Wikiloc | Olost - Manresa Trail

Artés

Artés és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca del Bages. a l'extrem oriental del pla de Bages, dins la zona natural de la vall de la Gavarresa, de la qual és la principal població.

Administrativament, Artés forma part de la comarca del Bages i, per tant, queda englobat a la vegueria de la Catalunya Central. Dista aproximadament 15 km de Manresa i 30 km de Vic, és el nucli de població més important situat entre les dues ciutats al llarg de l'Eix Transversal.

Autor:

Avinyó

Avinyó és un municipi de la comarca del Bages. Engloba els pobles d'Horta d'Avinyó, Santa Eugènia de Relat i Avinyó .

El terme municipal és situat majoritàriament a la dreta de la vall mitjana de la riera Gavarresa, tocant el Lluçanès, i és drenat per la riera de Relat.

Autor:

Olost

La primera documentació coneguda sobre Olost és del 908 dC. Es tracta d'una venda de terres a la demarcació de l'església de Santa Maria d'Olost. Altra documentació falsa datada el mateix any atribueix la reconstrucció de l'església al comte Guifré, fill del Pelós. Al llarg del segle x, el nom de Santa Maria d'Olost apareix en documents diversos. Durant l'Edat Mitjana, Olost va ser una de les poblacions amb més pes del Lluçanès. Amb la construcció del castell d'Olost el segle xi començà la llinatge dels senyors d'Olost. Dos-cents anys més tard, el 1230, els senyors d'Olost s'uniren per matrimoni amb la família dels Peguera, que s'instal·laren al Lluçanès i van acabar posseint, gràcies a la compra de la baronia de Lluçà, la major part del Lluçanès.

Autor:

Sant Fruitós de Bages

El municipi s'estén a la dreta del Llobregat, al voltant del riu d'Or, afluent del primer, a 4 km al nord-est de Manresa. El terreny és predominantment pla només accidentat per la serra de les Brucardes, al sud-est, amb el Montpeità o puig de Sant Valentí . El nucli històric del poble conserva la seva disposició genuïna medieval, amb concentració de les cases al voltant del temple, formant una sagrera. Les darreres dècades s'ha produït un important eixamplament del nucli urbà cap a noves zones urbanitzades, així com un creixement del sòl industrial i comercial al costat de l'eix del Llobregat i l'eix Transversal, tal com el polígon industrial de Sant Isidire.

Autor:

Pla de Bages

El pla de Bages és una plana de la Catalunya central que conforma el nucli de la comarca del Bages, vorejada en els seus extrems per terres més altes com ara les serres de Castelltallat a l'oest, Montserrat al sud, Sant Llorenç del Munt al sud-est i l'altiplà del Moianès a l'est, entre altres. És una conca d'erosió formada pel Llobregat i els seus afluents, dels quals destaca el Cardener. La localitat principal n'és la ciutat de Manresa.

Autor:

Sant Valentí de les Brucardes

Sant Valentí de les Brucardes és una església del municipi de Sant Fruitós de Bages protegida com a bé cultural d'interès local.

És una església d'una sola nau amb absis semicircular a llevant, amb coberta de volta de quart d'esfera. La coberta avui desapareguda, devia ser a dues aigües. Primitivament era coberta amb un emigat de fusta, aguantat per arcs diafragmàtics. La façana principal és orientada a ponent, no presenta ornamentació i està coronada per una espadanya. El portal d'accés és format per una arcada de mig punt amb grans dovelles. Aquesta porta probablement és fruit d'una reforma de finals de segle xv o inicis del XVI.

Autor:

Riu Calders

El Calders, Riu o Riera de Calders, és un curs d'aigua que travessa els termes municipals de Monistrol de Calders i Calders, al Moianès, i Navarcles, al Bages. El Calders pertany a la conca del Llobregat; és un afluent directe seu, per l'esquerra, i hi aflueix a Navarcles.
El nom del riu ve de caldarias , referit a un fenomen d'erosió molt característic en aquest riu i en els seus afluents, que consisteix en uns forats arrodonits a la roca produïts pels remolins d'aigua en els congosts, molt abundants, que hi ha en aquest riu.

Autor:

Castell d'Artés

El castell bisbal d'Artés és una obra del municipi d'Artés declarada bé cultural d'interès nacional. Es troba encinglerat dalt d'un turó que es dreça a la part septentrional del poble, al cim del qual hi ha el poble antic que era protegit pel castell, avui transformat en masia. El castell d'Artés era termenat dins el comtat de Manresa i el seu àmbit territorial comprenia tot l'actual municipi d'Artés més el territori de la parròquia de Santa Maria d'Horta, avui unida al municipi d'Avinyó. El topònim es considera derivat del llatí «arx-arcis», que significa fortalesa.

Autor:

Santa Eugènia de Relat

Santa Eugènia de Relat és una entitat de població que s'incorpora al municipi d'Avinyó l'any 1836, és a uns 3 km al nord del poble d'Avinyó en direcció a Sant Feliu Sasserra, al Bages, a l'esquerra de la riera de Relat. El poble és al voltant de l'església que li dona nom, refeta al segle xvii, de la primitiva romànica només resta el campanar quadrat, modificat, amb una línia d'arcuacions llombardes. L'església romànica de Sant Marçal de Relat és una antiga parròquia rural sufragània de Santa Eugènia de Relat. L'església està protegida com a bé cultural d'interès local.

Autor:

Ermita de Sant Adjutori

L'ermita de Sant Adjutori és una ermita situada al terme municipal d'Olost . Es troba a 623 metres d'altitud per damunt del nivell del mar, sobre el turó que duu el mateix nom i des d'on es pot contemplar una vista excel·lent de la vila. Hi podem arribar des del poble, passant pel carrer de Sant Adjutori o bé per la carretera d'Olost a Oristà , desviant-nos al primer trencant a la dreta, sortint del poble.

Autor:

Sant Joan d'Avinyó

Sant Joan és una església romànica modificada a la vila d'Avinyó protegida com a bé cultural d'interès local. De la part romànica solament en resta part dels murs de la nau. A l'esquema romànic inicial li foren afegides unes capelles laterals i la façana moderna. Per tal de retornar-li la fisonomia romànica en el segle XX se li referen de nou els tres absis que es van decorar amb un fris d'arcuacions llombardes i amb finestres de doble esqueixada. Tot l'interior de l'edifici fou enguixat en les successives modificacions dels segles xvii i XIX.

Autor:

Mas Verdaguer

El Mas Verdaguer és una masia del municipi d'Avinyó protegida com a bé cultural d'interès local.

És una masia de planta rectangular amb la façana principal orientada a llevant i tancada per un clos que al sector de tramuntana, per una gran porta de mig punt adovellada, comunica amb la plaça de l'església d'Avinyó. Aquesta façana de tramuntana presenta uns balcons, mentre que la façana de migdia s'obre en una gran galeria amb tres nivells ben proporcionats d'obertures d'arc de mig punt; aquesta façana de migdia i la principal presenten restes d'esgrafiats a les parts superiors i durant els anys 80 del segle XX es va fer la reconstrucció dels esgrafiats de la façana de les galeries tal com eren originàriament recuperant un rellotge de sol que signa que els esgrafiats foren fets el 1722. A ponent fou construït un terrat a nivell de primer pis.

Autor:

Torre de Ca l'Abadal

Es tracta d'un habitatge particular construït com a segona residència. És un ampli edifici de planta irregular que aprofita el gran desnivell del terreny per a modular diferents cossos, tots units i a l'entorn d'un ampli jardí central. Hi ha tres cossos principals disposats en línia; els dos dels extrems tenen teulada a dues vessants i el del mig té un terrat. En un dels extrem s'alça una torre rodona amb merlets. Les parets estan arrebossades i pintades de blanc excepte les obertures que estan resseguides per una motllura pintada d'altre color. Hi ha una profusió d'elements decoratius emprats: mosaics a les finestres portes i voladisses, arrebossat blanc que contrasta amb el color vermellós de les teules, rajoles i vitralls.

Autor:

Masia les Esglésies de Santa Maria

La Masia les Esglésies de Santa Maria és una masia del municipi d'Avinyó inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Es tracta d'una masia destinada a habitatge formada per una construcció de planta rectangular a la qual es va afegir un cos trapezoïdal al sector de llevant al segle xviii que amplià considerablement la masia. Aquest afegit presenta a migdia una àmplia eixida porxada de tres pisos, formada per arcs de mig punt sostinguts per pilars als dos últims pisos. La coberta és de cinc vessants atesa l'estructura trapezoïdal de la masia actual. La masia aprofita el desnivell del terreny i l'era de batre és tancada per un petit porxo i les dependències de graners, pallisses, etc.

Autor:

Mas Vilapúdua

El Mas Vilapudua és una obra del municipi d'Avinyó inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Es tracta d'una masia de planta basilical amb coberta a doble vessant i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a ponent. Al cos central s'hi afegí, al costat de migdia, una construcció moderna del segle xx, de planta rectangular i perpendicular al cos central de la masia. Les obertures originals, col·locades simètricament respecte a l'eix de la façana s'han modificat i se n'hi han obertes de noves. Construïda en un fort pendent, la masia aprofita els desnivells naturals per a bastir-hi les dependències complementàries de la masia i la pròpia capella familiar.

Autor:

Abadal d'Avinyó

L'Abadal d'Avinyó és una obra del municipi d'Avinyó protegida com a bé cultural d'interès local.

La masia és una construcció civil de planta basilical, coberta a doble vessant i amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. És en aquesta façana on s'obri al segle xviii-xix, una galeria porxada en dos nivells formada per arcs de mig punt sostinguts per pilars de maçoneria. Al mig de la façana s'obre una majestuosa porta adovellada d'arc de mig punt; a tota la façana es distribueixen simètricament les obertures . La masia aprofita el desnivell del terreny i al sector de tramuntana presenta una façana que dona a una era; a cada costat del cos central foren construïts uns annexos simètrics, gairebé d'idèntiques proporcions, que reforcen el sentit d'equilibri del conjunt.

Autor:

Vall de la Gavarresa

La Vall de la Gavarresa és una zona geogràfica natural, cohesionada entorn dels cursos mig i baix de la Riera Gavarresa. Està situada parcialment en les comarques del Bages i el Moianès i engloba, si bé no està definit administrativament, els municipis de Santa Maria d'Oló, Avinyó, Artés, Calders i Monistrol de Calders. Altres documents limiten la delimitació de la vall al sols municipis Avinyó i Artés.

Autor:

El Vinyers

el Vinyers és un mas a mig camí dels nuclis de Sant Feliu Sasserra i Avinyó . Es tracta d'una masia de planta rectangular i amb la façana principal orientada a migdia. Coberta a dues vessants i amb el carener perpendicular i un xic descentrat sobre la façana principal on s'obren porxos a tres nivells, disposats simètricament i formats per arcs de mig punt rebaixats sostinguts per pilars octogonals, formen cinc obertures al primer i segon pis i tres obertures a les golfes. Les finestres de les façanes de llevant i de ponent són de pedres monolítiques. Tota la masia és arrebossada llevat de les pedres nobles de les finestres i portes. La masia té una capella del segle xviii advocada a L'Anunciació, avui abandonada.

Autor:

Sant Marçal de Relat

Sant Marçal de Relat és una església del municipi d'Avinyó protegida com a bé cultural d'interès local.

Església d'una sola nau, sense absis, mancada totalment d'ornamentació i amb la façana a ponent, façana on s'obre una porta central d'arc de mig punt amb grans dovelles i sobre la qual hi ha una petita finestra de simple esqueixada i amb un arc de mig punt monolític. El campanar és a ponent de l'edifici i és de planta quadrada i format per dos pisos amb obertures d'arcs de mig punt.

Autor:

La Fàbrica del Pont Vell

La Fàbrica del Pont Vell o La Fàbrica Vermella és una antiga indústria i colònia tèxtil del Llobregat, dins el terme municipal de Sant Fruitós de Bages, al costat del pont que comunica amb Navarcles. També s'havia conegut com a can Vives.

Les diferents edificacions constitueixen un recinte fabril tancat. Les diverses dependències de la fàbrica estan disposades una a tocar de l'altre, de manera que formen un triangle. D'esquerra a dreta, s'hi distingeix el que havia estat la porteria, els habitatges per als obrers, les dependències industrials i la capella. L'alçada dels edificis és de dues o tres plantes. A l'entrada del recinte, a la dreta, hi ha la capella de Santa Llúcia, datada del 1852, d'estil historicista amb elements d'inspiració neoclàssica. Sobre el portal hi ha un frontó amb un relleu sobre el baptisme de Crist. La capella està coronada per un campanar de ferro forjat en mal estat. Es conserva en bon estat el canal que donava energia a la fàbrica. Destaca l'alta xemeneia d'obra. La tipologia del recinte es correspon amb el model de clos de colònia. Tot i així, cal dir que difereix dels models de colònies industrials del Llobregat.

Autor:

Cal Sala

Cal Sala és una casa al nucli de Sant Fruitós de Bages catalogat a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Anomenada "Cal Sala", data de principis de segle. Havia estat cansaladeria, raó per la qual a la rosassa del pinyó hi havia hagut un porc, que, fa poc, ha desaparegut. Era la seu de la granja Sala, raó per la qual els edificis veïns també havien estat dependències de la granja, així com els de l'altra banda de la carretera.

Autor:

Habitatges de la Fàbrica del Pont de Cabrianes

Els Habitatges de la Fàbrica del Pont de Cabrianes són uns edificis del municipi de Sant Fruitós de Bages inclosos en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Entre el conjunt d'habitatges del nucli del Pont de Cabrianes, d'estil o època modernista, destaca per la seva originalitat el de planta rectangular, de dos pisos, amb torres angulars de tres plantes que imita l'estructura de castell. Totes les entrades d'aquest edifici han estat tapiades i el seu estat és ruïnós. La façana principal combina un cos central, amb poques obertures, amb dos cossos laterals oberts i rematats per una balustrada i als angles es troben les torres de planta quadrada amb cobertes a quatre vessants i coronades amb pinyes de ceràmica. Al seu davant es troba un altre edifici interessant, de planta rectangular, amb dos pisos, coberta dues aigües, i amb una façana simètrica de porta i dues finestres per banda, als baixos i finestra i balcó al primer pis.

Autor:

Les Torres

les Torres és un mas a més d'un km a l'oest del nucli d'Artés declarada bé cultural d'interès nacional.

Es tracta d'una construcció militar del segle xi que esdevingué, més tard, una masia ; es tracta d'un castell-palau romànic transformat però que conserva gairebé íntegrament l'edifici originari. És un singular edifici de planta rectangular coronada per una torre circular al sector nord-oriental i amb el carener perpendicular a la façana de migdia. La nau hauria estat rematada, en sentit contrari, per una torre idèntica a la conservada. Les parets, de gran amplària, fan 1,40 m i l'alçada de l'edifici és de 9,90 m. La il·luminació s'aconseguia gràcies a l'obertura d'unes deu finestres de doble i simple esqueixada obertes a l'arrencada de la volta i algunes tenen forma d'espitlleres. L'aparell està format per petits blocs de pedra escantonats i col·locats en filades. La volta està feta amb lloses i còdols.

Autor:

Sindicat Agrícola d'Artés

El Sindicat Agrícola d'Artés és una obra del municipi d'Artés inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Es tracta d'un conjunt d'edificis del Sindicat Agrícola d'Artés i del Celler Cooperatiu i dependències annexes. Construït entre 1935 i 1950 en un estil funcional i molt neutre; són formants per naus rectangulars cobertes a doble vessants, i amb diferents orientacions, que formen patis i un gran recinte tancat al sector de tramuntana per l'edifici de les oficines i administració de sindicat, format per dos pisos.

Autor:

Santa Maria de la Torre

Santa Maria de la Torre és una església amb elements historicistes d'Oristà inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Edifici religiós de notables dimensions amb planta rectangular i teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana.

Autor:

Olost - Manresa

Author

Trail stats

Itinerary description

Waypoints