Reus, La Selva del Camp, Alcover i moli paperer del Mas de Forès

De Reus, per l’Alt i Baix Camp.

Després de gairebé 2 anys que per un o altre motiu no compartíem un dia de cicloturisme amb el company Prudenci. Avui finalment aprofitant les festes del propers dies ens hem decidit a fer una matinal al Baix i Alt Camp.

El dia immillorable, gairebé com si fos de primavera, ens ha fet costat al llarg del recorregut. Recorregut que discorre tranquil entre les poblacions de Reus, La Selva del Camp, Alcover i finalment el immens moli paperer del Mas de Forès.

Recorregut tranquil i assequible amb visita als molins propers a la vall del Glorieta. Al llarg del camí ens hem trobat moltes oliveres centenàries, carregades d’olives a punt de collir, algun camp de calçots que properament ens trobarem a les nostres taules, els margallons i les figues de moro, vegetació diferent i que difícilment podem gaudir a les contrades del interior.
També cal destacar que el dia tan clar ha deixat gaudir impressionants vistes amb el mar defons.
Fantàstica matinal i encara millor companyia.


És bastant difícil donar una definició exacta del cicloturisme. És un esport tan plural, tan complex, tan personal, tan original… que no és possible etiquetar-lo mai. Es viu o no es viu, un té la sensació o no la té!

El terme “cicloturisme” engloba totes les formes de ciclisme recreacional, no competitiu, tots els àmbits d’utilització de la bicicleta en constant recerca.

És l’esport que es fa sense presses (no s’ha d’arribar el primer enlloc), sense premis (la satisfacció es troba a cada pedalejada). És l’esport en què no s’intenta imitar el ciclisme d’alta competició, i s’hi cerca, moltes vegades, l’autosuficiència. És un dels majors plaers que proporciona la bicicleta. No és important quants de quilòmetres es fan, ni amb quin temps, sinó com i per on es va. L’autèntic cicloturisme comença bastant abans de la primera pedalejada, preparant els itineraris, estudiant els mapes, parlant, acumulant informació, estudiant els llocs, les formes de menjar i dormir, preparant el material i la bicicleta, posant-se físicament a punt…

El cicloturisme, més que un esport, és un cert estil, una certa concepció i una certa filosofia de la vida. És una combinació indivisible entre home i màquina. És sinònim de llibertat i d’independència. Ens ajuda a redescobrir sensacions perdudes del nostre món intern, a retrobar els plaers més intensos, i a connectar i a interpretar el nostre entorn i la realitat de la vida. És una font inesgotable de satisfaccions variades per a totes les edats. Tampoc no està renyit amb el concepte de família, ja que aquest meravellós enginy mecànic es revela també com una ferramenta d’unió familiar. Avui en dia és habitual la imatge de les parelles amb els seus fills, que comparteixen les emocions d’una passejada amb bicicleta.
Que gaudiu de la sortida i si cal qualsevol informació no dubteu quedo a la vostra disposició.