Grossvenediger 3660m, en travessia des del Kursinger Hutte fins al Johannis Hutte. Travessia Grossvenediger. Dia 5.

L'ascensió al Grossvenediger és l'etapa reina de la travessa, amb permís de la dedicada al Grosser Geiger. La ruta passa per uns grans paissatges de geleres que no deixen indiferents. El descens, en la seva part final, recorre una vall més estreta de caràcterístiques totalment diferents.
Sortim del Kursingerhutte el direcció Est, amb les primeres llums. El flanqueig, abans no arribem a la gelera, está en condicions molt perilloses per la duressa i la irregularitat de la neu. En el cas de trobar-ho glaçat i llimat per les traces dels esquiadors, caldrà fer una atenció especial.
Fem peu a la gelera Obersulzbachkees a una altitud d'aproximadament 2400m. A partir d'aquí el pendent es suavitza, salvant zones d'esquerdes en direcció a l'est, fins a entrar a la gellera Untersulzbachkees. Tot seguit, en direcció Sudest i sempre vigilant les zones esquerdades (no vam veure la necesitat d'encordar-nos) ens situem al coll del Venedigerscharte, 3413m, després de vorejar algunes profundes rimaies.
A partir del coll els pendents estan molt gelats per l'acció del vent i la poca innivació d'aquest hivern. Arribarem amb facilitat a l'avantcim del Grossvenediger, on deixarem els esquís. Una curta i fàcil aresta de neu ens porta fins a la creu del cim.
Hi trobem molta gent que arriba des de diferents valls i, en la seva totalitat, són germànics com ha passat en cada dia de la travessa.
El descens per la gelera Obereskeesboden recorre amples vessants, traspassant el coll del Rainertörl 3422m. Deixarem les glaceres al coll del Oberer Einstieg, aproximadament a 3100m. Caldrà treure'ns els esquís per canviar de vessant.
A partir d'aquí la innivació baixa marcadament. La vall Zettalunizachbach és molt pedregosa i està encarada a sud. Passem pel refugi, tancat, Drefegger Haus 2962m (hi podriem pernoctar al refugi lliure).
Seguim la vall, buscant els millors passatges entre les pedreres. La temperatura és molt alta i la neu es deteriora. El darrer tram abans del refugi Johannishutte, 2121m, el fem pel llit del riu, efectuant algun flanqueig precari, sentint i veient el fort corrent d'aigua. En cas de trobar una situació més precària, seria preferible esquiar els pendents que queden al nord del riu ((hauriem d'encarar-los ja des del Drefegger Haus) o anar a buscar el camí d'estiu que passa per la banda sud del riu.
Acabem a l'amable i petit refugi Johannishutte, on la neu desapareix definitivament, excepte algunes congestes que encara bloquejen la carretera d'accés.

Dificultat PD S3. Recorregut per gelera en la major part.

Material específic de seguretat de glaciar per a la travessa: piolet, crampons, corda (60m en aquest cas), arva, pala sonda. A més d'equipament d'esquí de muntanya i roba d'abric.

Regugi Kursinger Hutte. Telèfon +43720920444
Office@kuersinger.at

Refugi Johannishutte. Telèfon +4348775150


Mapa: Alpenvereinskarte 36 (1:25000)

Viatge efectuat amb transport públic. Vol Lufthansa, Barcelona-Múnic. Tren DB Múnic-Kitzbuhel. Bus Öbb Kitzbuhel-Matrei am Östtirol. Bus ÖBB Matrei a Pragraten (parada a Bobojach)

Webs per a reserves:
bahn.com (trens alemanys)
tickets.oebb.at ( bus Austria)
Comentaris