Volta al Montmalús des de Grau Roig

Darrera sortida d'una temporada prolífica, gràcies a la informació i les recomanacions de Capdeboira a www.esquidemuntanya.com ens hem decidit per fer la volta al Montmalús.



Després de passar una nit horrible i dormint poc per culpa de la pluja, els llamps i els trons, ens despertem amb el cel encapotat. L'aparcament comença a ser un formiguer de cotxes que van arribant per fer rutes amb esquís. Aspecte rellevant quan estem parlant que la setmana que ve entrarem al més de juny.
Decidim començar la ruta que teníem pensada i en funció de la meteorologia adaptar-nos si cal.
Comencem amb els esquís a l'esquena durant uns vint minuts fins a la cota 2200 on ja podem posar pells. El circ de Pessons, amb més insolació, està més fluix de neu i decidim pujar per les pistes que van en direcció al Montmalús.
Passat el llac, en un marcat coll ens dirigim, flanquejant i en lleuger descens en algun moment, en direcció al Pic de Ríbuls per la Canal dels Isards. Arribem a dalt sense utilitzar ganivetes i sense treure esquís.
Al coll bufa vent i la visibilitat és molt minsa però després de deliberar les opcions, decidim continuar ja que disposem del track per a gps.
Pocs metres mes avall, el vent desapareix i recuperem la visibilitat arribant ràpidament al Refugi de l'Illa. Tornem a posar pells per fer un curt tram de pujada i les tornem a treure per descendir cap a Vallcivera. Desgraciadament la neu s'acaba massa ràpid i ens veiem obligats a caminar amb els esquís a l'esquena. La solitud és brutal en un entorn amb nul•la presència humana, només les marques del GR-11 durant uns moments son el nostre cordó umbilical amb el món civilitzat.
A la cota 2250 deixem el GR-11 i ens desviem amunt per un torrent que ens deixarà als Estanys de Montmalús. Fins gairebé a 2400 metres, prop dels estanys, no trobarem neu contínua per lliscar amb les pells.
Passats els estanys, la pendent s'accentua i arribem al cap de mitja hora a la Collada de Montmalús. Boira i vent fan acte de presència una altra vegada. Traiem pells i comencem la baixada fins a tancar la ruta.
Evidentment jo ja no recomanaré la ruta ja que la vessant sud de la mateixa no té prou neu per ser realitzada en condicions. Altrament, si la propera setmana les temperatures no pugen excessivament, no descartaria poder fer alguna sortida per la vesant nord d'aquesta zona del Pirineu.