Cerdanya. 25 pobles de la Cerdanya

25 pobles de la Cerdanya.

Recorregut:
Santa Llocaia, Sallagosa, Estavar, Llívia, Ur, Enveig, La Tour de Querol, Puigcerdà, Sant Martí d'Aravo, Bolvir, Talltorta, Soriguerola, Sanavastre, Tartera, Prats, Urús, Das, Alp, Escardacs, El Vilar, Urtx, Queixans, Les Peres, Vilallobent, Age, Palau, Osseja, Santa Llocaia.

Volta circular, planera, que per vies molt secundaries gaudirem dels sensacionals paratges de la plana, de la vora del Segre, dela cara Nord del Cadi, dels Cims del Carlit. També circula per l'interior de 25 poblacions. Llivià amb la famosa farmàcia. La tour de Carol la estació internacional de ferrocarrils. Puigcerdà amb el centre comercial, el llac. Bolvir am la torre del Remei. Soriguerola passem pel costat del camp de golf sempre ple d'amants d'aquest esport. Sanavastre, amb l'església romànica esdevé el punt mes baix del recorregut. Ara tornarem a pujar cap a Prats amb les seves urbanitzacions i fantàstiques vistes de la cara nord del cadi. Urús. Das el poble mes fred de Catalunya amb la seva torre del rellotge a la cassa del comú. Alp l'altre gran centre comercial de la Cerdanya , amb les estacions d'esquí de Masella i Molina. El Vilar. Urtx i per carretera tranquil·la seguim travessant llogarets, Queixans avui en obres,. Les Pereres, Age. Torno a ser a França Palau, Osseja, I santa Llocaia.

Aquest recorregut es fer fer sense presses i gaudint del que ens anem trobant a cada reco.


És bastant difícil donar una definició exacta del cicloturisme. És un esport tan plural, tan complex, tan personal, tan original… que no és possible etiquetar-lo mai.
Es viu o no es viu, un té la sensació o no la té. El terme “cicloturisme” engloba totes les formes de ciclisme recreacional, no competitiu, tots els àmbits d’utilització de la bicicleta en constant recerca.
És l’esport que es fa sense presses (no s’ha d’arribar el primer enlloc), sense premis (la satisfacció es troba a cada pedalejada). És l’esport en què no s’intenta imitar el ciclisme d’alta competició, i s’hi cerca, moltes vegades, l’autosuficiència. És un dels majors plaers que proporciona la bicicleta. No és important quants de quilòmetres es fan, ni amb quin temps, sinó com i per on es va. L’autèntic cicloturisme comença bastant abans de la primera pedalejada, preparant els itineraris, estudiant els mapes, parlant, acumulant informació, estudiant els llocs, les formes de menjar i dormir, preparant el material i la bicicleta, posant-se físicament a punt…
El cicloturisme, més que un esport, és un cert estil, una certa concepció i una certa filosofia de la vida. És una combinació indivisible entre home i màquina. És sinònim de llibertat i d’independència. Ens ajuda a redescobrir sensacions perdudes del nostre món intern, a retrobar els plaers més intensos, i a connectar i a interpretar el nostre entorn i la realitat de la vida. És una font inesgotable de satisfaccions variades per a totes les edats. Tampoc no està renyit amb el concepte de família, ja que aquest meravellós enginy mecànic es revela també com una ferramenta d’unió familiar. Avui en dia és habitual la imatge de les parelles amb els seus fills, que comparteixen les emocions d’una passejada amb bicicleta.