TRAM 2 L'Horta (Quart de Poblet-Picanya)

Fins fà un segle, la ciutat de València era definida com una “ciutat d’horta”. Aquest regadiu tradicional era l’hàbitat de pobles, alqueríes, barrancs i barraques, que tenien els cultius com a forma de vida. Malgrat que l’horta avui en día, com es concebuda en un passat no existeix, la imparable urbanització, i l’economia que ja no es sustena en terra fèrtil, han fet que aquesta només siga un vestigi d’allò que va ser .
L’horta valenciana, va nàixer en l’època de l’Imperi Romà, encara que es a l’Edat Mitjana , durant el període islàmic es quan es desenvolupà. Es crea així una important infraestructura de reg, amb la construcció de sèquies, assuts i xicotetes preses que aconseguien dur el reg als camps i desecar les zones més pantanoses. Sorgeixen així nous cultius, com l’arroç o la xufa que s’afegeixen als que ja hi havía a l’època romana. A l’Edat mitjana, a partir de la conquesta el 1238, per Jaume I, amb l’establiment de unes noves relacions feudals l’horta va sofrir nombrosos canvis. Va ser a les primeres dècades del segle XIX, quan es produeixen grans canvis amb l’arribada de la revolució burgesa, aquests canvis culminen als anys 50, en un proçés de destrucció del paisatge. Hi ha unes grans transformacions en els cultius. Al segle XVII, la canya de sucre ocupa un lloc important, més endavant entre finals del segle XVIII i XIX, les parcel.les de regadiu es dediquen pràcticament al cereal, combinat amb verdures, cañamo i panís. A mitjans del segle, la morera que rodejava els camins pràcticament desaparei com a consequència malaltia de la pebrina que afectà al cuc de seda, desaparegent una actvitat que es portava fent desde l’Edat Mitjana. Amb el desenvolupament als transports, com el ferrocarril i la navegació a vapor, l’horta evoluciona i els cultius tradicionals donen pas a creïlles, cols, carxofes, verdures en general que estaven destinades al mercat nacional i les cebes, més orientades al mercat anglés . Es així com sorgeixen le ceberes. Aquestes servíen per a enmagatzemar la ceba quan els preus estàn baixos i vendre-la quan s’incrementen els preus . En aquests moments, Encara que els cultius per exelència avui en día son els productes hortícoles, d’açí prové el seu nom. En l’actualitat, fora de la zona del llag de l’Albufera, existeix un espai d’hortes i cultius cítrics, que tradicionalment han rodejat la ciutat de València així com els municipis veíns i el seus nuclis urbans.
La població, en general sent el paisatge de l’Horta com algo propi, desde el segle XIX, a poc a poc s’ha anat estenent el sentir de l’horta com a signe identitari. Als anys 1960, quan s’estenen els usos de plagicides, abonaments químics, a més de produirse un desenvolupament industrial i de serveis notable, que fan que l’activitat agrícola pase a un segon plà. Malgrat açò, l’identitat històrica de l’horta s’ha mantés, l’horta es una realitat física amb un gran contingut cultural.
Històricament, la imatge de l’horta ha anat cambiant amb el pas del temps, encara que a l’imaginari colectiu valencià encara continua mantenint-se, tal i com ens va arribar pels textos dels viatgers que desde l’Edat Moderna han visitat la ciutat fins als nostres díes. Els escrits de Teodoro Llorente, les pintures de Sorolla,… han popularitzat una imatge en la que es relacionava la bellesa estètica del paisatge com una realitat social dels seus pobladors. Es per aquest motiu, pel que al visitant foràni li pot impactar la realitat actual. Avui en día, hi ha nombroses parceles incultes, moltes d’elles dedicades a activitats incompatibles, amb nombrosos poligons industrials que es barrejen en el paisatge d’horta.
Al principi del recorregut a l’horta de Quart de Poblet i Aldaia, predominen principalment els cítrics i les hortalises . Desde Quart de Poblet, després de creuar l’A-3, circularem pel Camí de San Onofre seguint junt a la Séquia de Quart-Benàger-Faitanar. Pasarem per davant de l’horta i nombrosos fumerals, que són en la seua majoría antics rajolars, construits a prop de la séquia de Quart-Benáger-Faitanar durant la primera meitat del segle XX.
Arribarem a Aldaia, on podem veure uns horts creats per iniciativa municipal i arrendats a gent corrent, els horts d’oci , creats per tal de contribuir a mantindre una xicoteta part de l’horta valenciana i rodejar el poble amb un cinturó verd. En el que trobarem fonamentalment, productes d’horta i flors ornamentals.
Continuarem pel camí històric d’Aldaia a Xirivella, conegut popularment com el Camí Fondo , en el que encara es manté en bona part del recorregut l’albereda propia del camins històrics i que poc a poc ha anat desaparegent en el pas del temps, es l’únic a tota la comarca que manté la imatge històrica dels camins rurals, així trobem un agradable paseig perfectament integrat en el seu entorn. La fulla caduca fà la seua funció, protegir en estiu del sol, i deixar pasar la llum en hivern.