PALAWAN (FILIPINES) (1) Puerto Princesa-Aborlan

Ruta realitzada el novembre del 2017
La idea inicial era fer la volta a sencera al perímetre de l’illa filipina de Palawan sobre la bicicleta, dibuixant una forma de 8, el centre del qual era Puerto Princesa, capital de l’illa i punt d’inici i final de la ruta. Però una petita fissura intercostal en una desafortunada caiguda de la bicicleta quan estàvem tancant el bucle inferior del 8, poc abans d’arribar de nou a Puerto Princesa, va fer que ens veiéssim obligats a aparcar les bicis i llogar una moto per descobrir el nord de l’illa. Així doncs, de les 2 setmanes aproximades de pedaleig que havíem previst, només vam poder fer 6 etapes, encara que posteriorment també vam poder gaudir dels espectaculars paisatges de Palawan sobre una moto de muntanya.
És important també remarcar que volíem arribar més al sud i creuar d’una costa a l’altra per una pista per on vam trobar un track d’algú que hi havia passat en bicicleta (https://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=16387511), però diverses persones ens van advertir molt sèriament que per aquella pista era molt perillós passar doncs era l’únic sector de l’illa on s’hi amagaven cèl•lules gihadistes actives, que fins i tot feia 3 anys havien raptat uns alemanys. Ho vam preguntar també encara a més gent, taxistes, policies... i tots ens van dir el mateix, així que vam desestimar baixar tant al sud. La resta de l’illa ens van assegurar que era totalment segura i així ho podem corroborar.
A continuació presentem els 6 tracks de les etapes de bicicleta i la resta de tracks sobre la moto per acabar de completar la volta a l’illa.
Palawan és una illa allargada i estreta, la cinquena més gran de les més de 7.000 illes que formen l’arxipèlag de Filipines. Té una llargada d’uns 425 kms i una amplada que va entre els 40 kms i els 8 kms, per tant unes dimensions força adequades per travessar-la a cop de pedal.
Resumint molt podríem dir que hi ha un sector molt turístic al nord, pràcticament concentrat tot a la població de El Nido, alguns indrets amb un turisme incipient, com ara Port Barton o Taytay, i una extensíssima part de l’illa, la gran majoria del territori, sense turisme i amb molt poca pressió humana. Durant els 6 dies que vam pedalar no vam veure ni un sol turista, ni tant sols als allotjaments. De fet, l’únic indret amb una població important i amb bastant de trànsit és Puerto Princesa, la capital de Palawan, la resta del territori insular té un trànsit molt reduït, fins i tot la National Highway, la carretera principal. És un dels territoris de Filipines menys desenvolupats i això és nota, a part de en la manca de trànsit, en les poques infraestructures, poques carreteres, industrialització gairebé inexistent i un mode de vida molt tradicional, fet que queda reflectit en la multitud de poblats rurals que vam trobar dispersos per la selva, amb cabanes de bambú, fulles de palmera i que són la llar de les més de 80 ètnies que viuen en aquesta petita illa. És una illa força muntanyosa, però tot i així les pistes i carreteres que circumval•len l’illa no pugen grans ports, encara que alguns trams són força trencacames. L’únic handicap remarcable per als ciclistes és la intensa calor i humitat, que ens va fer agrair els dies ennuvolats que ens protegien del sol i alguna tempesta que ens va refrescar una mica.
La primera etapa és gairebé plana i tota per asfalt. Vam trobar força trànsit per sortir de Puerto Princesa i la seva àrea d’influència.