Bikepacking de Salses a Guardamar

“Bikepacking de Salses a Guardamar” és una ruta de bicicleta de muntanya pensada per a poder portar la bici carregada amb el material d’acampada, de manera que puguem viatjar amb certa autonomia, sense haver de buscar necessàriament allotjament cada nit, en estil “bikepacking” o cicloturista amb alforges.

Vaig fer aquesta ruta en trenta jornades de pedalada efectiva, amb una parada per a fer arreglar el nucli de la roda del darrera, que havia agafat molt de joc i s’havia de canviar.

Aquest itinerari comença a Salses, a la comarca del Rosselló, a la Catalunya Nord, i s'acaba a Guardamar, a la comarca del Baix Segura, al País Valencià. El track s’allarga fins a Elx, per anar a buscar el tren.

D’aquesta manera, fa la travessa de nord a sud dels territoris que conformen la part continental dels anomenats Països Catalans: La Catalunya Nord, Catalunya, La Franja d’Aragó i el País Valencià.

El track passa per les següents comarques:

CATALUNYA (NORD)

-El Rosselló
-La Fenolleda (Comarca occitana que forma part, juntament amb les comarques
nordcatalanes, del departament dels Pirineus Orientals)
-El Conflent
-La Cerdanya (La meitat nord sota sobirania de la República Francesa)

CATALUNYA (SUD)

-La Cerdanya (La meitat sud sota sobirania del Regne d’Espanya)
-El Berguedà
-El Solsonès
-El Bages
-La Segarra
-L’Urgell
-La Conca de Barberà
-El Baix Camp
-El Priorat
-La Ribera d’Ebre
-La Terra Alta
-El Montsià

FRANJA D’ARAGÓ (També coneguda com a Franja de Ponent)

-El Matarranya

PAÍS VALENCIÀ

-El Baix Maestrat
-Els Ports
-L’Alt Maestrat
-*Gúdar-Javalambre (El track va durant cinc kilòmetres per dins del terme municipal de Mosquerola, que pertany a aquesta comarca aragonesa, de la província de Terol)
-L’Alcalatén
-L’Alt Millars
-La Plana Baixa
-L’Alt Palància
-Els Serrans
-La Plana d’Utiel-Requena
-La Vall de Cofrents
-La Canal de Navarrés
-La Costera
-La Vall d’Albaida
-L’Alcoià
-El Vinalopó Mitjà
-El Baix Vinalopó
-El Baix Segura

Aquest itinerari creua, de retruc, la gran majoria dels sistemes muntanyosos de l’est de la península Ibèrica.

La ruta travessa, a grans trets, el Pirineu, el Pre-Pirineu i els altiplans de la Catalunya Central. També visita el sud de la serralada Prelitoral i, a partir del massís dels Ports i ja dins del País Valencià, va creuant tot un seguit de serres que s’integren al sistema Ibèric i a les serralades Prebètiques.

El track va, normalment, per terreny de muntanya o de paisatge rural, evitant, en la mesura del que és possible, les zones urbanitzades i les carreteres. De tant en tant, però, també va passant per pobles, viles o ciutats, on podem abastir-nos d’aigua i de menjar, o fins i tot, si volem, trobar allotjament.

Pràcticament dues terceres parts de l’itinerari transcorren així per senders, camins i pistes sense pavimentar. La resta són pistes que han estat cimentades o asfaltades, carreteres sense trànsit, carrils bici, els inevitables accessos als pobles i ciutats que visitem i els carrers pels quals travessem aquestes poblacions. En els gairebé 1.400 kilòmetres que fa el track, en total només farem 10 o 15 per carreteres amb trànsit.

Tot i que aquesta ruta transcorre, en general, per terres poc poblades, allunyades de les grans vies de comunicació, de tant en tant passa per alguna població amb estació de ferrocarril.

Aquest fet s’ha de tenir molt en compte en cas que ens interessi només fer algun tram en concret de l’itinerari, o no puguem fer aquesta travessa de Salses a Guardamar d’una tacada, perquè mai no tenim prous dies de vacances i l’hem d’anar fent a trossos.

El tren ens permetrà així accedir a diverses poblacions per on passa el track. D’aquesta manera, ens podem evitar primer d’haver de fer servir el cotxe particular per a arribar al punt en el qual volem començar a pedalar i, al final, per a tornar a casa. Així ens estalviarem d’haver de fer enrevessades combinacions de vehicles.

Hi ha també algunes companyies d’autobusos de línia que ens poden deixar ficar la bici al bus, però aquesta possibilitat és menys fiable i depèn en gran mesura de la bona voluntat del xofer, al marge del fet que sovint ens obligaran a dur-la en una caixa o a embolicar-la d’alguna manera, cosa que segons el moment i el lloc on siguem pot resultar complicada.

Aquest itinerari està dissenyat per a poder-se fer en estil bikepacking, o cicloturista amb alforges. La quantitat d’equipatge que haurem de dur a la bici depèn de si volem dormir totes les nits en allotjaments, pagant, o si ens ve més de gust anar més a l’aventura i dormir pel nostre compte, fent bivac o aprofitant alguns refugis forestals i aixoplucs que hi ha escampats al llarg de la ruta.

Si optem per fer la travessa allotjant-nos en hotels, hostals, pensions, cases de turisme rural, albergs i càmpings amb bungalows tindrem l’avantatge de poder anar lleugers i fer tirades més llargues. Al final de cada etapa tindrem una dutxa calenta, un sopar de restaurant, un llit i wifi.

Els inconvenients són que disposarem de menys opcions a l’hora de planificar les etapes, que haurem d’estar sempre pendents de trobar allotjament i que ens perdrem la l’oportunitat d’estar en contacte amb el medi natural les vint i quatre hores del dia, de poder veure als vespres alguns animals salvatges en el seu hàbitat, de banyar-nos a l’aigua freda dels rius i de les fonts i de gaudir de postes i sortides de sol inoblidables.

Aquesta altra possibilitat, que consisteix a fer bivac a ermites, fonts, àrees recreatives o allà on ens vingui de gust, o poder dormir a refugis forestals o aixoplucs diversos, també és evidentment molt més econòmica i representa una forma de viatjar en bicicleta que ens dóna molta més flexibilitat a l’hora d’ajustar les etapes a la nostra motivació de cada dia, a les inclemències del temps i a qualsevol imprevist que pugui sorgir. El principal inconvenient és que ens obligarà a carregar el material d’acampada.

Jo personalment crec que la millor de les dues opcions és una combinació d’ambdues: dormir sempre que es pugui a l’aire lliure, per tal de tenir una experiència de contacte amb la natura tant intensa com sigui possible i, cada tres o quatre dies, si el temps no acompanya gaire, o simplement ens ve de gust, buscar algun allotjament on poder rentar la roba, gaudir d’una dutxa d’aigua calenta i fer un tastet de la gastronomia local.

Crec que la millor època de l’any per a fer aquesta ruta és a l’inici de la tardor: encara no hi ha neu al Pirineu, de dia ja no fa tanta calor com a l’estiu i a les nits encara no fa gaire fred, si volem fer bivac o dormir a refugis forestals.

A l’hivern els dies són curts, les nits són fredes i algunes etapes del Pirineu són realment complicades de fer, perquè als camins s’hi acumula molta neu i molt de fang.

De fet, encara podem trobar neu als colls del Pirineu fins a ben entrada la primavera, i, a finals d’aquesta estació, en alguns trams de la resta de la ruta ja pot començar a fer força calor.

Potser a principis de primavera seria més recomanable fer la travessa de sud a nord: començant al sud del País Valencià quan encara no fa tanta calor i arribant al Pirineu quan ja no hi hagi neu, per a passar els colls sense problemes.

Suposo que també és possible fer aquesta travessa a l’estiu, tot i que personalment no crec que sigui gaire recomanable: si bé per una banda a les nits no fa gaire fred i no caldrà dur tanta roba d’abric, d’altra banda, alguns trams força llargs de la ruta poden esdevenir realment complicats, degut a la combinació de dos factors: temperatures molt altes a les hores centrals del dia i absència de fonts, fet que ens obligarà a carregar molta més aigua encara.

Sigui quina sigui l’època de l’any en que fem aquesta travessa i l’estil de viatge que triem de fer, més o menys autosuficient; haurem de tenir en compte que a la majoria de les etapes rodarem poc o molt lluny de zones habitades, molt sovint sense gens de cobertura al telèfon mòbil i a vegades haurem de fer vint, trenta, quaranta i fins a noranta kilòmetres des d’un poble fins al següent, sense trobar gaire gent ni cases habitades entremig.

Això vol dir que sempre hem d’anar amb prudència, per tal de no patir cap accident; dur sempre prou aigua, menjar i roba, una petita farmaciola i recanvis per a poder superar els imprevistos que puguin sorgir; mai subestimar la distància a recórrer, ni el desnivell a superar, ni les dificultats del camí, ni les adversitats meteorològiques; mesurar les nostres forces per tal de poder continuar pedalant a l’endemà de manera efectiva i acabar la travessa amb èxit; respectar el medi natural, els habitants de les comarques que travessem i les seves propietats, sense rodar fora dels camins marcats i deixant sempre tancades les barreres i els filats per a bestiar que anirem trobant.

De tot plegat depèn la nostra seguretat, l’èxit de la nostra petita aventura i la possibilitat de poder continuar gaudint del ciclisme de muntanya durant molts anys.

Aquest itinerari està concebut per a anar en bicicleta de muntanya, amb suspensió davantera com a mínim i doble opcional.

Suposo que fer aquesta travessa en bici de gravel és factible, ja que en la seva immensa majoria transcorre per camins i pistes en prou bon estat.

Hi ha, però, al llarg de la ruta, alguns trams molt pedregosos o amb reguerots, els quals, anem amb la bici que anem, ens obligaran a posar el peu a terra. És evident que fent servir una bici amb suspensió i tenint una mica de tècnica podrem apurar molt més que anant amb una bici de gravel.

El fet és que la immensa majoria de senders i de trams tècnics que hi ha escampats al llarg d’aquest itinerari, si no és fan en bici de muntanya, no són gaire recomanables; però també és cert que gairebé sempre és possible trobar camins alternatius o anar per carretera.

En cas de voler fer aquesta ruta de sud a nord, cal tenir en compte que trobarem carrers i rotondes en contra-direcció i que hi haurà algun camí en que ens haurem de baixar de la bici i caminar, però això tant en un sentit com en l'altre.

En l’espai que preveu wikiloc per a les descripcions dels itineraris, evidentment no s’hi pot encabir una descripció que doni un mínim de detall d’una travessa tan llarga com aquesta; així que he penjat una ressenya completa de la ruta, d'unes 20 planes de text, en forma de post en un blog que tinc, al qual podreu accedir clicant en un enllaç que apareix al final d’aquest text.

També aniré penjant a wikiloc 6 tracks més curts, amb aquest mateix track de tota la ruta, però fraccionat en arxius d’entre 3.000 i 8.000 punts, que en ser més petits, donen menys problemes a l’hora de carregar-los al GPS.

Aquests 6 tracks també em permetran marcar molts més waypoints que poden resultar d’interès a l’hora de veure per on passa l’itinerari, i també penjar centenars de fotos que tinc de tota la travessa, que malauradament tampoc tenen cabuda en un sol post.

La tria de les fotos i els waypoints que he penjat a wikiloc ha estat en part condicionada pel fet que cap al final del viatge se’m va espatllar el mòbil i vaig perdre moltes fotos.

Si voleu més informació sobre la ruta, o que us enviï els tracks originals sanejats i corregits, m’envieu un missatge pel wikiloc o un mail a xavitranscat@gmail.com.

Salut i pedals.



Cliqueu a l'enllaç "Veure més", que hi ha una mica més avall, per tal d'accedir al meu blog, on hi podreu trobar el "MAKING OF", la DESCRIPCIÓ DE L'ITINERARI i el LLIBRE DE RUTA.

També podeu accedir-hi mitjançant aquest enllaç:

https://bikepackingdesalsesaguardamar.blogspot.com/2022/02/una-mica-dhistoria-el-making-of_48.html

A través d'aquest altre enllaç podreu veure una taula amb el llibre de ruta:

https://docs.google.com/document/d/1rkiQPa7IvvaRQ6posYO3FPTS-uMOoSec/edit?usp=sharing&ouid=100208228835241936675&rtpof=true&sd=true