De mar a mar: Palamós - Baiona per la V81 i altres

De Palamós a Baiona pel nord dels Pirineus passant principalment per la "Véloroute 81" tot i que n’he sortit sovint. Per arribar a la V81 des de Palamós he travessat bona part de l’Empordà i del Rosselló i no he pas agafat la ruta ben bé al començament, a St Llorenç de la Salanca, sinó una mica més endavant.

Es tracta d’una ruta diguem-ne intermèdia: ni els desnivells pronunciats del Pirineu ni les llargues planes dels canals de Midi i la Garona. Per cert, no pas tota la ruta està ben senyalitzada, de manera que el GPS del mòbil m’ha anat molt bé. Des del Mediterrani a l’Atlàntic passes per una gran varietat de paisatges i el recorregut està ben resolt, amb forces vies verdes i sobretot moltes carreteres secundàries amb poquíssim trànsit que solen passar per les valls per evitar ports de muntanya i desnivells excessius. Per altra banda, seguir estrictament la V81 pot fer que et perdis llocs interessants o que facis marrades innecessàries, de manera que també n’he sortit per acabar d’arribar a Foix o per estalviar-me una marrada cap a Lourdes, per exemple.

Les etapes podrien haver estat molt diferents perquè he prioritzat una bona dutxa al final de cada jornada més que no pas per exemple la longitud o desnivell de cadascuna, és a dir, que en aquest viatge he procurat acabar cada etapa allà on hi hagués algú de WarmShowers.org amb disponibilitat per acollir-me, cosa que he aconseguit 7 de les 10 nits que he fet entre pedalada i pedalada. Les altres 3 nits he buscat albergs o habitacions però també portava la tenda de campanya per si de cas; de fet, l’alternativa més pràctica quan fa bon temps és acampar a qualsevol lloc (jo m’he trobat amb força pluja).

Si voleu fer un cop d’ull a la ruta original que m’ha servit de base, la «Véloroute 81», de moment és aquesta: https://cycle.travel/route/pyrenees_coast_to_coast (al novembre ‘23 en falten uns pocs quilòmetres que les autoritats franceses diuen que acabaran aviat).

Les etapes han quedat d’aquesta manera:

01) Palamós – Viladamat (41,72km, desnivell positiu: 177m). La primera pedalada ha estat bastant plana apart d’algun turonet al començament; una delícia, això de passejar per l’Empordanet. A Albons he dinat molt bé en el local social del poble.

02) Viladamat – Darnius (50,76km, +315m de desnivell positiu). Deixo l’Empordanet i vaig pujant suaument cap al Pirineu fins al final de l’etapa, que té la pujada a Darnius (tampoc no és excessiva). M’ha agradat passar pel Camí Natural de la Muga, una via verda que encara no coneixia. A Darnius m’agrada molt el bar de la Societat La Concòrdia.

03) Darnius – Perpinyà (60,32km, +535 m de desnivell). Només de sortir he de pujar a Agullana i esbufego una mica. Després la carretera planeja més o menys i baixa fins a la Jonquera i aquí s’enfila altra vegada amunt fins al Pertús. Després, baixada llarga cap als turons que porten a Perpinyà. Aquí tenen clar que una part important de les carreteres secundàries han de ser infraestructura ciclista (veig moltes bicis pintades al terra). De Vilanova de Raò surt un carril bici que porta a Perpinyà.

04) Perpinyà – Rasiguèras (34,55km, +212 m de desnivell). Etapa molt curta, bastant plana i molt rural: cap ciutat, tot poblets, molta vinya i algun ramat; molt bucòlic però problemes per trobar botigues obertes. Trobo que el paisatge és fenomenal. Després de Planeses ja ve Rasigueres; la plana s’acaba i la carretera comença a pujar.

05) Rasiguèras – Puègverd (75,90km, 1400 m de desnivell). Vent tota l’etapa i a estones molt fort. El gran desnivell d’avui m’ha fet patir menys del que em pensava (deu ser que a còpia de dies m’estic posant en forma) però arribo cansat i amb fred. L’Aglí passa per un congost espectacular poc abans de St Pau de Fenollet, i després travessar les Corberes per les gorges de Galamús ha sigut simplement fenomenal.

06) Puègverd – Foix (46,49km, +458m). Pluja persistent durant més de la meitat del camí però per compensar hi ha via verda des de Foix fins a l’Avellanet. El cel gris deixa anar (a poc a poc però ara sí) la seva càrrega d’aigua. Quan entro a l’Arieja ja és un bon ruixat i després va plovent al llarg de gairebé tot el que queda de camí sense gaire intensitat però amb molta constància. Pel que fa a la bici, avui era massa complicat guardar-la a l’habitació i l’he desada en això que en diuen "box à vélo" a prop de l’estació de trens ("ils sont gratuits et il faut juste avoir son propre cadenas", m’ha dit el senyor de l’habitació, gràcies).

07) Foix – Sent Gironç (46,7km, +309m). La pedalada més plàcida fins ara: amb poc de desnivell, curta, bon sol i gairebé tot via verda, que comença a prop de l’estació de Foix i arriba pràcticament fins a St Gironç. El paisatge és rural i sovint es troben vaques que pasturen. Travesso algun bosc però sobretot camps de conreu i prats de pastura, espais oberts. Una cosa que em crida l’atenció és que aquí no han pas convertit les antigues estacions en centres cívics o locals socials, com s'ha fet a Catalunya, sinó que estan habitades.

08) Sent Gironç – Sent Gaudenç (48,74km, +338m). Comença en via verda i continua sense grans pujades ni baixades. Això sí: he sortit de bon matí amb pluja i al final d’etapa encara queia un plugim fi però persistent. Tot bé; només alerta a Salias de Salat en què cal deixar la via verda, travessar el poble i continuar per carreteres secundàries.

09) Sent Gaudenç – Tarba (75,76km, +716m). Avui la ruta m’ha semblat més llarga però crec que no tant pels 75 quilòmetres com per la pluja persistent que també ha estat caient ininterrompudament les primeres tres hores de marxa. Després s’ha fet més esporàdica fins que a l’última hora m’he pogut desempallegar de la roba impermeable. El desnivell també hi ha aportat fatiga. El paisatge de l’Alta Garona no és pas gaire diferent del de l’Arieja: prats i conreus, algun bosc, cims allunyats, pobles petits (Lanamesa, Burc...), cases de pagès, vaques pasturant... Quan arribo torna a començar a ploure.

10) Tarba – Ortès (103,63km, +621m). Doncs avui encara ha plogut més i he acabat esgotat per la longitud de l’etapa, la pluja, el vent i, sobretot, la trompada a una vintena de quilòmetres de l'arribada. Bona part del camí ha estat paral·lelament al Gave de Pau, que sembla més ample que l’Ebre. Es veu que «gave» és un nom d’origen pre-celta que es fa servir encara avui a l’oest d’Occitània per comptes de «riu» o l’equivalent francès o occità. El Gave de Pau neix al circ de Gavarnia. Les ciutats mitjanes són poques i de grans no n’hi ha cap. Continuo a l’Occitània rural de pobles, llogarrets i masos aïllats.

11) Ortès – Baiona (77,92km, +253m). M’hi he posat cap a les 9, quan ha acabat de ploure i la previsió del temps deia que molt probablement ja no ho tornaria a fer; ha estat així excepte quatre gotes que han caigut dues vegades a mig camí. Camí gairebé totalment de baixada tot i que suau i amb algun petit ascens gairebé imperceptible. Aquests dies ha plogut molt i tanta pluja ha fet que s’inundessin alguns camps i també algun tram de la V81; en un punt he hagut de recular una mica i continuar per la carretera general, que queda una mica enlairada i no estava inundada. Després del pont ferroviari de Pitres damunt l’Ador, de seguida em trobo a l’àrea metropolitana de Baiona, que és la ciutat més important d’Iparralde, el País Basc del Nord; juntament amb la seva àrea metropolitana (Anglet, Biarritz...) té uns 150.000 habitants. Després de la foto davant l’Ajuntament he hagut de fer encara uns cinc quilòmetres fins al mar per un carril bici tot seguint l’Ador riu avall per arribar fins al mar a la platja de la Barra.