Tram 4 Els Horts

Històricament el paisatge de l’Horta Sud, s’ha caracteritzat per un equilibri plurisecular entre les terres de marjal, situades entorn l’Albufera, que es dediquen al cultiu de l’arròs, les terres d’horta regades per l’aigua del Túria i les destinades a cultius hortícoles, i les terres més altes e interiors ocupades per cultius de secà. A cadascuna d’aquestes àrees sorgeixen unes determinades tipologies arquitectòniques. Així a l’horta trobem l’alqueria, a la marjal la barraca i a les terres més d’interior podem trobar casetes de secà, com masos .
Tota aquesta forma de concebre i de viure el territori, va començar a cambiar a les últimes dècades del segle XIX. Amb l’arribada de la Revolució Industrial, quan es va generalitzar l’ús de la màquina de vapor, aplicada aquesta a l’agricultura per a captar i extraure aïgua provenent del subsòl. Aquesta, va cambiar el paisatge, significant l’expansió del cultiu de taronger.
El procés va començar el 1880-1900, quan veïns de la ciuat de València van invertir grans capitals en adquirir terres de secà que amb els nous mitjans, pronte van passar a ser camps de tarongers, la construcció de pous amb l’aplicació de les noves màquines de captació d’aigua va fer posible aquest canvi.
Els primers horts van sorgir dins del triangle format entre les poblacions d’Albal, Catarroja i Picanya . Es van construir en una primera etapa de transformacions realitzades entre 1870-1930, en terres que llindaven amb l’horta. Eren aquestes, terres fèrtils i planes, motiu pel qual no era necesari utilizar massa recursos en l’aterrament del terreny, i situades a més, entre els 40 i els 100 metres d’altitud.
El sorgiment del ferrocarril i la navegació a vapor va posibilitar situar la producció de taronges a l’àmbit europeu .
En un principi el més costós, era la perforació del pou i la instalació de la màquina de vapor, el que va fer que només la burguesia podía accedir a aquests tipus de conreus. Va ser al 1910, quan nombroses comunitats de regants van poder sumar-se a aquest proçés, de forma que cada propietari adquiría les acciones necesàries per a poder regar les seues terres, podent accedir així als beneficis que generava el per aquell moment negoci lucratiu del taronger.
En aquest proçés de transformació paisagística, l’hort de taronger constitueix el principal element identificador i caracteritzador del paisatge. L’hort de taronger, es una explotació agraria concetrada, generalment rodejada per una ranca, i presidida per una edificació que era utilitzada tant com a casa per a estiueig com per a residència de la familia d’encarregats del camp . Habitualment, la casa i la bassa es situen al centre de la parcel.la, a partir d’aquestes es dissenya la distribució de l’hort, formada habitualment per dos eixos en forma de creu. Un camí, en forma de passeig en el que s’han plantat especies ornamentals i que finaliza quan arriba a la façana de l’edificació principal.
La casa d’hort, en els modèls més antics, tenía a la planta baixa la dedicada a l’habitatge dels hortolans, i la planta superior estava ocupada per l’habitage dels propietaris, que era ocupada només com a segona residència. Més endavant, les cases de finals del segle XIX i principis del segle XX, ja es separen en dos edificis diferents residències, sent l’edifici principal més ornamentat i luxós, i un altre més senzill per a la familia d’encarregats del camp. Relativament prop de la casa, trobem el pou amb la séquia, que amb el temps va passar a ser el lloc on es situaven les màquines per a bombejar l’aigua del subsòl, junt a la bassa on era acumulada l’aigua per a regar l’hort. Tot aquest conjunt es a sovint rodejat per un jardí amb plantes ornamentals.
Es important recalcar que els horts de tarongers, sorgeixen motivats per la industrialització en una societat contemporània, que pretén comercialitzar el seu producte pel mercat internacional i que les millores produides als mitjans de comunicació i a les tècniques agrícoles, ho fan posible. En total, s’han pogut inventariar fins a 38 horts .
En Picanya, per on passa bona part del nostre recorregut, aquest horts formen part d’una unitat paisajística singular que avui en día es troba protegida. Açí es on es troba la major concentració d’horts de tota l’horta de València. Aquests es troben agrupats entorn al Camí dels Horts, el que seguirem al principi del recorregut. Continuarem pel camí de la Pedrera, fins a arribar al camí de Santa Ana a Paiporta. Aquesta zona es on es troben el conjunt més interesants d’horts de la comarca. Així, podrem trobar importants exemples d’arquitectura rural burgesa, com són els horts de Montesinos, Veyrat, Gamón, Llop o Plà. En ells trobarem, a més uns jardins destacables, d’altres com el de l’hort de Plà, destaquen per contindre una gruta i un llac artificial, a més d’una pergola de ferro i bancs pel jardí. En certa forma, aquestes construccions de jardins, són la barreja entre el jardí valencià amb la moda vigent de finals del segle XIX en jardineria.
Quan arribem al nostre recorregut al camí de Santa Ana, trobarem una sèrie d’horts relativament separats i sense tanques, exceptuant l’hort de Santa Ana, el que fà que es puga apreciar la diferència entre aquestes petites parcel.les, en contraposició amb les grans propietats. Aquestes, fàcilment diferenciables pel tipus d’edificació monumental i els motors que sobreeixen a aquest paisatge en que res, llevat d’açò sobreeix del taronger. Més endavant del recorregut, passarem per davant dels horts de Fadrí, de Noguera, de l’Estrela,… en els que les edificacions principals contenen elements decoratius propis de l’arquitectura islàmica, com arcs de ferrudura o merlets.
La segona expansió del taronger, es va produir a partir de 1930 i fins als anys 80. Convertint en horts de tarongers, aquelles terres situades per dalt dels 100 metres d’altura, a llocs com el Plà de Quart, amb edificacions, com masies que poc tenen que veure a les que trobarem a la nostra ruta.
L’última etapa d’expansió, comprén les actuacions realitzades a partir dels anys 80, es van transformar terres de secà, com les que trobem als termes de Torrent i Picassent, i es van dur a terme degut a la implantació del reg per goteig. Aquestes les recorrerem al Tram 6, El secà Transformat.