Activity

CUBA (17) Trinidad-Sancti Spiritus

Download

Trail photos

Photo ofCUBA (17) Trinidad-Sancti Spiritus Photo ofCUBA (17) Trinidad-Sancti Spiritus Photo ofCUBA (17) Trinidad-Sancti Spiritus

Author

Trail stats

Distance
44.63 mi
Elevation gain
1,332 ft
Technical difficulty
Easy
Elevation loss
1,411 ft
Max elevation
556 ft
TrailRank 
53
Min elevation
556 ft
Trail type
One Way
Time
9 hours 15 minutes
Coordinates
7214
Uploaded
March 17, 2022
Recorded
December 2021
Be the first to clap
Share

near Trinidad, Sancti Spíritus (Republic of Cuba)

Viewed 236 times, downloaded 12 times

Trail photos

Photo ofCUBA (17) Trinidad-Sancti Spiritus Photo ofCUBA (17) Trinidad-Sancti Spiritus Photo ofCUBA (17) Trinidad-Sancti Spiritus

Itinerary description





//CATALÀ://
Travessa ciclística de 23 etapes per l’illa de Cuba realitzada durant els mesos de novembre i desembre del 2021, sumant gairebé 1.400 kms i pedalant per carreteres i pistes amb molt poc trànsit (els trams de color blau els vam fer en bus per evitar etapes monòtones sobre la bici i de pas guanyar alguns dies). El 15 de novembre Cuba obria les portes al turisme després de dos anys tancada per la pandèmia, i nosaltres vam arribar el mateix 15, així que ens vam trobar un país gairebé paralitzat que intentava arrancar amb totes les dificultats pròpies d’una economia totalment destrossada (per la manca de turisme i inversió, per l’embargament americà, per la corrupció, per una política desafortunada i, a més a més, per aquesta llarga i persistent pandèmia). Portàvem tenda però no la vam fer servir, doncs vam dormir en cases particulars, tret de dues nits que vam pernoctar en un hotel. A part de 3 o 4 dies de la primera setmana que el temps va ser força inestable i ens va ploure una mica, la resta van ser dies de sol i bon temps. Tot i això la calor no va ser tan forta com havíem previst (en altres països tropicals l’havíem sofert força més!) i ens va permetre pedalar sense patir més del compte. En general els desnivells foren suaus i de bon pedalar, fins i tot en les zones més muntanyoses, i l’estat de les carreteres va ser d’allò més variat, des de carreteres i pistes gairebé impracticables, fins a d’altres en molt bon estat. A destacar l’hospitalitat i amabilitat de la gent, que malgrat sortir d’un llarguíssim confinament per la covid i d’estar passant per un mal moment econòmic, sempre estaven disposats a donar un cop de ma i oferir lo millor d’ells mateixos.

ETAPA 17
Després de 3 dies de descans actiu a Trinidad, iniciem aquesta etapa amb energies renovades. Rodarem sempre per carreteres tranquil·les amb poc trànsit i, malgrat que acumularem gairebé 500 metres de desnivell positiu, totes les pujades seran suaus i de bon pedalar.
Deixem enrere Trinidad, amb els seus carrers empedrats i les seves cases colonials, i ens endinsem al Valle de los Ingenios, una fèrtil vall declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO pels seus valors naturals i patrimonials, doncs va ser una important regió productora de canya de sucre entre els segles XVII i XIX. Primerament els espanyols hi plantaren tabac però quan va arribar el boom de l’industria del sucre, aquesta vall tan fèrtil i ben comunicada va experimentar la seva època daurada juntament amb la població de Trinidad. D’aquells temps d’esplendor n’han quedat les “haciendas” i els “ingenios”, que eren el conjunt de construccions i instal•lacions dedicades a la indústria de la canya de sucre. Tota aquesta bonança econòmica també va tenir una cara fosca, a vegades conscientment oblidada, doncs aquesta riquesa que provenia de les plantacions s’aconseguí mitjançant els esclaus, ma d’obra gratuïta provinent de les caceres humanes que els blancs feien pel continent africà. La primera parada lligada a tot aquest patrimoni cultural la vam fer als pocs kms de sortir de Trinidad, al mirador del Valle de los Ingenios, d’on es té una excel•lent vista panoràmica de gran part de la vall. La següent parada va ser a Manaca-Iznaga, una petita població rural on es conserva gran part del patrimoni històric i arquitectònic de l’antiga indústria sucrera: la casa-hacienda, les fàbriques, la infermeria, l’antic cementeri dels esclaus i, sobretot, l’espectacular torre campanar que presideix el poble. La veritat és que l’indret bé es val una parada per visitar la zona i pujar l’altíssim campanar. A l’entrada del poble també hi ha una “guarapera”, un local on venen “guarapo”, que és el suc que surt a l’exprimir la canya de sucre, una autèntica delícia energètica, especialment per als assedegats ciclístes. Després seguim pedalant cap a Sancti Spiritus travessant els bonics paisatges rurals d’aquest sector de la Cuba central.
Arribem tard i cansats a Sancti Spiritus, travessant el pont sobre el riu Yayabo, símbol identitari de la ciutat,i decidim allotjar-nos en un bonic hotel situat al centre històric, l’hotel Plaza, una antiga mansió d’aspecte colonial que ens va semblar força atractiva. Com tantes altres infraestructures de Cuba, estava gestionat per l’estat i els seus preus ens van semblar molt barats, sobretot tenint en compte que era un hotel de 3 estrelles molt ben restaurat i amb un mobiliari colonial molt adient a l’estil de l’edifici (1.920 pesos cubanos, uns 21 € dormir i esmorzar els dos). Sancti Spiritus és una ciutat amb un centre històric bonic i ben conservat, encara que nosaltres vam trobar molts comerços i restaurants tancats o gairebé sense productes per vendre. Als efectes del famós “embargo americano” s’hi sumava la destrossa econòmica provocada per la pandèmia.

Havíem llegit que les següents etapes travessant un vast territori central de Cuba no tenien massa interès ciclístic, doncs eren etapes llargues i planes travessant grans extensions de cultiu, així que vam decidir recórrer en bus un tram de 400 kms fins a Bayamo, per seguir després pedalant pel “lejano oriente” com deien els cubans.

//ESPAÑOL://
Travesía ciclística de 23 etapas por la isla de Cuba realizada durante los meses de noviembre y diciembre del 2021, sumando casi 1.400 kms y pedaleando por carreteras y pistas con muy poco tráfico (los tramos de color azul los hicimos en autobús para evitar etapas monótonas sobre la bici y de paso ganar algunos días). El 15 de noviembre Cuba abría sus puertas al turismo después de dos años cerrada por la pandemia, y nosotros llegamos el mismo 15, así que nos encontramos un país casi paralizado que intentaba arrancar con todas las dificultades propias de una economía totalmente destrozada (por la falta de turismo e inversión, por el embargo americano, por la corrupción, por una política desafortunada y, además, por esta larga y persistente pandemia). A pesar de llevar tienda no la utilizamos, pues dormimos en casas particulares, salvo dos noches que pernoctamos en un hotel. Aparte de 3 o 4 días de la primera semana que fueron bastante inestables y nos llovió un poco, el resto fueron días de sol y buen tiempo. Sin embargo el calor no fue tan fuerte como habíamos previsto (¡en otros países tropicales lo habíamos sufrido bastante más!) y nos permitió pedalear sin padecer más de la cuenta. En general, los desniveles fueron suaves y de buen pedaleo, incluso en las zonas más montañosas, y el estado de las carreteras fue de lo más variado, desde carreteras y pistas casi impracticables, hasta otras en muy buen estado. A destacar la hospitalidad y amabilidad de la gente, que a pesar de salir de un larguísimo confinamiento por la covid y de estar pasando por un mal momento económico, siempre estaban dispuestos a echar una mano y ofrecer lo mejor de ellos mismos.

ETAPA 17
Después de 3 días de descanso activo en Trinidad, iniciamos esta etapa con energías renovadas. Rodaremos siempre por carreteras tranquilas con poco tráfico y, aunque acumularemos casi 500 metros de desnivel positivo, todas las subidas serán suaves y de buen pedaleo.
Dejamos atrás Trinidad, con sus calles empedradas y sus casas coloniales, y nos adentramos en el Valle de los Ingenios, un fértil valle declarado Patrimonio de la Humanidad por la UNESCO por sus valores naturales y patrimoniales, pues fue una importante región productora de caña de azúcar entre los siglos XVII y XIX. Primeramente los españoles plantaron tabaco pero cuando llegó el boom de la industria del azúcar, este valle tan fértil y bien comunicado experimentó su época dorada junto a la población de Trinidad. De aquellos tiempos de esplendor han quedado las haciendas y los ingenios, que eran el conjunto de construcciones e instalaciones dedicadas a la industria de la caña de azúcar. Toda esta bonanza económica también tuvo una cara oscura, a veces conscientemente olvidada, pues esa riqueza que provenía de las plantaciones se consiguió mediante los esclavos, mano de obra gratuita proveniente de las cacerías humanas que los blancos hacían por el continente africano. La primera parada ligada a todo este patrimonio cultural la hicimos a los pocos kilómetros de salir de Trinidad, en el mirador del Valle de los Ingenios, de donde se tiene una excelente vista panorámica de gran parte del valle. La siguiente parada fue en Manaca-Iznaga, una pequeña población rural donde se conserva gran parte del patrimonio histórico y arquitectónico de la antigua industria azucarera: la casa-hacienda, las fábricas, la enfermería, el antiguo cementerio de los esclavos y, sobre todo, la espectacular torre campanario que preside el pueblo. Lo cierto es que el lugar bien vale una parada para visitar la zona y subir el altísimo campanario. En la entrada del pueblo también hay una guarapera, un local donde venden guarapo, que es el zumo que sale al exprimir la caña de azúcar, una auténtica delicia energética, especialmente para los sedientos ciclistas. Después seguimos pedaleando hacia Sancti Spiritus atravesando los hermosos paisajes rurales de este sector de la Cuba central.
Llegamos tarde y cansados a Sancti Spiritus, atravesando el puente sobre el río Yayabo, símbolo identitario de la ciudad, y decidimos alojarnos en un bonito hotel situado en el centro histórico, el hotel Plaza, una antigua mansión de aspecto colonial que nos pareció bastante atractiva. Como tantas otras infraestructuras de Cuba, estaba gestionado por el estado y sus precios nos parecieron muy baratos, sobre todo teniendo en cuenta que era un hotel de 3 estrellas muy bien restaurado y con un mobiliario colonial muy adecuado al estilo del edificio (1.920 pesos cubanos, unos 21 € dormir y almorzar los dos). Sancti Spiritus es una ciudad con un centro histórico bonito y bien conservado, aunque nosotros encontramos muchos comercios y restaurantes cerrados o sin apenas productos para vender. A los efectos del famoso “embargo americano” se sumaba el destrozo económico provocado por la pandemia.

Habíamos leído que las siguientes etapas cruzando un vasto territorio central de Cuba no tenían demasiado interés ciclístico, pues eran etapas largas y llanas atravesando grandes extensiones de cultivo, así que decidimos recorrer en bus un tramo de 400 kms hasta Bayamo, para seguir después pedaleando por el "lejano oriente" como decían los cubanos.

//ENGLISH://
23-stage cycling journey through the island of Cuba carried out during the months of November and December 2021, cycling almost 1,400 km over roads and tracks with very little traffic (we did the blue sections by bus to avoid monotonous stages on the bike and win a few days). On November 15, Cuba opened its doors to tourism after two years closed by the pandemic, and we arrived on the 15th, so we found ourselves in a country almost paralyzed trying to start with all the difficulties of a totally shattered economy (because of lack of tourism and investment, american embargo, corruption, an unfortunate policy and, moreover, because of this long and persistent pandemic). Despite having a tent, we did not use it, since we slept in private houses, except for two nights that we spent the in a hotel. Apart from 3 or 4 days of the first week that were quite unstable and it rained a little, the rest were sunny days and good weather. However, the heat was not as strong as we had anticipated (in other tropical countries we had suffered much more!) and it allowed us to pedal without suffering more than necessary. In general, the slopes were smooth and easy to cycle, even in the most mountainous areas, and the state of the roads was very varied, from almost impassable roads and tracks, to others in very good condition. To highlight the hospitality and kindness of the people, who despite coming out of a very long confinement due to covid and having a bad economic time, were always willing to lend a hand and offer the best of themselves.

STAGE 17
After 3 days of active rest in Trinidad, we begin this stage with renewed energy. We will ride on quiet roads with little traffic and, although we will accumulate almost 500 meters of positive slope, all the climbs will be smooth and with good pedaling.
We leave Trinidad behind, with its cobbled streets and colonial houses, and enter the Valle de los Ingenios, a fertile valley declared a World Heritage Site by UNESCO for its natural and heritage values, as it was an important cane-sugar producing region between the 17th and 19th centuries. First, the Spaniards planted tobacco, but when the sugar industry boomed, this fertile and well-connected valley experienced its golden age together with the population of Trinidad. From those times of splendour have remained the haciendas and the sugar mills, which were the set of constructions and facilities dedicated to the sugar cane industry. This entire economic boom also had a dark side, sometimes consciously forgotten, because that wealth that came from the plantations was obtained through slaves, free labor from the human hunts that the whites did on the African continent. The first stop linked to all this cultural heritage was made a few kilometers after leaving Trinidad, at the Valle de los Ingenios viewpoint, from where we have an excellent panoramic view of a large part of the valley. The next stop was in Manaca-Iznaga, a small rural village where a large part of the historical and architectural heritage of the old sugar industry is preserved: the hacienda-house, the factories, the infirmary, the old slave cemetery and, above all, the spectacular bell tower that presides over the town. The truth is that the place is well worth a stop to visit the area and climb the towering bell tower. At the entrance of the village there is also a guarapera, a place where they sell guarapo, which is the juice that comes out when squeezing sugar cane, a real energy delight, especially for thirsty cyclists. Then we continue pedalling towards Sancti Spiritus through the beautiful rural landscapes of this sector of central Cuba.
We arrived late and tired in Sancti Spiritus, crossing the bridge over the Yayabo River, a symbol of the city's identity, and decided to stay in a nice hotel located in the historic center, the Plaza Hotel, an old colonial-looking mansion that we found quite attractive. . Like so many other infrastructures in Cuba, it was managed by the state and its prices seemed very cheap to us, especially considering that it was a very well restored 3-star hotel with colonial furniture that was very appropriate to the style of the building (1,920 Cuban pesos). , about €21 to sleep and have lunch for both). Sancti Spiritus is a city with a beautiful and well-preserved historic center, although we find many shops and restaurants closed or with hardly any products to sell. To the effects of the famous "American embargo" was added the economic destruction caused by the pandemic.

We had read that the following stages crossing a vast central territory of Cuba did not have much cycling interest, since they were long and flat stages crossing large extensions of crops, so we decided to travel a 400 km stretch by bus to Bayamo, to continue cycling through the "far east" as the Cubans used to say.

Waypoints

PictographWaypoint Altitude 277 ft
Photo ofTrinidad Photo ofTrinidad Photo ofTrinidad

Trinidad

Trinidad és una bonica població amb un passat colonial molt ben conservat, com demostren els seus carrers empedrats i les seves cases senyorials. Fou fundada l'any 1514 per Diego Velàzquez i declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1988. Es pot considerar com un museu a l'aire lliure, amb un gran patrimoni arquitectònic dels segles XVIII i XIX, destacant els carrers adoquinats i els edificis colonials.

PictographPanorama Altitude 269 ft
Photo ofMirador del Valle de los Ingenios Photo ofMirador del Valle de los Ingenios Photo ofMirador del Valle de los Ingenios

Mirador del Valle de los Ingenios

ALs pocs kms de sortir de Trinidad, al mirador del Valle de los Ingenios, d’on es té una excel•lent vista panoràmica de gran part de la vall

PictographPhoto Altitude 180 ft
Photo ofEn bici pel Valle de los Ingenios Photo ofEn bici pel Valle de los Ingenios Photo ofEn bici pel Valle de los Ingenios

En bici pel Valle de los Ingenios

El Valle de los Ingenios és una fèrtil vall declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO pels seus valors naturals i patrimonials, doncs va ser una important regió productora de canya de sucre entre els segles XVII i XIX. Primerament els espanyols hi plantaren tabac però quan va arribar el boom de l’industria del sucre, aquesta vall tan fèrtil i ben comunicada va experimentar la seva època daurada juntament amb la població de Trinidad. D’aquells temps d’esplendor n’han quedat les “haciendas” i els “ingenios”, que eren el conjunt de construccions i instal·lacions dedicades a la indústria de la canya de sucre. Tota aquesta bonança econòmica també va tenir una cara fosca, a vegades conscientment oblidada, doncs aquesta riquesa que provenia de les plantacions s’aconseguí mitjançant els esclaus, ma d’obra gratuïta provinent de les caceres humanes que els blancs feien pel continent africà

Photo ofManaca-Iznaga Photo ofManaca-Iznaga Photo ofManaca-Iznaga

Manaca-Iznaga

Manaca-Iznaga és una petita població rural on es conserva gran part del patrimoni històric i arquitectònic de l’antiga indústria sucrera: la casa-hacienda, les fàbriques, la infermeria, l’antic cementeri dels esclaus i, sobretot, l’espectacular torre campanar que presideix el poble. La veritat és que l’indret bé es val una parada per visitar la zona i pujar l’altíssim campanar.

PictographPhoto Altitude 379 ft
Photo ofPaisatges Rurals Photo ofPaisatges Rurals Photo ofPaisatges Rurals

Paisatges Rurals

PictographPhoto Altitude 449 ft
Photo ofBanao Photo ofBanao Photo ofBanao

Banao

PictographBridge Altitude 198 ft
Photo ofPont sobre el riu Yayabo Photo ofPont sobre el riu Yayabo

Pont sobre el riu Yayabo

El pont sobre el riu Yayabo és el símbol identitari de la ciutat de Sancti Spiritus

PictographWaypoint Altitude 210 ft
Photo ofSancti Spiritus Photo ofSancti Spiritus Photo ofSancti Spiritus

Sancti Spiritus

Sancti Spiritus és una ciutat amb un centre històric bonic i ben conservat, amb edificis colonials testimonis d'èpoques passades

PictographWaypoint Altitude 221 ft
Photo ofSancti Spiritus Photo ofSancti Spiritus Photo ofSancti Spiritus

Sancti Spiritus

Sancti Spiritus és una ciutat amb un centre històric bonic i ben conservat, amb edificis colonials testimonis d'èpoques passades

Comments

    You can or this trail