Vélodyssée 2022: Arés - Le Porge - Camping La Grigne (Dia 6) * Eurovelo 1

Ens despertem d'hora sense haver-ho previst. Ens sentim descansats i decidim de sortir sense haver esmorzat per a trobar un bon lloc on fer-ho, i perquè no, així provar també alguna especialitat dolça de la zona.

Continuem per l'antic traçat de la via de tren, tot i que això ens fa abandonar momentàniament la Vélodyssée. Volem fer quilòmetres amb tranquilitat sense haver de fer les contínues pujades i baixades del bosc de pins de la costa.

A Le Porge, trobem un bon lloc on esmorzar. Com a tot petit poble, el lloc on hi ha més possibilitats de trobar una zona on asseure's és a la plaça de davant de l'església. Allà trobem un banc, i al costat, una boulangerie on comprem diverses pastes per provar-nes de diferents.

Mentre les degustem, arriba un senyor, que aparca el cotxe molt a prop nostre, amb moltes ganes de xerrar. Ens pregunta quina ruta estem fent i des d'on, i a continuació ens explica també la seva afició per la bicicleta.

Continuem, ara si en direcció a la platja. Arribem a un càmping municipal molt gran, el més gran del viatge, amb més de mig miler d'emplaçaments. Són només les 11 del matí, de fet no sabem ni si podríem entrar tant d'hora.

Després de pensar una estona en el que podem fer, i també veient la calorada del migdia que ens vindrà, decidim que per avui ja en tenim prou. Estem de vacances i no hem de justificar-nos amb ningú, així que vint i pico quilòmetres ens semblen molt bé.

Muntem la tenda al costat d'una taula de picnic, en una zona especialment pensada per cicloturistes. També rentem tota la nostra roba i deixem que s'eixugui en un cordill que hem instal·lat entre dos pins.

A la tarda anem a banyar-nos a l'oceà. Avui sembla que si que ens podrem banyar, ja que les onades no són tan fortes, o almenys, sembla que trenquen més a la llunyania, on els surfistes practiquen el seus trucs.

Tornem al càmping a sopar la nostra tradicional amanida de llegums, i després, anem a menjar un gelat als establiments de davant la platja. No n'hi ha gaires, ni tampoc massa gent. De fet, el càmping i aquests establiments és l'única civilització existent en quilòmetres i quilòmetres a la rodona. Des de dalt de les dunes, és impressionant veure, per un costat, l'oceà infinit d'aigua, i per l'altre, l'oceà infinit de pins. Al mig, com deia, una petita illa de civilització turística, en aquest cas.

Després de menjar el gelat, anem a la platja. Allà observem dos espectacles de la natura totalment impressionants. Per una banda, la negra nit ens permet observar les estrelles mentre estem estirats a la sorra, sense cap llum que ens molesti. Veiem també la via làctea. De fet, si que hi ha alguna llum, que prové de l'espectacle de llamps que es veuen molt a la llunyania, a sobre de l'oceà. Només per aquesta nit ja ha valgut la pena el viatge.