03/13 Imias - La Farola - Baracoa (Cuba)

Viatge cicloturista de Santiago de Cuba fins a La Habana (CUBA), l'agost de 2019.

- 70,31 km
- Mitja velocitat av: 13,6 km/h.
- Desnivell positiu: 981 m.

Avui afrontem l'etapa més muntanyosa de totes les etapes que farem a la Illa de Cuba. Fa dies que quan diem que volem fer La Farola (Alto de Cotilla) tothom ens diu que si estem sonats i que és un port molt difícil i perillós. Res de res.
En general a Cuba, hi ha molta gent que es desplaça en bicicleta, però sempre distancies petites, amb bicis precàries i antigues, i sense mentalitat esportiva. Molt poca gent fa bici esportiva a la illa. És per això que intentar fer un port de muntanya en bici ho troben un disbarat. No cal espantar-se amb la gent.

La mitjana de velocitat del dia és de AV 13,6 km/h, la més baixa de la travessa, també, de llarg la més muntanyosa.

Sortim de casa de la Tatiana i el Josué encara de nit a les 6:31 am. Pels carrers tranquils de Imias no circula gairebé ningú. Planegem al cantó del mar fins a la cruïlla de la Playa Cajobabo, que era on ahir pensàvem arribar per dormir. Allí comença suau el port. L'asfalt és de ciment antic. Vas pujant i baixant. Fins que arribes a un pont després d'una baixada i et trobes amb un mur d'una pendent molt bestia. Vas canviant de marxes, plat petit, vas pujant pinyons i flipes molt, sobretot pel canvi brusc de la situació. Deuen ser uns 3 quilometres d'un 10-12%. Després la pujada és més humana i es pot afrontar sense problemes. Trànsit de cotxes pràcticament inexistent.

Hi han uns quants miradors als revolts, on hi han algun turistes fent fotos i també alguns autòctons que aprofiten per vendre plàtans i "cucurucho" de coco (típic de la regió). Aprofitem per fer fotos i menjar algun plàtans fantàstics. La natura es cada cop més exuberant, més verda, més selva, més fruita penjant per tot arreu.

En el coll de La Farola hi han 2 bars crutes a més no poder. No venen gairebé res, comprem un entrepà de formatge cutre (pa i formatge gairebé florits) i una taronjada ensucrada. No hi ha res més. No cal fer cap esforç per triar.

A la baixada ens deixem caure. Hi han trams que estan trencats en reparació. Encara hi ha una forta pujada que fem amb calor però amb els últims grams de dignitat.

Els últims quilometres fins a Baracoa es fan durs, doncs encara que fa baixada s'han de pedalar de valent.

Baracoa fa bona pinta. Volem trobar un bon lloc per descansar doncs volem estar 2 nits i fer alguna excursió pel riu.

Just a l'entrada del poble, m'aturo un moment per mirar la guia i les dades que tenim per anar a buscar alguna casa recomanada, que m'assalta literalment l'Arquimedes també des de dalt d'una bici. Ens proposa veure casa seva. Mentre pedalem en paral·lel pel carrer principal, em va venen les virtuts de la seva Casa Particular, regategem i decidim anar-la a veure. La casa està força bé, l'habitació és molt gran i neta. Cèntrica, carrer Ruber Lopez 87. Una bona terrassa. L'Arquimedes ens ha trobat en bicicleta, és simpàtic i espavilat. El turisme enguany està molt malament. A Baracoa hi ha molta oferta per dormir.

Ens costa 10+3+3 CUC dormir i esmorzar per parella. Un dia sopem peix (plat principal més abundants complements i postres) per 6 CUC/persona. Fem 2 nits.
Ens ajuda a organitzar la excursió (recomanable) pel riu Yumurí del dia següent.

La ruta del dia següent "de ruta" (no de l'excursió):
04/13 - Baracoa - Moa.