Núria-Puigmal-Pluviòmetre-Pic Petit del Segre 30-12-2016

Pugem a Núria amb el cremallera de les 7:49 des de Queralbs, amb poc més de 25 minuts ja som al Santuari.
Comencem la ruta en direcció nord oest passant per davant de la Cabana dels Pastors i deixant a la nostra esquerra la zona d'acampada.
Continuem pel costat de la pista verda en paral•lel al Riu de Finestrelles fins al final on creuem un pont de formigó. Progressivament, ens anem enfilant seguint el camí d'estiu per anar a buscar el Torrent de la Coma de l'Embut. Seguim pel Torrent i al cap d'una estona, salvem amb unes llaçades a la nostra esquerra els trams més costeruts anomenats Forat de l'Embut, parant atenció als trams amb plaques de gel.
Continuem, ara ja, en una zona més oberta fins a una raconada del Torrent, que travessarem per, posteriorment desviar-nos del riu i pujar per un llom, Llis de la Coma de l'Embut.
Des d'aquí podem observar la carena de cims i veiem que la pala del Pic Petit del Segre està ben innivada.
Ja tenim el Puigmal davant nostre. Seguirem per la seva vessant Nord pujant a través d'una consecució de pales que ens deixaran al cim, invisible fins als darrers metres.
Poca estona ens hi estem degut al molest vent. Traiem pells i iniciem la baixada en paral•lel al seu contrafort nord per una consecució de tubs ventats i amb neu dura parant atenció als taurons per no fer malbé els esquís. Flanquegem uns metres per esquivar una zona amb molta pedra però que ens aboca a una pala amb una neu prou bona malgrat tants dies d'anticicló.
Anem en direcció a la falda de la pala del Pic Petit del Segre i tornem a posar pells per fer una pujada addicional de gairebé 200 metres.
Aquí fem la pausa que, per culpa del vent, no hem pogut fer dalt del Puigmal. Traiem pells i ens llancem avall per una neu tova que comença a crostejar en alguns trams.
Passem pel costat del pluviòmetre i desfem, en general el camí d'anada. Abans d'arribar al Forat de l'Embut, fem un flanqueig sense perdre altura per situar-nos al Collet Verd i analitzar la possible baixada.
Decidim baixar per aquí. El primer tram encara és esquiable, però a mida que anem perdent altura, cada cop avancem de forma més precària fins que ens veiem obligats a descalçar-nos els esquís i fer un tram a peu fins a trobar un itinerari de raquetes on ens els podem tornar a posar i arribar al Santuari.
Bona ruta!!!