Activity

CUBA (22) La Mula-Chivirico

Download

Trail photos

Photo ofCUBA (22) La Mula-Chivirico Photo ofCUBA (22) La Mula-Chivirico Photo ofCUBA (22) La Mula-Chivirico

Author

Trail stats

Distance
25.49 mi
Elevation gain
1,207 ft
Technical difficulty
Easy
Elevation loss
1,263 ft
Max elevation
293 ft
TrailRank 
51
Min elevation
293 ft
Trail type
One Way
Time
6 hours 57 minutes
Coordinates
5676
Uploaded
May 1, 2022
Recorded
December 2021
Be the first to clap
Share

near La Mula, Santiago de Cuba (Republic of Cuba)

Viewed 269 times, downloaded 5 times

Trail photos

Photo ofCUBA (22) La Mula-Chivirico Photo ofCUBA (22) La Mula-Chivirico Photo ofCUBA (22) La Mula-Chivirico

Itinerary description





//CATALÀ://
Travessa ciclística de 23 etapes per l’illa de Cuba realitzada durant els mesos de novembre i desembre del 2021, sumant gairebé 1.400 kms i pedalant per carreteres i pistes amb molt poc trànsit (els trams de color blau els vam fer en bus per evitar etapes monòtones sobre la bici i de pas guanyar alguns dies). El 15 de novembre Cuba obria les portes al turisme després de dos anys tancada per la pandèmia, i nosaltres vam arribar el mateix 15, així que ens vam trobar un país gairebé paralitzat que intentava arrancar amb totes les dificultats pròpies d’una economia totalment destrossada (per la manca de turisme i inversió, per l’embargament americà, per la corrupció, per una política desafortunada i, a més a més, per aquesta llarga i persistent pandèmia). Portàvem tenda però no la vam fer servir, doncs vam dormir en cases particulars, tret de dues nits que vam pernoctar en un hotel. A part de 3 o 4 dies de la primera setmana que el temps va ser força inestable i ens va ploure una mica, la resta van ser dies de sol i bon temps. Tot i això la calor no va ser tan forta com havíem previst (en altres països tropicals l’havíem sofert força més!) i ens va permetre pedalar sense patir més del compte. En general els desnivells foren suaus i de bon pedalar, fins i tot en les zones més muntanyoses, i l’estat de les carreteres va ser d’allò més variat, des de carreteres i pistes gairebé impracticables, fins a d’altres en molt bon estat. A destacar l’hospitalitat i amabilitat de la gent, que malgrat sortir d’un llarguíssim confinament per la covid i d’estar passant per un mal moment econòmic, sempre estaven disposats a donar un cop de ma i oferir lo millor d’ells mateixos.

ETAPA 22
Igual que l’anterior, aquesta també és una etapa espectacular on pedalarem per una carretera solitària que anirà resseguint l’abrupta costa d’aquest sector de la Cuba oriental. La Sierra Maestra, la serralada més important del país, cau abruptament sobre el mar del Carib i conforma un relleu espectacular i feréstec que la carretera anirà resseguint sempre a prop del mar. A diferència de l’etapa anterior, aquí no hi ha intenses i empinades rampes, tan sols una de 60 metres de desnivell que trobarem cap al final i que es deixa fer bastant bé. El trànsit segueix sent irrisori i en tot el dia no ens vam creuar més que 3 o 4 cotxes. És una regió de Cuba amb molt poca població i la que hi ha és molt autosuficient, de manera que creuarem petits poblats de cabanes ubicats enmig de la selva que viuen d’una agricultura i una ramaderia de subsistència, on no trobarem ni tan sols botigues, així que en aquesta etapa també és important ser autosuficients amb l’avituallament. Al llarg d’aquest últims anys aquests pobles s’han quedat incomunicats diverses vegades, normalment a causa dels diferents huracans que assoten la regió i que malmeten la precària carretera, que en molts punts passa a tocar del mar i que, de tant en tant, provoquen inundacions que fins i tot arriben a fer caure els ponts de la carretera, com el que ens vam trobar totalment tallat, doncs la part central havia col•lapsat. Sort que hi havia un pas alternatiu provisional. En qualsevol cas, aquesta carretera costera és un pou sense fons i un mal de cap per al govern cubà.
Chirivito ja és un poble una mica més gran que els que havíem trobat aquestes dues últimes etapes, però tot i així ens costa força trobar un lloc on dormir. Dues de les cases particulars que llogaven habitacions s’havien donat de baixa durant els dos anys de pandèmia i encara no havien arreglat els papers, mentre que les dues altres que també en llogaven tenien familiars a casa i estaven plens. Finalment vam trobar un home que tot i no tenir permís ens va llogar una cabana que tenia a les afores del poble, en un indret ben tranquil i solitari, davant d’una impressionant badia amb palmeres i una sortida del sol espectacular. Llàstima de la cabana, que era un autèntic cuchitril de reduïdes dimensions i amb una fauna d’allò més variada. Vam pagar 1000 pesos cubanos per tots dos, uns 11 € al canvi.


//ESPAÑOL://
Travesía ciclística de 23 etapas por la isla de Cuba realizada durante los meses de noviembre y diciembre del 2021, sumando casi 1.400 kms y pedaleando por carreteras y pistas con muy poco tráfico (los tramos de color azul los hicimos en autobús para evitar etapas monótonas sobre la bici y de paso ganar algunos días). El 15 de noviembre Cuba abría sus puertas al turismo después de dos años cerrada por la pandemia, y nosotros llegamos el mismo 15, así que nos encontramos un país casi paralizado que intentaba arrancar con todas las dificultades propias de una economía totalmente destrozada (por la falta de turismo e inversión, por el embargo americano, por la corrupción, por una política desafortunada y, además, por esta larga y persistente pandemia). A pesar de llevar tienda no la utilizamos, pues dormimos en casas particulares, salvo dos noches que pernoctamos en un hotel. Aparte de 3 o 4 días de la primera semana que fueron bastante inestables y nos llovió un poco, el resto fueron días de sol y buen tiempo. Sin embargo el calor no fue tan fuerte como habíamos previsto (¡en otros países tropicales lo habíamos sufrido bastante más!) y nos permitió pedalear sin padecer más de la cuenta. En general, los desniveles fueron suaves y de buen pedaleo, incluso en las zonas más montañosas, y el estado de las carreteras fue de lo más variado, desde carreteras y pistas casi impracticables, hasta otras en muy buen estado. A destacar la hospitalidad y amabilidad de la gente, que a pesar de salir de un larguísimo confinamiento por la covid y de estar pasando por un mal momento económico, siempre estaban dispuestos a echar una mano y ofrecer lo mejor de ellos mismos.

ETAPA 22
Al igual que la anterior, ésta también es una etapa espectacular donde pedalearemos por una carretera solitaria que irá siguiendo la abrupta costa de este sector de la Cuba oriental. La Sierra Maestra, la cordillera más importante del país, cae abruptamente sobre el mar del Caribe y conforma un relieve espectacular y salvaje que la carretera irá resiguiendo siempre cerca del mar. A diferencia de la etapa anterior, aquí no hay intensas y empinadas rampas, tan sólo una de 60 metros de desnivel que encontraremos hacia el final y que se deja subir bastante bien. El tráfico sigue siendo irrisorio y en todo el día no nos cruzamos más que 3 o 4 coches. Es una región de Cuba con muy poca población y la que hay es muy autosuficiente, por lo que cruzaremos pequeños poblados de cabañas ubicados en medio de la selva que viven de una agricultura y una ganadería de subsistencia, donde no encontraremos ni siquiera tiendas , así que en esta etapa también es importante ser autosuficientes con el avituallamiento. A lo largo de estos últimos años estos pueblos se han quedado incomunicados varias veces, normalmente debido a los diferentes huracanes que azotan la región y que estropean la precaria carretera, que en muchos tramos pasa junto al mar, y que de vez en cuando provocan inundaciones que incluso llegan a derribar los puentes de la carretera, como el que nos encontramos totalmente cortado, pues la parte central había colapsado. Menos mal que había un paso alternativo provisional. En cualquier caso, esta carretera costera es un pozo sin fondo y un dolor de cabeza para el gobierno cubano.
Chirivito ya es un pueblo algo mayor que los que habíamos encontrado estas dos últimas etapas, pero aún así nos cuesta bastante encontrar un lugar donde dormir. Dos de las casas particulares que alquilaban habitaciones se habían dado de baja durante los dos años de pandemia y todavía no habían arreglado los papeles, mientras que las otras dos que también alquilaban tenían familiares en casa y estaban llenos. Finalmente encontramos a un hombre que a pesar de no tener permiso nos alquiló una cabaña que tenía a las afueras del pueblo, en un lugar tranquilo y solitario, delante de una impresionante bahía con palmeras y una salida del sol espectacular. Lástima de la cabaña, que era un auténtico cuchitril de reducidas dimensiones y con una fauna de lo más variada. Pagamos 1000 pesos cubanos por ambos, unos 11€ al cambio.

//ENGLISH://
23-stage cycling journey through the island of Cuba carried out during the months of November and December 2021, cycling almost 1,400 km over roads and tracks with very little traffic (we did the blue sections by bus to avoid monotonous stages on the bike and win a few days). On November 15, Cuba opened its doors to tourism after two years closed by the pandemic, and we arrived on the 15th, so we found ourselves in a country almost paralyzed trying to start with all the difficulties of a totally shattered economy (because of lack of tourism and investment, american embargo, corruption, an unfortunate policy and, moreover, because of this long and persistent pandemic). Despite having a tent, we did not use it, since we slept in private houses, except for two nights that we spent the in a hotel. Apart from 3 or 4 days of the first week that were quite unstable and it rained a little, the rest were sunny days and good weather. However, the heat was not as strong as we had anticipated (in other tropical countries we had suffered much more!) and it allowed us to pedal without suffering more than necessary. In general, the slopes were smooth and easy to cycle, even in the most mountainous areas, and the state of the roads was very varied, from almost impassable roads and tracks, to others in very good condition. To highlight the hospitality and kindness of the people, who despite coming out of a very long confinement due to covid and having a bad economic time, were always willing to lend a hand and offer the best of themselves.

STAGE 22
Like the previous one, this is also a spectacular stage where we will cycle along a lonely road that will follow the steep coast of the eastern Cuba. The Sierra Maestra, the most important mountain range in the country, falls abruptly into the Caribbean Sea and forms a spectacular and wild relief that the road will follow always close to the sea. Unlike the previous stage, here there are no intense and steep ramps, only one of 60 meters of unevenness that we will find towards the end and that can be climbed quite well. The traffic continues being ridiculous and throughout the day only pass 3 or 4 cars. It is a region of Cuba with very little population and they are very self-sufficient, so we will cross small villages of huts located in the middle of the jungle that live from subsistence agriculture and livestock, where we will not even find stores, so that it is also important to be self-sufficient with our supplies. Over the last few years, these towns have been cut off several times, usually due to the different hurricanes that hit the region and that damage the precarious road, which in many sections runs along the sea. The hurricanes also cause floodings that even demolish the highway bridges, like the one that we found completely cut off, with the central part collapsed. Luckily there was a temporary alternative step. In any case, this coastal highway is a bottomless pit and a headache for the Cuban government.
Chirivito is already a somewhat larger village than the ones we had found in the last two stages, but even so, it was quite difficult for us to find a place to sleep. Two of the private houses that rented rooms had been cancelled during the two years of the pandemic and had not yet arranged the paperwork, while the other two that also rented rooms had relatives at home and were full. Finally we found a man who, despite not having permission, rented us a hut that he had on the outskirts of town, in a quiet and lonely place, in front of a awesome bay with palm trees and a spectacular sunrise. Too bad about the hut, which was a veritable hovel with the most varied fauna. We paid 1000 Cuban pesos for both, about €11.

Waypoints

PictographPhoto Altitude 293 ft
Photo ofResseguint la costa Photo ofResseguint la costa Photo ofResseguint la costa

Resseguint la costa

La carretera discorre entre el mar Carib i la Sierra Maestra

PictographPhoto Altitude 45 ft
Photo ofPoblats de la selva Photo ofPoblats de la selva Photo ofPoblats de la selva

Poblats de la selva

Aquesta etapa travessa una regió molt poc poblada, tan sols trobarem petits poblats de cabanes que viuen als peus de la Sierra Maestra

PictographBridge Altitude 89 ft
Photo ofPont tallat

Pont tallat

Els reiterats huracans que assoten aquesta regió provoquen desperfectes a les infraestructures vials, com aquest pont que vam trobar trencat

PictographPhoto Altitude 40 ft
Photo ofEstampes rurals Photo ofEstampes rurals Photo ofEstampes rurals

Estampes rurals

Aquesta és una regió molt poc poblada i la poca que hi viu basa la seva economia en una ramaderia i agricultura de subsistència

PictographWaypoint Altitude 46 ft
Photo ofChivirico Photo ofChivirico Photo ofChivirico

Chivirico

Chirivito ja és un poble una mica més gran que els que havíem trobat aquestes dues últimes etapes, però tot i així ens costa força trobar un lloc on dormir. Finalment vam trobar un home que ens va llogar una cabana que tenia a les afores del poble, en un indret ben tranquil i solitari, davant d’una impressionant badia amb palmeres i una sortida del sol espectacular. Llàstima de la cabana, que era un autèntic cuchitril de reduïdes dimensions i amb una fauna d’allò més variada

Comments

    You can or this trail