Chimbote - Santa - Vinzos - Chuquicara - Mirador i tornada

Chimbote - Coishco - Santa - Alto Peru - Rinconada - Vinzos - Tablones - Chuquicara - Mirador i tornada fent el mateix recorregut

Distància total: 193km
Desnivell acumulat: 1350m (garmin)
Temps emprat en moviment: 9 hores
Dificultat: Moderada/Alta

Descripció:

Divendres 24 d'Abril, a les 6:30 aixeco el cap del coixí, rebo la trucada del Sr. Julio Nicolas Hernandez tot una llegenda del ciclisme peruà. Em confirma la sortida així que em preparo i a les 7:15h quan encara no crema el sol ens decidim a començar a pedalar. La sortida d'avui i demà és quelcom especial per a mi ja que es tracta del primer viatge com a cicloturista al Perú. Encara que només siguin dos dies.

Pedalem per la Panamericana Norte durant deu kilòmetres passant per Coishco fins a Santa on comprem el dinar (que el farem nosaltres mateixos) consisteix en un quilo d'arròs, tomàquet, ceba, llom per a fer el mític "lomito saltado" una exquisides sens dubte. A part un quilo de patates, ah si i tots els ingredients per a fer un pastís (inclòs un ou que no es pot trencar).

Ja a les 8 i escaig sortim del mercat municipal de Santa, es troba de gom a gom (aquí la gent es lleva aviat). I ens disposem a pedalar per la carretera PE12 sense gaire desnivell.

Passem per Alto Peru i per Rinconada i ens parem més enllà a robar uns quants maracuià i fer-nos unes fotos.

Arribem a Vinzos i comprem aigua per omplir els bidons, ens menjem una barreta de xocolata i després de descansar uns minuts seguim la marxa.

Parem prop de Tablones on el sol ja comença a molestar de veritat. La sensació de xafogor s'accentua amb el pas de les hores i quan el sol ja es troba damunt els nostres caps no es projecta pràcticament cap ombra. És difícil trobar-ne una prou generosa però quan la trobes allà vas de cap a fer una pausa sota un bananer o unes roques que estan a punt d'esllavissar-se.
Per sort nostre no hi han waicos (pluges torrencials) i tampoc s'hi esperen així que estem tranquils però això si bufa un vent en contra que ens fa la guitza cosa que ens obliga a reduir un xic la marxa.

Arribem a Chuquicara, al km 77,4 on fem la darrera pausa. Un quiosc de fusta ens rep amb uns dibuixos animats i un aigua gelada. Aquí me'n adono que ja estem bastant lluny i les muntanyes aquí son gegantines. Amb prou feines estem a 500m sobre el nivell del mar i ja s'entreveuen pics de més de 4mil!

Seguim pedalant i al sortir de la població ens trobem amb el que ja m'avia avisat el senyor Hernandez. (la trocha és quelcom similar a un camí de sorra, pedregós i una pila de forats per tot arreu). Així que no ens salvem i ens toca patir 17km de pur ambient Andino.

El difícil camí serpenteja resseguint el riu Santa pujant a poc a poc. Passem alguns ponts en estat de gràcia on pateixo per la meva integritat física. Però ni el vent pot amb dos ciclistes rodats així que no ens deixem sorprendre amb facilitat.

Després de més d'una hora entre paisatge Marcià. Arribem a Mirador, un poble on hi viuen tres persones, un carrer amb unes deu "cases" empolsegades dels anys cinquanta que es mantenen dretes gràcies a les antigues vies de tren que s'han convertit en fortes bigues inoxidables.

Aquest poble es troba al mig del no res, el riu rega el poc conreu i arbres fruiters i fa un soroll eixordador, sense treva.

Em presento a l'amfitrió, el Sr. Kinti (així li diuen). Som els seus convidats d'honor. Em comenta que viu sol des de fa mesos ja que la seva dona te un problema de visió i es troba a la capital. Ell prefereix estar sol a la vila, cuidant els seus arbres i les seves gallines, menjant el que li ofereix la terra i el que aconsegueix vendre quan passa algún autobús de ruta. És molt humil i alhora coneixo una persona molt dura que a treballat al camp, amb una mentalitat molt forta amb molta experiència històries i anècdotes que deixa anar amb comptagotes.

Ens decidim a celebrar el seu aniversari així que preparem el famós Lomo Saltado, dutxa (al riu) i a l'atac.

Per la tarda sortim a recollir unes taronjes unes llimones i Pacay (un tipus de mongeta gegant que només es menja la pell).

Més tard apareixen les altres dues dones del poble que tenen un petit quiosc, s'encarreguen de vendre snacks i begudes als pocs viatgers que passen per la N3.

El Sr Hernandez fa un pastis amb crema de manjar i nata montada i li surt força bé.

Ja de nit encenem el generador elèctric per a poder il·luminar el porxo on descansem amb un parell de làmpades. Mengem una mica més de llom amb arròs i papes i ho reguem amb una cerveseta que es treu el Sr Kinti per sorpresa i ens alegra l'estona.

Després de xerrar com pagats i escoltar mil anècdotes d'aquelles terres anem al quarto a plegar l'orella.

Dissabte 25 d'abril ens despertem a les 6 i esmorzem. Cap a les 7:30 estem ja pedalant de nou desfent el camí que vam remuntar ahir. Ara és una baixada suau però igualment molesta l'estat del terreny així que no podem apretar gaire el ritme.

Una vegada a Chuquicara omplim de nou els bidons, mengem una mica de fruita i avanti!

Ja per la pista asfaltada agafem un ritme constant d'uns 25km/h i en hora i poc ens plantem a Vinzos.

Ens sorprèn el Pedro i l'Alexis que han vingut des de Chimbote a fer l'última part amb nosaltres. Després d'un plàtan i una llarga conversa reprenem la marxa a nivell estratosfèric ja que aquest parell de "chibolos" van frescos. Així que ens disparem fins als 30km/h i fem els 17km que ens separen de Santa amb un obrir i tancar d'ulls.

Esperem al Sr. Hernandez i ja reunits fem l'última part de tornada. Es tracta dels 10km de Panamericana Norte que ens separen del punt final.

En total ha sigut una sortida suau sense cap incident i amb unes vistes flipants del principi dels Andes. Un terreny bastant àrid però preciós i bastant solitari. Recomano si algú segueix aquest itinerari posar-se en contacte amb el grup Chimbote Bikers ja que es coneixen el terreny a la perfecció.

Salut i pedals.

Albert.cs 24 i 25 d'Abril de 2015