Roses- Estanys Vilaüt - Pedret-Marzà- Espai Natural Integral- Torre Mornau - Perelada-Vilabertran- Figueres

La Ciutadella

Sortida de Roses La Ciutadella de Roses és una fortificació renaixentista (amb modificacions posteriors) situada al NO de l'actual vila de Roses (Alt Empordà) i que domina la badia del mateix nom.

Dreta per carrer Canigó

Seguir el track de norut1

Creuar carretera i seguir recte per pista de terra

Creuar carretera, recte seguir indicadors color grocn

Les Garrigues

Nucli urbà de cases i apartaments

Colla del senglar de Roses

Punt de recollida de caça

Creuar la carretera i continuar recte, atenció als cotxes!!

Camps de conreu

Alfals, vinyes,blat de moro,

Esquerra per carretera uns metres i dreta per camí de pista

El cami

Esquerra estany de Vilaüt

Recte a l’estanyol i Vilanova de la Muga

L’estany de Vilaüt sec

Fa pena veure l’Estany sense vida

Reserva natural integral

He volgut rodejar la reserva i m he trobat que el camí estava invaït per l’herva. Hauria estat més còmode tornar pel mateix camí.

Dreta per carretera

Rec del mig a l’espai natural dels aiguamolls de l’Empordà

Direcció Torre de Mornau

Dins la reserva de l’espai integral dels aiguamolls de l’Empordà

He fet parada per aigua sota la mirada d’uns braus

Torre Mornau

La Torre d’en Mornau és una gran explotació agrícola ubicada vora el nucli de Vilaüt el límit del terme de Castelló d’Empúries , es tracta d’un Cortal, una finca en la que predomina l’activitat ramadera de diverses edificacions que s’hi poden observar, destaca la torre quadrada de tres pisos que té una galeria a l’última planta en obertures de mig punt fetes de maó i una llanterna que decora el punt més alt de la coberta la resta d’edificis són més senzills i funcionals : estables per allotjar els animals magatzem per a les eines agrícoles i dues grans Sitges per emmagatzemar gra amb merlets a la part superior. www.visitapau.cat

Dreta

El rec

Canalització de l ‘aigua per regar els camps.

Pedret

- Pedret és un raval de Girona, a la riba dreta de l'Onyar tot just abans de la confluència amb el Ter, enllà de l'antic portal de Santa Maria o de França. Des del segle xii s'hi trobava l'hospital de leprosos, que tradicionalment es construïa extramurs -Església de Sant Esteve de Pedret. L'església parroquial de Sant Esteve de Pedret està situada al cim d'un petit terraplè rocós, al mig del petit nucli de Pedret. El diminut nucli de Pedret, format només per dues masies i la vella rectoria, està presidit per l'església romànica de Sant Esteve, construïda durant la segona meitat del segle xii. El terme de Petreto està documentat des de l'any 953 i l'església de Sant Esteve és esmentada en múltiples documents a partir del segle xi.

Dreta

Marzà

-Marzà és el nucli principal del municipi de Pedret i Marzà, a l'Alt Empordà i on se situa l'ajuntament. En el cens de 2007 tenia 152 habitants. Els dos nuclis que formen Pedret i Marzà estan separats entre si per 1 quilòmetre de distància, Pedret està més dispersat, mentre que Marsá té un conjunt de cases al voltant d'una plaça, amb restes del que va ser fortalesa medieval. Està regat per la riera de Pedret, afluent de la Muga. -Església de sant Isidre i Sant Antoni -Ajuntament -Castell de Marzà, esglèsia de Sant Esteve, la torre vigia.

Esquerra

A Partir d’ara segueixo a la ruta de l’adac

A dreta per Pont sobre vies tren i carretera

Passat el Pont: -Indicador a esquerra : Peralada Cabanes Vilabertran i mollet de Peralada. -Indicador Recte: Garriguella ,Vilamaniscle ,Rabós i Espolla

Esquerra per Vallgornera

Castell de Vallgornera

Vallgornera és un petit veïnat del municipi de Peralada, prop de Vilanova de la Muga, al centre de l'Alt Empordà. Consta de cinc cases habitades dedicades especialment a la pagesia, i una d'elles al turisme rural (Can Gori). Destaca també el castell de Vallgornera documentat l'any 1123 i ampliat durant el segle xviii caracteritzat per les seves dues torres quadrades i el pati central; actualment es coneix amb el nom de Can Modest. -Can Gori masia sXIX -Pages Mont

Canal gros Perelada

Peralada

Castell de Peralada El castell de Peralada és una obra del municipi de Peralada (Alt Empordà) declarada bé cultural d'interès nacional. És un castell esmentat ja al segle ix amb el nom de castell Toló, i que fou el centre del comtat de Peralada. Està situat dins del nucli urbà actual de la població de Peralada, però fora del recinte emmurallat de la vila medieval, a la banda de llevant. -Projecte de reproducció de la cigonya blanca als jardins del castell

Perelada

Peralada té un origen antic, amb un poblat ibèric datat el 500 aC. El pagus de Peralada va néixer en època dels romans. Peralada va ser una vila amb una història important. Era capital d'un comtat quan Figueres, actual capital de l'Alt Empordà, era tan sols un poble amb poques masies. Peralada tenia exèrcit propi, que defensava el territori davant dels comtats de Besalú i Empúries. Peralada va decaure poc després de l'any 1078, quan va morir Ponç I d'Empúries, que va deixar aquest comtat en herència als seus dos fills Hug i Berenguer. Aquest últim es va convertir en senyor de Peralada i va ser el fundador d'una dinastia de vescomtes que primer es van anomenar vescomtes de Peralada i, més tard, de Quermançó. -Porta medieval -Església de sant Martí, ara museu -Els carrers medievals dins les muralles de la vila.

Peralada

Plaça Sant Domènec Claustre

Dreta

Esquerra Castelló d’Empúries l’escala ruta Pirinexus

Esquerra

Vilabertran

Vilabertran és un municipi de la comarca de l'Alt Empordà a l'est de Figueres, entre els cursos dels rius Muga, al nord, i, Manol, al sud. La primera notícia que hi ha sobre Vilabertran és de l'any 975. Parla d'un llogarret amb una petita església que al cap de poc temps s'amplià i acollí un grup de monjos encapçalats per l'abat Pere Rigau. Com a conseqüència d'una donació de terres l'any 1069, la comunitat de canonges instituí Rigau com a cap i establiren les bases per a la creació del monestir de Santa Maria de Vilabertran, basat en la regla de Sant Agustí. Al llarg del segle xi el monestir va assolir un gran prestigi i durant els segles següents va ampliar el seu patrimoni gràcies a la protecció de la família Rocabertí, vescomtes de Peralada. A partir de l'any 1592 esdevé una col·legiata, que resta operativa fins a la desamortització de Mendizábal l'any 1835. -Església de Santa Maria -Canònica de Santa -Davant la plaça de l’església camí a Figueres.

Vilabertran

Safareig encara en ús