TRAM 1 EL RIU TURIA

Aquest itinerari comença dins de l’àmbit de les hortes històriques regades per les sèquies de l’Horta de Valencia, els voltants del ríu Túria i el seu vall fluvial comprenén l’inici pel recorregut del itinerari en bicicleta per l’Horta Sud. Amb aquesta ruta descobrirem l’orige de les aïgues que donen vida als camps de l’Horta i abasteixen a tot el conjunt urbà de la comarca.
Des de fa molts anys, els tradicionals assuts han abastit d’aigua a la grandísima xarxa de séquies que s’estén per la comarca. Amb l’intenció de saber llegir o interpretar el que hi havía, recorrerem les aïgues i riberes del riu Túria. Ens sorprendrà coneixer aquestes vores del ríu plenes de racons de natura poc antropitzats i pràcticament desconeguts per la major part dels veins de la comarca.
Trobarem, un paisatge dinàmic i variat, amb una notable diversitat d’habitats i espècies de fauna i flora. El riu i la seua ribera, contenen un gran interés ecològic, amb boscos mediterrànis de pinar i matorral . Trobem açí l’orige de l’horta valenciana medieval, que conté els ambients més representatius d’aquesta àrea natural.
A la zona hi ha importants elements de patrimoni històric, geològic i com no elements d’aprofitament hidràulic, com assuts o aqüeductes.
L’ocupació progressiva a la plana riberenca del Túria per les diferents cultures que s’han assentat, han anat implantant i desenvolupant un sistema de producció agraria bassat en el regadiu, encara en ús, malgrat que ha sigut modificat. L’orige encara es desconegut a les primeres infraestructures s’han datat la major part en el període d’ocupació musulmana i alguns fins i tot en moments anteriors. El que sí que sabem amb certesa es que amb l’ocupació cristiana del segle XIII, trobem un model de regadiu perfectament estructurat i en funcionament.
Tradicionalment el sistema s’organitza a partir de nou assuts localizats al curs del baix del riu Turia que són l’inici de cadascuna de les sequies mare. L’assut actua com una parada d’aigua o presa, que per elevació de l’aigua canalitza aquesta per unes comportes regulades a una canalització. Per ordre de la cota més alta les séquies són, Moncada, Quart, Tormos, Mislata, Mestalla, Favara, Rascanya, Rovella i l’Or . Cadascuna d’aquestes permetia la captació de manera controlada de part del cabal del riu Turia fins a la séquia corresponent en un proporció concreta. Així, els assuts que veurem al llarg del recorregut són l’inici del traçat de cadascuna de les séquies. La seua ubicació alllit del riu ha fet que sofriren continus desperfectes amb el pas del temps.

L’AIGUA, ORIGE DE LA VIDA
L’Horta de València, conté açí el seu orige i la seua raó de ser, regada per vuit sèquies que prenen l’aigua del riu Túria. Aquesta xarxa sembla ser d’origen romà. Però el traçat actual, amb el sistema de partició de les aigües i jurisdicció, són d’origen islàmic. El seu rec compren les terres situades davall la hisohipsa dels 40 metres.
Les sèquies que reguen l'Horta Nord són Montcada, Tormos, Mestalla, i Rascanya, mentre per l’Horta Sud discorren les de Quart, Mislata, Favara i Rovella, aquesta útlima sols regava els camps de la capital. Al segle XIX es va construir el canal de l’Or que regava les terres d’arròs situades entre València i Alfafar. L’aigua del riu entra a la sèquia mitjançant una sèrie d’assuts. Al llarg del seu recorregut el cabal es va distribuint mitjançant rolls, partidors o llengües.
A més es poden apreciar una sèrie de regadius marginals, hui ja en desús degut a la substitució pel reg elevat que proporciona un cabal més estable, es el cas del regadiu de Torrent que aprofitava el cabal de les fonts que brollaven al barranc de Xiva, aquest regava els termes de Torrent, Picanya i Paiporta, i l’articulat al voltant de la Séquia de les Fonts de Picassent, que regava les hortes de Picassent i Alcàsser.

LA SÉQUIA DE QUART
Aquest canal, el traçat del qual marca el límit occidental del regadiu de l'Horta de València, comença en un assut que es troba al llit del Túria a uns 4 km al nord del nucli urbà de Manises. El cabal discorre per la marge dreta del riu per l'anomenat Canal Daroquí. Abans d'eixir de Manises presenta algunes derivacions per a regar la seua horta, que és independent de la de València. A les afores de Manises travessa un barranc mitjançant un aqüeducte de 28 arcs anomenat els Arcs, de possible origen romà. Després la séquia pren la direcció sud discorrent paral·lela al camí que comunica Aldaia amb Quart de Poblet. Més tard es subdividix en tres canals, anomenats Bennàger, Faitanar i Quart. Regava un poc més de les 1500 hectàrees, que actualment són moltes menys com a conseqüència del fort retrocés de l’horta per causa de l’expansió del sòl urbà i industrial. Els pobles beneficiats pels seus regs són Manises, Quart, Aldaia, Alaquàs, Torrent, Picanya, Paiporta, Benetússer, i les partides de Bennàger i Faitanar dins el terme de la capital valenciana.
LA SÈQUIA DE MISLATA
Aquesta séquia pren l'aigua del riu en un assut (Assut de Mislata), pel que passa el recorregut, localitzat junt al municipi de Manises. És la segona presa de l'Horta Sud i la tercera de l'Horta de València. El seu cabal, que podria regar més de 840 hectàrees, discorre vora el riu i passa per Quart de Poblet on prén la direcció sud-oest, tot passant entre Xirivella i Mislata, on finalitza el seu recorregut després, dividint-se en dos grans braços: Xirivella, que rega bona part d'aquest terme i els sobrants del qual els arreplega Andradella, i Andradella que discorre entre Xirivella i València i es destina a regar l’horta des de Xirivella fins a Patraix. Les caigudes d'aquest canal arriben a la séquia de Favara.