La Travessa dels Pirineus E1 (Del Cap de Creus a Albanyà)

Data del trajecte: 3 de setembre de 2010
Última actualització: 23 de setembre de 2010

Distància 96 km
Desnivell 2.130 m
Alturà màx 358 m
Temps 7 h 30 min
Promig Velocitat 13 km/h
Índex IBP 162

Començo a pedalejar ben d’hora. Per la carretera que porta a Cadaqués no hi circula ningú per lo qual deixo anar els meus pensaments en tot el que em queda per endavant. A Cadaqués agafo el camí de l’Aigua que porta fins al coll de Perafita. Té algun tram de bastanta dificultat tècnica i amb força pendent. Una vegada arribats al coll, ens enfilem per una carretera que duu fins al GR que travessa el Parc. Un camí molt xulo, fàcil de seguir i amb magnífics paratges.

Abans de baixar al Port de la Selva em trobo un xicot que ve de seguir a peu el GR 11 que travessa els Pirineus des de l’Aragó. Porta quasi un mes caminant, havent dormit només tres dies a cobert (en refugis, clar) i lluitant amb guineus i porcs senglars per a què no li fotin el menjar.

Des de Llançà (el tram per carretera fins a Llançà millor ni parlar-ne) cap al Puig de San Silvestre es segueix un camí que en un inici és força avorrit (serà perquè travessa un camp militar) però conforme agafa alçada és més entretingut pels boscos d’alzina surera pels que passem. Ja a Vilamaniscle avanço per una carretera local sense trànsit i just abans d’arribar a l’Espolla es pren una pista en no massa bon estat en la qual punxo la roda del darrere. Arribo al poble on em retrobo amb els meus pares i quedem per dinar a Cantallops. Compartim una magnífica paella d’arròs negre al bar de la Concòrdia, un lloc molt recomanable per parar-hi a dinar, i ens despedim (em deixaran les alforges a l’Albanyà i retornaran cap a casa).

D’Agullana a Darnius el camí és fàcil i divertit perquè vas entremig de boscos d’alzina
surera mentre et trobes alguna rampa que es supera fàcilment. Des de Darnius envolto el pantà de Boadella per pista asfaltada fins que t’enfiles cap a la collada de la Creu de l’Ocell. Baixo fins a Sant Llorenç de la Muga i m’hi perdo una estoneta penedint-me de no poder passar-hi la nit ja que a les tarrasses dels bars i als mateixos carrers si respira bon ambient