Danubi – Donau E10 (Klosterneuburg, Viena, Hainburg, Bratislava)

Després d’haver descansat un dia per visitar Viena, a la qual hi vam anar en tren, continuem la ruta i ens disposem a entrar a Eslovàquia. L’etapa d’avui és la més fàcil i tranquil.la de la ruta ja que és plana, excepte els ponts de Viena i Bratislava, i quasi tota asfaltada, cosa que ens permet arribar bé a Bratislava i visitar-la amb temps. L’índex IBP és de 51.

Viena és una ciutat prou espectacular per la seva monumentalitat. Com que només disposàvem d’1 dia per poder visitar-la, vam seguir les indicacions de la nostra guia i la veritat és crec que ho vam encertar prou. Dels llocs on vam anar, en destacaria tres. El primer és el barri antic de Spittelberg: petit però molt xulo. Després el dinar en un restaurant indi del Naschmarkt que pel que ens van dir uns austríacs asseguts al nostre costat, era el millor de la ciutat. I finalment, el Prater, al qual hi vam arribar tot passejant per la ciutat. També ens vam permetre el petit luxe de menjar el pastís Sacher de xocolata i melmelada al cafè del qual rep el famós nom.

Sortint de Klosterneuburg recuperem el camí que ens porta a Viena pel riu. Ja a la capital austríaca cal anar en compte ja que nosaltres no hem vist la senyal que ens porta cap a l’interior de la ciutat i hem continuat paral•lels al riu fins al pont de Praterbücke, on recuperem la ruta principal i travessem a l’altra banda, circulant prèviament per un illa interior del riu.

Ja sortint de la ciutat, travessem uns dipòsits de fuel i arribem al Parc Nacional de Lobau. El trajecte a través del parc és llarg, molt agradable i tranquil que et permet disfrutar dels paisatges ja que transita elevat pel dic del riu. La part final abans d’arribar a Hainburg no està pavimentada però igualment està en bones condicions.

Anem a l’oficina d’informació de Hainburg per reservar habitació a Bratislava, però al tractar-se de països diferents no ens ho poden fer.

Arribem a Bratislava només aturant-nos al pas fronterer no per ensenyar els passaports sinó per fer algunes fotos de guixetes ja bastant oxidades.