Vélodyssée 2022: Bayonne - Camping Les Pins Bleus (Dia 1 - 2a part) * Eurovelo 1

Amb un tres i no res arribem a Baiona i ens disposem a visitar el centre de la ciutat. Allà contemplem la influència basca que la caracteritza, així com els edificis antics fets amb grans bigues de fusta.

Després de dinar, agafem l'Eurovelo, i anem creuant petites urbanitzacions amb vent en contra però suportable. Algunes d'aquestes urbanitzacions, en aquells carrers on no existeix un carril específic per bicis, han creat una prioritat ciclista que obliga als cotxes a fer ziga-zagues i reduir així la seva velocitat. Una molt bona iniciativa que no havíem vist abans.

Cap als afores de les urbanitzacions arribem a una zona industrial. Allà decidim desviar-nos de l'EV1 per anar cap a la platja. Visitarem un bunker famós de la segona guerra mundial, anomenat Barbara. Els bunkers, seran una constant durant tot el viatge, i formen part d'aquesta "arqueologia" del segle XX que caracteritza la costa atlàntica francesa. Tot plegat, formava part d'un seguit de fortificacions, construïdes per l'exèrcit nazi, per tal d'evitar el desembarcament de les tropes aliades a França, l'anomenat Mur Atlàntic de Hitler. Més endavant, entendrem el perquè d'aquestes fortificacions, quan anem descobrint les infinites platges de sorra franceses i les seves dunes.

Així doncs, després d'haver vist el Bunker Barbara, continuem per un camí que ens endinsa pel primer bosc de pins del viatge. Aquest tipus d'arbre serà també una constant durant gairebé tota la ruta, i té una explicació: pel que vam llegir, tota la zona que ara ocupa el Bosc de les Landes, era pantanosa i propensa a que s'hi desenvolupessin malalties. Napoleó, en una d'aquelles idees megalomaníaques que tenien (i tenen) les persones amb grans dosis de poder, va decidir plantar milions de pins en aquesta àrea i transformar-la totalment (com Franco i els famosos pins dels Pirineus).

A meitat del bosc, cometo un error, i decideixo continuar recte pel camí que discórrer paral·lel a l'oceà. Fins ara, aquest camí era asfaltat i perfecte per anar amb bicicleta (tot i algunes pujades i baixades suaus), però es transforma en un camí sorrós que es converteix en impracticable en certs trams. És el que té quan es volen agafar dreceres i/o improvisar quan no es coneix la zona. Cal dir, que nosaltres seguíem també el mapa d'OpenStreetMap, i en aquest cas, el tipus de traç dibuixat no s'adaptava a la realitat.

Finalment, després d'arrossegar la bici una estona, tornem a agafar un camí asfaltat retrobant-nos amb l'EV1. També aquí trobem un cartell que, teòricament, ens impedeix circular per camins forestals entre les 14 i les 20h. Això és degut, com veurem més endavant, pels greus incendis que han afectat aquests boscos de pins durant el calorós estiu del 2022. Seguim pel camí perquè no hi ha ningú que li faci cas, i comencem a veure moltes famílies anant amb bicicleta tots plegats.

Arribem al càmping sense més dificultats amb el contrast de veure que es troba situat en una zona molt turística i amb serveis de tot tipus. Per sort, la zona d'acampada està allunyada de la carretera principal, i fins i tot disposem d'una taula pròpia on poder sopar còmodament.

Així acaba el segon dia del viatge i el primer on hem rodat per l'esperada Vélodyssée.

Dia 1: Irún - Hondarribia - Hendaye (1a part)
Dia 1: Bayonne - Camping Les Pins Bleus (2a part)
Dia 2: Camping Les Pins Bleus - Cap Berton - Léon
Dia 3: Léon - Camping Piou de Pelle
Dia 4: Camping Piou de Pielle - Mamisan - Lac de Biscarrose et de Parentis
Dia 5: Lac de Biscarrose et de Parentis - Ychoux (1a part)
Dia 5: Viganòs - Arés (2a part)
Dia 6: Arés - Le Porge - Camping La Grigne
Dia 7: Camping La Grigne - Carcans Plage
Dia 8: Carcans Plage - Soulac-sur-Mer
Dia 9: Soulac-sur-Mer - Royan - Camping Ilot
Dia 10: Camping Ilot - Marennes-Hiers-Brouage
Dia 11: Marennes-Hiers-Brouage - Monthérault
Dia 12: Monthérault - Rochefort - La Rochelle