Activity

CUBA (18) Bayamo-Manzanillo

Download

Trail photos

Photo ofCUBA (18) Bayamo-Manzanillo Photo ofCUBA (18) Bayamo-Manzanillo Photo ofCUBA (18) Bayamo-Manzanillo

Author

Trail stats

Distance
40 mi
Elevation gain
164 ft
Technical difficulty
Easy
Elevation loss
328 ft
Max elevation
327 ft
TrailRank 
34
Min elevation
327 ft
Trail type
One Way
Time
4 hours 33 minutes
Coordinates
5544
Uploaded
March 20, 2022
Recorded
December 2021
Be the first to clap
Share

near Reparto Nuevo Bayamo, Granma (Republic of Cuba)

Viewed 168 times, downloaded 6 times

Trail photos

Photo ofCUBA (18) Bayamo-Manzanillo Photo ofCUBA (18) Bayamo-Manzanillo Photo ofCUBA (18) Bayamo-Manzanillo

Itinerary description





//CATALÀ://
Travessa ciclística de 23 etapes per l’illa de Cuba realitzada durant els mesos de novembre i desembre del 2021, sumant gairebé 1.400 kms i pedalant per carreteres i pistes amb molt poc trànsit (els trams de color blau els vam fer en bus per evitar etapes monòtones sobre la bici i de pas guanyar alguns dies). El 15 de novembre Cuba obria les portes al turisme després de dos anys tancada per la pandèmia, i nosaltres vam arribar el mateix 15, així que ens vam trobar un país gairebé paralitzat que intentava arrancar amb totes les dificultats pròpies d’una economia totalment destrossada (per la manca de turisme i inversió, per l’embargament americà, per la corrupció, per una política desafortunada i, a més a més, per aquesta llarga i persistent pandèmia). Portàvem tenda però no la vam fer servir, doncs vam dormir en cases particulars, tret de dues nits que vam pernoctar en un hotel. A part de 3 o 4 dies de la primera setmana que el temps va ser força inestable i ens va ploure una mica, la resta van ser dies de sol i bon temps. Tot i això la calor no va ser tan forta com havíem previst (en altres països tropicals l’havíem sofert força més!) i ens va permetre pedalar sense patir més del compte. En general els desnivells foren suaus i de bon pedalar, fins i tot en les zones més muntanyoses, i l’estat de les carreteres va ser d’allò més variat, des de carreteres i pistes gairebé impracticables, fins a d’altres en molt bon estat. A destacar l’hospitalitat i amabilitat de la gent, que malgrat sortir d’un llarguíssim confinament per la covid i d’estar passant per un mal moment econòmic, sempre estaven disposats a donar un cop de ma i oferir lo millor d’ells mateixos.

ETAPA 18
Després d’haver realitzat en bus un recorregut d’uns 400 kms per un sector de la Cuba central (havíem llegit que eren etapes monòtones, llargues i planes que travessaven vastes extensions de cultius) comencem aquesta nova etapa des de Bayamo.
Etapa molt plana que transcorre per carreteres tranquil•les amb poc trànsit, travessant paisatges i pobles rurals. Per aquí a l’orient de Cuba encara es veuen menys cotxes i molta gent es desplaça en bici o amb carro tirat per bous o mules. Es nota que els dies post-pandèmia van passant i ja es veu més ambient pels carrers i mercats. De turistes, en canvi, encara se’n veuen menys, de fet no en veurem cap més fins que arribem al final del viatge, a Santiago de Cuba. Durant l’etapa trobem un parell de guaraperas on ens fan un guarapo ben fresc (suc de canya de sucre exprimida), que és una beguda que entra d’allò més bé quan estàs pedalant per un país caribeny i calorós com Cuba. A més a més els preus dels productes a les parades del carrer resulten irrissoris al canvi, com és el cas d’un got de guarapo que ens costava entre 2 i 5 pesos depenent del lloc (entre 2 i 5 cèntims d’euro al canvi).
Bayamo és una capital on, tot i el seu ambient rural, s’hi respira molta vida i veiem força moviment pels carrers. En canvi, al arribar a Manzanillo ens passa al revés, ho trobem gairebé tot tancat i el poble està com adormit, fins al punt que ens costa bastant de trobar un lloc on passar la nit, ja que la majoria de cases que lloguen habitacions encara no tenen el permís d’alta (s’havien donat de baixa per la pandèmia i com que encara no hi havia turisme no s’havien afanyat a donar-se d’alta). En general havíem vist que miraven de no infringir la normativa, sobretot per por a les multes del govern. Finalment dormim a la Casa Amarilla, on conscients de que són la única casa que lloguen habitacions, ens cobren més dels que estàvem pagant fins ara (1.875 pesos cubanos dormir, 1.100 sopar els dos i 600 esmorzar els dos, 3.575 pesos cubanos en total, gairebé 40€ al canvi.

//ESPAÑOL://
Travesía ciclística de 23 etapas por la isla de Cuba realizada durante los meses de noviembre y diciembre del 2021, sumando casi 1.400 kms y pedaleando por carreteras y pistas con muy poco tráfico (los tramos de color azul los hicimos en autobús para evitar etapas monótonas sobre la bici y de paso ganar algunos días). El 15 de noviembre Cuba abría sus puertas al turismo después de dos años cerrada por la pandemia, y nosotros llegamos el mismo 15, así que nos encontramos un país casi paralizado que intentaba arrancar con todas las dificultades propias de una economía totalmente destrozada (por la falta de turismo e inversión, por el embargo americano, por la corrupción, por una política desafortunada y, además, por esta larga y persistente pandemia). A pesar de llevar tienda no la utilizamos, pues dormimos en casas particulares, salvo dos noches que pernoctamos en un hotel. Aparte de 3 o 4 días de la primera semana que fueron bastante inestables y nos llovió un poco, el resto fueron días de sol y buen tiempo. Sin embargo el calor no fue tan fuerte como habíamos previsto (¡en otros países tropicales lo habíamos sufrido bastante más!) y nos permitió pedalear sin padecer más de la cuenta. En general, los desniveles fueron suaves y de buen pedaleo, incluso en las zonas más montañosas, y el estado de las carreteras fue de lo más variado, desde carreteras y pistas casi impracticables, hasta otras en muy buen estado. A destacar la hospitalidad y amabilidad de la gente, que a pesar de salir de un larguísimo confinamiento por la covid y de estar pasando por un mal momento económico, siempre estaban dispuestos a echar una mano y ofrecer lo mejor de ellos mismos.

ETAPA 18
Después de haber realizado en bus un recorrido de unos 400 kms por un sector de la Cuba central (habíamos leído que eran etapas monótonas, largas y llanas que atravesaban vastas extensiones de cultivos) empezamos esta nueva etapa desde Bayamo.
Etapa muy llana que transcurre por carreteras tranquilas con poco tráfico, atravesando paisajes y pueblos rurales. Por aquí en el oriente de Cuba todavía se ven menos coches y mucha gente se desplaza en bici o en carro tirado por bueyes o mulas. Se nota que los días post-pandemia van pasando y ya se ve más ambiente por las calles y mercados. De turistas, en cambio, todavía se ven menos, de hecho no veremos más hasta que llegamos al final del viaje, a Santiago de Cuba. Durante la etapa encontramos un par de guaraperas donde nos hacen un guarapo bien fresco (zumo de caña de azúcar exprimida), que es una bebida que entra en grande cuando estás pedaleando por un país caribeño y caluroso como Cuba. Además los precios de los productos en las paradas de la calle resultan irrisorios al cambio, como es el caso de un vaso de guarapo que nos costaba entre 2 y 5 pesos dependiendo del sitio (entre 2 y 5 céntimos de euro al cambio).
Bayamo es una capital donde, a pesar de su ambiente rural, se respira mucha vida y vemos bastante movimiento por las calles. En cambio, al llegar a Manzanillo nos pasa al revés, lo encontramos casi todo cerrado y el pueblo está como dormido, hasta el punto de que nos cuesta bastante encontrar un lugar donde pasar la noche, ya que la mayoría de casas que alquilan habitaciones todavía carecen del permiso de alta (se habían dado de baja por la pandemia y como todavía no había turismo no se habían apresurado a darse de alta). En general habíamos visto que trataban de no infringir la normativa, sobre todo por miedo a las multas del gobierno. Finalmente dormimos en la Casa Amarilla, donde conscientes de que son la única casa que alquilan habitaciones, nos cobran más de los que estábamos pagando hasta ahora (1.875 pesos cubanos dormir, 1.100 cena los dos y 600 desayuno los dos, 3.575 pesos cubanos en total, casi 40€ al cambio.

//ENGLISH://
23-stage cycling journey through the island of Cuba carried out during the months of November and December 2021, cycling almost 1,400 km over roads and tracks with very little traffic (we did the blue sections by bus to avoid monotonous stages on the bike and win a few days). On November 15, Cuba opened its doors to tourism after two years closed by the pandemic, and we arrived on the 15th, so we found ourselves in a country almost paralyzed trying to start with all the difficulties of a totally shattered economy (because of lack of tourism and investment, american embargo, corruption, an unfortunate policy and, moreover, because of this long and persistent pandemic). Despite having a tent, we did not use it, since we slept in private houses, except for two nights that we spent the in a hotel. Apart from 3 or 4 days of the first week that were quite unstable and it rained a little, the rest were sunny days and good weather. However, the heat was not as strong as we had anticipated (in other tropical countries we had suffered much more!) and it allowed us to pedal without suffering more than necessary. In general, the slopes were smooth and easy to cycle, even in the most mountainous areas, and the state of the roads was very varied, from almost impassable roads and tracks, to others in very good condition. To highlight the hospitality and kindness of the people, who despite coming out of a very long confinement due to covid and having a bad economic time, were always willing to lend a hand and offer the best of themselves.

STAGE 18
Very flat stage that runs along quiet roads with little traffic, crossing rural landscapes and villages. Around here in eastern Cuba there are still fewer cars and many people travel by bike or in a cart pulled by oxen or mules. The post-pandemic days are passing and there is already more people in the streets and markets. Tourists, on the other hand, are still less, in fact we will not see more until we reach the end of the trip, in Santiago de Cuba. During the stage we find a couple of guaraperas where they make us a very fresh guarapo (squeezed sugar cane juice), which is a drink that comes in handy when you are cycling through a hot Caribbean country like Cuba. In addition, the prices of the products at the street stalls are ridiculous in exchange, as is the case of a glass of guarapo that cost us between 2 and 5 pesos depending on the place (between 2 and 5 euro cents in exchange).
Bayamo is a capital where there is a lot of life and we see a lot of movement through the streets. On the other hand, when we arrive in Manzanillo, it happens the other way around, we find almost everything closed and the village is as if asleep, to the point that it is quite difficult for us to find a place to spend the night, since most of the houses that rent rooms still they lack the registration permit (they had unsubscribed due to the pandemic and since there was still no tourism, they had not rushed to register). In general, we had seen that they tried not to break the regulations, especially for fear of government fines. Finally we sleep in the Yellow House, where, aware that they are the only house that rents rooms, they charge us more than what we were paying until now (1,875 Cuban pesos for sleeping, 1,100 for dinner for two and 600 for breakfast for both, 3,575 Cuban pesos in total), almost €40.

Waypoints

PictographPicnic Altitude 206 ft
Photo ofGuarapera

Guarapera

Guarapera on ens fan un guarapo ben fresc i bó (suc de canya de sucre exprimida), que és una beguda que entra d’allò més bé quan estàs pedalant per un país caribeny i calorós com Cuba

PictographPhoto Altitude 60 ft
Photo ofArribant a Manzanillo Photo ofArribant a Manzanillo

Arribant a Manzanillo

Comments

    You can or this trail