Costabona 2.465m desde Vallter 2000 - Setcases (Catalunya)

Inici Carena

Coll de Mantet

Coll de Mantet

Coll Del Pal

Coll Del Pal

Costabona

El Costabona, o Pic de Costabona, és un massís de 2.465[1] m alt de la zona axial pirinenca del límit dels termes municipal de Setcases, a la comarca del Ripollès, i comunal de Prats de Molló i la Presta, de la del Vallespir, a la Catalunya del Nord. Està situat[2] a la línia de crestes que ve del pic de Roca Colom a través del Coll del Pal (2.374 m) i separa les valls del Tec (Vallespir) i del Ter (Ripollès). Vessant sud del Costabona El cim, de tipus granític, és el darrer dels grans cims d'aquesta carena envers llevant. Ja no hi ha més enllà alçades que sobrepassin mai els 1.700 m. Al vessant meridional es formen el Torrent de Vall-llobre (a la Font de Fra Joan) i el Ritort (a les Deus d'en Sitjar), afluents del Ter per l'esquerra; el vessant septentrional limita la coma del Tec i, a l'est, domina l'Alt Vallespir (els Banys de la Presta i la vila de Prats de Molló). A uns 2.300 m d'altitud, al vessant oriental, dins el terme de Prats de Molló i la Presta (Vallespir), hi ha les Mines de Costabona, de scheelita (tungstat de calci), per a l'explotació de les quals ha estat construïda una pista forestal, actualment en força mal estat. A la capçalera del Torrent de Vall-llobre, dins el terme de Setcases (Ripollès), hi ha el refugi Costabona. Al cim del Costabona hi ha una fita geodèsica (la de referència 293076001) i diverses creus, així com una caixa metàl·lica. La vista circular és amplíssima; hi destaca a l'est el golf de Roses i la Plana del Rosselló, separades per la serra de l'Albera. Cap al nord l'imponent massís del Canigó, les Esquerdes de Rojà i la coma del Tec, amb el Roca Colom i el roc de la Mort de l'Escolà. A l'oest hi ha els pics del circ d'Ulldeter, on destaca el Gra de Fajol i el Bastiments al seu costat. El Costabona és un dels indrets més triats per les rutes de senderisme[3][4][5] dels massís del Canigó. Aquest cim està inclòs a la llistat dels 100 cims de la FEEC.[6]

Pic de Coma Ermada

El Puig, o Pic, de Coma Ermada és una muntanya de 2.496 metres que es troba entre el terme municipal de Setcases, a la comarca del Ripollès, i el terme comunal de Mentet, a la del Conflent, el segon de la Catalunya del Nord. És[2] a prop de l'extrem sud del terme de Mentet, i al nord del de Setcases; és al sud-oest del Puig de la Llosa i de la Portella de Callau, al sud-oest del Pla de Coma Ermada.

Portella Del Callau

La Portella de Callau és una collada d'alta muntanya dels contraforts orientals del Massís del Canigó, a 2.380,2 metres d'altitud, al límit dels termes comunal de Mentet, de la comarca del Conflent, a la Catalunya del Nord, i municipal de Setcases, de la del Ripollès. Està situada[1] a l'extrem sud-oriental del terme de Mentet i al nord-oriental del de Setcases. És al nord-oest de la Roca Colom i de la Portella de Concrós, i al sud-oest del Pla de Campmagre.

Puig de la Llosa

El Puig de la Llosa o pic de la Llosa, és un cim de 2.504 m.[1] situat al Pirineu axial, entre la comuna de Mentet, de la comarca del Conflent, i el municipi de Setcases, del Ripollès. És a prop de l'extrem sud-oriental del terme de Mentet,[2] i al nord del de Setcases, al nord-oest de la Roca Colom i al nord-est del Pic de Coma Ermada, a ponent de la Portella de Callau. Al seu vessant sud, a reser del seu cim i a uns 2.400 m d'alçada es troba la congesta de la Llosa, una de les principals congestes de neu del Pirineu Oriental, antigament permanent. La congesta situada a relativa baixa alçada i a vessant sud, és alimentada gràcies als torbs (vents forts carregats de neu provinent d'altres vessants de la muntanya) i és coberta de neu bona part de l'any.[3] La seva principal via d'accés és des de l'estació de Vallter, seguint la variant GR 11.6, passant per la portella de Mentet (2.411 m.) i la carena.[1]

Roc Colom

La Roca Colom és un cim a 2.507 m situat en el triterme entre les comunes de Mentet (Conflent) i Prats de Molló i la Presta (Vallespir) i el municipi de Setcases (Ripollès). És a prop de l'extrem sud-est del terme de Mentet, al nord-est del de Setcases i al nord-oest del de Prats i Molló i la Presta. És al sud-oest de la Mort de l'Escolà, al sud-est de la Portella de Callau i del Puig de la Llosa, al sud del Pla de Campmagre.[1] Pertany al circ del Concròs, pel costat sud-oest. Hi conflueixen la carena principal dels Pirineus amb la carena que baixa del Canigó, de manera que al cim hi conflueixen les valls les valls del Tec[2] (que neix al seu vessant oriental), el Tet, pel costat del terme de Mentet, i el Ter, per la banda del circ de Concròs. Aquest cim està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC[3] El cim és pla i ampli, amb un conjunt de pedres que permeten assegurar el punt culminant. Ofereix una vista de l'entorn, amb les muntanyes del circ d'Ulldeter, el Pic de la Dona, la Portella de Mentet, el Puig de Coma Ermada i, als peus, el circ del Concròs. L'ascensió es pot fer per camí ben fressat, bé des de l'estació d'esquí de Vallter per la Portella de Mentet, o bé des de la collada Fonda pel coll de Pal. Per Roca Colom passen moltes de les rutes de senderisme[4] de la zona meridional del massís del Canigó, així com una variant del GR 11.[5] Te la curiositat que és el primer cim de la carena fronterera (i dels Pirineus de la Catalunya Sud) que supera els 2.500 msnm venint de la Mediterrània.

Vallter 2000

Vallter 2000 és una estació d'esquí, dins el terme municipal de Setcases a l'extrem nord del Ripollès, Comarques Gironines.[1] Està gestionada per la Unitat de Turisme i Muntanya de FGC. Com el seu nom indica està situada en el curs del riu Ter, concretament la seva zona axial (el seu naixement). Emmarcada pels pics de Bastiments, Gra de Fajol i de la Dona, l'estació ocupa doncs la part nord del circ d'Ulldeter i l'occidental del de Morens.[2] L'estació de Vallter2000 a l'estiu. Les cotes de l'estació abracen des dels 2000 fins als 2500 metres, si bé la base de serveis i l'aparcament principal no estan situats a la cota més baixa sinó pels volts dels 2200 metres, des d'on surten tots els remuntadors excepte dos (el telecadira que prové de baix de tot i un telesquí que s'endinsa en el clot de les Xemeneies, i que fou escurçat per culpa del perill d'allaus). La seva presència ha suposat un factor econòmicament important per la vall de Camprodon, i probablement ha contribuït a augmentar l'atractiu turístic de pobles de la zona. D'altra banda, el trànsit que genera desborda l'estructura urbana de certs pobles i colònies que cal travessar per arribar-hi, com per exemple, Setcases.[3] Innivació Situada a l'extrem oriental de la serralada pirinenca, la innivació de Vallter 2000 és molt irregular. La raó és que els fronts atlàntics (que segueixen la circulació zonal) hi arriben molt afeblits. Per contra, les llevantades, que es donen amb molta menys freqüència que els atlàntics, l'ataquen amb tota la seva força, tot deixant-hi grans quantitats de neu. Així, hi ha hagut anys en què l'abundor de llevantades li ha permès de ser una de les estacions d'Europa amb més neu, i romandre oberta fins a dates inusuals als Pirineus (fins a finals de maig durant la temporada 1995/1996). L'altura de l'estació permet que les nevades siguin, ja per definició, més abundoses que a altres estacions, a més d'una conservació de la neu caiguda força bona, malgrat que l'orientació no sigui nord sinó més aviat est, i en algun punt, sud. Tot i això, i d'acord amb la irregularitat nivològica esmentada, l'estació s'ha equipat amb un sistema de neu artificial que (tot complementant la neu natural) li permet de tenir obert durant tota la temporada la major part de l'estació, fins i tot si no hi ha cap llevantada notable.[4]