Manresa Sallent Balsareny Navàs.

21 02 2012
Sortida de Manresa direcció a Cabrianes. Per la vora del canal a arribo a sallent i aquí segueixo cap a Balsareny pels camins que es faria a la trans-sequia. A Balsareny l’antic camí del carrilet que per sota del Castell amb deixa a l’entrada de Navàs.
La recompensa es un esmorzar a bar de costum, un cop refet del esforç el camí de tornada.
Segueixo de nou el carrilet fins a Balsareny i d’aquí a Manresa serà per vora de la sèquia

El llac del Parc de l'Agulla
La sèquia té un recorregut de 26 km i 10 m. de desnivell.[1] Comença a la "resclosa dels manresans" a Balsareny, i travessa els municipis de Balsareny, Sallent, Santpedor, Sant Fruitós de Bages arribant al Parc de l'Agulla de Manresa. Antigament arribava fins dins les muralles de Manresa.

Història
L'any 1336 Manresa patí una gran sequera que deixà als manresans a la misèria, fins i tot alguns van haver d'emigrar a altres contrades.

Inici
El mes d'abril de l'any 1339 els consellers de la ciutat: Jaume d'Artés, Beltran de Castellbell, Bernat de Sallent, Pere Vilella, Jaume Amergós i Berenguer Canet, decidiren construir la gran obra de la sèquia. El Rei Pere III de Catalunya, atenent les justes i fundades súpliques dels síndics de Manresa, concedí el 23 d'agost del mateix any el privilegi de construir la sèquia. El 9 d'octubre de 1339 es va fer la subhasta o preu-fet de l'obra.
Immediatament es començaren les obres de construcció del canal de la sèquia sota la direcció del mestre major o arquitecte en Guillem i Catà de Barcelona. La presa d'aigües del riu Llobregat es va fer per sota del Castell de Balsareny iniciant-se amb la construcció de la resclosa davant el molí anomenat de Mateu de Vilallonga. Més tard el Bisbe de Vic, molest per les obres, prohibeix passar el canal pels terrenys propietat del bisbat. I veient la tenacitat dels manresans en continuar l'obra i no content amb la protesta dels Consellers i Jurats de què estaven disposats a indemnitzar tots els danys i perjudicis ocasionats per l'obra. Va executar sentència d'excomunió contra la Universitat de Manresa, contra els Consellers i Jurats i contra els mestres de pedra.

La misteriosa Llum
La història i la tradició diuen: que a les nou del matí del dia 21 de febrer de l'any 1345, un globus resplendent, venint de la muntanya de Montserrat, es dirigí a l'Església del Carme de Manresa, i entrà dins per una de les finestres de la façana principal. Parant-se a la clau de l'absis i partint-se després en dos globus iguals, que al cap de pocs minuts tornaren a reunir-se formant un sol globus que va tornar a sortir prenent direcció de Montserrat. Els manresans veieren en aquest fet un miracle diví a favor de la ciutat. Un mes i quinze dies després del fet moria el bisbe de Vic Galcerà Sacosta. El seu successor Miquel de Risomà, s'apressà en conciliar els interessos de l'Església amb els de la ciutat de Manresa. Es formalitzà escriptura de conveni que fou firmada el 19 de novembre de 1345 aprovant-la el rei Pere i el Papa Climent VI. El mestre Arnau Fuster prengué la direcció de l'obra.
Per rememorar aquest fet, el misteri d'una llum provinent de Montserrat que va entrar a l'Església de Carme i que així es va resoldre el conflicte que havia interrumput la construcció de la Sèquia, se celebra cada any entorn el 21 de febrer dins dels actes de la Festa de la Llum, la "Fira de l'Aixada", on el barri antic de la ciutat es transforma durant un cap de setmana en un barri del segle XIV amb paradetes d'artesans, mestres d'ofici, joglars, teatre al carrer, tallers per a infants i també amb l'escenificació de la Misteriosa Llum i moltes activitats tant per a adults com per a infants.

Fi del canal
L'any 1348 la cruel epidèmia de pesta negra va paralitzar de nou l'obra de la Sèquia durant deu anys. Finalment l'any 1375 el canal arribava a l'agulla, terme municipal de Manresa. Des de aquest punt es van construir els ramals que portaven les aigües a les partides de Santa Clara i Piugterrà fins les muralles de la ciutat. L'Obra de la sèquia fou acabada l'any 1383 amb l'arribada de les aigües del riu Llobregat a dins de la ciutat Manresa.
L'Any 1815 el rei Ferran VII d'Espanya per decret aprovà el nou pla d'administració del canal, formant-se una Junta composta per un President, que havia de ser l'alcalde, i els vocals que eren persones de diferents classes socials. Per poder fer ús domèstic de les aigües, l'any 1862 es van construir uns dipòsits en la partida de la Creu Guixera, dita obra es va acabar l'any 1865. Amb l'augment de la població, aquests dipòsits d'aigua potable, resultaren insuficients i la Junta va decidir l'any 1888 construir dos dipòsits més a la partida de Can Font.

Transèquia

La Transèquia és una caminada popular no competitiva, més aviat de caire familiar, festiu i ecològic que ressegueix el camí de la Sèquia de Manresa des de Balsareny a Manresa i que té lloc un cop a l’any. Es pot fer a peu, a cavall o amb bicicleta. El 2008 va celebrar la seva 25a edició.