre kilòmetres més, fins a les proximitats d’Aitona. Tot aquest tram de la ruta és pràcticament pla.

Creuem Aitona i fem la primera pujada de la ruta, per anar fins a l’ermita de Sant Joan de Carratalà. Des de les seves proximitats, podem gaudir d’una bona panoràmica d’aquest tram de la vall del Segre, dels seus camps d’arbres fruiters i de les terres que envolten la Punta de Montmaneu, que recorrerem al final de la ruta.

Seguim rodant fins a Seròs i, en arribar-hi, tornem a guanyar alçària. Anem a buscar el canal d’Aragó i Catalunya i el seguim durant cinc o sis kilòmetres, fins a l’aiguabarreig del Segre i el Cinca. Pel camí, el track primer baixa a visitar el monestir d’Avinganya i, tot just abans d’arribar a l’aiguabarreig, passa pel de Santa Maria d’Escarp.

A partir de la confluència dels dos rius, comencem a remuntar el Cinca i deixem enrere el Segre, que no retrobarem fins a Balaguer, que queda a més de cent vint kilòmetres de distància, seguint aquesta ruta.

Passem per Massalcoreig, sortim de la comarca del Segrià, entrem a la del Baix Cinca i seguim pedalant còmodament fins arribar a la seva capital, Fraga, després d’haver creuat l’AP-2 i l’A-2.

Sortint de Fraga, de seguida abandonarem la vall del Cinca i anirem guanyant alçària per la vall de Santa Bàrbara, per tal de pujar fins a les planes de Mont-ral i visitar les seves llacunes. Creuem aquest bonic i solitari paratge i seguim rodant, ara de baixada. Tornem a entrar a la comarca del Segrià, anem a buscar el canal de Vallmanya i passem per sota de les vies de l’AVE.

Pugem pel costat del canal fins a un altre altiplà, i seguim pedalant entre arbres fruiters. El track s’atansa primer a Gimenells i després passa pel Pla de la Font, abans d’entrar a la comarca de la Llitera i seguir rodant pels seus plans.

Creuem l’autovia que va cap a Monsó i Osca i la línia de ferrocarril que va cap a Binèfar, i anem ascendint suaument, tot seguint camins ramaders. Passem per l’ermita de Sant Bartomeu, que queda a un kilòmetre del nucli urbà de El Torricó, i seguim pujant fins a Tamarit de Llitera.

A partir de Tamarit, i fins a arribar a Balaguer, la nostra ruta torna a coincidir amb el camí de Sant Jaume, en aquest cas, el que passa per Osca i per Jaca.

Seguim el track, ara cap a llevant, i de seguida passem l’ermita de Sant Roc. Més endavant, creuem per darrer cop el canal d’Aragó i Catalunya, guanyem una mica d’alçària i deixem enrere definitivament la comarca de la Llitera i la Franja, per a entrar a la comarca de la Noguera.

La nostra ruta creua la vila d’Alfarràs i la Noguera Ribagorçana, baixa pel costat del riu un parell de kilòmetres i passa a continuació per Algerri i per Castelló de Farfanya, tot rodant per la falda de la serra Llarga.

Arribem a la vila de Balaguer i la creuem. Hi retrobem el riu Segre, que remuntem fins a la seva confluència amb el riu Sió, ja fora del nucli urbà.

Seguim el canal de Balaguer i el canal Auxiliar d’Urgell fins al pantà de Sant Llorenç de Montgai. Arribem al poble tot pedalant per la riba del pantà, i a continuació rodem quatre kilòmetres per la carretereta que va cap a Camarasa, gaudint d’un dels paisatges més pintorescos de tota la ruta, entre parets de roca on s’hi practica l’escalada i l’aigua del Segre, que omple l’embassament.

Creuem la carretera C-13, que puja cap al Pallars, i tornem a guanyar alçària, per terreny de secà, poc poblat. Deixem enrere el riu, els canals, el pantà i els regadius de la plana, i les muntanyes de la serra del Mont-roig i la serra Carbonera, que els dominen, i anem ascendint de manera progressiva.

Arribem a Cubells pel serrat del Sitial, creuem la C-26, que va cap a Artesa, i seguim rodant per terreny més planer. Anem resseguint els relleus suaus de les petites serres que trobem camí de Montclar d’Urgell, creuem el poble i seguim pedalant, ara per la serra de Montclar.

A continuació, el nostre itinerari puja una estona pel GR 3, passa pels despoblats de Claret i de Maravella, i baixa suaument fins a Cabanabona.

Tot seguit, ens atansem a Vilalta i de seguida el track entra a la comarca de la Segarra, després d’haver rodat durant els darrers 20 kilòmetres entre l’Urgell i la Noguera i d’haver fet ja més de la meitat del kilometratge total de tota la ruta.

Baixem als aiguamolls de Granollers, pugem al petit nucli de Granollers de Segarra, seguim pedalant cap a Selvanera i alternant pujades i baixades fins a arribar a Guissona, que creuem pel bell mig.

A partir de Guissona, continuem avançant per terreny rodador, el qual, a partir de El Llor, pica una mica cap amunt. Passem per Portell, creuem l’eix Transversal, C-25, i passem tot seguit pel costat de Ferran.

El nostre itinerari passa pel costat de Pujalt i acaba de guanyar una mica més d’alçària, fins a atènyer els altiplans que fan de divisòria d’aigües entre la capçalera del riu Sió i la del riu Anoia. Aquest tram de la ruta transcorre entre els límits administratius de la comarca de la Segarra i la de l’Anoia, per terres que pertanyen a la comarca natural de l’Alta Segarra.

Rodem còmodament, entre aerogeneradors, per les pistes de servei del parc eòlic que ocupa aquest paratge, que és el punt més oriental de tots els que visita aquesta Gran Volta a les planes de Ponent.

Més endavant, passem per Sant Domí, Sant Guim de Freixenet i Sant Guim de la Rabassa; baixem una mica i tornem a pujar, per tal de creuar l’autovia A-2 i l’antiga N-2, a l’alçada del coll de la Panadella, que és un altre indret emblemàtic pel qual passa aquesta ruta.

A la Panadella, retrobem el camí català de Sant Jaume, que ve de Montserrat i va cap a la ciutat de Lleida, i el seguim durant tres kilòmetres, de baixada. Trenquem a l’esquerra, tornem a entrar a la comarca de la Segarra, tornem a guanyar alçària, passem per Montfar i, tot just abans d’arribar a Talavera, haurem de pedalar amb ganes, perquè la pujada es redreça.

Un cop a Talavera, retrobem el GR 171, que ja havíem creuat a Ferran, i el seguim. Primer anem una mica de pla i després acabem de pujar una mica més, fins al llogarret de Suró, que marca la cota més alta que assoleix aquesta travessa, a més de 800 metres d’altitud.

Baixem fins a l’Albió, creuem el poble i trobem el que potser sigui el tram més tècnic de tota la travessa: una trialera fàcil de gairebé mig kilòmetre, totalment ciclable en bicicleta de muntanya. En cas que no la vulguem fer, la podem evitar fàcilment, tot baixant per carretera, sense trànsit, des de l’Albió fins al balneari de Vallfogona de Riucorb.

El cas és que, del balneari, anem cap a Vallfogona de Riucorb, tot rodant un kilòmetre còmodament per asfalt. En tot aquest tram que va de L’Albió a Vallfogona, pedalem pels confins de la comarca de la Conca de Barberà.

Sortint de Vallfogona, baixem per camins sense asfaltar i corriols fàcils fins a Guimerà. Ja tornem a ser dins dels límits de la comarca de l’Urgell.

A Guimerà, val la pena fer una petita marrada per tal de visitar-ne el castell, amb bones vistes dels voltants del poble. Tot seguit, pugem una mica més i sortim una estona de dins de la vall del riu Corb, per tal d’atansar-nos al santuari de la Mare de Déu de la Bovera, un altre mirador des del qual podem albirar un panorama molt més extens.

A continuació, el nostre itinerari torna a seguir el curs del riu Corb, tot passant a la vora de Ciutadilla, pels afores de Nalec, i de Rocafort de Vallbona i creuant El Vilet, Sant Martí de Maldà i Belianes.

En tot aquest tram de la ruta, haurem anat perdent alçària de manera progressiva, i podem avançar a bon ritme.

A partir de Sant Martí de Maldà i de Belianes, la vall del riu Corb s’obre a la plana de l’Urgell i el nostre horitzó torna a eixamplar-se. A Belianes, trobem el traçat del camí de Sant Jaume que va de Tarragona a Lleida, i el seguim cap a Arbeca. Deixem enrere la comarca de l’Urgell i entrem a la de les Garrigues.

Creuem la vila d’Arbeca, trobem el canal d’Urgell i el seguim a fins a les Borges Blanques, capital de les Garrigues.

Creuem el casc urbà de les Borges Blanques i continuem rodant còmodament pels camins de servei del canal d’Urgell, durant gairebé 10 kilòmetres més.

A partir d’aquest punt, el nostre itinerari deixa de banda el canal i va elevant-se de manera progressiva. Creuem l’autopista AP-2, trobem el GR 3 i seguim pujant fins a Castelldans.

Creuem Castelldans i baixem de manera suau cap a la reserva natural dels Secans de Mas de Melons. Creuem aquest bonic paratge fins a Mas de Melons mateix i seguim pedalant fins al Cogul, havent de superar una mica més de desnivell, pel camí.

Abans d’arribar al Cogul, el track s’atansa a la Roca dels Moros, un important santuari prehistòric, en el qual hi podem veure pintures rupestres de fa 6.000 anys.

Després de passar pel Cogul, seguim pujant i baixant fins a l’ermita de la Mare de Déu del Roser, a tocar de Granyena de les Garrigues. Val la pena enfilar-s’hi perquè, des de dalt, podem gaudir d’una bona panoràmica del poble i de les terres dels voltants.

Creuem Granyena i iniciem una llarga davallada fins a Torrebesses, al llarg de la qual entrem dins dels límits administratius de la comarca del Segrià.

Cal tenir en compte que Torrebesses serà la darrera població que trobarem en molts kilòmetres. Seròs queda a més de 30 kilòmetres (i, per tal d’arribar-hi, haurem de sortir una miqueta del track), i abans no arribem a Torres de Segre, propera població per la qual passa el track d’aquesta ruta, haurem de fer 55 kilòmetres ben bons. A Torrebesses haurem de carregar tota l’aigua que ens hagi de caldre, perquè en tot aquest tram, car tampoc hi trobarem fonts.

Sortint de Torrebesses, creuem la C-12, que va cap a l’Ebre, i continuem amb la tònica un xic trenca-cames dels darrers trenta kilòmetres, amb pujades i baixades successives. Seguim pedalant per terres de secà, solitàries, esquitxades de masos abandonats.

El nostre itinerari passa pel despoblat d’Adar. Pugem dalt d’un turó, sobre el qual s’alça el misteriós Arc d’Adar, al costat d’una ermita dedicada a Sant Marc.

A continuació, la nostra ruta torna a guanyar alçària, primer de manera decidida, amb un parell de rampes prou dretes i sostingudes, i després de forma més suau, per dalt d’una carena amb bones vistes.

Un cop creuem la carretera C-45, que ens duria a Maials, hem de seguir pedalant, però ara ja per terreny molt més planer, entre arbres fruiters.

Un darrer kilòmetre de pujada ens permet d’arribar al refugi de caçadors de Montmaneu, situat a un parell de kilòmetres en línia recta de l’emblemàtic cim de la Punta de Montmaneu; val la pena aturar-s’hi, perquè és un bon mirador.

En cas de necessitat, podem agafar aigua de pluja a la cisterna que hi ha al darrera del refugi, tenint cura de no embrutar el seu interior i de deixar-la ben tancada.

Tot seguit, podem gaudir del darrer descens de la travessa: vuit kilòmetres de davallada pràcticament ininterrompuda, abans no arribem a la riba del Segre. Al llarg de la baixada, podem continuar gaudint de bones vistes panoràmiques, que abasten gran part de la plana del Segrià i que, si el dia és clar, poden arribar molt més lluny.

Un cop a baix, retrobem el curs del riu Segre. Hem fet més de 350 kilòmetres voltant les planes de Ponent, des de l’aiguabarreig del Segre amb el Cinca, fins a tornar a ser a tocar del riu; ara tan sols cal remuntar-lo fins a Lleida.

Després de pedalar un kilòmetre a la vora del riu, trobem el pont de Francesc Macià, que va ser l’únic de tot el front del Segre que no va ser destruït durant la Guerra Civil.

Creuant el pont i trencant a l’esquerra, podem arribar a Seròs, fent tan sols un kilòmetre i mig per un camí que va paral·lel a la carretera. Seguint el track, encara en queden tretze, de kilòmetres, fins a Torres de Segre.

Continuem fent via cap a Lleida, rodant pel marge esquerre del riu Segre, encarant la recta final del nostre particular periple al voltant de les planes de Ponent. Rodem majoritàriament per camins rurals asfaltats, entre camps, horta i arbres fruiters.

El nostre itinerari creua Torres de Segre, passa molt a la vora de Sudanell i de Montoliu de Lleida i pels afores d’Albatàrrec, tot remuntant la sèquia de Torres pràcticament fins a Lleida.

Entrem a la ciutat de Lleida pedalant pel costat del riu, el creuem, i al cap d’un kilòmetre arribem al final del track, al mateix punt on comença, davant de l’estació de ferrocarril de Lleida-Pirineus.




Cliqueu a "Veure més" per tal d'accedir al llibre de ruta. També podeu accedir-hi a través d'aquest enllaç: https://docs.google.com/document/d/17ljK7AuBbbicUDkP8Af0-06eROI02AU-c6IPH1oHS6A/edit