Activity

CUBA (21) Marea del Portillo - La Mula

Download

Trail photos

Photo ofCUBA (21) Marea del Portillo - La Mula Photo ofCUBA (21) Marea del Portillo - La Mula Photo ofCUBA (21) Marea del Portillo - La Mula

Author

Trail stats

Distance
34.78 mi
Elevation gain
2,753 ft
Technical difficulty
Easy
Elevation loss
2,703 ft
Max elevation
446 ft
TrailRank 
51
Min elevation
446 ft
Trail type
One Way
Time
9 hours 36 minutes
Coordinates
6122
Uploaded
April 29, 2022
Recorded
December 2021
Be the first to clap
Share

near Marea del Portillo, Granma (Republic of Cuba)

Viewed 248 times, downloaded 8 times

Trail photos

Photo ofCUBA (21) Marea del Portillo - La Mula Photo ofCUBA (21) Marea del Portillo - La Mula Photo ofCUBA (21) Marea del Portillo - La Mula

Itinerary description





//CATALÀ://
Travessa ciclística de 23 etapes per l’illa de Cuba realitzada durant els mesos de novembre i desembre del 2021, sumant gairebé 1.400 kms i pedalant per carreteres i pistes amb molt poc trànsit (els trams de color blau els vam fer en bus per evitar etapes monòtones sobre la bici i de pas guanyar alguns dies). El 15 de novembre Cuba obria les portes al turisme després de dos anys tancada per la pandèmia, i nosaltres vam arribar el mateix 15, així que ens vam trobar un país gairebé paralitzat que intentava arrancar amb totes les dificultats pròpies d’una economia totalment destrossada (per la manca de turisme i inversió, per l’embargament americà, per la corrupció, per una política desafortunada i, a més a més, per aquesta llarga i persistent pandèmia). Portàvem tenda però no la vam fer servir, doncs vam dormir en cases particulars, tret de dues nits que vam pernoctar en un hotel. A part de 3 o 4 dies de la primera setmana que el temps va ser força inestable i ens va ploure una mica, la resta van ser dies de sol i bon temps. Tot i això la calor no va ser tan forta com havíem previst (en altres països tropicals l’havíem sofert força més!) i ens va permetre pedalar sense patir més del compte. En general els desnivells foren suaus i de bon pedalar, fins i tot en les zones més muntanyoses, i l’estat de les carreteres va ser d’allò més variat, des de carreteres i pistes gairebé impracticables, fins a d’altres en molt bon estat. A destacar l’hospitalitat i amabilitat de la gent, que malgrat sortir d’un llarguíssim confinament per la covid i d’estar passant per un mal moment econòmic, sempre estaven disposats a donar un cop de ma i oferir lo millor d’ells mateixos.

ETAPA 21
Una de les etapes més espectaculars del nostre viatge ciclístic per Cuba. Pedalarem per pistes de terra i carreteres apedaçades, gairebé sempre a tocar d’una costa agresta i salvatge doncs la imponent Sierra Maestra, que ens quedarà sempre a la nostra esquerra, cau abruptament sobre el mar del Carib, conformant una costa solitària i feréstega que el mar poc a poc es va engolint, tal i com podrem comprovar en algun tram on les onades mossegaran literalment la pista i ens esquitxaran al passar. Només ens separarem una mica del mar 3 o 4 vegades i serà precisament aleshores quan la pista s’enfilarà de valent, salvant el relleu abrupte d’aquesta serralada. En general l’etapa és de bon pedalar i els desnivells són suaus, tret de les 4 rampes comentades on la pista s’adreça amb contundència. Per sort són rampes curtes i es poden pujar bé malgrat les alforges, això sí, prement les dents una mica i suant de valent. La primera rampa és la més llarga i dura i fa només 110 metres de desnivell, així que ningú s’ha de deixar intimidar!
Si fins ara havíem trobat poc trànsit a les carreteres cubanes, en aquest sector del país aquest fet encara és molt més exagerat, fins al punt de que en tot el dia només ens vam creuar un cotxe i un camió destarotat. Tampoc no hi ha grans pobles ni botigues, tan sols alguns poblats de quatre cabanes enmig de la selva, així que cal portar aigua suficient i alguna cosa per menjar durant l’etapa. Què més es pot demanar, pedalar per pistes i carreteres solitàries resseguint una costa abrupta i salvatge, amb el mar del Carib a un costat i les selves de la Sierra Maestra a l’altre costat. El somni de qualsevol cicloturista, això sí, amb el permís d’un sol tropical sense pietat. Tret dels petits moments en que ens separem una mica de la costa,la brisa marina fa la calor força suportable i, a més a més, algunes de les solitàries platges que passarem conviden a fer-se un banyet refrescant, tal i com vam fer gairebé al final de l’etapa.
Entre parades, fotos i banyets, se’ns va fer de nit pedalant i a l’arribar al càmping Río La Mula, on pensàvem passar la nit, resulta que encara estava tancat a causa de la pandèmia (alguns hotels a primera línea de mar per on havíem passat l’etapa anterior també els havíem trobat tancats), així que ja ens teniu arribant de nit a un llogarret amb quatre cases conegut com La Mula i preguntant a on podíem dormir. Per sort vam topar amb l’Eurismo, un cubà que ens va allotjar a la seva humil casa, això sí, d’amagat i sense fer soroll, no fos cas que algun veí donés veus que allotjava estrangers sense permís de l’estat. A Cuba s’ha de vigilar, doncs molta gent forma part dels CDR (Comitè de Defensa de la Revolucion ) i passen parte a la policia de les “ilegalitats” que cometen els veïns. Vam sopar, dormir i esmorzar a casa seva.

//ESPAÑOL://
Travesía ciclística de 23 etapas por la isla de Cuba realizada durante los meses de noviembre y diciembre del 2021, sumando casi 1.400 kms y pedaleando por carreteras y pistas con muy poco tráfico (los tramos de color azul los hicimos en autobús para evitar etapas monótonas sobre la bici y de paso ganar algunos días). El 15 de noviembre Cuba abría sus puertas al turismo después de dos años cerrada por la pandemia, y nosotros llegamos el mismo 15, así que nos encontramos un país casi paralizado que intentaba arrancar con todas las dificultades propias de una economía totalmente destrozada (por la falta de turismo e inversión, por el embargo americano, por la corrupción, por una política desafortunada y, además, por esta larga y persistente pandemia). A pesar de llevar tienda no la utilizamos, pues dormimos en casas particulares, salvo dos noches que pernoctamos en un hotel. Aparte de 3 o 4 días de la primera semana que fueron bastante inestables y nos llovió un poco, el resto fueron días de sol y buen tiempo. Sin embargo el calor no fue tan fuerte como habíamos previsto (¡en otros países tropicales lo habíamos sufrido bastante más!) y nos permitió pedalear sin padecer más de la cuenta. En general, los desniveles fueron suaves y de buen pedaleo, incluso en las zonas más montañosas, y el estado de las carreteras fue de lo más variado, desde carreteras y pistas casi impracticables, hasta otras en muy buen estado. A destacar la hospitalidad y amabilidad de la gente, que a pesar de salir de un larguísimo confinamiento por la covid y de estar pasando por un mal momento económico, siempre estaban dispuestos a echar una mano y ofrecer lo mejor de ellos mismos.

ETAPA 21
Una de las etapas más espectaculares de nuestro viaje ciclístico por Cuba. Pedalearemos por pistas de tierra y carreteras parcheadas, casi siempre junto a una costa agreste y salvaje pues la imponente Sierra Maestra, que nos quedará siempre a nuestra izquierda, cae abruptamente sobre el mar del Caribe, conformando una costa solitaria y salvaje que el mar poco a poco se va tragando, tal y como podremos comprobar en algún tramo donde las olas morderán literalmente la pista y nos salpicarán al pasar. Sólo nos separaremos un poco del mar 3 ó 4 veces y será precisamente entonces cuando la pista subirá mucho, salvando el relieve abrupto de esta cordillera. Por lo general la etapa es de buen pedalear y los desniveles son suaves, excepto las 4 rampas comentadas donde la pista se empina con contundencia. Por suerte son rampas cortas y se pueden subir bien a pesar de las alforjas, eso sí, apretando los dientes un poco y sudando de lo lindo. La primera rampa es la más larga y dura, aunque mide sólo 110 metros de desnivel, así que… ¡nadie debe dejarse intimidar!
Si hasta ahora habíamos encontrado poco tráfico en las carreteras cubanas, en este sector del país este hecho todavía es mucho más exagerado, hasta el punto de que en todo el día sólo nos cruzamos un coche y un camión destartalado. Tampoco hay grandes pueblos ni tiendas, tan sólo algunos poblados de cuatro cabañas en medio de la selva, así que es necesario llevar agua suficiente y algo para comer durante la etapa. Qué más se puede pedir, pedalear por pistas y carreteras solitarias siguiendo una costa abrupta y salvaje, con el mar del Caribe a un lado y las selvas de la Sierra Maestra al otro lado. El sueño de cualquier cicloturista, eso sí, con el permiso de un sol tropical sin piedad. Salvo los pequeños momentos en que nos separamos un poco de la costa, la brisa marina hace el calor bastante llevadero y, además, algunas de las solitarias playas que pasaremos invitan a pegar-se un refrescante bañito, tal y como hicimos casi al final de la etapa.
Entre paradas, fotos y baños, se nos hizo de noche sobre la bici y al llegar al camping Río La Mula, donde pensábamos pasar la noche, resulta que todavía estaba cerrado a causa de la pandemia (algunos hoteles en primera línea de mar por dónde habíamos pasado la etapa anterior también los habíamos encontrado cerrados), así que ya nos tenéis llegando de noche a una aldea con cuatro casas conocida como La Mula y preguntando dónde podíamos dormir. Por suerte topamos con Eurismo, un cubano que nos alojó en su humilde casa, eso sí, a escondidas y sin hacer ruido, no sea que algún vecino diera voces que alojaba a extranjeros sin permiso del estado. En Cuba hay que vigilar, pues mucha gente forma parte de los CDR (Comité de Defensa de la Revolución) y pasan parte a la policía de las "ilegalidades" que cometen los vecinos. Cenamos, dormimos y desayunamos en su casa.

//ENGLISH://
23-stage cycling journey through the island of Cuba carried out during the months of November and December 2021, cycling almost 1,400 km over roads and tracks with very little traffic (we did the blue sections by bus to avoid monotonous stages on the bike and win a few days). On November 15, Cuba opened its doors to tourism after two years closed by the pandemic, and we arrived on the 15th, so we found ourselves in a country almost paralyzed trying to start with all the difficulties of a totally shattered economy (because of lack of tourism and investment, american embargo, corruption, an unfortunate policy and, moreover, because of this long and persistent pandemic). Despite having a tent, we did not use it, since we slept in private houses, except for two nights that we spent the in a hotel. Apart from 3 or 4 days of the first week that were quite unstable and it rained a little, the rest were sunny days and good weather. However, the heat was not as strong as we had anticipated (in other tropical countries we had suffered much more!) and it allowed us to pedal without suffering more than necessary. In general, the slopes were smooth and easy to cycle, even in the most mountainous areas, and the state of the roads was very varied, from almost impassable roads and tracks, to others in very good condition. To highlight the hospitality and kindness of the people, who despite coming out of a very long confinement due to covid and having a bad economic time, were always willing to lend a hand and offer the best of themselves.

STAGE 21
One of the most spectacular stages of our cycling trip through Cuba. We will pedal along dirt tracks and patched roads, almost always next to a rugged and wild coast because the imposing Sierra Maestra, which will always be on our left, falls abruptly over the Caribbean Sea, forming a lonely and wild coast that the sea little by little it is swallowed, as we can see in some section where the waves will literally bite the track and splash us as they pass. We will only separate a little from the sea 3 or 4 times and it will be precisely then that the track will climb a lot, saving the abrupt relief of this mountain range. In general, the stage is easy to pedal and the slopes are smooth, except for the 4 commented ramps where the track steepens forcefully. Luckily they are short ramps and can be climbed well despite the saddlebags, yes, gritting your teeth a little and sweating a lot. The first ramp is the longest and hardest, although it is only 110 meters high, so… no one should be intimidated!
If until now we had found little traffic on Cuban roads, in this sector of the country this fact is even more exaggerated, to the point that all day we only passed a car and an old truck. There are also no big towns or shops, just a few villages with four cottages in the middle of the jungle, so it is necessary to carry enough water and something to eat during the stage. What more can you ask for, pedal along lonely tracks and roads following a rugged and wild coast, with the Caribbean Sea on one side and the jungles of the Sierra Maestra on the other. The dream of any cyclist, with the permission of a merciless tropical sun. Except for the small moments when we separate ourselves a little from the coast, the sea breeze makes the heat quite bearable and, in addition, some of the lonely beaches that we will pass invite us to take a refreshing swim, as we did almost at the end of the stage.
Between stops, photos and baths, it was night on the bike and when we arrived at the Río La Mula campsite, where we planned to spend the night, it turned out that it was still closed due to the pandemic (some hotels on the seafront where we had passed the previous stage we had also found them closed), so we arrive at night to a village with four houses known as La Mula and we ask where we could sleep. Luckily we ran into Eurismo, a Cuban who put us up in his humble house, secretly and quietly, lest a neighbor say that he was hosting foreigners without permission from the state. In Cuba you have to be vigilant, because many people are part of the CDR (Committee for the Defence of the Revolution) and they pass on part of the "illegalities" committed by their neighbours to the police. We dined, slept and had breakfast at his house.

Waypoints

PictographPhoto Altitude 220 ft
Photo ofResseguint la costa Photo ofResseguint la costa Photo ofResseguint la costa

Resseguint la costa

La carretera discorre entre el mar Carib i la Sierra Maestra

PictographWaypoint Altitude 309 ft
Photo ofPrimera rampa Photo ofPrimera rampa Photo ofPrimera rampa

Primera rampa

Per sort són rampes curtes i es poden pujar bé malgrat les alforges, això sí, prement les dents una mica i suant de valent. La primera rampa és la més llarga i dura i fa només 110 metres de desnivell

PictographPhoto Altitude 289 ft
Photo ofResseguint la costa Photo ofResseguint la costa Photo ofResseguint la costa

Resseguint la costa

La carretera discorre entre el mar Carib i la Sierra Maestra

PictographPhoto Altitude 214 ft
Photo ofResseguint la costa Photo ofResseguint la costa Photo ofResseguint la costa

Resseguint la costa

La carretera discorre entre el mar Carib i la Sierra Maestra

PictographPhoto Altitude 131 ft
Photo ofGeologia espectacular

Geologia espectacular

La feréstega costa oriental de Cuba

PictographWaypoint Altitude 120 ft
Photo ofQuarta rampa

Quarta rampa

La 4a rampa són 100 metres de desnivell. La 2a i 3a són força més curtes

PictographPhoto Altitude 128 ft
Photo ofEl mar contra la carretera Photo ofEl mar contra la carretera Photo ofEl mar contra la carretera

El mar contra la carretera

El mar poc a poc es va engolint la costa, tal i com podem comprovar en algun tram on les onades mosseguen literalment la pista i ens esquitxen al passar.

PictographBeach Altitude 68 ft
Photo ofPlaya La Pluma Photo ofPlaya La Pluma Photo ofPlaya La Pluma

Playa La Pluma

Al km 49 aproximadament ens banyem en una bonica i solitària platja, on desemboca el riu Pluma fent un petit meandre a la sorra

Comments

    You can or this trail