Activity

CUBA (9) Artemisa-Surgidero de Batabanó

Download

Trail photos

Photo ofCUBA (9) Artemisa-Surgidero de Batabanó Photo ofCUBA (9) Artemisa-Surgidero de Batabanó Photo ofCUBA (9) Artemisa-Surgidero de Batabanó

Author

Trail stats

Distance
43.98 mi
Elevation gain
0 ft
Technical difficulty
Easy
Elevation loss
118 ft
Max elevation
136 ft
TrailRank 
54
Min elevation
136 ft
Trail type
One Way
Time
9 hours 51 minutes
Coordinates
7177
Uploaded
February 28, 2022
Recorded
November 2021
Be the first to clap
Share

near Artemisa, Artemisa (Republic of Cuba)

Viewed 229 times, downloaded 11 times

Trail photos

Photo ofCUBA (9) Artemisa-Surgidero de Batabanó Photo ofCUBA (9) Artemisa-Surgidero de Batabanó Photo ofCUBA (9) Artemisa-Surgidero de Batabanó

Itinerary description





//CATALÀ://
Travessa ciclística de 22 etapes per l’illa de Cuba realitzada durant els mesos de novembre i desembre del 2021, sumant gairebé 1.400 kms i pedalant per carreteres i pistes amb molt poc trànsit (els trams de color blau els vam fer en bus per evitar etapes monòtones sobre la bici i de pas guanyar alguns dies). El 15 de novembre Cuba obria les portes al turisme després de dos anys tancada per la pandèmia, i nosaltres vam arribar el mateix 15, així que ens vam trobar un país gairebé paralitzat que intentava arrancar amb totes les dificultats pròpies d’una economia totalment destrossada (per la manca de turisme i inversió, per l’embargament americà, per la corrupció, per una política desafortunada i, a més a més, per aquesta llarga i persistent pandèmia). Portàvem tenda però no la vam fer servir, doncs vam dormir en cases particulars, tret de dues nits que vam pernoctar en un hotel. A part de 3 o 4 dies de la primera setmana que el temps va ser força inestable i ens va ploure una mica, la resta van ser dies de sol i bon temps. Tot i això la calor no va ser tan forta com havíem previst (en altres països tropicals l’havíem sofert força més!) i ens va permetre pedalar sense patir més del compte. En general els desnivells foren suaus i de bon pedalar, fins i tot en les zones més muntanyoses, i l’estat de les carreteres va ser d’allò més variat, des de carreteres i pistes gairebé impracticables, fins a d’altres en molt bon estat. A destacar l’hospitalitat i amabilitat de la gent, que malgrat sortir d’un llarguíssim confinament per la covid i d’estar passant per un mal moment econòmic, sempre estaven disposats a donar un cop de ma i oferir lo millor d’ells mateixos.

ETAPA 9
Aquesta etapa transcorre per carreteres secundàries i pistes pràcticament sense trànsit i sense gens de desnivell, així doncs una etapa ben còmoda per la bici. Preparant aquest viatge a Cuba havíem llegit que per les terres planes (com aquesta etapa) acostuma a bufar un vent de l’est força molest, però la veritat és que nosaltres només vam tenir una mica de vent les últimes etapes d’aquesta travessa. La primera part d’aquesta etapa transcorre per eternes rectes que travessen terrenys agrícoles amb extenses plantacions de bananers, canya de sucre o arròs. Aquí el camp ja està una mica més mecanitzat i les estampes del món rural no són tan bucòliques com per les terres muntanyoses de les primeres etapes, però els camperols segueixen sent gent humil sempre amb un somriure a la cara i disposats a donar-te un cop de ma o, simplement xerrar una estona. Arribem a Playa Cajío, un indret bastant destarotat i on, malgrat el seu nom, no vam saber trobar cap platja. Diu la llegenda que Cajío fou un cacic indi que va viure en aquesta zona i que va aconseguir mantenir-se lliure malgrat l’assetjament dels conquistadors. Doncs devia ser l’únic. Vam dinar per un preu mòdic en un dels dos petits restaurants que hi havia i després vam seguir cap al nostre destí per una estreta pista de terra que travessava un extens manglar i que en realitat, transcorria per sobre d’un llarg dic que el govern cubà va construir per frenar l’escorrentia de les aigües interiors del manglar cap al mar, impedir el flux subterrani de l’aigua i reduir la penetració del mar i la salinització de les aigües i dels aqüífers. Ens havien dit que els vehicles motoritzats hi tenien prohibit el pas i que era un indret molt salvatge i solitari, que travessava les aigües pantanoses d’un manglar on hi vivien serps i caimans, així que era recomanable que no ens agafés la nit per allí. Ens va anar ben just i vam arribar al final del dic apurant els últims raigs de sol.
Vam dormir a Surgidero de Batabanó, un poble molt humil i destarotat, on ens va costar molt de trobar un allotjament (vam dormir en una casa que llogava una habitació força bruta i amb mala olor per 150 pesos cubanos, menys de 2 euros la nit), així que recomanem fermament de seguir 3 kms fins a Batabanó.

//ESPAÑOL://
Travesía ciclística de 22 etapas por la isla de Cuba realizada durante los meses de noviembre y diciembre del 2021, sumando casi 1.400 kms y pedaleando por carreteras y pistas con muy poco tráfico (los tramos de color azul los hicimos en autobús para evitar etapas monótonas sobre la bici y de paso ganar algunos días). El 15 de noviembre Cuba abría sus puertas al turismo después de dos años cerrada por la pandemia, y nosotros llegamos el mismo 15, así que nos encontramos un país casi paralizado que intentaba arrancar con todas las dificultades propias de una economía totalmente destrozada (por la falta de turismo e inversión, por el embargo americano, por la corrupción, por una política desafortunada y, además, por esta larga y persistente pandemia). A pesar de llevar tienda no la utilizamos, pues dormimos en casas particulares, salvo dos noches que pernoctamos en un hotel. Aparte de 3 o 4 días de la primera semana que fueron bastante inestables y nos llovió un poco, el resto fueron días de sol y buen tiempo. Sin embargo el calor no fue tan fuerte como habíamos previsto (¡en otros países tropicales lo habíamos sufrido bastante más!) y nos permitió pedalear sin padecer más de la cuenta. En general, los desniveles fueron suaves y de buen pedaleo, incluso en las zonas más montañosas, y el estado de las carreteras fue de lo más variado, desde carreteras y pistas casi impracticables, hasta otras en muy buen estado. A destacar la hospitalidad y amabilidad de la gente, que a pesar de salir de un larguísimo confinamiento por la covid y de estar pasando por un mal momento económico, siempre estaban dispuestos a echar una mano y ofrecer lo mejor de ellos mismos.

ETAPA 9
Esta etapa transcurre por carreteras secundarias y pistas prácticamente sin tráfico y sin desnivel, así pues una etapa muy cómoda para la bici. Preparando este viaje a Cuba habíamos leído que por las tierras llanas (como esta etapa) suele soplar un viento del este bastante molesto, pero lo cierto es que nosotros sólo tuvimos un poco de viento en las últimas etapas de esta travesía. La primera parte de la etapa transcurre por eternas rectas que atraviesan terrenos agrícolas con extensas plantaciones de bananeros, caña de azúcar o arroz. Aquí el campo ya está algo más mecanizado y las estampas del mundo rural no son tan bucólicas como por las tierras montañosas de las primeras etapas, pero los campesinos siguen siendo gente humilde, siempre con una sonrisa a la cara y dispuestos a ayudarte o simplemente charlar un rato. Llegamos a Playa Cajío, un lugar bastante destartalado y donde, pese a su nombre, no supimos encontrar ninguna playa. Dice la leyenda que Cajío fue un cacique indio que vivió en esta zona y que logró mantenerse libre a pesar del acoso de los conquistadores. Pues debió ser el único. Comimos por un precio módico en uno de los dos pequeños restaurantes que había y después seguimos hacia nuestro destino por una estrecha pista de tierra que atravesaba un extenso manglar y que en realidad, transcurría por encima de un largo dique que el gobierno cubano construyó para frenar la escorrentía de las aguas interiores del manglar hacia el mar, impedir el flujo subterráneo del agua y reducir la penetración del mar y la salinización de las aguas y acuíferos. Nos habían dicho que los vehículos motorizados tenían prohibido el paso y que era un lugar muy salvaje y solitario, que atravesaba las aguas pantanosas de un manglar en el que vivían serpientes y caimanes, así que era recomendable que no nos cayera la noche por allí . Nos fue justo y llegamos al final del dique apurando los últimos rayos de sol.
Dormimos en Surgidero de Batabanó, un pueblo muy humilde y destartalado, donde nos costó mucho encontrar un alojamiento (dormimos en una casa que alquilaba una habitación bastante sucia y con mal olor por 150 pesos cubanos, menos de 2 euros la noche ), así que recomendamos firmemente seguir 3 kms hasta Batabanó.

//ENGLISH://
22-stage cycling journey through the island of Cuba carried out during the months of November and December 2021, cycling almost 1,400 km over roads and tracks with very little traffic (we did the blue sections by bus to avoid monotonous stages on the bike and win a few days). On November 15, Cuba opened its doors to tourism after two years closed by the pandemic, and we arrived on the 15th, so we found ourselves in a country almost paralyzed trying to start with all the difficulties of a totally shattered economy (because of lack of tourism and investment, american embargo, corruption, an unfortunate policy and, moreover, because of this long and persistent pandemic). Despite having a tent, we did not use it, since we slept in private houses, except for two nights that we spent the in a hotel. Apart from 3 or 4 days of the first week that were quite unstable and it rained a little, the rest were sunny days and good weather. However, the heat was not as strong as we had anticipated (in other tropical countries we had suffered much more!) and it allowed us to pedal without suffering more than necessary. In general, the slopes were smooth and easy to cycle, even in the most mountainous areas, and the state of the roads was very varied, from almost impassable roads and tracks, to others in very good condition. To highlight the hospitality and kindness of the people, who despite coming out of a very long confinement due to covid and having a bad economic time, were always willing to lend a hand and offer the best of themselves.

STAGE 9
This stage runs along secondary roads and tracks with practically no traffic and no unevenness, making it a very comfortable stage for the bike. Preparing this trip to Cuba we had read that on flat lands (such as this stage) a quite annoying east wind usually blows, but the truth is that we only had a little wind in the last days of this journey. The first part of the stage runs along endless straight lines that cross agricultural land with extensive banana, sugar cane or rice plantations. Here the countryside is already somewhat more mechanized and the images of the rural world are not as bucolic as in the mountainous lands of the early stages, but the peasants are still humble people, always with a smile on their face and willing to help you or just chat a while. We arrived at Playa Cajío, a rather dilapidated place and where, despite its name, we couldn't find any beach. Legend has it that Cajío was an Indian chief who lived in this area and managed to stay free despite the harassment of the conquerors. Well, he must have been the only one. We ate for a modest price in one of the two small restaurants that were there and then we continued towards our destination along a narrow dirt track that crossed an extensive mangrove swamp and that actually ran over a long dam that the Cuban government built to stop the runoff of the interior waters of the mangrove towards the sea, prevent the subterranean flow of water and reduce the penetration of the sea and the salinization of waters and aquifers. We had been told that motorized vehicles were prohibited from passing and that it was a very wild and lonely place that it crossed the swampy waters of a mangrove where snakes and caimans lived, so it was advisable that night did not fall there. It was just right for us and we reached the end of the dam hurrying the last rays of the sun.
We slept in Surgidero de Batabanó, a very humble and dilapidated town, where it was very difficult for us to find accommodation (we slept in a house that rented a room that was quite dirty and smelly for 150 Cuban pesos, less than 2 euros a night), so we strongly recommend continuing 3 km to Batabanó.

Waypoints

PictographPhoto Altitude 6 ft
Photo ofPlaya Cajío Photo ofPlaya Cajío Photo ofPlaya Cajío

Playa Cajío

Playa Cajío és un indret bastant destarotat i on, malgrat el seu nom, no vam saber trobar cap platja. Diu la llegenda que Cajío fou un cacic indi que va viure en aquesta zona i que va aconseguir mantenir-se lliure malgrat l’assetjament dels conquistadors.

PictographWaypoint Altitude 18 ft
Photo ofDique Sur Photo ofDique Sur Photo ofDique Sur

Dique Sur

El Dique Sur és un dic que el govern cubà va construir per frenar l’escorrentia de les aigües interiors del manglar cap al mar, impedir el flux subterrani de l’aigua i reduir la penetració del mar i la salinització de les aigües i dels aqüífers. Ens havien dit que els vehicles motoritzats hi tenien prohibit el pas i que era un indret molt salvatge i solitari, que travessava les aigües pantanoses d’un manglar on hi vivien serps i caimans, així que era recomanable que no ens agafés la nit per allí

PictographPhoto Altitude 19 ft
Photo ofDique Sur Photo ofDique Sur Photo ofDique Sur

Dique Sur

El Dique Sur és un dic que el govern cubà va construir per frenar l’escorrentia de les aigües interiors del manglar cap al mar, impedir el flux subterrani de l’aigua i reduir la penetració del mar i la salinització de les aigües i dels aqüífers. Ens havien dit que els vehicles motoritzats hi tenien prohibit el pas i que era un indret molt salvatge i solitari, que travessava les aigües pantanoses d’un manglar on hi vivien serps i caimans, així que era recomanable que no ens agafés la nit per allí

PictographPhoto Altitude 20 ft
Photo ofSurgidero de Batabanó Photo ofSurgidero de Batabanó

Surgidero de Batabanó

Surgidero de Batabanó és un poble humil i destarotat, on ens va costar molt de trobar un allotjament.

Comments

    You can or this trail