Cat 700 (tram intermedi 3): Àger - St Llorenç de Montgai

Etapa que ens farà deixar enrere el Montsec, tot i que el tindrem present durant tota l'etapa, per apropar-nos a la plana de Lleida.
La sortida d'avui és millorable, si m'ho hagués mirat una mica més hauria vist que es pot arribar a Agulló evitant la carretera C-12 on els cotxes i camions, pocs, van massa ràpid... Així que a la primera que podem l'abandonem i prenem una carretera secundària fins el poble. D'allà seguim per carretera local pujant cap a Millà, que veiem a pocs metres ja que no hi arribem. Poc abans prenem la pista en forta pujada que ens durà amunt amunt... Passem per l'ermita de St Llobí i continuem pujant, amb alguna rampeta interessant, tot i que curta, però amb força pedra solta. Carenegem una bona estona amb unes vistes precioses fins començar la lenta baixada per haver-hi moltíssima pedra que fa anar al lloro i que porta a la Bet per terra en una ocasió.
Un tramet de carretera en lleu pujada que ens porta a un llarg tobogan que ens portarà a Tartareu, on reposem aigua. D'allà seguim baixant fins a Os de Balaguer on trobem que només hi ha un bar obert amb una persona amb poques ganes de treballar que no ens ofereix cap opció de menjar res.
Així que decidim continuar fins el Montestir de les Avellanes, que en principi està a uns 4km. Però ningú ha previst que serien els més lents de totes les etapes.
I és que part d'aquests són per corriol, algun d'ells en sentit contrari a la lògica, en pujada i amb pedres que fan que a algú del grup se li atravessi una mica aquest tram. A mi, personalment, m'ha encantat. Ja era hora una mica de corriol!!! Una baixada impossible amb alforges ens porta a la carretera i al Monestir... que està tancat!!!
Un descans, barretes i aigua fresca i continuem.
El primer tram torna a ser per corriol, que superats uns 50 de pujada amb les cames revolucionades, ens fa flanquejar per un tram ben xulo. Bé, no per a tots...
Fem una breu pujadeta i comencem una llaaaarga baixada per una zona espectacularment maca, amb una cinglera a la nostra esquerra i camps a la dreta, amb formacions rocalloses molt atractives que ens van amenitzant la baixada fins arribar a la cua del pantà de St Llorenç. Un espectacle!