Catalunya Oest - Est

DESCRIPCIÓ DE LA RUTA
Aquesta ruta la vaig realitzar l’estiu del 2021, amb inici a Lleida i final a Terrassa.
El més destacable és que vaig començar just el dia que s’iniciava l’onada de calor que va arribar a Catalunya des de ponent, és a dir, des de Lleida... Així, els quatre primers dies vaig arribar a temperatures molt superiors als 40ºC, i això és molta calor per anar en bicicleta... Per això vaig anar adaptant la idea inicial que tenia del recorregut a aquest factor meteorològic.
A més de la calor, hi va haver un altre factor que em va fer anar modificant la idea inicial sobre la marxa. En un principi, havia plantejat fer força més camins de terra, alguns d’ells per pistes d’alta muntanya. Però amb els primers trams que vaig fer de pista, tot i ser relativament planers i compactes, ja vaig veure que no s’adequava bé al que tenia al cap: la bossa del manillar fregava la coberta de la roda, la velocitat és molt més lenta i això implica tenir més autosuficiència d’aigua que la capacitat que jo portava (especialment en plena onada de calor), etc.
La ruta la vaig fer en 9 dies, sense cap descans intercalat. Però com que anava amb tenda, tenia la llibertat d’anar gestionant els kilòmetres en funció de les sensacions. Per aquest motiu, durant els quatre dies d’onada de calor, el kilometratge diari va ser més reduït en comparació amb la resta de dies. El cas més extrem va ser el tercer dia, que vaig fer només trenta-quatre kilòmetres. Finalment, vaig entendre el que havia sentit dir a molts cicloturistes referent a què els kilòmetres que es fan al llarg del dia no són el més important...
Les etapes concretes que vaig acabar fent van ser les següents:
Dia 1: Lleida (arribada en tren) – Àger.
Dia 2: Àger – Senterada.
Dia 3: Senterada – Sort.
Dia 4: Sort – La Seu d’Urgell.
Dia 5: La Seu d’Urgell – Pedraforca.
Dia 6: Pedraforca – Ripoll.
Dia 7: Ripoll – Banyoles.
Dia 8: Banyoles – Les Gavarres.
Dia 9: Les Gavarres – Terrassa.
En aquest recorregut la diversitat de paisatges és tot un incentiu i la majoria de trams discorren per carreteres secundàries que permeten gaudir d’allò més de la bicicleta i la natura (tot i que també hi ha algun tram de carretera principal). Tot i que principalment es roda per carreteres asfaltades, s’intercalen alguns trams amb asfalt molt degradat (carreteres en desús) o algunes pistes forestals; principalment, les pistes les vaig fer entre Àger i La Pobla de Segur, vorejant l’embassament de Sant Antoni, i també entre Banyoles i Flaçà, pedalant sota un espès bosc regats pel riu Ter. Finalment, la darrera etapa també vaig fer una vintena de kilòmetres per la via verda entre Llambilles i Anglès. Per tot això, no recomano fer aquesta ruta en bicicleta de carretera, sinó en una bicicleta tipus gravel o de cicloturisme, amb unes cobertes aptes per a tot tipus de ferm. Suposo que amb una BTT també es pot fer, però, en aquest cas, cal tenir present que hi haurà molts km d’asfalt.

LOGÍSTICA
Pel que fa a la logística, vaig carregar la bicicleta amb quatre bosses bikepacking.
Bossa de seient: principalment hi portava la roba de recanvi i descans, el calçat de descans, l’impermeable i el sac de dormir. També hi portava altres coses de mida reduïda, bàsicament per omplir forats.
Bossa de manillar: la tenda d’acampar, l’estoreta i el plàstic protector del terra de la tenda.
Bossa de quadre: utensilis per l’esmorçar, la farmaciola, la powerbank (bateria), cables per carregar els aparells electrònics i càmeres de recanvi.
Bossa auxiliar de quadre: kit de reparacions i el mòbil.
Bosses auxiliars de manillar: carregades amb fruits secs per anar menjant durant la marxa.
A banda de l’equipatge, portava tres portabidons dels quals dos eren per carregar aigua i el tercer el portava amb civada per als esmorzars.
En total, portava uns 10 kg, aproximadament, d’equipatge.
La idea inicial era combinar la pernoctació en acampada lliure amb estades en pensions o càmpings o el que trobés (per rentar bé la roba, carregar les bateries dels aparells electrònics, etc.), però amb predomini de l’acampada lliure. Tanmateix, durant els dies d’onada de calor hi havia un elevat risc d’incendi i el PROCICAT havia prohibit tot tipus d’acampades a l’espai lliure. Davant del risc de trobar-me envoltat per un incendi durant una acampada, vaig adaptar-me a la situació i vaig decidir anar a buscar càmpings per dormir. Dit això, feia molt de temps que no anava a un càmping i l’experiència no va ser gaire bona ja que, en general, els campistes volen gaudir de les vacances i, en definitiva, van a dormir tard; i pels que tenim el son lleuger i difícil de trobar ens dificulta el descans, encara més tenint en compte que el que volia era llevar-me ben d’hora per començar a pedalar abans que el sol comencés a fondre l’asfalt.
Pel que fa al menjar, només portava civada per prendre pels matins, alguna barreta i fruits secs. A l’hora de dinar intentava parar a fer un menú (àpat complet) i, a mitja tarda parava per comprar quelcom per sopar (entrepans). En aquesta parada de mitja tarda aprofitava per carregar el dipòsit de 4 L d’aigua per tenir aigua per l’acampada (dutxa, sopar, esmorzar, etc.).

LES ETAPES
El fet de portar tenda d’acampar et dona una llibertat a l’hora d’anar avançant. El primer dia tenia pensat acampar passat el poble de Llimiana. Tanmateix, la calor que vaig passar, especialment en el port d’Àger, per carretera ampla, amb grans rectes, pendents constants i a ple sol (a més de 42ºC) em van fer desistir de la idea inicial i anar a un dels càmpings que hi ha a la zona. A partir d’aquí, vaig improvisar tots i cadascun dels 9 dies que va durar la ruta. Cada vespre preparava la ruta al mòbil en funció de com havia anat el dia, de la calor prevista per l’endemà i del desnivell que havia de superar i l’endemà començava a pedalar sense saber si compliria la planificació o no. Els casos més extrems reflex d’aquesta llibertat o improvisació van ser l’etapa 3 (amb 34 km) i l’etapa 9 (amb 147 km). En el primer cas, va ser un canvi important que vaig fer a la idea inicial de la ruta ja que volia arribar a la Vall d’Aran a través de pistes forestals de de la Vall Fosca, però la intensa calor que feia em va treure la idea del cap i vaig optar per passar la zona de Montcortès, que ja coneixia i sabia de l’encant que té. En el segon cas, tenia l’alternativa de fer dues etapes però em va envair el desig d’escometre un repte personal amb una tirada tan llarga amb la bicicleta carregada.
En resum, és una ruta amb gran varietat de paisatges naturals, per carreteres majoritàriament tranquil·les, passant per pobles que demanen aturar-s’hi i passejar-s’hi, ideal per a conèixer una mica més aquest petit país que és Catalunya.
Al meu canal de Youtube es pot veure el vídeo resum que vaig fer de la ruta, per completar amb imatges aquesta descripció. Però com sempre, si voleu fer qualsevol consulta, no dubteu a preguntar-me.

Salut i pedals!

P.S.: A la memòria de Iohan Guerguiev (1988 – 2021), que ens va deixar just el mateix dia que jo finalitzava aquesta ruta.