Marjal dels Borrons - Xeresa (La Safor)

L'accés més bonic i impressionant és el que trobem si entrem per la carretera del Grau de Gandia venint de la Platja de Xeraco. Una porta tota derringlada dóna accés a una nau elevadíssima formada per arbres de gran tamany i altura: sembla mentida que tinguen una cosa tan meravellosa tan a prop de casa. Eixe passadís natural acaba on comença la Marjal com a tal. Una passarel·la de fusta ens permet traslladar-nos per un dels seus marges fins a arribar a un camí estret, també de terra, i no tan fantàstic com el primer que ens duu al camí paral·lel de la via del tren de rodalia València-Gandia. A la dreta, arribem a Xeraco; a l'esquerre, direcció a Gandia, podem accedir a tot un seguit d'ullals i a l'Alqueria del Duc si eixa és la intenció. Cosa curiosa, la marjal és la Marjal de Xeresa: ni de Gandia, ni de Xeraco!

Es tracta d'una àrea d'observació d'ocells amb impressionants vistes dels aiguamolls i, de fons tenim a la muntanya de Cullera, punt a prop de l'inici d'aquesta ruta. A més a més, per poc que conegues la zona, es poden visitar tres de les Torres de Guaita (la del Marenyet, a Cullera, està situada a vora el camí pel qual transitem), que encara queden a vora la costa.

Pel quilometratge realitzat i per la nul·la dificultat, és hàbil per a tothom. Transcorre majoritàriament per camins rurals asfaltats, amb poca circulació (a l'estiu, més). Ja el tram final, el que hi ha entre la Platja de Xeraco i el Grau de Gandia, en tenir un voral molt ample, tampoc resulta excessivament perillós.

És una llàstima que, després de tanta bellesa, l'administració de la qual depén aquest camí es desentenga totalment de la seua conservació. La passarel·la a cada vegada que hi passe la trobe més trencada i, el tram final, d'aproximadament 500 metres, sembla que t'hages endinsat en plena selva verge. Per sort, no és per a tant i sortejant rames, plantes i altres, arribes a un camí asfaltat.