Igualada - Logroño: Vall del Riu Corb, Mequinensa, Morata de Jalón, Tierras Altas de Soria.

La inspiració va venir aquesta vegada llegint “Los últimos: voces de la Laponia Española” del periodista Paco Cerdá. Amè i de lectura entretinguda, en el capítol de Soria, parlava de las Tierras Altas…. i cap allà hem va portar la imaginació, i les cames.

Surto d’Igualada per simplicitat logística, per saltar-me els trams més propers a casa i més poblats, i perquè hem venia de gust fer la Vall del riu Corb.

La faig passar per Samper de Calanda, perquè aquesta tardor no disposo de masses dies seguits. Faig la ruta en dos seccions de 3 i 4 dies, fent servir el tren que passa per Samper com a punt d’enllaç.

El resultat es una ruta rodadora, per carreteres i bones pistes amb molt poc trànsit. Pel meu gust, massa llarga per fer-la amb 7 dies, massa hores diàries pedalant. Coses d’un guió que es pot millorar.

La sortida d’Igualada, en pujada cap a la Vall del riu Corb, molt agradable de pedalar. A la zona d’Arbeca faig alguns kilòmetres per carreteres buides però massa amples per a gaudir-les, que enseguida ens duen a un llarg tram de pistes fins quasi Mequinensa, on creuem el Segre i l’Ebre.

Entrem ja de ple a Teruel, carreteres i pistes infnites i solitàries, l’arribada a Caspe, 6 km de carretera amb tràfic i vent en contra se m’atravessen, però amb els bidons carregats d’aigua altre vegada, enfilo cap a Samper.

Desprès d’Hijar, de nou en terres molt solitàries, pistes i carreteres minúscules, entrant en algun moment a la província de Saragossa. El descens fins a Morata de Jalón s’agraeix, malgrat ja se sap, després la carretera torna a enfilar-se durant 50km fins Beratón, primer poble de Soria.

Per plans primer i amunt després, farem cap a les Tierras Altas, per poc després fer cap a la Rioja, on un últim coll de pista de terra ens portarà a un llarg descens fins a Logroño, final del trajecte.